Una visita al parc de la Creueta del Coll :: Aparca't

Una visita al parc de la Creueta del Coll

03/07/2006 08:00 h.

Textos: Maria Rosa Salvadó

Fotos: Dani García

De fet, aquest parc és fruit de l’aprofitament d’un espai que durant molts anys va estar dedicat a una activitat ben diferent de l’actual. Es tracta de l’antiga pedrera del Coll, situada a la falda d’un dels turons que configuren la part alta de Barcelona.

Aquest origen és el que dóna caràcter i una forta personalitat al parc, un espai que va ser marginal i que amb la seva transformació s’ha convertit en un lloc de trobada i de lleure important per al barri on és.

La rebuda

Si hi accedim per l’entrada principal –a l’avinguda de la Mare de Déu del Coll, just al costat del carrer de Castellterçol–, ens dóna la benvinguda un monòlit de ferro, alt i esvelt. Es tracta de l’Escultura, d’Ellsworth Kelly. Al seu darrere, cap a la dreta, s’obre una immensa plaça de 6.000 m2, delimitada en part per una pèrgola i protegida al fons per les parets esmussades del que, anys enrere, fou lloc de proveïment de pedra granítica.

La plaça és envoltada de plàtans, alzines i arbres de l’amor, i al mig hi ha una gran esplanada de sauló on s’han situat els jocs infantils, dues taules de ping-pong i una cistella de bàsquet. Uns quants xiprers i un parterre de gespa amb grups de flors en un extrem hi donen un toc de color.

El llac

La Creueta del Coll és un parc arrecerat, amb un gran estany que a l’estiu es converteix en piscina pública. Com que cal pensar en tothom, hi ha una rampa des d’on és possible entrar-hi amb cadira de rodes. Un aspecte aquest, el de l’accessibilitat, ben present arreu del parc.

Cap al mig de l’estany, s’hi endinsa una illeta amb palmeres que llueixen les seves capçades de fulles en forma de ventall en el cas de les washingtònies, i allargades en el de les palmeres datileres.

L’Elogi de l’aigua

Al final de la làmina d’aigua que permet apaivagar les calors estiuenques, n’hi ha una altra de molt més petita i una mica elevada, entre les parets de l’antiga pedrera i un muret de formigó, que conté un dels elements més preuats d’aquest parc: l’Elogi de l’aigua, una colossal escultura d’Eduardo Chillida feta amb formigó i d’un pes que supera les 50 tones.

Suspesa damunt l’aigua, l’escultura és sostinguda per quatre cables d’acer ancorats a la roca, la qual cosa confereix a l’enorme escultura l’aspecte d’una lleugeresa sorprenent.

Llocs d’estada

Si els bancs que hi ha al voltant de la gran plaça són un lloc ideal per passar-hi una bona estona, a sobre de l’estany hi ha una graderia des de la qual es pot contemplar tot el que passa dins i fora de l’aigua. Una mica més amunt se succeeixen dues llargues terrasses ombrejades per acàcies. Excel·lent lloc d’estada, aquesta és una de les zones més tranquil·les del parc. A la dreta de la segona terrassa, una rampa condueix a dues pistes de petanca.

La zona de pícnic

Els camins van pujant enmig d’una vegetació frondosa d’arbres i arbustos. Dalt de tot, ja a la part forestal del parc, s’arriba a una zona de pícnic. És una petita esplanada tranquil·la, amb taules, bancs i una font, que està guarnida per la verdor dels pins a una banda, i la vegetació que ha anat creixent i que acoloreix les parets de l’antiga pedrera del Coll a l’altra. Ho complementa una vista notable de Barcelona.

Turó amunt

A dalt de tot dels murs de pedra, avui colonitzats per arbustos mediterranis entre els quals destaca la ginesta, hi ha una barana de fusta que delimita l’espai del parc i el separa del vessant forestal del turó del Coll, encarat cap a la serra de Collserola. Un petit sender permet anar vorejant la part de dalt de la pedrera. S’hi pot accedir des del passatge de Manlleu. A l’hora de tornar, si ens estimem més tirar avall per aquest costat del turó, arribarem al barri de la Taxonera, ja en el districte d’Horta-Guinardó.

Sabies que...

A la illeta amb palmeres que s’endinsa dins la làmina d’aigua del parc de la Creueta del Coll, n’hi ha una en la qual val la pena fixar-se. Es tracta d’un exemplar de palmera datilera que és destacable per la seva raresa: de l’estípit en un surt un altre de lateral igual de gruixut.

Què és l’estípit?

És la gran tija fibrosa, generalment molt llarga i esvelta, que suporta el bellíssim plomall d’enormes fulles que constitueix la capçada d’una palmera. Així doncs, en aquest cas no és correcte parlar de tronc, perquè en rigor les palmeres no en tenen. El tronc és propi de les espècies llenyoses: els arbres i els arbustos.

Una forta personalitat

Les palmeres són tot un món a part dins el regne vegetal. Elegants i sempre verdes, certament és difícil resistir-se a la seva bellesa que, d’altra banda, dóna una agradable nota d’exotisme.

A Barcelona n’hi ha moltes de palmeres, gairebé 5.000. Les espècies amb més presència són les datileres (Phoenix dactilyfera), la palmera de Canàries (Phoenix canariensis), Washingtonia robusta i Washinsgtonia filifera. També és molt freqüent en places i parterres el margalló (Chamaerops humilis), l'única espècie de palmera autòctona de Catalunya.