Una visita als jardins de la Universitat
02/05/2007 a les 08:00 h.
Textos: Maria Rosa Salvadó
Fotos: Dani García
Els jardins de la Universitat
El saber, i la serenor que cal per adquirir-lo, són els dos aspectes que determinen la personalitat d'aquest jardí. Situat en el cor del districte de l'Eixample, vesteix un gran semicercle verd al voltant de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona.
Entrar als jardins de la Universitat és endinsar-se en un món de silenci, de calma i de recolliment. La llum hi penetra tamisada a través de la vegetació, francament frondosa, i entre les vuitanta espècies amb que compta el jardí s'hi troben alguns dels arbres més antics de la ciutat.
Quan es va obrir al públic l'any 1995, els jardins es van dedicar a l'historiador Ferran Soldevila. Amb ells, la ciutat va guanyar, a més d'una zona verda, un lloc on s'hi respira l'esperit analític de les matemàtiques i la bellesa de la filologia, que són les dues facultats que hi ha a l'edifici de la plaça de la Universitat, juntament amb el Rectorat de la Universitat de Barcelona.
Entrar per la porta gran
Tot i que, de fet, la porta principal de l'edifici és un accés més propi de la Universitat que dels visitants, el cert és que un cop s'ha travessat el gran i majestuós vestíbul, en sortir al jardí hi trobem una de les seves perspectives més encisadores.
Dos grans gerros de terrissa, plens d'elegantíssimes fulles de saló, custodien una suau escalinata ombrada per pitòspors, tan alts que semblen arbres. Al replà que hi ha a dalt, una bassa rectangular s'alimenta de l'aigua que baixa per un canaló que neix en un estany diminut, circular i amb un petit brollador, situat una mica més amunt. Un encant mig amagat entre la vegetació.
La fauna
Dins l'aigua, les granotes, protegides per les plantes aquàtiques i compartint casa amb uns quants peixos, es fan sentir, i força. A banda i banda, els parterres plens d'heura, falgueres i flors de temporada ens acompanyen fins a la part més alta dels jardins. Pel camí, grans arbres ens recorden l'origen centenari de moltes de les plantacions.
A banda dels peixos i les granotes, en aquests jardins gaudirem de la companyia dels nombrosos ocells que s'arreceren aquí fugint del brogit d'un lloc tan cèntric com la plaça de la Universitat. De tant en tant, algun gat ens mirarà indiferent mentre pren el sol, o passarà pel nostre costat sense fer-nos gaire cas. I és que aquest és un lloc on tothom hi està tranquil.
Els espais de repòs
Quan arribem a dalt de tot de les escales, el jardí s'estén cap als dos costats i queda tancat, al fons, per l'alta reixa que el separa de l'exterior. Al mig hi ha la porta d'accés pel carrer de la Diputació, que s'obre els caps de setmana i els dies festius, quan la universitat està tancada.
Tant si triem anar en direcció al carrer d'Aribau -cap a l'esquerra- com si ens dirigim cap a la part que comunica amb el carrer de Balmes -cap a la dreta- arreu hi trobarem bancs de ferro forjat on podrem seure i descansar o llegir plàcidament sota l'ombra de les capçades protectores dels arbres que, de tant en tant, cedeixen petits espais perquè s'hi instal·li el sol.
Gaudir de la vegetació
Els jardins de la Universitat destaquen, de manera molt especial, per la seva importància botànica. Hi ha espècies exòtiques com la bellaombra, l'únic arbre que creix a la pampa argentina i sota el qual hi descansen els ramats; la iuca, amb nombrosos grups d'exemplars que pertanyen a les primeres plantacions fetes a finals del segle XIX; el teix; el cedre de l'Himàlaia i el camforer. També n'hi ha de tan mediterrànies com l'alzina, el xiprer, el garrofer, l'olivera, el taronger amarg, la figuera i el pi pinyer.
Les palmeres, els ginkgo, les acàcies de tres punxes, les troanes i les xicrandes també formen part de la vegetació d'aquests jardins, on hi ha arbustos de grans dimensions, com el boix baleàric que hi ha a prop de l'accés pel carrer d'Aribau. Tocant a l'estanyol, on hi ha la placa que dedica els jardins a Ferran Soldevila, llueixen les hortènsies d'hivern.
Els patis
Són dues peces de jardineria clàssica que ens permeten conèixer com eren aquests espais a finals del segle XIX. A banda i banda de l'accés a la porta principal, a la dreta, hi trobem el pati de ciències i a l'esquerra el de lletres, connectats per un passadís.
Els patis són un espai recollit, similar als claustres monàstics, i al seu voltant s'aixequen els edificis de les facultats. Al centre, un estany, i als quatre cantons, bancs de pedra i amplis escossells recoberts d'una heura ufanosa on creixen arbres de grans dimensions. Al pati de lletres, tarongers amargs vora la bassa, un parell de xiprers i, al fons, un ficus de Bengala gegantí. Al pati de ciències, magnòlies, xiprers i un altre ficus de grans dimensions.
Sabies que...
La vegetació dels jardins de la Universitat de Barcelona està estretament lligada als primers jardins botànics que va tenir la ciutat, ja que conté un nombre notable dels exemplars que s'hi van plantar.
L'any 1784, es va crear vora el carrer de la Cera, en uns terrenys cedits per Antoni de Meca i Cardona, marquès de Ciutadilla, un jardí botànic vinculat al Reial Col·legi de Cirurgia, amb l'objectiu de facilitar l'ensenyament de la botànica. Entre el 1830 i el 1846, el Reial Col·legi de Farmàcia de Sant Victorià també va tenir un petit jardí botànic, situat al carrer d'Escudellers.
Quan Barcelona va recuperar la Universitat l'any 1842 -havia estat traslladada el 1717 a Cervera per Felip V després de la Guerra de Successió-es va instal·lar provisionalment al desamortitzat convent del Carme fins al darrer terç del segle XIX. Durant aquests anys, l'hort de l'antic convent va ser convertit en jardí botànic i destinat a l'ensenyament de ciències i farmàcia.
L'any 1859 es va iniciar la construcció de l'actual edifici de la plaça de la Universitat, que fou inaugurat l'any 1871 i projectat -tant l'edifici com els jardins- per Elies Rogent. Molts dels exemplars de l'antic jardí botànic del marquès de Ciutadilla van ser trasplantats al jardí de la nova seu de la Universitat de Barcelona, per la qual cosa són l'únic vestigi que encara resta de les espècies que van contenir els primers espais de la ciutat dedicats a l'estudi de la botànica.
FITXA TÈCNICA
Districte: Eixample
Superfície: 1,08 ha
Catalogació: jardí històric
Projecte: Elies Rogent
Obertura al públic: 1995
Horari: els dies feiners, les hores en què la Universitat és oberta (des de les 08.00 fins a les 21.00 hores); els dissabtes, diumenges i festius, des de les 10.00 hores fins al capvespre.
Accessos: els dies feiners per la plaça de la Universitat i els carrers d'Aribau i Balmes; els dissabtes, diumenges i festius, pel carrer de la Diputació.
Particularitats: gran interès botànic. No poden entrar-hi gossos.
MÉS INFORMACIÓ
