- Vius on t'agrada viure?
- Estic encantada, perquè visc en un lloc privilegiat: és barri i, a la vegada, és ciutat. Al costat mateix tinc un mercat, un hospital, i els bombers, per si les mosques.
- T'agradaria canviar de barri o de carrer? Per què i a on?
- De cap manera canviaria. Si la vida em donés un cop de sort i em fes milionària, diria: "Moltes gràcies, Pedralbes, moltes gràcies, Sarrià, però jo em quedo on sóc". I seguiria vivint on visc. Jo necessito poder anar a comprar el pa, i el diari, i els tomàquets a peu d'escala.
- Fas vida al teu barri? Tens a prop les botigues que necessites? (fleca, botiga de queviures o tintoreria)
- Faig vida total al barri. Cada matí vaig al gimnàs, que és davant del Ninot, i ja hi vaig amb el carret d'anar a comprar. Quan surto, només he de creuar el carrer, carregar i cap a casa, total: quatre passes.
- A més de fer-hi les compres quotidianes (si les fas), hi tens els establiments i serveis per resoldre totes les necessitats?
- Al costat de casa m'arreglen la roba, l'ordenador, i tinc la pelu, la depilació... i una pastisseria que, per fer-me pecar més, és boníssima. En una paraula, és com si estigués a Lurdes: hi ha solució per tot.
- Passeges pel teu barri o t'obres a altres carrers i espais?
- El meu barri me'l tinc tan patejat que quan vull passejar de veritat, me'n vaig al Barri Gòtic, que és una altra zona de Barcelona que em té encisada.
- Quins són els teus cinemes, teatres i locals nocturns preferits?
- Cines i teatres els escullo per l'obra o la pel·lícula que fan. Per sortir de nit, m'agrada molt el Cómico Cómico, on actua Magin, que és un artista extraordinari. També m'agrada anar al Picasso, el cabaret del carrer d'Elkano, on hi ha la Tona Olmedo, que canta la cançó espanyola com ningú.
- I els restaurants, tasques o cafeteries.?
- Tinc el meu restaurant entranyable: Can Lluís, al carrer de la Cera, on sempre hi ha anat tanta gent del teatre. És fantàstic veure com la gent del barri es barreja, taula a taula, i d'una manera tan familiar, amb els actors més famosos del país, i, fins i tot, unes quantes estrelles de Hollywood.
- Algun espai públic que t'agradi per fer petar la xerrada?
- El Turó Parc, que és un pulmó molt bonic de la ciutat, amb aquell xiringuito on, tants mesos a l'any, pots prendre el solet i prescindir del sol de màquina. I mira, et poses morena prenent una copeta, és fantàstic!
- Si has de fer de cicerone d'algun visitant, què li ensenyes?
- Quan ens ve gent de fora, amb el Guillermo, que ja fa un grapat d'anys que és la meva parella, els pugem a la Torre de Collserola, això el primer, a vegades des del mateix aeroport, i els diem: "Mireu, Barcelona als vostres peus, després ja ens hi endinsarem..." I us juro que els cauen les llàgrimes.
- Quin és l'adjectiu més escaient, graciós o colpidor que t'han dit de Barcelona? I quin li posaries tu?
- Contestaré amb un comentari sobre Catalunya que ens afecta a tots els catalans: una vegada, vaig sentir que el Mendoza, que va ser president del Real Madrid, i un dels amos del Panam's, el cabaret de la Rambla, en deia: "En Catalunya tienen las mejores autopistas de Espanya". Ens diuen coses d'aquestes, amb "retintín", però no diuen que nosaltres les paguem. I el millor adjectiu que jo posaria a Barcelona és "meva".
- Quin indret, del mar al Tibidabo, et porta més records?
- En tinc tants d'inesborrables! Sobretot d'infantesa, en aquell trist país de postguerra. La meva mare era filadora a l'Espanya Industrial, i recordo el menjador dels treballadors i els seus fills, on em donaven un arròs bullit amb un allet que a mi em semblava la glòria. El dia que ens volíem fer una mica els rics, com la butxaca no donava per agafar un avió de veritat, em pujaven a l'avió del Tibidabo. Un altre gran record és l'hortet, la "torre" (entre cometes, és clar) que la meva família tenia entre els camps i burots de les Corts; tots els festius anàvem allà, a menjar l'arròs i beure l'aigua del canti sota la figuera, al costat d'una bassa d'aigua que a la nena Amparito li semblava la millor de les piscines. Ens en van desnonar per cent pessetes quan van fer el Camp Nou.
- El millor racó (un parc, un cafè, un banc...) per tenir una cita romàntica o parlar a cau d'orella a la persona estimada?
- El castell de Montjuïc, en aquells recons petits i arrecerats que servien per fer-ne la vigilància, on la brisa del mar et desfà el pentinat i te'l deixa fet una coca, però, què importa!
- Quina olor o quin color, quan els sents o veus arreu del món, et recorden de seguida Barcelona?
- L'olor del peix, del peix barrejat, de gambes i sardines, per exemple, que fan molta olor... Quant al color, Barcelona és blava, però també taronja, i per una Leo com jo el taronja és molt significatiu, vol dir "sol i mar", i el sol i el mar porten de seguida a Barcelona.
- Si has hagut de deixar la ciutat per una temporada, què és el que has enyorat més?
- Viatjo bastant per la feina, vaig molt a Madrid, on estic encantada, molt bé, però enyoro coses: no sentir la meva llengua tant com voldria, el primer. I que, vulguem o no, cada ciutat té un tarannà especial, seu, difícil d'explicar, però que el necessites com el respirar, o jo al menys el necessito com el respirar.
- Dels canvis que s'han fet i es fan a la ciutat aquests darrers temps, quin et satisfà més?
- Tot el que s'ha obert al mar; abans, però no tan abans, quan jo era petita, estava com tancada al mar. També m'agrada aquesta moda de la gastronomia, convertir el menjar en un plaer. I estic molt orgullosa que un col·lega de l'Hospitalet, d'una família tan senzilla com la meva, hagi aconseguit aquesta categoria mundial, parlo del Ferran Adrià, és clar. Perquè, no us ho he explicat, però jo vaig néixer a l'Hospitalet, encara que a casa em van empadronar a casa d'un parent, a Barcelona, perquè, en aquells anys, a Barcelona donaven llet als infants, i a l'Hospitalet, no.
- Quin no t'agrada, i què hi faries per deixar-lo al teu gust?
- M'agradaria que tots els edificis tinguessin el seu propi pàrquing, sense problemes de zones blaves o verdes. Que la nostra no fos la ciutat més cara del món. I que la resta d'Espanya no ens demanés tants diners, com si la nostra bossa no s'hagués d'acabar mai.
- Afegeix allò que t'agradaria dir i no t'hem preguntat...
- Voldria explicar que quan torno a Catalunya i veig Montserrat, el cor se m'eixampla i penso: "Ja sóc a casa", i quan baixo de l'avió i sento l'olor del mar, em puja la bilirubina, i ja no em cal res més per ser feliç.