Ajuntament de Barcelona

Visca-Barcelona

Barcelona m'enamora
Jordi Boixaderas
Vius on t'agrada viure?
Visc a Barcelona des de fa vint anys però abans vaig viure a Terrassa, a Gavà i a Sabadell, on vaig néixer. Sóc actor i actualment estic representant l'obra El mètode Grönholm, de Jordi Galceran; treballo a la telenovel·la Ventdelplà, de Diagonal TV, i en tasques esporàdiques de doblatge i locució.
T'agradaria canviar de barri o de carrer? Per què i a on?
El carrer de Sardenya no és el paratge més idíl·lic del planeta, però jo prefereixo viure allà on faig vida. Fora de la ciutat, m'agrada més la perspectiva del passavolant que la del resident.
Fas vida al teu barri? Tens a prop les botigues que necessites? (fleca, botiga de queviures o tintoreria)
Tenim l'essencial a quatre passes, comprem còmodament i coneixem els botiguers; amb ells tenim aquesta mena de relació personal que humanitza la ciutat gran exactament igual que el poble petit.
A més de fer les compres quotidianes (si les fas), hi tens els establiments i serveis per resoldre totes les teves necessitats?
L'oferta comercial del meu barri és extraordinària, potser de les millors de la ciutat; des d'extraccions de sang fins a escoles de nàutica en un radi de quatre illes. El que hi trobo a faltar és una llibreria gran.
Passeges pel teu barri o t'obres a altres carrers i zones?
Per mi la meitat del plaer de passejar ve del plaer de descobrir tranquil·lament, amb morositat, canviant d'itineraris, fent marrades i badant molt.
Quins són els teus cinemes, teatres i locals nocturns preferits?
Els cinemes Verdi i Icària, els teatres Poliorama i Romea. De nit, els locals El Aleph i Jamboree.
I els teus restaurants, tavernes o cafeteries...?
Restaurants, n'hi ha molts de bons, però els que sovintejo són per ordre de cartera: Roig Robí, A Contraluz, Flash-flash i el bar Casajuana, al meu barri.
Algun espai públic que t'agradi per fer petar la xerrada?
El port. Especialment el port de pescadors. Llàstima que no sigui un espai d'accés lliure.
Si has de fer de cicerone d'algun visitant, què li ensenyes?
Dia 1: Montjuïc- Poble-sec. Dia 2: passeig de Gràcia-Rambla-Gòtic-carrer de Montcada. Dia 3: Fòrum-platja-Barceloneta. Dia 4: Parc Güell-Sagrada Família- Palau de la Música.
Quin és l'adjectiu més escaient, graciós o colpidor que t'han dit de Barcelona? I quin li posaries tu?
El títol d'un dels capítols del llibre de Robert Hughes dedicat a Barcelona: "Color de perro que huye", en la versió castellana. Es refereix a la Barcelona preolímpica.
El millor racó (un parc, un cafè, un banc...) per tenir una cita romàntica o parlar a cau d'orella a la persona estimada
Depèn de la persona estimada; si és ambiciosa, el restaurant de l'Hotel Arts. Si és imaginativa, la Fundació Miró. Si és esportista, la llera del Besòs. Si és més aviat reprimida, l'escullera. Si no està per romanços, el Bagdad.
Quina olor o quin color, quan els sents o veus arreu del món, et recorden de seguida Barcelona?
L'olor de les granges on fan suïssos de xocolata desfeta i nata, i aquestes olors es barregen amb la del cafè. Quan jo era un nen les visites a Barcelona significaven sovint un berenar en una granja. No és l'olor de pastisseria ni de xurreria, però tampoc ben bé de cafeteria. Per entendre'ns, és l'olor del carrer de Petritxol.
Si has hagut de deixar la ciutat per una temporada, què és el que més has enyorat?
Tinc més tendència a pensar en el que m'ofereix la nova ciutat i que a Barcelona no trobava: la civilitat d'Estocolm, la llum de Lisboa, l'atmosfera de Madrid. o les avellanes de Reus. Deu ser perquè sé que només m'hi estaré una temporada.
Dels canvis que s'han fet i es fan a la ciutat aquests últims temps, quin et satisfà més?
La gran majoria són bons. S'ha aconseguit endreçar aquella aglomeració caòtica de fa 25 anys. El que més importa ara és la integració dels immigrants i la sostenibilitat del consum.
Quin no t'agrada, i què faries per deixar-lo al teu gust?
Una pregunta: voleu que ens comprem un cotxe fet a Martorell, que val vint mil euros perquè està preparat per córrer a 180, que paguem una assegurança equivalent a cent carreres de taxi, un impost de circulació que no dóna dret a baixar del vehicle, que el tanquem en un pàrquing de pagament durant tota la setmana i el traguem el diumenge al matí de vuit a deu per portar-lo a rentar sense passar de cinquanta? O és que no voleu que ens el comprem?
Afegeix allò que t'agradaria dir i que no t'hem preguntat.
Digueu-me provincià, però no em fa cap gràcia que Barcelona es pugui convertir en una moderna i puixant metròpoli monstruosa.