
La fisonomia del barri de la Teixonera és
obra, en gran part, de l’home que dóna
nom al barri: Joaquim Taxonera. Per la
seva iniciativa es va construir l’anomenada
Colònia Taxonera, entre el 1915 i el 1930,
amb cases d’una planta i de planta i pis,
amb jardí. Un tipus de construcció que ha
marcat el desenvolupament urbanístic
posterior, sobretot a la zona nord del barri.
Com la resta de barris de l’entorn, l’etapa
d’immigració massiva i especulació
urbanística dels anys 50 als 70 hi va deixar
empremta, ja que va saturar al màxim les
possibilitats edificatòries que permetia la
trama de carrers estrets i sovint tortuosos.
El barri, situat a l’àrea compresa entre la
Ronda de Dalt, General Mendoza, Coll i
Alentorn, i Mare de Déu del Coll, va patir
una manca de serveis i equipaments fins
pràcticament als anys 90, i va ser la
parròquia de Sant Cebrià, ubicada al carrer
d’Arenys, la que va actuar com a centre
cívic i local social fins que darrerament,
el 1995, es va inaugurar el Centre Cívic de
la Taxonera. També ha estat important la
reordenació de la plaça de Taxonera, que
avui és un cèntric punt de trobada i de
relació del barri. L’ajuntament ha volgut
mantenir el record de la família que va fer
possible el barri comprant la casa familiar
dels Taxonera al carrer Besòs per
transformar-la en un casal d’avis i seu
de l’Associació de Dones Taxonera.
