Ara fa 65 anys, el 18 de març del 1938, Barcelona va patir un bombardeig brutal, que va causar centenars i centenars de morts a la cruïlla de la Gran Via i la rambla de Catalunya. Van ser morts civils: homes, dones, criatures, desarmats, segurament amb ideologia i amb unes posicions preses davant del conflicte, però inofensius. Intentaven fer una vida normal enmig de la barbàrie que sempre és la guerra. I van ser esclafats. Des de la memòria d'aquells bombardeigs, la ciutat de Barcelona vol expressar la solidaritat amb la gent de Bagdad i altres ciutats de l'Iraq, persones -homes, dones, criatures- sobre les quals graviten avui les bombes. És una responsabilitat greu trencar el fil tènue de la pau en un món ple de crisis, de desequilibris i de dictadures execrables com la de Saddam Hussein. Encara és més responsabilitat de fer-ho, obsessivament, al marge dels organismes internacionals que, mal que bé, intenten crear camins més racionals per solucionar els conflictes, les amenaces i els greus problemes que hi ha al món. Ara costarà molt recompondre les peces; esperem que sabrem fer-ho millor que fins ara. Esperem també que els ciutadans i les ciutadanes de Barcelona continuarem expressant el rebuig a la violència, el clam per la pau que ens uneix als ciutadans i les ciutadanes de tantes ciutats en el món. Les ciutats, que són la suma de les persones que hi viuen, són entitats de pau. Les guerra no les fan les ciutats, les fan els governs. Els governs a vegades no governen amb la gent, sinó en contra de l'opinió de la gent. Per totes aquestes consideracions, l'Alcalde de Barcelona, Joan Clos, i d'acord amb l'article 55 del Reglament Orgànic de l'Ajuntament de Barcelona, ha elevat al Plenari del Consell Municipal la següent moció que ha estat aprovada pels grups municipals PSC, ERC-EV, IC-V, i CiU: PRIMER.- EXPRESSAR la nostra solidaritat amb la població civil de l'Iraq i del Kurdistan iraquià, sotmesa a una dictadura condemnable, i ara víctima, a més a més, de la violència injustificada de les bombes. Tenim la convicció que hi ha camins, segurament complexos i difícils, per resoldre els conflictes que afecten el món sense trencar els precaris equilibris que avui sustenten l'ordre mundial. La guerra no resol aquests conflictes i sovint els agreuja, perquè contamina amb l'odi i l'afany de venjança -amb el radicalisme de qualsevol signe- les poblacions que la viuen, ja sigui com a agressors o com a víctimes. La guerra és un error, perquè afegeix incertesa a un món ja incert. SEGON.- AFIRMAR que aquesta guerra constitueix un acte il·lícit internacional, pel fet que no s'han respectat els procediments previstos a la Carta de les Nacions Unides, que passen pel coneixement i la sanció del Consell de Seguretat d'aquesta organització, i que són els únics que permeten l'ús legal de la força entre estats. L'acció, que ha evitat deliberadament el seu pas pel Consell de Seguretat -on no hauria estat autoritzada-, palesa la marginació de les Nacions Unides com a creadora i garant del dret internacional en l'estratègia global dels Estats Units, que opten per la creació d'un sistema d'ordre internacional adaptat només als seus interessos. La humanitat ha fet un esforç enorme per fer de la guerra un instrument legítim només davant d'un mal major, davant de l'amenaça, el trencament de la pau o l'agressió; per fer de la guerra un últim recurs administrat en comú, no pas una eina de política exterior. Lamentablement, l'atac a l'Iraq és efectivament una eina instrumental en una estratègia pel control polític i econòmic de la regió, i amb vista a demostrar determinació en la projecció del poder global dels Estats Units. TERCER.- EXPRESSAR la nostra preocupació per la posició espanyola en aquesta guerra. Els esforços del president Aznar s'han dirigit a justificar i legitimar a ultrança la posició dels Estats Units. El Govern espanyol és, doncs, part en aquesta violació del dret internacional. Amb la seva actuació, la justificació de la qual no compartim, el Govern ha contribuït a trencar la unitat d'acció europea, ha abandonat els eixos en els quals es fonamentava el consens sobre política exterior i s'ha posat en contra de bona part de l'opinió pública espanyola i catalana; a més a més, la seva actuació afecta negativament el nostre prestigi i els nostres interessos a l'exterior. No hi ha contrapartides que puguin compensar això. En aquest camí, el president Aznar no ha respectat els acords que ell mateix havia promogut al Congrés. Exigim que el Govern d'Espanya reflexioni sobre la gravíssima responsabilitat que ha contret i que rectifiqui en conseqüència. QUART.- PROCLAMAR el nostre rebuig a la participació de les forces armades de l'Estat en qualsevol mena de dispositiu vinculat a les operacions militars actualment en curs a l'Iraq -que es duen a terme sota el comandament dels Estats Units-, encara que aquesta participació pugui tenir caràcter de suport o ser definida com a ajut humanitari. Entenem que el veritable ajut humanitari és evitar des d'un principi les conseqüències sempre dramàtiques de la guerra. En qualsevol cas, des de l'Ajuntament de Barcelona expressem la voluntat de col·laborar en les tasques que siguin necessàries per pal·liar els efectes de la guerra, en el marc de la cooperació entre ciutats i dels convenis existents amb les Nacions Unides. CINQUÈ.- EXPRESSAR la nostra convicció que, sigui quin sigui el final d'aquesta guerra, hem de repensar la representativitat, l'operativitat i l'eficàcia dels organismes internacionals que vetllen per la seguretat internacional. Aquesta guerra, decidida al marge de les Nacions Unides, posa de manifest la necessitat de dotar els nostres organismes internacionals amb una eficàcia més gran per defensar la posició de la majoria. La veu de la societat civil del món sencer, que s'ha expressat als carrers i als fòrums, reclama aquesta operativitat. Tanmateix, per estar en condicions d'orientar les relacions internacionals en aquest sentit positiu i cooperatiu, necessitem Europa. Una Europa per a la qual cal recuperar, urgentment, la voluntat política més ferma, ambiciosa i constructiva per tal que el projecte europeu, que és un projecte de construcció de la pau, de resolució pacífica de les controvèrsies i d'exercici de la solidaritat, sigui també el millor instrument en la construcció de la seguretat internacional, d'un ordre mundial basat en la justícia i la primacia del dret. SISÈ.- DEMANAR, finalment, a la població de Barcelona, i als ciutadans i les ciutadanes del món, que insisteixi a demanar la pau, a exigir el cessament de la violència i a construir entre tots un món més sensat. Demanem també que la pau sigui present en les manifestacions ciutadanes a través de la conducta cívica dels participants. Barcelona, 21 de març de 2003