La Barcelona dels Barris
La Vall d'Hebrón
L’embranzida dels Jocs Olímpics
Al cantó de mar de la Ronda de Dalt, vora
l’antic camí de Sant Genís a Horta, se situa
la Vall d’Hebron, que és el barri del
districte que ha crescut més en població
durant els darrers anys, a causa de la
construcció d’habitatges per a
l’allotjament dels periodistes que van
cobrir els Jocs de Barcelona el 1992. És un
dels barris menys poblat del districte, amb
només 5.000 veïns. El seu territori acull
grans espais esportius dins la seva àrea,
com ara el Club Municipal de Tennis de
la Vall d’Hebron, seu de la Federació
Catalana de Tennis, el Pavelló Olímpic, el
camp de futbol, el de rugbi, la pista
poliesportiva descoberta i les instal·lacions
esportives del monestir Visitació de Santa
Maria i centre docent Sant Joan Bosco.
També abunden al barri les zones verdes,
pel seu caràcter de parc urbà i ciutat jardí,
definit així en el pla del 1953, i modificat
en el pla parcial del 1964, pel qual la
immobiliària de J. M. Figueres el va
transformar en un barri residencial
enjardinat, semblant al de Montbau.
Dins
d’aquestes zones verdes destaquen els
jardins de Rosa Luxemburg i les escultures
denominades els Mistos, obra de Claes
Oldenburg i de Coosje van Bruggen,
símbols ja del districte, instal·lades amb
motiu dels Jocs Olímpics. Durant aquesta
època també es van engegar altres
equipaments culturals, com el Pavelló de
la República i la Torre Jussana, seu de
l’Agència Municipal de Serveis per a les
Associacions.