Una visita als Jardins del Palau de les Heures
16/05/2007 a les 18:07 h.
Textos: Maria Rosa Salvadó
Fotos: Dani García
Dalt del barri de Montbau, als peus de la serralada de Collserola, hi ha un dels edificis més singulars de Barcelona. Es tracta del Palau de les Heures, que fou construït a finals del segle XIX. Al davant s'estenen uns valuosos jardins, tant per la seva bellesa com per la vegetació que contenen, voltats d'un entorn molt arbrat.
La reixa que tanca l'espai és un exquisit preludi del que ens espera a l'altra banda. Feta amb ferro forjat, el seu disseny evoca delicadament l'espècie que dona nom al palau i als jardins: l'heura.
Les perspectives
Si el Palau de les Heures és imposant -amb quatre torres rodones coronades per pics cònics, a l'estil dels châteaux francesos -, la perspectiva dels jardins que es pot contemplar des la terrassa que hi ha al davant mateix de l'edifici és francament majestuosa.
El conjunt és d'una gran harmonia, amb àmplies escalinates a banda i banda del palau que, tot baixant per la muntanya, permeten arribar a les successives parts en que està distribuït el jardí. Llargues rampes entre els trams d'escales faciliten l'accessibilitat.
La vinya verge i els rosers enfiladissos trepant pels murs que suporten les terrasses van ornamentant el regorregut. Als racons, grans testos de terracota on hi llueixen geranis d'olor de flor menuda i delicada.
Quan, tot passejant, s'arriba a la part més baixa dels jardins, la perspectiva és tant o més imposant que la que es pot contemplar des de dalt. El palau s'eleva al fons, ornat per una vegetació molt espectacular, amb una composició jardinera elegant i acollidora.
Les terrasses
El jardí s'estructura en tres terrasses orientades a migdia. La més alta està ocupada pel palau i uns primers jardins. La segona i la tercera -que és la més gran- són les que tenen un major valor paisatgístic.
A totes dues hi domina una composició geomètrica, amb parterres, caminals i estanys, i el contrapunt vertical d'altíssimes palmeres i la frondositat, entre d'altres arbres, de grans magnòlies i enormes castanyers d'Índia.
Arreu hi ha bancs per seure i descansar a l'ombra de les capçades dels grans arbres que hi ha als jardins, o bé per prendre el sol, sobre tot a la primera de les terrasses.
La vegetació
Per la seva gran alçària, aquest és un jardí presidit per les palmeres, sobre tot Wasingtònies, amb amples fulles en forma de ventall, i palmeres de canàries, coronades per enormes capçades. Són l'element més determinant del paisatge.
Hi ha també d'altres espècies a destacar. Arbres com les magnòlies, de floració espectacular quan arriba l'estiu, grans acàcies, tarongers amargs, oliveres i altíssims cedres, pins, alzines i xiprers.
Els talussos són rics en arbustos, com el marfull, el llorer, la gardènia, el llentiscle, el pitospor i l'abèlia, la majoria de grans dimensions. Al voltant dels estanys hi creix, ufanosa, l'heura, que també trobem en altres llocs del jardí.
En petits parterres rodons, llueixen les roses, i en els de grans dimensions -vuit a cadascuna de les dues terrasses inferiors- els grans arbres i les palmeres estan voltats de tanques vegetals de broderie exquisidament retallades.
Sabies que....
L'espai on avui hi ha el Palau de les Heures i els seus jardins té una llarga història. Una de les primeres notícies que se'n té està relacionada amb un crim passional que sembla ser va tenir lloc l'any 1875 en una font que hi havia a la finca, anomenada Can Duran i d'una superfície de 30 ha.
L'any 1893, la finca fou adquirida per Josep Gallart Forgas, un industrial que va consolidar la seva fortuna a Puerto Rico. Gallart va encarregar el projecte del palau i els jardins a l'arquitecte August Font i Carreras. Les obres es van acabar l'any 1895.
Els Gallart van viure a Les Heures fins a la Guerra Civil, en que la finca va ser expropiada i destinada primer a residència del president Azaña, que no la va ocupar mai. Qui sí s'hi va instal·lar va ser el president Companys, per protegir-se dels bombardeigs de Barcelona, ja que era un indret força complicat d'atacar des de l'aire. Fins i tot s'hi va construir un refugi subterrani.
El cas és que el fill del fundador de Les Heures, Josep Gallart Folch, va lliurar una fotografia aèria de la finca al general Kindelan perquè la bombardegés, cosa que aquest no va fer per la dificultat orogràfica.
L'any 1958, la Diputació va adquirir una part de la finca i la va annexionar a les Llars Mundet. L'any 1998, es va firmar un acord entre l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona, mitjançant el qual l'ús dels Jardí del Palau de les Heures va ser cedit a la ciutat. Quant al palau, actualment la Fundació Bosch i Gimpera hi imparteix estudis de formació continuada.
FITXA TÈCNICA
Districte: Horta-Guinardó.
Superfície: 3,50 ha.
Situació: Campus de la Vall d'Hebron (Universitat de Barcelona)
Catalogació: jardí històric.
Projecte: August Font i Carreras (1893).
Restauració: Departament de d'Obres i Projectes de Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal.
Obertura al públic: 1999.
Horari: entre l'1 d'abril i el 30 de setembre, de 10 a 20 h, i entre l'1 d'octubre i el 30 de març, de 10 a 18 h.
Particularitats: no poden entrar-hi gossos, ni s'hi pot jugar a pilota ni circular en bicicleta.
Accessos: Campus de la Vall d'Hebron, camí de Sant Cebrià.
Accessibilitat: hi ha un ampli camí al voltant dels jardins des del que es pot accedir a les diferents terrasses.
Transport: Bus 27, 60, 73, 76, 85, 173; Metro: L3 Montbau. Donat que els jardins estan força més a munt del Passeig de la Vall d'Hebron -que és on ens deixarà el transport públic-, per arribar-hi es recomana utilitzar el Bus gratuït que circula per l'interior del campus universitari (cal baixar al final del trajecte).
MÉS INFORMACIÓ
