- Vius on t'agrada viure?
- Sí, m'agrada viure al centre, i al carrer de la Canuda estic molt bé. Abans vivia a la plaça de Sant Josep Oriol, i mai tornaré a tenir un pis tan fantàstic com aquell. Però jo sóc un damnificat dels músics de carrer. A Ciutat Vella n'hi ha molts, i és un problema difícil de resoldre, del qual només se n'és conscient quan et toca viure'l: és horrorós, tot i que hi ha músics que són molt bons, n'hi ha que repeteixen la mateixa música, cada vint minuts, tot el sant dia.
- T'agradaria canviar de barri o de carrer? Per què i a on?
- Durant anys vaig viure a l'Eixample. Hi estava bé, però cada dia necessitava una excusa per baixar a Ciutat Vella, fins que em vaig decidir instal·lar-m'hi. Com que no tinc cotxe, el metro i el taxi són els meus mitjans de transport, i des del centre tens un servei radial magnífic. Ara, ni em plantejo la idea d'un canvi.
- Fas vida al teu barri? Tens a prop les botigues que necessites? (fleca, botiga de queviures, tintoreria...)
- Faig vida total al barri, i tot ho compro aquí. És un dels grans avantatges de viure al centre: hi tens totes les ofertes.
- A més de fer-hi les compres quotidianes (si les fas) hi tens establiments i serveis per resoldre totes les necessitats?
- Totes, no hi ha dubte. Si tinc una cosa a objectar és que les empreses grans i les marques estan liquidant el petit comerç; és una pena. Aquesta és la part negativa del canvi que ha fet la zona.
- Passeges pel teu barri o sovinteges altres carrers i espais?
- Passejo molt pel meu barri. Tinc la plaça de la Vila de Madrid a un pas, la Rambla i el Raval, amb la nova rambla, que té l'ambient més multicultural de la ciutat.
- Quins són els teus cinemes, teatres i locals nocturns preferits?
- No tinc cinemes i teatres preferits, hi vaig segons l'oferta. Per cert, avui els teatres s'han descentralitzat i em sembla molt bé: el Nacional a les Glòries, el Lliure a Montjuïc. Per una altra part, m'he fet gran i des de fa temps vaig deixar de fumar i de prendre alcohol; això et fa veure la vida d'una altra manera. Quedes amb els amics a casa, i les vetllades nocturnes s'han convertit en tertúlies molt tranquil·les. Això no treu que alguna vegada vagi a Bikini, a Luz de Gas, a veure alguna cosa concreta.
- I els restaurants, tavernes o cafeteries...?
- Vaig poc als restaurants, i si ho faig, són els de tota la vida, amb la cuina de l'àvia.
- Algun espai públic que t'agradi per fer petar la xerrada?
- A l'estiu, la platja, sóc un consumidor de platja, soci del Club Barceloneta, m'hi passo hores. I a l'hivern, aprofitant que el nostre clima és tan agradable, qualsevol terrassa del Zúrich en avall, sobretot les de la rambla del Raval. Per cert, una amiga me'n va descobrir una de deliciosa a Montjuïc, la Caseta del Migdia, molt relaxant, amb unes vistes fantàstiques que van del romanticisme del parc a la duresa i l'activitat del port.
- Si has de fer de cicerone d'algun visitant, què li ensenyes?
- La Sagrada Família i el Gòtic són inevitables, a més t'ho demanen. Però com que sóc excessivament acadèmic, faig recorreguts didàctics, com Barcelona des dels fonaments: el Born i la Ribera explicant l'anecdotari. I si és gent de teatre, per exemple, els porto a l'Espai Brossa, que és una sala alternativa, però exquisida i molt peculiar.
- Quin és l'adjectiu més escaient, graciós o colpidor que t'han dit de Barcelona? I quin li posaries tu?
- Jo plagio directament en Segarra o en Pla: Barcelona és "la gran encisera". La gent de fora em diu que és entranyable, propera, familiar...
- Quin indret, del mar al Tibidabo, et porta més records?
- La plaça del Rei. De jovenet hi anava amb amics a llegir llibres de poemes. Allà vaig estrenar una obra puntal a la meva vida i a la meva carrera: Hamlet, i allà vaig muntar una manifestació cultural que crec irrepetible: al llarg de tres mesos, cada dilluns, vam fer lectures de poemes i de textos teatrals, en una reflexió contra la guerra a què ens va portar el senyor Aznar, i he de dir que hi va participar tothom del món del teatre de Barcelona.
- El millor racó (un parc, un cafè, un banc...) per tenir una cita romàntica o parlar a cau d'orella a la persona estimada?
- La nova Ciutadella, que estructuralment no ha canviat gens, però s'ha convertit en l'escenari fantàstic on es reuneix tota la immigració, a passejar els nens, a prendre el te, a jugar... i tot d'una manera molt civilitzada.
- Quina olor o quin color, quan els sents o veus arreu del món, et recorden de seguida Barcelona?
- Barcelona ha canviat molt d'olors i a cada carrer són diferents. Avui, les zones aburgesades del món varien molt poc d'olors, i cada vegada s'assemblen més. I té zones com el Raval que per l'olor ja no saps on ets, si a l'Orient Mitjà o a Barcelona. En canvi, quant a colors no hi ha dubte: el blau, un blau càlid, amb massa pol·lució a vegades, però blau.
- Si has hagut de deixar la ciutat per una temporada, què és el que més has enyorat?
- Procuro no enyorar-me, aclimatar-me, i disfrutar de cada lloc com si estigués a Barcelona. Però a vegades trobo a faltar els espais que són meus, que tinc com a fites.
- Dels canvis que s'han fet i es fan a la ciutat aquests darrers temps, quin et satisfà més?
- Que s'hagi obert al mar. Moltes vegades passejo de la Barceloneta fins a la Mar Bella, gairebé fins al Besòs, per la Ribera, i és una joia.
- Quin no t'agrada, i què faries per deixar-lo al teu gust?
- No seré original: que la gent hagi convertit en costum pixar al carrer, no ho suporto. No pot ser que els caps de setmana aquests carrers del centre només facin olor a pixum. Això és una infracció del civisme que s'ha de combatre, igual que es combaten les infraccions de trànsit.
- Afegeix allò que t'agradaria dir i no t'hem preguntat...
- M'agradaria que des de tots els mitjans possibles, i de totes les maneres possibles, s'animés la gent a anar al teatre, i en general, perquè es diverteixi. Som en un món massa seriós, i és tan important divertir-se!