- Vius on t'agrada viure?
- Rotundament sí. M'encanta Barcelona, i a mida que em faig gran l'estimo més. He pogut viatjar el suficient com per tenir clar que és una gran ciutat, alegre i especial.
- T'agradaria canviar de barri o de carrer? Per què i a on?
- M'agrada molt viure on visc, al Sant Gervasi més proper a Gràcia. Aquest setembre em mudaré a la plaça de la Virreina. Oficialment, fins ara sempre he sigut de Sant Gervasi, però jo em sento de Gràcia.
- Fas vida al teu barri? Tens a prop les botigues que necessites? (fleca, botiga de queviures o tintoreria)
- Al meu barri hi ha tot el que un pot necessitar, i m'encanta fer-hi vida. Em confesso extremadament urbà i no necessito la tranquil·litat de les cases adossades en barris dormitori, ni la puresa de l'aire de fora ciutat, per sentir-me a gust. M'agrada ser de barri i fer-hi vida.
- Passeges pel teu barri o t'obres a altres carrers i espais?
- Com he dit, sóc un enamorat de la meva ciutat, no només del meu barri. El meu pare em va ensenyar des de petit a gaudir del simple fet de passejar per arreu. Especialment, és cert, tinc debilitat pel Raval, Ciutat Vella, la Barceloneta... Hi puc anar sense cap altra finalitat que la de ser testimoni de la seva peculiaritat i activitat espontània.
- Quins són els teus cinemes, teatres i locals nocturns preferits?
- Els meus cinemes preferits són els Verdi i els Renoir, sense dubtar-ho. En segon lloc, potser destacaria els Meliés i la Filmoteca. I un que admiro però no freqüento és l'Icària. No tinc vehicle i em fa mandra anar tan lluny. Teatres... sóc assidu a les sales petites, però després de veure i viure en primera persona el tancament de l'Artenbrut (ja que vaig actuar a la darrera obra del teatre, Actes Indecents) cada cop veig menys esperança en aquest àmbit. Tot i això... la Beckett és una gran sala, per suposat. Locals nocturns, si vaig per Gràcia, hi ha l'Isidro, el Cafè del Teatre, la Gaviota (ara ja nocturn), el Rick's... si em decanto pel Raval, el camp s'obre: Mític Marsella, Manchester, London Bar, Cangrejo, Benidorm... La Plaça Reial també em reclama sovint amb el seus Kabul i Sidecar... i al Born, un gran bar, potser el millor, inigualable: La Palma, del Santi. Com a sales de concerts, Apolo, Magic, i una entranyable Rock & Trini, a la Trinitat.
- I els restaurants, tasques o cafeteries.?
- La Palma és un gran lloc per fer un aperitiu fort i, si es vol, acabar dinant amb les carns fredes amb salses ben imaginades fetes realitat, i els formatges documentats del Santi, al carrer de l'Espaseria. La Boqueria em torna boig, amb el Pinotxo i el Quim donant guerra. Per allà hi ha també el Papitu, més senzill però ideal a l'estiu; Bodega Manolo, a Gràcia, al Torrent de les Flors, és un lloc per a iniciats, "grande". M'agrada que la gent els conegui, però en el fons em dol trair la seva qualitat de peculiars i poc coneguts pel gran públic. Per acabar la ruta, és indispensable passar algun migdia d'horeta pel Quimet Quimet, al Poble-sec, i el Xampanyet del Born; a la Barceloneta, desafortunat és qui no hagi trepitjat la Cova Fumada!
- Algun espai públic que t'agradi per fer petar la xerrada?
- Sempre he sigut un assidu de Rius i Taulet. També la rambla del Raval.
- Si has de fer de cicerone d'algun visitant, què li mostres?
- Li ensenyo el que crec que a mi m'agradaria, que és més la part clandestina i curiosa de Barcelona. No tant els monuments sinó zones curioses com els bars esmentats o un lloc tan màgic com la plaça de Sant Felip Neri. La veritat és que conèixer bé la teva ciutat és una arma de seducció important, tant per als de fora com per als de dins, que diria que fins i tot al·lucinen més.
- El millor racó (un parc, un cafè, un banc...) per tenir una cita romàntica o parlar a cau d'orella a la persona estimada?
- Sant Felip Neri és, de molt, un dels indrets més romàntics de Barcelona. Hi ha una espècie de calma nostàlgica, sempre amb un fil d'aigua que recorda que encara és viva, i amb alguns habitants sense casa, segurament, o sense motivacions, que deuen buscar consol en una essència que només es pot entendre si has trepitjat el seu accidentat i viscut terra. En una ocasió em van demanar que fes un exercici de cinema, que consistia a descriure amb la càmera un espai de Barcelona: no vaig dubtar a escollir-la. Recordo que tot l'equip sentia el mateix respecte per aquella essència, en silenci, com acaronant la plaça mentre la fotografiàvem en negatiu de blanc i negre; no ho oblidaré.
- Si has hagut de deixar la ciutat per una temporada, què és el que més has enyorat?
- Passejar-la. Caminar amb sandàlies a la nit amb la fresqueta per Gràcia a les festes, o de dia pel centre, amb els seus herois i antiherois, fent de les seves per aquell coi de carrers
- Dels canvis que s'han fet i es fan a la ciutat aquests darrers temps, quin més et satisfà?
- M'agrada que hi hagin més zones per a vianants i voreres més amples.
- Quin no t'agrada, i què hi faries per deixar-lo al teu gust?
- No suporto que barris com el Born, sobretot, el Raval, en menor mesura, i ara Gràcia (espero que no puguin amb ella) es converteixin en barris amb menys personalitat que la que tenien, en barris menys barris i més cosmopolites en el sentit globalitzador de la paraula, amb més botiguetes de la roba fashion que s'ha decidit que hem de portar, bars forçadament elegants, o restaurants que han malentès la nova cuina catalana amb menús gurmet massa conceptuals.
- Afegeix allò que t'agradaria dir i no t'hem preguntat...
- L'altre dia vaig veure com tres persones de fora de Catalunya menyspreaven amb rialles de mofa la poca grandiositat d'un lloc com Canaletes, on se suposa que se celebren grans esdeveniments esportius. Vaig estar a punt d'intercedir, però després vaig pensar que precisament això defineix Barcelona. Nosaltres som així: la grandiloqüència no ens agrada, ens és llunyana, i sempre ens arribarà més allò proper, honest i en el fons més emblemàtic. Vaig deixar que continuessin rient, i vaig fotre un glop a la font. Visca el Barça!