- Vius on t'agrada viure?
- Sempre he viscut on m'ha cridat l'amor, per això ara visc en un poble d'Eivissa. Les temporades en què no he sentit el seu crit, m'he decantat per Barcelona, perquè té tots els encants d'una bona amant. De fet, sempre tinc un peu a la ciutat, ara mateix tinc el cau al Guinardó, després de cinc anys al carrer de Casp i d'altres llargues temporades a l'Eixample.
- T'agradaria canviar de barri o de carrer? Per què i a on?
- Per què no? Ja he viscut en mitja dotzena de llocs diferents en aquesta ciutat. Un a Ciutat Vella, quatre a l'Eixample, m'encanten aquests pisos de sostres alts, patis interiors i galeries assolellades. Ara sóc al Guinardó, molt més tranquil, i la veritat és que em convé. El contrast entre la vida de poble que faig amb la família i la vida urbana que faig quan vinc a treballar no és tan bèstia com quan vivia al centre. La ciutat té moltes cares i m'agrada anar-les descobrint a mida que les circumstàncies me les van presentant.
- Fas vida al teu barri? Hi ha les botigues properes que necessites? (fleca, botiga de queviures o tintoreria)
- Sí, la veritat és que, en general, hi trobo el que em cal. Tampoc demano molt. Potser m'hi faltaria algun restaurant nocturn, o algun paquis fora d'hores per quan torno de concert. Sempre em queden les galetes de la benzinera del passeig de Maragall amb Antoni Maria Claret per fer passar la gana.
- A més de fer-hi les compres quotidianes (si les fas), hi tens els establiments i serveis per resoldre totes les necessitats?
- En tot cas, em bellugo molt i no necessito tenir-ho tot al barri. Sempre és una excusa per canviar d'aires. La ciutat és com un cos que m'agrada recórrer, de la mateixa manera que no em quedaria només amb un membre de la persona estimada. Aquesta és la meva manera d'entendre-la, i amb l'ajut del transport públic no és tan difícil portar-ho a la pràctica.
- Passeges pel teu barri o t'obres a altres carrers i espais?
- La manera de conèixer bé els llocs és caminant i si tinc temps em puc arribar a travessar la ciutat a peu. És un plaer anar baixant sense pressa fins al mar. A més, caminar és bo per a la ment.
- Quin són els teus cinemes, teatres i locals nocturns preferits?
- Alguns locals del Gòtic o dels voltants de la Boqueria per fer un bon te. Algun restaurant casolà localitzat a prop de casa. Cinemes, els Verdi o els Icària, quan vivia a Mallorca amb Enric Granados anava sovint als Casablanca. Si puc, m'agrada la versió original més que els doblatges. Amb els teatres no sóc fetitxista, puc visitar-ne qualsevol sempre que m'interessi la funció.
- I els restaurants, tavernes o cafeteries...?
- El Massip, al passeig de Maragall, menú casolà. El Ra, darrere la Boqueria, sucs, infusions i terrassa en honor al déu Sol. El Segundo Acto, al costat de Portaferrissa, un garito per fer una cervesa amb els col·legues. El Sun Ka, prop de la Catedral, un molt bon japonès i assequible. El Central, a la Boqueria, cuina de mercat i tracte molt directe. El Pastís, al costat de la Rambla, a l'hivern un tràngol més fort en un racó acollidor. El Cangrejo, prop del Pastís, per estripar una mica,...
- Algun espai públic que t'agradi per fer petar la xerrada?
- La Ciutadella, el pati del CCCB, les columnes romanes de darrere de la plaça de Sant Jaume, la teulada de la Catedral quan l'accés a les torres és obert.
- Si has de fer de cicerone d'algun visitant, què li ensenyes?
- Està clar que començo per la Rambla i a partir d'allà, a gust del consumidor.
- Quin és l'adjectiu més escaient, graciós o colpidor que t'han dit de Barcelona? I quin li posaries tu?
- Fa poc més d'un any, una amiga italiana que venia de passar una bona temporada als Estats Units per un projecte musical, em va dir que la Barcelona d'ara li feia pensar en el Nova York dels anys 80. Sobretot per la moguda cultural. Per mi, senzillament, Barcelona és dona i, a més, morenassa.
- Quin indret, del mar al Tibidabo, et porta més records?
- La Verneda i Horta, per la infantesa a casa els cosins. El Gòtic, pels amics i les il·lusions realitzades.
- El millor racó (un parc, un cafè, un banc...) per tenir una cita romàntica o parlar a cau d'orella a la persona estimada.
- Les torres de la Sagrada Família o el Parc Güell, sempre vigilats per les visions de Gaudí.
- Quina olor o quin color, quan els sents o veus arreu del món, et recorden de seguida Barcelona?
- Aquella olor que feia abans l'estació de França, quan era l'estació principal de Barcelona, barreja de tabac, ferralla i mil coses més que se'm fan indesxifrables. I el color, inevitablement, el blaugrana.
- Si has hagut de deixar la ciutat per una temporada, què és el que més has enyorat?
- La llum i la vidilla al carrer, a part de l'activitat cultural.
- Dels canvis que s'han fet i es fan a la ciutat aquests darrers temps, quin et satisfà més?
- El control de la velocitat a les entrades i sortides de la ciutat, i també a les rondes.
- Quin no t'agrada, i què hi faries per deixar-lo al teu gust?
- Les àrees verdes d'aparcament. No em sembla la millor manera de solucionar el tema de l'aparcament. Per exigir, cal facilitar solucions.
- Afegeix allò que t'agradaria dir i no t'hem preguntat...
- Barcelona té un potencial per ser molt més i tenir molt més pes del que té ara. Jo diria, fins i tot, que està infravalorada. Molt sovint pequem d'un cert provincianisme, sobretot cultural. Sembla que només el més llunyà a nosaltres té el nivell per representar-nos. Si Madrid, als anys 80, va saber convertir-se en el centre de la moguda, amb uns grups amb més actitud que nivell artístic, per què amb més condicions no ho hem sabut fer aquí?