Jordi Hereu i Boher és l’alcalde de Barcelona des del 8 de setembre de 2006.

Va néixer el 14 de juny de 1965 a Barcelona. La infantesa la va viure al nucli antic del barri de Sant Gervasi, on els seus pares s’havien instal·lat per obligacions del negoci familiar després d’haver residit a Ciutat Vella i l’Eixample. Els seus avis eren originaris de la comarca del Pallars Jussà i s’havien traslladat a Barcelona els primers anys del segle XX.

Va cursar estudis primaris i secundaris a l’Escola Sant Gregori. Va obtenir la llicenciatura i un màster en Administració i Direcció d’Empreses per ESADE (Escola Superior d’Administració i Direcció d’Empreses). És casat i té dos fills.

Va iniciar l’activitat professional en el sector privat, tot i que la seva trajectòria es concentra majoritàriament en el sector públic. L'any 1991 va ser responsable de màrqueting de la societat Port 2000. Del 1992 al 1997 va ocupar la direcció de màrqueting de l’empresa Centro Intermodal de Logística SA (CILSA), promotora de la Zona d’Activitats Logístiques de les instal·lacions portuàries de Barcelona.

La seva vocació política es va despertar en acabar el batxillerat i va madurar mentre cursava estudis superiors. Jordi Hereu recorda que el seu primer contacte amb la política va ser quan, el setembre de 1976, a l’Escala, va assistir a un míting de Reagrupament Socialista protagonitzat per Josep Pallach. Des de 1987 és militant del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC).

Entre les figures que considera referents en el seu pensament polític i social, Hereu destaca Jacques Maritain, Emmanuel Mounier, Josep Pallach, Jordi Galí, Willy Brandt, Vaclav Havel i Czeslaw Milosz.

La vinculació de Jordi Hereu a l’Ajuntament de Barcelona va començar l'any 1997, quan va ser nomenat gerent de les Corts. Dos anys després, arran de les eleccions municipals de 1999, va ser designat regidor d'aquest Districte, càrrec que va ocupar durant quatre anys, fins al final del mandat. Entre altres accions, va impulsar la rehabilitació del Casc Antic, la reforma de la Colònia Castells i la reordenació de l’anomenada Porta Nord de la Diagonal.

El 2003 va ser nomenat regidor del Districte de Sant Andreu i regidor de Seguretat i Mobilitat. Fins al principi de 2006 va compaginar totes dues responsabilitats, i va dur a terme iniciatives molt significatives, com la creació de zones d’aparcament per a veïns (l'àrea verda), mesures de pacificació del trànsit i la modernització de la Guàrdia Urbana de Barcelona, que va coincidir amb el canvi de model policial que es va produir pel desplegament de la policia autonòmica.

L’abril de 2006, i fins que va ser elegit alcalde, va ser portaveu del govern municipal i cinquè tinent d’alcalde, responsable de les regidories de Mobilitat i de Participació Ciutadana, Solidaritat i Cooperació, i president del Consell del Districte de Gràcia.

Jordi Hereu va ser reelegit alcalde de Barcelona el juny de 2007 en haver guanyat les eleccions municipals.

Les prioritats que l’alcalde s’ha marcat per al present mandat, que es perllongarà fins a la primavera de 2011, les ha resumit en tres eixos centrals: cohesió, creativitat i capitalitat.

Cohesió social i territorial per garantir, des d’un treball expressament intens i equitatiu, un nivell de benestar i de qualitat urbana que arribi a tots els ciutadans i a cadascun dels 73 barris que formen Barcelona, i que es concreta en polítiques actives en educació, atenció social, habitatge, equipaments i serveis. Creativitat com el tret diferencial que situa Barcelona en plenes condicions de generar desenvolupament econòmic, excel·lir en àmbits clau com la innovació, la recerca, les noves tecnologies o la cultura. I capital de Catalunya, una condició inherent, un vincle estret amb el país del qual Barcelona vol ser motor i que requereix fer un salt endavant en infraestructures, en transformació urbana i recursos a l’altura de les seves aspiracions i potencialitats. Salt endavant que ha de reforçar el paper de Barcelona com a nucli de l’àrea metropolitana i com a referent essencial per al conjunt d’Espanya.

Jordi Hereu entén l’acció política des de la proximitat als interessos, els problemes i els anhels dels ciutadans. I a partir d’uns determinats valors. Les seves paraules són il·lustratives en aquest sentit: “Les ciutats que progressen se sustenten en determinats valors col·lectius, que són l’essència de la vida en societat i allò que en últim terme en determina la fortalesa. Llibertat, igualtat, solidaritat, diàleg, convivència, respecte, confiança: aquests valors defineixen i expliquen Barcelona”.