El procés participatiu

Txema Castiella i Teresa Franquesa. (2002) La Agenda21: un proceso participativo para el cambio. Barcelona Metròpolis Mediterrània. N.59. Págs 20-25

Agenda 21 és una expressió encunyada a la Cimera de la Terra (Rio, 1992) per referir-se, al que s'ha anomenat desenvolupament sostenible, és a dir, durador en el temps, eficient i racional en l'ús dels recursos i equitatiu en els beneficis.
En el document final de les Nacions Unides d'ara fa deu anys, es dedicava un capítol -el 28- al paper de les ciutats en aquest ambiciós desig de canvi. Es reconeixia tant la responsabilitat de les ciutats com la seva capacitat de transformació. Com s'ha dit en alguna ocasió, poques vegades unes ratlles d'una declaració formal han suscitat una reacció tan entusiasta. Avui, més de 5.000 ciutats arreu del món estan elaborant les seves Agendes Locals 21, a través de mecanismes de participació de la comunitat, amb l'objectiu d'establir objectius compartits i fites per contribuir localment al desenvolupament sostenible de la societat planetària. Les Agendes 21 Locals són una bona concreció de la vella màxima ecologista "pensar globalment i actuar localment".

Barcelona ha estat una de les ciutats actives en aquest moviment i culmina ara l'elaboració de la seva Agenda 21. En aquest article, pretenem comunicar les característiques d'un procés que ha estat complex i estimulant. Les dimensions de Barcelona com una gran ciutat en el context europeu fan que aquesta sigui, sens dubte, una experiència interessant per analitzar i compartir.

L'any 1995 el Consell Plenari de l'Ajuntament de Barcelona va decidir adherir-se, per unanimitat, a la Carta d'Aalbörg. Aquesta Carta era una resposta local al desafiament que havien llençat les Nacions Unides i suposava una proclama que, en l'àmbit europeu, generaria un ampli moviment per impulsar les Agendes Locals 21. Es tracta, a diferència del que de vegades són les declaracions internacionals, d'un manifest innovador, atractiu en el seu redactat i clar en els seus propòsits. Parteix d'un reconeixement de la responsabilitat de les ciutats æespecialment del món occidentalæ en l'actual situació (per concentració demogràfica; per consums de béns, serveis, energia i territori) i constata la capacitat de les ciutats per contribuir al desenvolupament sostenible, des d'una posició privilegiada per afavorir la participació, la concertació i la mobilització d'esforços i recursos. Un dels compromisos concrets dels signataris de la Carta d'Aalbörg (avui ratificada per 1.200 ciutats europees) era "tractar d'arribar a un consens en el si de les nostres comunitats sobre una Agenda 21 d'abast local abans d'acabar l'any 1996". impulsar les Agendes Locals 21. Es tracta, a diferència del que de vegades són les declaracions internacionals, d'un manifest innovador, atractiu en el seu redactat i clar en els seus propòsits. Parteix d'un reconeixement de la responsabilitat de les ciutats -especialment del món occidental- en l'actual situació (per concentració demogràfica; per consums de béns, serveis, energia i territori) i constata la capacitat de les ciutats per contribuir al desenvolupament sostenible, des d'una posició privilegiada per afavorir la participació, la concertació i la mobilització d'esforços i recursos.

Un dels compromisos concrets dels signataris de la Carta d'Aalbörg (avui ratificada per 1.200 ciutats europees) era "tractar d'arribar a un consens en el si de les nostres comunitats sobre una Agenda 21 d'abast local abans d'acabar l'any 1996". Aquest era el primer pas concret del procés d'elaboració de l'Agenda 21 de Barcelona. L'experiència, a la nostra ciutat i a la majoria de ciutats -exceptuant alguns casos de països nòrdics- demostraria el valor de la Carta d'Aalbörg com a detonant d'un procés i, a la vegada, la inviabilitat del calendari previst. Continguts, metodologia i calendari tindran una relació tensa al llarg d'aquests processos, per la seva pròpia ambició, i Barcelona no n'és una excepció.

El Consell Municipal de medi ambient

Tres anys després es va crear el que seria el Fòrum Promotor de l'Agenda 21 de Barcelona. L'Agenda 21 no és un procés tancat ni un exercici de ciències exactes: cada ciutat ha de triar, en funció de les seves característiques i realitats, una via pròpia per elaborar l'Agenda 21. Així va passar també en el cas del Fòrum, que a Barcelona va prendre la forma de Consell Municipal, a l'empara de les Normes Reguladores de Participació Ciutadana.

El Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat és un òrgan de participació i consulta, però té entre els seus objectius la funció específica de promoure l'elaboració de l'Agenda 21 de Barcelona. Aquesta és una característica important del procés que el diferencia del d'altres ciutats: l'òrgan que elabora propostes, construeix el consens i resulta dipositari dels resultats és el Consell i no l'Ajuntament.

La composició del Consell té una importància especial: hi ha un equilibri buscat entre representants de l'Administració del món empresarial, dels sindicats, de les associacions cíviques i del moviment ecologista, i de les universitats, així com un grup d'experts a títol individual.

Durant els anys 1998 i 1999 es constitueixen tretze grups de treball temàtics formats per diferents membres del Consell que elaboren, cercant el consens, una diagnosi sobre cada àmbit, formulen unes propostes de futur i, en alguns casos, també suggereixen indicadors de seguiment. La tasca d'aquests grups de treball interdisciplinaris és el nucli principal dels treballs de l'Agenda 21: més de 2.000 hores de treball voluntari, més de 500 propostes de diferent tipus i magnitud.
L'any 2000 el Consell adopta aquests documents com a "Materials per al debat" i aprova realitzar una fase de participació ciutadana, que significa obrir el treball del Consell a altres organitzacions i agents i al conjunt de la ciutadania. Aquesta és una decisió de gran transcendència per al procés, ja que és ambiciosa. El Consell serà, al final del procés, l'òrgan amb capacitat decisòria per aprovar els continguts finals.

Estendre el debat a la ciutadania semblava imprescindible per a la solidesa del procés. Fer una Agenda 21 tan participada com sigui possible no tan sols la legitima, sinó que sobretot permet que un nombre més important de persones n'interioritzi la importància i faci seus els objectius. Al mateix temps, però, apareixen dificultats evidents, com són la dimensió de la ciutat, l'escàs coneixement ciutadà del procés i de la complexa temàtica i el temps disponible, relativament limitat.

El gran desafiament era, evidentment, aconseguir un grau suficient d'implicació entre la ciutadania, partint de la base que passar del nucli de persones més conscienciades a tots i cada un dels ciutadans i ciutadanes no es podia fer en un únic pas. Per això va semblar adequat centrar els principals esforços a suscitar la participació d'organitzacions i col·lectius, i també deixar les portes obertes a la intervenció de persones individuals. Aquesta decisió implicava l'adopció d'un esquema participatiu que, garantint que totes les sensibilitats fossin representades, prioritzava la qualitat a la quantitat.

El document Criteris i propostes per a la participació ciutadana de l'Agenda 21 de Barcelona, elaborat per l'Equip d'Anàlisi Política de la Universitat Autònoma de Barcelona, va fornir tant les bases teòriques del procés com pautes operatives en relació amb les fases i els instruments per fer-lo possible. La proposta del document marc per al desenvolupament del procés de participació es pot sintetitzar en els elements següents:

· tres fases: informació, deliberació i concreció
· dues perspectives de treball: territorial i temàtica
· dos tipus de protagonistes: entitats i ciutadania

El període de debat es va iniciar oficialment el dia 3 d'abril de 2001, amb un acte solemne a l'Aula Magna de la Universitat de Barcelona, en el qual l'alcalde de la ciutat i president del Consell va presentar públicament el procés de participació ciutadana i el material que es posava a disposició de tothom per ser discutit: Cap a l'Agenda 21 de Barcelona. Document per al debat.

A partir d'aquell moment, diverses iniciatives en molts fronts alhora van fer engegar i avançar progressivament la proposta participativa arreu de la ciutat. Es va treballar en la distribució del document per al debat i en la divulgació del procés a més de 500 entitats, que van ser convidades a adherir-s'hi; es va crear el web www.bcn.cat/agenda21, es van mantenir reunions amb col·lectius significatius; es van programar debats temàtics en format de "Diàlegs" entre persones rellevants en les qüestions abordades; es va obrir un fòrum virtual al web de la ciutat; es van fer milers d'enquestes sobre prioritats; es van organitzar tres sessions de prospectiva; es va llançar el programa Agenda 21 Escolar específicament per a centres educatius, etc.

[]

Aquest programa invita les escoles a fer la seva pròpia Agenda 21 revisant plantejaments i pràctiques i comprometent-se en algunes accions de millora. Amb aquesta finalitat ofereix una guia metodològica i assessorament tècnic i pedagògic al llarg de tot el curs, així com una línia d'ajudes econòmiques per a centres públics. En els temes abordats, triats per cada centre, predomina l'ambientalització de la gestió dels recursos i dels residus, però també abunden els projectes centrats en la millora de l'entorn proper, així com projectes d'hort i jardí, energia solar, mobilitat i soroll. Els resultats permeten fer una valoració molt positiva, tant per la implicació real de les escoles com per l'estímul i suport de la tasca d'educació ambiental que les escoles duen a terme. El programa compta amb el suport de la Fundació AGBAR.
 

[]

1. Protegir els espais lliures i la biodiversitat i ampliar el verd urbà.
2. Defensar la ciutat compacta i diversa, amb un espai públic de qualitat.
3. Millorar la mobilitat i fer del carrer un entorn acollidor.
4. Assolir nivells òptims de qualitat ambiental i esdevenir una ciutat saludable.
5. Preservar els recursos naturals i promoure l'ús dels renovables.
6. Reduir la producció de residus i fomentar la cultura de la reutilització i el reciclatge.
7. Augmentar la cohesió social, enfortint els mecanismes d'equitat i participació.
8. Potenciar l'activitat econòmica orientada cap a un desenvolupament sostenible.
9. Progressar en la cultura de la sostenibilitat mitjançant l'educació i la comunicació ambiental.
10. Reduir l'impacte de la ciutat sobre el planeta i promoure la cooperació internacional.

[]

Materials per al debat. Les propostes dels Grups de Treball del Consell han estat la base per promoure i ordenar el debat ciutadà. Més de 500 propostes, a mitjà i/o a llarg termini, amb elements de diagnosi, que oferien una base sòlida per a la participació. Els continguts van ser incorporats en el document Cap a l'Agenda 21 de Barcelona, una bona diagnosi socioambiental i un resum de les propostes, que va ser editat i difós àmpliament i va ser el nucli de la web de l'Agenda 21.

· Enquesta d'Hàbits i Valors. Fruit d'un conveni de l'Ajuntament amb l'Institut de Govern i Polítiques Públiques de la UAB, es va realitzar l'Enquesta d'Hàbits i Valors sobre Medi Ambient i Sostenibilitat, com un element de diagnosi socioambiental. Es tractava d'incorporar la percepció ambiental -una component subjectiva però important- als diferents diagnòstics tècnics i sectorials, aportant informació qualitativa a aquest procés i complementant altres fonts d'informació. L'Enquesta és la primera que, a Barcelona, se centra únicament en aspectes de sostenibilitat i aprofundeix en cada un dels seus apartats. El treball de camp es va realitzar a finals del 2000 amb una mostra de 1.200 persones de divuit anys en endavant, mitjançant entrevistes domiciliàries.

· Pla de participació. El Consell Municipal es va dotar d'un pla de participació elaborat a partir de criteris i propostes aportats per l'Equip d'Anàlisi Política de la Universitat Autònoma de Barcelona. L'objectiu d'aquest pla era dissenyar un procés de debat organitzat, amb pautes clares, metodologies adequades i calendari de fases. Vegeu-ne més informació al text.

· Pla de comunicació. La realització d'una Agenda 21, si, com és preceptiu, vol implicar la ciutadania, ha de procurar una certa estratègia de comunicació. Amb recursos modests per a aquest tipus de campanyes, es va optar per dotar el procés d'una visibilitat bàsica que va descansar en el logotip. El logotip representa la imatge de compromís amb el planeta des de la ciutat i té, com a característica requerida, el fet que no s'identifica amb l'Ajuntament, sinó amb la ciutat. Va ser escollit en una sessió plenària pels membres del Consell entre un conjunt de tres possibles. Aquesta marca ha unificat una diversitat d'actuacions (publicacions, cartells, fullets, etc.).

· Secretaria Tècnica. L'abril de 2001 es va adjudicar per concurs públic a PriceWaterhouseCoopers la tasca de Secretaria Tècnica del procés. Ha actuat com a òrgan auxiliar de suport i assistència tècnica tant en el procés de participació com en l'elaboració de materials.

· Agents 21. En el procés de participació ha estat clau el paper de la xarxa de persones, tant voluntàries com professionals, que, treballant des del món associatiu, les universitats, els districtes i altres departaments municipals, o a la mateixa secretaria tècnica, han liderat i dinamitzat el procés. Aquest col·lectiu, molt ric i divers, constituït per prop d'un centenar de persones que s'autoanomenen informalment "Agents 21", s'ha reunit periòdicament en trobades de formació i coordinació.

· Serveis d'informació i atenció. En un procés en què la informació i el diàleg són tan importants, l'atenció personal és imprescindible. El Centre de Recursos Barcelona Sostenible, que té les portes obertes al carrer sis dies la setmana i disposa de servei telefònic i de correu electrònic, ha estat el principal punt d'informació i acollida. En els districtes, les Oficines d'Atenció al Ciutadà han jugat un paper equivalent, sovint complementades pels serveis dels centres cívics. La web, www.bcn.cat/agenda21, ha estat virtualment una altra porta d'accés, per la qual ha accedit a la informació una mitjana de 2.250 persones al mes. També s'ha ofert atenció telefònica a través del 010.

· Recursos d'Educació Ambiental. Al llarg del procés l'Ajuntament ha incrementat els recursos d'informació i formació ambiental a l'abast de la ciutadania. En són un bon exemple les set guies d'educació ambiental -Mobilitat, Residus, Aigua, etc.- elaborades i àmpliament distribuïdes, la col·lecció "Fitxes de Sostenibilitat" i altres publicacions d'extensió dels coneixements ambientals, a més d'una àmplia i variada programació trimestral d'activitats.

[]

El procés d'elaboració de l'Agenda 21 de Barcelona s'ha caracteritzat per alguns principis bàsics: estratègia, transversalitat, participació, coneixement i coresponsabilitat.
En primer lloc, l'Agenda 21 es configura com un pla estratègic a mitjà i llarg termini, amb un horitzó de deu anys (2002-2012), que s'estructura sobre la sostenibilitat com a paradigma transversal. Efectivament, l'Agenda 21 de Barcelona aposta clarament per un abordatge global i transversal de la sostenibilitat, combinant les dimensions social, econòmica i ambiental, de manera que així depassa l'estricte domini clàssic de les polítiques de medi ambient. Com hem vist, a més, l'A21 de Barcelona ha estat resultat d'un procés de participació i informació tan ampli com ha estat possible. No és el fruit d'un treball d'experts ni d'un laboratori especialitzat, sinó de les aportacions i visions de moltes persones i col·lectius amb interessos diferents, negociades i finalment consensuades en un Compromís.

Parlem de coneixement perquè el procés d'elaboració de l'Agenda 21, i sobretot les fases de participació, han suposat en ells mateixos una excel·lent oportunitat per elevar el nivell col·lectiu d'informació i educació ambiental de la ciutadania. Però, a més, sabent que no hi ha participació efectiva sense un bon accés a la informació, des de l'organització s'ha realitzat un esforç considerable en aquesta direcció.

I, finalment, coresponsabilitat perquè l'A21 de Barcelona és el conjunt de compromisos i objectius compartits pels membres del Consell i es proposa com a Agenda 21 de la ciutat. No és l'A21 de l'Ajuntament de Barcelona i, per tant, respon a la voluntat de comprometre els actors, cadascú en la mesura de les seves possibilitats i responsabilitats, a assolir els objectius fixats.

Precisament, la nova fase de treball que s'obre després de l'aprovació del Compromís ciutadà per la sostenibilitat és el que podríem anomenar Acció'21. Cada actor, institució o entitat, signant del Compromís, accepta treballar d'acord amb els principis de l'Agenda 21 i concretarà les accions voluntàries que, en el seu àmbit d'actuació, puguin contribuir a assolir els objectius compartits fixats.

En aquesta fase hi haurà nous instruments operatius per ajudar a estimular, orientar i avaluar els processos en marxa. Un conjunt d'indicadors serviran per monitoritzar el grau de progrés, i una guia metodològica per elaborar plans d'acció estarà disponible abans de finals d'any, així com altres instruments per difondre bones pràctiques i experiències. L'any 2004 ofereix un horitzó immediat per mostrar els avenços realitzats.

S'acaba, doncs, una etapa clau en l'Agenda 21 de la ciutat per encetar-ne una altra encara més apassionant, en què tothom és convidat a sumar-se a l'esforç col·lectiu per fer una ciutat més sostenible. Tal com conclou el text de presentació del Compromís, acabem de començar. Tenim urgència i, alhora, tot el temps del món.

[]