- Vius on t'agrada viure?
- Visc en un carrer molt tranquil de Gràcia, encantada i feliç. La gent del barri és meravellosa. Només cal lamentar aquestes motos terrorífiques que porten uns tubs d'escapament infernals, i a la nit et desperten quan ets al millor somni.
- T'agradaria canviar de barri o de carrer? Per què i a on?
- Estic molt bé on sóc. Si hagués de canviar ho faria a un altre lloc on hi hagués molta tranquil·litat.
- Fas vida al teu barri? Tens a prop les botigues que necessites? (fleca, botiga de queviures o tintoreria)
- La compra gran la faig per telèfon a un "súper" proper, però m'agrada baixar al carrer i anar a la botiga de queviures per triar jo mateixa el jamoncito i aquestes coses més delicades.
- A més de fer les compres quotidianes (si les fas), hi tens els establiments i serveis per resoldre totes les teves necessitats?
- Totes, i és fantàstic, perquè quan arribo de gira he de fer moltes coses endarrerides, i m'encanta resoldre-les caminant. A Cuba ja feia igual, i ara més i millor, perquè vaig amb el meu fill a tot arreu.
- Passeges pel teu barri o t'obres a altres carrers i zones?
- No tinc temps de passejar per passejar. Però m'encanta anar amb el nen fins al passeig de Sant Joan i veure'l jugar als jardins. I si volem caminar una mica més anem als jardinets de dalt del passeig de Gràcia.
- Quins són els teus cinemes, teatres i locals nocturns preferits?
- El meu marit i jo som molt casolans, i gairebé no sortim. Ens ho repartim tot, fins i tot les feines de casa. És una pena, però el dia només té 24 hores. Si anem al cinema, ho fem a les sales Verdi, que tenim a prop. Al teatre anem a veure obres concretes, independentment de l'escenari.
- I els teus restaurants, tavernes o cafeteries...?
- De restaurants favorits en tenim uns quants. L'Envalira, de la plaça del Sol, des de sempre, o el novíssim Gamvik, que ha obert l'amic Robert en deixar El Colibrí. I com que anem molt a Sitges, anem a La Nansa, El Greco...
- Algun espai públic que t'agradi per fer petar la xerrada?
- Per parlar amb algú m'agrada casa meva o la casa de l'altra persona. Bé, per parlar molta estona també m'encanta el telèfon, és un petit defecte que confesso.
- Si has de fer de cicerone d'algun visitant, què li ensenyes?
- Primer, els edificis modernistes del passeig de Gràcia, Gaudí abans de res; el port, i tota la part nova oberta al mar; després, el pujo al Tibidabo perquè vegi la ciutat sencera, és una vista impressionant. I per acabar, el porto a Sitges, que és una altra de les meves debilitats, em sembla un poble màgic.
- Quin és l'adjectiu més apropiat, graciós o xocant que t'han dit de Barcelona? I quin li posaries tu?
- Tothom et diu coses molt boniques de la ciutat. Encara que de vegades t'afegeixen que els catalans són estranys, massa tancats, però jo els dic: "No em vinguis amb idees preconcebudes; tu mira, escolta i després parla: t'encantaran". I l'adjectiu que li posaria jo, que de fet són dos, que poden semblar contradictoris, però no ho són: és un sol, i alhora, un col·liri per als ulls.
- Quin lloc, del mar al Tibidabo, et porta més records?
- El barri de Gràcia, el primer que vaig conèixer en arribar, i on vaig cantar a la festa major. Llavors vaig veure el passeig de Sant Joan, i em vaig dir: " Quin lloc més maco per venir-hi amb el meu nen, el dia que el tingui!", i fixa't, han passat els anys i ara hi vaig precisament amb el meu fill.
- El millor racó (un parc, un cafè, un banc...) per tenir una cita romàntica o parlar-li a cau d'orella a la persona estimada?
- Al costat del mar.
- Quines olors o quins colors, quan els sents o els veus arreu del món, et recorden de seguida Barcelona?
- L'olor del mar, que no és el mateix a la Mediterrània que al Carib, per exemple. I el color blau del cel, que també té un no-sé-què diferent.
- Si has hagut de deixar la ciutat per una temporada, què és el que més has enyorat?
- No sé si és enyorança, però mira que curiós, trobo a faltar el ritme tan frenètic que hi ha per aquí, i que quan sóc aquí m'estressa. A Cuba, i a tants països, hi ha més calma, la vida funciona a un altre compàs.
- Dels canvis que s'han fet i es fan a la ciutat aquests últims temps, quin et satisfà més?
- Em van agradar molt els canvis que es van fer amb les Olimpíades, i ara els de Diagonal Mar. M'ha agradat el retorn del tramvia; no sé si serveix de gaire, però és bonic. I m'agrada, fins i tot, la torre Agbar de la plaça de les Glòries, que, pel que he sentit, aixeca polèmiques.
- Quin no t'agrada, i què faries per deixar-lo al teu gust?
- El trànsit, que cada dia és pitjor. M'agradaria una ciutat amb menys cotxes. Però és difícil, perquè ens han posat en aquest xuclador del consumisme, com si fos la panacea de la vida, i el consumisme no ajuda a viure bé; la tranquil·litat sí que ajuda.
- Afegeix allò que t'agradaria dir i que no t'hem preguntat.
- M'agradaria afegir unes paraules sobre el meu nou disc, Mira las luces, perquè tots els temes s'han escrit a Barcelona, i és un resum de les meves arrels africanes i cubanes, però també dels meus tretze anys vivint en aquesta ciutat. I us vull dir a tots que sóc feliç, perquè sé que en aquest temps m'he guanyat el vostre respecte i el vostre amor.