Una visita als jardins de la Tamarita :: Aparca't

Una visita als jardins de la Tamarita

10/07/2006 08:00 h.

Textos: Maria Rosa Salvadó

Fotos: Dani García

Quan travessem la porta dels Jardins de la Tamarita entrem en una Barcelona que ens porta els records de la burgesia que va edificar les seves mansions a la part alta de la ciutat i que les va envoltar de jardins assossegats.

En aquest cas es tracta d'una finca de dues hectàrees pertanyent a la família Craywinckel que al principi del segle XX va ser adquirida per l'industrial del cotó Alfredo Mata. Hi va edificar una casa senyorial –avui seu de la Fundació Blanquerna– envoltada de jardins, el disseny dels quals es considera una de les primeres obres de l'arquitecte i paisatgista Nicolau M. Rubió i Tudurí. Mata va construir tres cases més per als seus fills a la part alta de la finca, que actualment no pertany als jardins.

La Tamarita és un lloc on anar a reposar, a estar tranquil lluny del brogit de la circulació, d'altra banda ben propera. És just a l'altre costat de les tanques de pedra i ferro forjat que envolten el jardí, construïdes per guardar un espai que va ser privat i que ara és públic.

Molt per descobrir

Aquests jardins són plens de detalls d'una gran delicadesa. Així que s'hi entra ens dóna la benvinguda un petit estany semicircular alimentat per fonts de petits brolladors, amb plantes aquàtiques i dos lleons de terracota endormiscats a banda i banda. Al seu darrere, la filigrana d'una tanca semicircular feta amb filferro, per on puja fins a cobrir-la del tot una enfiladissa de fulles menudes i molt verdes, la filferrera. Sovint, els noms comuns de les plantes tenen molt a veure amb la seva personalitat.

A la Tamarita, hi trobem pertot arreu espais discrets, protegits per l'ombra d'un arbrat centenari i envoltats de vorades vegetals, amb petites entrades que conviden a passar i estar-hi una estona assegut en un banc. Són llocs frescos, com la Font de les Granotes, en un extrem del jardí, o amb gespa per seure-hi una estona, o llocs on podrem gaudir de l'aroma de les flors. Tots espais arrecerats, cadascun amb la seva personalitat.

Hi ha copes de pedra, marbre i ceràmica convertides en fonts; paviments i escaletes fetes amb lloses de pedra natural, i, repartida per tot el jardí, la sòbria elegància dels testos ornamentals de terracota, amb geranis i falgueres.

Jardí ordenat

L'eix principal del jardí està constituït per un petit passeig custodiat per estàtues al·legòriques d'Amèrica, Àfrica, Àsia i Europa. S'hi arriba per camins delimitats per una murtra atapeïda i molt ben retallada en composicions geomètriques, sota l'ombra de grans plàtans.

Al centre, a la plaça dels Quatre Continents, una font presideix l'ornamentació d'aquesta part de la Tamarita. A dalt de tot, una cascada en forma de gruta feta amb pedra tosca i petxines, com les que hi havia abans al fons de molts patis, tanca la part clàssica del jardí.

Llocs d'estada i de joc

A la dreta de la cascada trobem l'antic hivernacle i un espai de gespa amb bancs. Com que a la Tamarita no es pot jugar a pilota –és fàcil malmetre algun element ja sigui vegetal o d'ornamentació–, en aquest lloc s'ofereix als més petits una alternativa francament engrescadora: gaudir, descalços, de la frescor i la suavitat de l'herba. Una possibilitat que també agraeixen els grans.

Al costat de la casa, voltada d'arbres i de vorades vegetals exquisidament retallades, hi ha un altra zona molt tranquil·la, amb gespa i bancs, on no és estrany torbar-hi algú practicant Tai Chi. Abans d'arribar-hi, baixant unes escaletes semicirculars, val la pena visitar un dels racons amb més encant de la Tamarita: el jardí de les gardènies, on la circulació de l'aigua que vessa des d'una font en forma de copa fins a un estany central, i que s'escampa arreu per petites canalitzacions, ens recorda els jardins àrabs.

Jardí natural

Els Jardins de la Tamarita tenen una concepció eclèctica. Així, els espais ordenats i d'inspiració clàssica i regular conviuen amb d'altres més naturals i espontanis, situats a la part posterior de la casa.

A través d'una gran prada s'arriba fins a la zona més feréstega del jardí, de pendent important, ja que està situada al torrent del Frare Blanc. És ombrívola, fresca i de vegetació abundant i espessa. S'hi accedeix a través d'una pèrgola ornamentada amb enfiladisses, entre les que destaca l'anglesina.

Un camí permet passejar pel llit de l'antic torrent, els desnivells del qual confereixen a aquesta part de l'espai un gran efecte d'espontaneïtat. Al final d'aquest camí, que comença en la zona de gespa que hi ha al costat de la casa, unes escales que condueixen fins a l'àrea de joc infantil. És un lloc segur, on els pares i les mares poden conversar tranquil·lament mentre els petits juguen, i al qual es pot accedir directament des de l'entrada dels jardins, al passeig de Sant Gervasi.

A les nits d'estiu, la música pren el relleu al joc dels infants, ja que en aquest espai dels Jardins de la Tamarita se celebren alguns dels concerts del cicle de música clàssica que cada any organitza Parcs i Jardins.

Sabies que...

Als Jardins de la Tamarita hi ha exemplars vegetals, tant arboris com arbustius, francament excepcionals. Pujant, a la dreta del passeig que constitueix l'eix central dels jardins, al començament de la prada i al darrera de l'escultura que representa Àfrica, hi ha un roure més que centenari. Possiblement l'arbre més antic d'aquest jardí. A banda de l'edat, crida l'atenció per una branca de mides excepcionals, tant pel gruix com per la llargària i les ramificacions, que neix gairebé al peu de l'arbre i s'estén molt a prop de terra. Una temptació per als més petit, que sovint s'hi enfilen.

Tocant a la casa hi ha dos teixos enormes i, sobretot, altíssims, ja que superen amb escreix els deu metres. També són nombrosos els xiprers i els plàtans de grans dimensions. Quant als arbustos, val la pena fixar-se en els enormes llorers i en alguns pitòspors que freguen, si no superen, els tres metres d'alçada, i que més que arbustos –que ho són– semblen arbres.