- Vius on t'agrada viure?
- Sí, francament. Fins fa un any vivia a Caldes, on ens coneixem tots, i tots et coneixen a tu (això és el pitjor). Però a la meva feina els horaris són molt llargs i estranys, i a la fi he vingut a parar al mig de l'Eixample barceloní.
- T'agradaria canviar de barri o de carrer? Per què i a on?
- Me n'aniria a la ronda de Sant Antoni, que és una zona molt popular, com a mi m'agraden, i està entre dos mercats fantàstics: Sant Antoni i la Boqueria.
- Fas vida al teu barri? Tens a prop les botigues que necessites? (fleca, botiga de queviures, tintoreria...)
- Sí, és fàcil trobar-hi de tot, menys aparcament. De totes maneres, estem assistint a la trista desaparició del petit comerç, i ara ja de colmados només en pots trobar un; de pastisseries, una; de tintoreries, una. Això es va estenent, és una pena, horrorós, hi ha barris com el Poble-sec on les botiguetes de menys de 50 metres ja hi han desaparegut totes.
- A més de fer-hi les compres quotidianes (si les fas) hi tens establiments i serveis per resoldre totes les necessitats?
- Sí, fins i tot hi ha un sex-shop, o sigui que els "rodríguez" poden estar contents.
- Passeges pel teu barri o sovinteges altres carrers i espais?
- El meu camp d'acció professional és tota la ciutat, i m'ho passejo tot. Però els barris cada vegada són més temàtics. Un cap de setmana, per exemple, més amunt de la Diagonal, trobar-hi un guiri és gairebé impossible, però fins i tot és difícil trobar-hi algú.
- Quins són els teus cinemes, teatres i locals nocturns preferits?
- No surto gaire de copes, i quan ho faig m'acosto al Gimlet, al Dry Martini o al Luz de Gas, que els tinc relativament a prop. M'agrada recórrer els circuits de jazz o música clàssica. De cines, vaig sobretot al Coliseum, i al Verdi, de tant en tant. Però molt a prop de casa tinc un videoclub amb totes les pel·lícules del món en DVD, i m'agrada veure-les relaxat i estirat al sofà.
- I els restaurants, tavernes o cafeteries?
- M'agraden els grans restaurants com el Drolma, l'Abac o el Jean Luc Figueras... i la seva filosofia del servei, però sobretot aprecio els llocs bons i populars, com el Ponsa, d'Enric Granados; Can Martí, a Consell de Cent amb Príncep Felip; Can Roca, al Carrer Gran de Sant Andreu, o El Vaso de Oro, al carrer de Balboa de la Barceloneta.
- Algun espai públic que t'agradi per fer petar la xerrada?
- Els bancs rodons que hi ha a les cantonades del passeig de Gràcia.
- Si has de fer de cicerone d'algun visitant, què li ensenyes?
- Els mercats, sobretot des del vessant del comerç. Diuen que la prostitució és l'ofici més vell del món, no ho crec: abans van ser els mercats. I a Barcelona tenim la meravella de la Boqueria, i ara Santa Caterina, però jo em quedo amb el de Sant Antoni, que és el que conserva l'esperit mil·lenari dels mercats: s'hi ven de tot, no sols menjar, també hi ha roba, sabates, plats, olles... tot el que es pot necessitar en una casa. Com als mercats d'Istanbul, i no això del gran mercat.
- Quin és l'adjectiu més escaient, graciós o colpidor que t'han dit de Barcelona? I quin li posaries tu?
- Els forasters valoren molt el clima i que sigui una petita gran ciutat, de mides molt humanes. Però us explicaré una cosa: quan als anys 60 va arribar la gran migració d'andalusos i extremenys, es deia: "Niño, espabila, que estás en Barcelona!". La frase m'agrada i jo la repeteixo molt als sagalets que comencen. A banda d'això, jo la trobo càlida, molt càlida.
- Quin indret, del mar al Tibidabo, et porta més records?
- La Rambla. Des que de petit els meus pares em portaven a Barcelona, i després, quan ja hi vaig venir sol, sempre va ser un lloc de visita obligada.
- El millor racó (un parc, un cafè, un banc...) per tenir una cita romàntica o parlar a cau d'orella a la persona estimada?
- El rompeolas (suposo que entendreu perquè).
- Quina olor o quin color, quan els sents o veus arreu del món, et recorden de seguida Barcelona?
- Jo sóc un home d'olors, sempre porto el nas ple d'olors, i és fàcil que una et porti records, però es difícil generalitzar-les. En canvi, amb el color no hi ha dubte: el blau en tots els seus registres, Barcelona es eminentment blava.
- Si has hagut de deixar la ciutat per una temporada, què és el que més has enyorat?
- Més que els espais, la gent, sobretot la meva gent.
- Dels canvis que s'han fet i es fan a la ciutat aquests darrers temps, quin et satisfà més?
- La memòria que tenim mar, i obrir-se de totes, totes.
- Quin no t'agrada, i què faries per deixar-lo al teu gust?
- El preu de la vivenda i l'especulació del sòl. S'hauria de crear un consorci que permetés usufructuar els immobles vuits a la gent que no té sostre, com ja es fa a països com Bèlgica i Holanda, on tenen contingents per als okupes. Penso que especular amb la vivenda i el sòl hauria d'estar penat.
- Afegeix allò que t'agradaria dir i no t'hem preguntat...
- Penso que una ciutat no solament s'ha de mesurar per la seva empenta comercial, també s'ha de mesurar per la cultura i la promoció que fa de la seva cultura. Crec que a Barcelona l'oferta és bona, però hi ha poca difusió del espais culturals fora dels circuits especialitzats. A la gran massa, aquesta informació no li arriba. Em fa vergonya veure com concerts importantíssims es celebren gairebé sense públic!