- Vius on t'agrada viure?
- Sí, visc on m'agrada. Sóc una barcelonina urbanita que, de dilluns a divendres, adora la vida de ciutat, tot i que el cap de setmana procuro prendre aires més muntanyencs.
- T'agradaria canviar de barri o de carrer? Per què i a on? Fas vida al teu barri? Tens a prop les botigues que necessites? (fleca, botiga de queviures o tintoreria)
- SEl meu barri és magnífic. Hi ha de tot i molt, té sabor de barri, hi ha botigues petites, mitjanes i grans magatzems, a més d'un important centre comercial. Em puc calçar unes bambes i anar a la cantonada a comprar el producte oblidat i conec a la majoria dels botiguers pel seu nom.
- A més de fer-hi les compres quotidianes (si les fas), hi tens els establiments i serveis per resoldre totes les necessitats?
- En aquest sentit el meu barri és privilegiat. Pràcticament tot el que necessites és a pocs minuts de casa. Fins i tot tenim un petit taller de restauració de mobles antics que treballen amb autèntica saviesa.
- Passeges pel teu barri o t'obres a altres carrers i espais?
- Jo volto molt per Barcelona, sóc una enamorada del passeig de Gràcia i la rambla de Catalunya, però faig molta més vida al meu barri. Arribes de la feina, aparques, ja ets a casa... i a partir d'aquí ve de gust sortir a fer un volt.
- Quins són els teus cinemes, teatres i locals nocturn preferits?
- Els cinemes més propers, els de Cinesa Diagonal, són els que més sovintejo. Respecte als teatres, a qualsevol on es programi una obra que m'interessi. Locals nocturns? Cap. Les criatures i l'edat et canvien la vida. Les meves nits de l'Oto o de l'Up&Down van acabar fa més d'una dècada. I no ho lamento.
- I els restaurants, tasques, cafeteries...?
- M'agraden tant els bons restaurants, exquisits i ben decorats (tipus Via Venetto, Neichel, Principal) com els petits restaurants de menú casolà fet amb carinyo, com el Bar Antic de les Corts.
- Algun espai públic que t'agradi per fer petar la xerrada?
- La plaça de la Concòrdia i el centre municipal Can Deu. És un lloc molt agradable, econòmic i ple de nens petits darrera d'una pilota.
- Si has de fer de cicerone d'algun visitant, què li mostres?
- Sobretot, la Barcelona que des del 92 s'ha obert al mar. I la ruta modernista, és clar.
- Quin indret, del mar al Tibidabo, et porta més records?
- No puc triar. Barcelona és l'escenari de la meva vida. Aquí vaig arribar als tres anys, aquí he crescut, estudiat, m'he enamorat, he fet ràdio i televisió... mai he sortit dels seus carrers més de trenta dies seguits. Potser si hagués de fer referència a un lloc ple d'hores viscudes intensament, aquest seria el pati de lletres de la meva facultat de la plaça de la Universitat.
- El millor racó (un parc, un cafè, un banc...) per tenir una cita romàntica o parlar a cau d'orella a la persona estimada.
- La terrassa de la Pedrera, sense gent, és clar, l'espigó o el mirador del Tibidabo.
- Dels canvis que s'han fet i es fan a la ciutat aquests darrers temps, quin et satisfà més?
- El més espectacular és la recuperació del mar, les platges, el port, la Barceloneta... Tota la costa barcelonina, l'existència de la qual era només una llegenda quan jo era petita, ha esdevingut real. És un espai de què gaudim tota mena de barcelonins, i on ens confonem i ens barregem tots plegats. És a dir, un autèntic espai públic.
- Quin no t'agrada, i què faries per deixar-lo al teu gust?
- M'entristeix l'estat de la muntanya de Montjuïc. Sóc filla del Poble-sec i he passat moltes tardes de primavera i estiu voltant pels jardins de la Font del Gat i arreu de Montjuïc. La decadència i l'oblit de la muntanya em dol i no l'entenc. No entenc la indolència municipal davant d'aquesta evidència.
- Afegeix allò que t'agradaria dir i no t'hem preguntat...
- Estic orgullosa de la meva cuitat. No és perfecte, té els seus punts negres però només cal anar a Madrid per veure que la nostra qualitat de vida és més alta.