Documentació cartogràfica
Façana de la Casa Farguell, situada a la plaça de Santa Anna, projectada per l’arquitecte Miquel Garriga i Roca l’any 1860.
A l’Arxiu Municipal Administratiu no hi ha una secció cartogràfica o de plànols amb entitat pròpia, ja que tota la documentació existent està integrada en el sistema de classificació ja esmentat. De tota manera, i atesa la importància que tenen els documents cartogràfics en el fons documental de l'Arxiu, cal referir-se específicament a aquest tipus documental.

Una de les seccions documentals més importants en el quadre de classificació de l'Arxiu és la Q100 - Urbanisme i Obres, tant pel volum de documentació que conté com per la seva importància qualitativa i també per l'elevat nombre de consultes que s'hi efectuen. En molts casos, la documentació que forma aquesta secció incorpora plànols i projectes arquitectònics i urbanístics que formen part d'un procediment administratiu determinat. Com a exemples més significatius podem esmentar els expedients de llicències d'obres particulars, els expedients de llicències d'activitats, els expedients d'obres públiques municipals, els expedients de planejament i gestió urbanística, etc.

En altres casos, les mateixes competències de l'òrgan productor de la documentació fan que els documents cartogràfics tinguin un pes específic indubtable: aquest és el cas del fons de HOLSA, format per centenars de projectes urbanístics i per milers de plànols de treball.

En segon lloc, hem de parlar d'aquells documents cartogràfics que formen pròpiament una col·lecció, ja que no han estat generats directament per les funcions i activitats d'un òrgan administratiu determinat. L'exemple més significatiu de l'Arxiu és la col·lecció de plànols històrics procedents del ja desaparegut Servei del Pla de la Ciutat, els quals no havien estat generats per aquest Servei sinó que havien estat recopilats i col·leccionats amb una mera voluntat informativa. En aquesta col·lecció, formada per uns 400 tubs i 40 caixes arxivadores, hi trobem des de còpies manuals de plànols del segle XVIII fins a plànols i projectes d'urbanització dels antics municipis del Pla annexionats a Barcelona al final del segle XIX i començament del XX, passant per plànols generals i parcials de Barcelona, projectes d'urbanització, etc.

Parlant del fons de plànols ens hem de referir també a uns determinats documents cartogràfics que, per qüestions de conservació, han estat separats de l'expedient administratiu al qual pertanyen. Aquesta actuació s'ha fet amb els expedients administratius de llicències d'obres particulars i d'obres públiques municipals que contenen projectes de tres destacats arquitectes modernistes: Antoni Gaudí i Cornet, Lluís Domènech i Montaner i Josep Puig i Cadafalch. Els plànols dels projectes d'aquests tres arquitectes s'han separat de l'expedient, s'han planxat, s'han guardat convenientment en mobles especials per a documents cartogràfics i, en alguns casos, s’ha procedit a la seva restauració. Aquest tipus d'actuació es continuarà fent en el futur amb altres documents, sempre amb la voluntat de garantir-ne una millor conservació i mantenint en tot moment la seva relació amb l'expedient administratiu corresponent.

Façana de la casa Pere Llibre, situada al Passeig de Gràcia, 24, projectada per Doménec Balet l’any 1870.