Una visita als jardins Laribal
17/07/2006 08:00 h.
Textos: Maria Rosa Salvadó
Fotos: Dani García
El parc de Montjuïc és, sens dubte, un dels llocs de Barcelona que té més espais per contemplar i gaudir. Així, al costat dels museus i les instal·lacions esportives, hi ha un gran nombre de jardins, molts dels quals van ser construïts amb motiu de l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929.
Al començament del segle passat, la zona que avui ocupa els jardins Laribal era lloc de trobades populars, sobretot a la font del Gat, o de reunions selectes, com ara les que feia la Colla de l’Arròs, un grup entre gastronòmic i polític que va tenir una certa influència en la Barcelona del final del segle xix i principi del xx.
La part alta dels actuals jardins pertanyia a la finca de Josep Laribal, un prestigiós advocat el nom del qual s’ha perpetuat en els jardins. Va fer-s’hi construir un xalet neoàrab, voltat d’uns jardins eclèctics, amb grossos arbres.
Mort Laribal, el 1908 la finca va ser adquirida per l’Ajuntament, que hi va fundar l’Escola de Bosc de Montjuïc, encara existent. Simultàniament, es van iniciar els estudis per urbanitzar i enjardinar la muntanya, amb un projecte global que va ser encarregat a Josep Amargós.
Els jardins Laribal
És el nucli original del jardí i ocupa l’antiga finca de Josep Laribal, que tenia uns jardins de l’estil característic del tombant del segle xix al xx: un traçat de parterres de línies orgàniques, sobreelevats, que compartien l’espai amb camins ortogonals.
L’actuació sobre aquest espai va ser realitzada per J.C.N Forestier, que va ser molt respectuós amb les plantes preexistents, tot i que en va modernitzar el traçat incorporant-hi elements característics dels jardins fets pels àrabs a la Península, com ara rajoles ceràmiques, aigües ornamentals, masses de plantació o el cultiu de plantes de flor en testos situats a les baranes i ampits.
La vegetació madura i mediterrània dóna sentit als jardins. Encara avui podem veure algunes oliveres que creixen entre els graons de les escales.
Les escales del Generalife
Per connectar aquest nucli enjardinat amb els jardins Amargós —que són els que envolten el Teatre Grec—, Forestier va fer una escala inspirada en la dels jardins del Generalife, a Granada, amb cascades als passamans, estanyols amb brolladors als replans i bancs d’obra per reposar i gaudir de la fresca i el so de l’aigua.
Unes pèrgoles mirador porten d’uns jardins als altres, units per eixos de rampes, escales i cascades que desemboquen a la font del Gat, des d’on es poden contemplar unes magnífiques vistes de Barcelona.
Els jardins de la Font del Gat
Ocupen el pendent que va dels jardins Laribal fins al passeig de Santa Madrona, i integren la popular font del Gat i un edifici decimonònic. Es tracta d’un conjunt de camins, terrasses i racons que s’adapten al relleu del terreny amb escales, rampes i una cascada monumental, amb quatre seccions diferents separades per camins i canals, que van connectant els diferents trams.
Si es contempla des del passeig de Santa Madrona, uns xiprers altíssims situats a l’inici de la cascada accentuen la verticalitat del conjunt. Tot està cobert d’una espessa fronda mediterrània i d’antigues arbres fruiters, com ara nesprers i figueres.
El roserar de la Colla de l’Arròs
Una glorieta de xiprers, amb una petita font al centre, marca l’inici d’un recorregut que, sota una pèrgola amb pilars de terracota, porta a un pati ovalat i reclòs, voltat de xiprers: és el roserar que la Colla de l’Arròs va encarregar l’any 1918 a J.C.N. Forestier, per acompanyar la casa Balaguer, que és on es reunia la colla, i que fou enderrocada per construir-hi l’actual Museu Etnològic.
El jardí es configura en diversos plans, amb aire de pati, que estan vorejats per vorades, també de xiprer, i rengleres de troanes. En diversos parterres rectangulars hi ha plantades varietats antics de rosers. Al centre destaca un bassinyol quadrangular vorejat de rajoles esmaltades, presidit a la part de dalt per una escultura de marbre. Es tracta d’Estival, un nu femení de Jaume Otero.
La plaça del Claustre
És a tocar del passeig de Santa Madrona, i de fet es tracta dels jardins de Sant Miquel, on destaquen tres grans plàtans, ja existents abans que Forestier dissenyés els jardins. Al fons, els murs del que fou una antiga pedrera confereixen a aquesta part dels jardins Laribal un aire reclòs i claustral. D’aquí el seu nom. A la dreta, un passadís comunica amb els jardins Amargós.
Sabies que...
El projecte iniciat l’any 1905 d’organitzar a Montjuïc una Exposició d’Indústries Elèctriques va culminar, al cap dels anys, en l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929.
Un dels comissaris de l’Exposició va ser Francesc Cambó, que va encarregar els treballs d’enjardinament a l’enginyer i paisatgista francès Jean Claude Nicolas Forestier. Va ser ajudant seu el jove arquitecte Nicolau M. Rubió i Tudurí, que el 1917 seria director dels Parcs Públics de Barcelona.
Els jardins Laribal, inclosos dins del recinte de l’Exposició, van obtenir una gran anomenada. Forestier i Rubió van imposar un nou estil, d’arrel mediterrània, tot aprofitant la vegetació preexistent —des de plantes autòctones fins als arbres fruiters del passat agrícola de la muntanya—, però integrant-la en un concepte de jardineria renovador i original, que segueix lliurement la inspiració dels antics jardins àrabs.
FITXA TÈCNICA
Districte: Sants-Montjuïc
Superfície: 3,1 ha
Situació: a la muntanya de Montjuïc, delimitat per l’av. de l’estadi, l’av. Miramar i el pg. de Santa Madrona
Catalogació: jardí històric
Inauguració: 1922
Restauració: 2002, Àrea de Projectes de Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal
Horari: des de les 10 fins al capvespre
Accessos: av. de l’estadi, l’av. Miramar i pg. de Santa Madrona
MÉS INFORMACIÓ
