Indiscutiblement. Em va costar molt trobar el lloc ideal, que és on sóc des de fa vint anys: a la part alta de Sarrià, una casa amb un jardí enclotat, on van viure Carles Riba i Clementina Arderiu, a qui cita en algun dels seus poemes. A més, la meva senyora va aconseguir salvar dos arbres centenaris veïns, que volien tirar a terra per fer un pàrquing, que a sobre és massa gran per la zona.
T'agradaria canviar de barri o de carrer? Per què i a on?
No, no, no, no.
Fas vida al teu barri? Hi ha les botigues properes que necessites? (fleca, botiga de queviures, tintoreria...)
Al barri hi ha de tot. I el que més m'apassiona és el bar que tinc al costat: un d'aquells bars de tota la vida, amb el mateix tarannà de la gent que cada dia hi va a prendre cafè. I porta per porta, la farmàcia. És un barri amb molta gent gran i, a certes edats, tenir una farmàcia a prop és important.
A més de fer-hi les compres quotidianes, hi tens els establiments i serveis per resoldre totes les necessitats?
Les compres de cada dia les fa la meva dona, i va al mercat de Sarrià, és clar. Jo, el sastre el tinc al passeig de Gràcia. Però no és que a Sarrià faltin botigues, sinó que tant ella com jo tenim les nostres de sempre, i anar a comprar és un ritual amb un itinerari establert.
Passeges pel teu barri o sovinteges altres carrers i espais?
Passejo pel meu barri cada dia, perquè passejo amb la gossa. Per cert, ens falta un pipican, que ja he demanat diverses vegades. I el que també cal que arreglin són tots els vorals de la Via Augusta. Està tot molt abandonat i hi tenim bastants okupes.
Quins són els teus cinemes, teatres i locals nocturns preferits?
De nocturns cap. De cinemes, pocs, però a vegades ens arribem als Cinesa de Mitre. Vaig poquíssim al teatre, encara que un dels meus millors amics és en Carles Sans, del Tricicle. Entre setmana no tinc temps, i els caps de setmana ens agrada quedar-nos a casa i veure els amics, sigui a l'Empordà o a Barcelona.
I els restaurants, tavernes o cafeteries...?
Vaig per tot arreu, no tinc preferències. M'agrada descobrir on tenen una bona carn, llocs senzills però de qualitat, com Can Vallès. Però reconec que baixar al port, ara tan de moda, em fa mandra. La ciutat s'ha fet tan gran que l'altre dia, per anar al Poblenou, vaig haver de fer servir el GPS.
Algun espai públic que t'agradi per fer petar la xerrada?
El camp del Barça.
Si has de fer de cicerone d'algun visitant, què li ensenyes?
Abans ho feia molt: el Barri Gòtic, per començar; els carrers més bonics de l'Eixample... Però Barcelona té molts llocs peculiars. Veig que als nostres visitants els agrada molt anar al port: a dinar, a fer l'aperitiu o senzillament a passejar.
Quin és l'adjectiu més escaient, graciós o colpidor que t'han dit de Barcelona? I quin li posaries tu?
Molta gent diu que és una ciutat de contrastos molt vius. I si agafes l'autobús al Paral·lel i puges fins a Pedralbes, t'adones de fins a quin punt això és veritat. Hi estic d'acord, però també vull dir que és una ciutat acollidora. Una anècdota: un professor australià de pas per Catalunya va venir a sopar a casa, i ho va fer en autobús per amarar-se millor de la ciutat; va agafar el 66, que, quan s'acosta al final del trajecte, fora de les hores dels estudiants, hi va poca gent, i els habituals es coneixen de sempre.
- "Vaig al carrer Major de Sarrià", li va dir al conductor.
- "No es preocupi, ja l'avisaré".
- "Vaig a casa del doctor Dexeus".
- "Ja l'avisaré". Quan va arribar a la parada de casa, el conductor li va dir:
- "Aquesta és la seva parada i aquella d'allà és la casa del doctor".
Quan m'ho va explicar no m'ho podia creure. Però és una de les coses que encara et poden passar a Barcelona, i a molt poquetes ciutats més.
Quin indret, del mar al Tibidabo, et porta més records?
El carrer de Muntaner. Allà vaig néixer i allà vaig viure molts anys amb els meus pares. És un carrer fabulós: quan passes la plaça d'Adrià, ja veus el mar, ja estàs bevent Mediterrani.
El millor racó (un parc, un cafè, un banc...) per tenir una cita romàntica o parlar a cau d'orella a la persona estimada?
Per mi no n'hi ha cap de millor que els jardinets del passeig de Gràcia. Allà, un d'aquests dies d'estiu en què no queda ningú a la ciutat, vaig retrobar la dona que des de llavors viu amb mi. I parlo de fa trenta anys.
Quina olor o quin color, quan els sents o veus arreu del món, et recorden de seguida Barcelona?
Quant al color no hi ha dubte: el blau majestuós del cel i del mar. Quant a l'olor, és curiós, ho he pensat moltes vegades, perquè jo tinc molt d'olfacte, però no li trobo una olor; París, per exemple, fa una olor especial que es desprèn de la fusta, de les cuines... En canvi, l'única olor que em recorda Barcelona és desagradable: la que fan les clavegueres quan està a punt de canviar el temps.
Si has hagut de deixar la ciutat per una temporada, què és el que més has enyorat?
La lluminositat del nostre cel, perquè la feina normalment em porta a llocs molt civilitzats, però foscos i tristos.
Dels canvis que s'han fet i es fan a la ciutat aquests darrers temps, quin et satisfà més?
La democràcia, que ha portat un urbanisme menys especulatiu, amb més espais oberts...
Quin no t'agrada, i què faries per deixar-lo al teu gust?
S'hauria d'implantar una brigada coercitiva i punitiva que controlés la netedat dels carrers, i acabés amb els graffiti, amb les pintades dels carrers; també s'ha d'acabar amb el soroll terrible, els decibels assassins que deixen anar algunes motos. En canvi, seria molt més tolerant amb les terrasses de bars i restaurants, que fan la ciutat més amable. Amb aquest clima! Per favor, que això és el Mediterrani! Per a les terrasses, més tolerància, més llibertat, més anarquia; Roma és un bon exemple a imitar.
Afegeix allò que t'agradaria dir i no t'hem preguntat...
Penso en els peripatètics, que passejaven i alhora filosofaven, i crec que hi ha una cosa important a fer: un consell de ciutadans sense color polític, que coneguin i estimin Barcelona, i siguin d'obligada consulta, no per foteses, sinó per donar la visió de futur que ens permeti fonamentar una ciutat cívica, profundament solidària.
