
L'any 1864 es va decidir construir als afores
de Gràcia una capella dedicada a la Mare
de Déu de la Salut, entorn de la qual va
créixer el barri al llarg dels anys. Però des
d'abans la zona era coneguda per la font i
el mas d'en Xirot. Les mines de ferro que
hi havia a prop donaven el seu gust
característic a l'aigua de la font. Avui en
dia han desaparegut gairebé totes les
masies, tret de les de Can Xipreret i Can
Tusquets, i també les fonts, llevat de la del
Carbó, que es troba dins de la finca del
Cottolengo. El nucli original del barri
s'ubica a la zona coneguda com a Sant
Josep de la Muntanya, que pren el seu nom
del monestir. Un altre element
característic de la geografia de la Salut són
les seves roques grises i negres, explotades
antigament com a carbó per la població
més humil. Però, sens dubte, l'element
urbà més destacat és el parc Güell, obra
de Gaudí. El parc havia d'acollir una
urbanització, però no va prosperar.
La
genial integració dels elements construïts
amb l'entorn natural en fan una obra
singular i admirada a tot el món que va
ser declarada Patrimoni de la Humanitat
per la Unesco l'any 1984. La travessera de
Dalt és l'eix que uneix la part baixa del
barri. El seu caràcter aglutinador es veurà
molt reforçat amb la pròxima reordenació
circulatòria i urbanística que farà més
permeables les relacions entre les
voreres de muntanya i de mar, motiu que
ha portat a incorporar al barri de
la Salut les illes del front mar de la
Travessera, fins als carrers de Cardener i
Camèlies.
