III CONGRÉS DE LA GENT GRAN DE BARCELONA   GUIÓ INTRODUCTORI DE LA PRIMERA PONÈNCIA CICLE VITAL I ENVELLIMENT SATISFACTORI

(VERSIÓ EN CATALÀ)   Com afavorir l'envelliment satisfactori Conclusions 1. L´envelliment de les persones és un procés natural i progressiu i com a tal és important acceptar-lo. Acceptar el fet de fer-se gran és una tasca que cada persona ha d´afrontar. Cadascú i cadascuna de nosaltres estem immersos i immerses en la necessitat d´adaptar-nos als canvis que comporta envellir en l´actualitat a la nostra societat. 2. Nosaltres, que hem sigut persones constructores i testimonis de l´evolució de la nostra societat, sabem la importància de les transformacions que aquesta ha experimentat, i sabem com influeixen el recursos personals i els recursos de l´entorn en les possibilitats d´adaptació al llarg del cicle vital. 3. L´augment dels anys de vida, resultant dels avenços socials, és un aspecte expressiu de l´evolució experimentada i constitueix un tret característic de la configuració actual de la nostra societat que afecta el conjunt de generacions. L´envelliment no és una qüestió que pertanyi exclusivament a la gent gran i, per tant, les oportunitats d´aportar i rebre de les persones grans i d´envellir satisfactòriament comprometen el conjunt de la ciutadania i entre ella les pròpies persones grans. 4. El recorregut de l´envelliment i les formes d´afrontar els seus impactes en el nostre cos i en la nostra vida quotidiana tenen dues dimensions, individual i social. Amdues dimensions es palesen en les formes de viure l´envellir que són molt variades entre els homes i les dones i entre uns i altres. Per a tots es comú: disposar de pensions dignes, accedir de forma ágil als serveis que es precisen i sentir-se reconeguts com a persones, tant en les situacions de lleugeres mancances com de greu fragilitat. 5. En la diversitat de formes d'afrontar l´envelliment influeixen diferents factors, entre ells la història personal i les maneres de ser de cadascú. Una actitud positiva i oberta, sentir-se actiu, mantenir relacions socials i sentir-nos formant part de la societat són condicions favorables per un envelliment satisfactori. En canvi, la creença, molt extesa, que en fer-se velles les persones esdevenen inútils i passives o que perden les capacitats de desitjar i decidir, de gaudir i d´aprendre, esdevé una condició desfavorable per afrontar satisfactòriament l´envelliment. 6. La gent gran formem part de l´actual societat per dret propi i tenim una responsabilitat com a ciutadansi ciutadanes. Per tant, els problemes i reptes dels adults o dels joves són també els nostres. La major atenció a les qüestions que ens afecten com a persones grans és raonable i necessària, no ens ha de fer defugir, però, la nostra responsabilitat com a ciutadans i ciutadanes. Propostes 7. Dur a terme accions informatives i formatives que facilitin una millor comprensió del procés d´envellir i redueixin les creences negatives del que significa fer-se gran. Aquestes accions han de dirigir-se a les diferents generacions, incorporant-se en els programes educatius de forma ordinària i no com a excepcions o iniciatives puntuals, en els plans de jubilació, es tracti o no de jubilacions anticipades i en les activitats dirigides a la gent gran. 8. Participar activament en les oportunitats de promoció que ofereix el món actual de les quals la gent gran podem gaudir donant i rebent, tot avançant en la tasca de conscienciació del propi valer i de la capacitat de participació activa dels nostres coetanisi coetànies. 9. Considerar-nos subjectes amb capacitat d´iniciativa i, per tant, no limitar-nos a seguir les pautes que ens marquin. Les nostres entitats poden ser un marc adient per copçar les necessitats i les oportunitats i per construir iniciatives nosaltres mateixos i en connexió amb altres grups de ciutadans i ciutadanes i amb les administracions. Nosaltres creiem en els valors de solidaritat i volem participar en la seva construcció. 10. Les possibilitats d´envellir satisfactòriament estan fortament condicionades per la situació econòmica de les persones grans. Per tal d´equiparar-nos amb la mitjana europea cal incrementar el nivell de la despesa en protecció social. Aquest augment hauria de ser, com a mínim, de dos punts més per any per al conjunt de la despesa social i del 31% pel que fa al salari mínim interprofessional. És prou conegut que els nivells de renda de moltes persones grans dificulten greument les seves condicions de vida i, per aixó, considerem que cap pensió ha d´estar per sota del salari mínim recomanat per la Carta Social Europea. També és prou coneguda la situació de precarietat en la qual viuen moltes dones grans que han realitzat una important aportació social, el que ens fa proposar que la pensió de viduïtat tendeixi al 100% de la base reguladora del cònjuge amb els corresponents augments anyals.   Construint un enfocament preventiu de l'envelliment 11. Augmentar les possibilitats de millora de la qualitat de vida requereix l´aplicació d´un enfocament preventiu de l´envelliment en el qual tinguin cabuda tant els aspectes relatius al nostre comportament com els aspectes relatius als serveis. Sabem, per experiència pròpia, els avenços que s'han produït en qüestions claus com les pensions, l´assistència sanitària i els serveis socials, també, però, coneixem les seves mancances actuals i, a més, ens preocupen les que es perfilen en el futur. 12. La major longevitat de les nostra societat reclama que els ciutadans i ciutadanes aprenguem a pensar i a construir les vies per tal que la qualitat de vida acompanyi l´augment dels anys que vivim. Aquesta construcció l'hem de fer individualment i col.lectivament, hi tenen responsabilitats i competències els governs i hi tenim responsabilitats i competències cadascú i cadascuna de nosaltres, com també les tenen les persones components de les diferents generacions. 13. La millora en les atencions de la salut precisa que la gent gran disposem d´informacions entenedores sobre els diferents aspectes que contribueixen a conservar i millorar la nostra salut i també que disposem d´assessorament per afrontar les situacions de malalties cròniques. Tot i que molts de nosaltres estem convençuts i convençudes dels efectes positius que produeix la realització d´activitats físiques, constatem que la manca d´aquest tipus d´hàbit entre moltes persones grans fa necessari fer un esforç per promoure aquestes activitats de forma adaptada a la diversitat de situacions així com facilitar l´accés a programes d´activitats i a les instal.lacions corresponents. 14. El conjunt dels serveis sanitaris i socials ha d´incloure aquest enfocament preventiu de l´envellir i adequar-se, per tal que les persones no siguin objecte de tractament sinó subjectes actius en la seva cura. Sabem que aixó no és genys senzill i que requereix canvis en les organitzacions i en les persones, però sabem que és una condició imprescindible en una perspectiva de qualitat de vida per a la gent gran i per al conjunt de la ciutadania. 15. Ens sembla del tot necessari que la reforma de l´atenció primària de salut s´estengui a tota la ciutat i que així es faciliti una assistència personalitzada, no centrada en la prescripció de medicaments i en la qual la tasca del metge de família eviti la continuada derivació a especialistes. La reducció del temps d´espera per a l´assistència especialitzada i les intervencions quirúrgiques i l´atenció d´infermeria a casa, especialment en el període posterior a les intervencions, són dues de les qüestions que, segons la nostra experiència, requereixen una solució urgent. 16. El serveis socials i els sanitaris han de permetre l´atenció integral de les persones i establir les formes de coordinació que facilitin l´accés als serveis i que millor garantitzin les atencions adaptades a les necessitats de les persones. 17. Les característiques dels habitatges i de l´entorn urbà poden contribuir a millorar les condicions de vida de les persones, facilitant la mobilitat, els desplaçaments i la seguretat. Per a nosaltres és important disposar de les informacions i de les orientacions que podem aplicar en al nostra vida quotidiana. A la vegada, és important que l´enfocament preventiu es concreti en les noves construccions i en les remodelacions de la nostra ciutat. Unes i altres són necessàries per tal que poguem envellir a casa i continuem aprofitant els estímuls de la ciutat. Propostes 18. El Consell Assesor de la Gent Gran de Barcelona, a través de comissions i de grups de treball, ha d´encarregar-se de concretar amb els responsables de les diferents administracions els compromisos d´aplicació d´aquest enfocament preventiu que aquests estan disposats a assolir, així com el calendari de la seva aplicació. 19. La gent gran des de les associacions hem d´aportar les nostres observacions com a ciutadans i ciutadanes que, caminant o anant en cadira de rodes, utilitzem els edificis públics, els mitjans de transport o el mobiliari urbà. Per aixó és precís que la informació pública dels projectes arribi a les associacions i també que nosaltres recollim les opinions i preocupacions de les persones respecte a les característiques de l´entorn urbà de forma regular i sistemàtica. 20. Disposar de la informació i l´assesorament a través d´un llenguatge entenedor sobre les accions preventives que poguem aplicar nosaltres mateixos i els nostres familiars i amics en les modificacions de l´habitatge i en l´atenció personal. És important que les imatges i les paraules siguin estimulants i transmetin l´interès tant per als homes com per a les dones. 21. Les administracions han d´estimular un programa, com s´està fent per a l´arranjament de façanes/complementari al d´arranjament de les façanes, dirigit a facilitar l´adequació dels edificis en termes d´accessibilitat i de mobilitat, tot vetllant les condicions en les quals aquest s´efectua i els efectes en termes dels lloguers.   Desenvolupament personal i participació 22. Moltes persones grans entenem que l´envelliment no justifica que ens retirem de la vida social o que arraconem les nostres ganes i il.lusions. Estem convençuts i convençudes que la participació no té restriccions d´edat, en donem proves, volem continuar-ho fent i allà on puguem millorar-ho. 23. Les aportacions de la gent gran són moltes i variades, malgrat això, sovint són poc conegudes més enllà dels que participen, aportant i rebent. Perquè sabem la importància que té que les coses es coneguin ens interessa que la ciutat tingui la informació sobre les coses que fem i els seus resultats i també que estigui informada sobre les coses que voldríem fer. 24. A la nostra ciutat són moltes i variades les iniciatives promogudes per un ampli ventall d´instàncies i de persones en relació amb la gent gran. És important que aquesta informació estigui a l´abast d´una forma sistemàtica. Disposar de la informació sobre les iniciatives a la nostra ciutat i a d´altres ens pot ajudar a conèixer i a compartir experiències i a ampliar les oportunitats per a la seva aplicació a diferents barris de la ciutat. 25. Som conscients que els costums i les maneres de fer van canviant amb el pas del temps i, per aixó, ens sembla necessari animar-nos a estar informats i atents a les necessitats que actualment senten els infants, els joves, els adults i la gent gran. Tot i ser moltes les diferències existents entre el nostre passat, com a infants, joves o adults, i la realitat actual, aquestes diferències no ens fan perdre de vista els punts de contacte, i les possibilitats de relació, de col.laboració i de solidaritat entre les persones. Per aixó, defensem que el desenvolupament de la nostra societat ha de comprendre´s en una perspectiva multigeneracional. 26. Les associacions i, concretament, les associacions de gent gran, poden ser una bona via per afavorir el desenvolupament personal. Volem que les nostres organitzacions brindin oportunitats a les persones grans per tal de millorar les seves aptituts davant les dificultats i també que siguin un estímul a la iniciativa i a la participació. Sabem que per aconseguir-ho ens fa falta identificar les barreres que allunyen i desanimen a participar per tal de fer-les desaparèixer o de reduir-les. Aquesta tasca és un repte que la gent gran no volem defugir, ens obliga a reflexionar sobre la diversitat existent entre les persones grans i ens condueix a pensar les opcions de participar, també diverses, que hem d´oferir. 27. La gent gran disposem d´òrgans de participació a nivell de districte i també generals a nivell de la ciutat. A través del seu funcionament disposem, doncs, d´una experiència que hem d´aprofitar per millorar les condicions de participació i de comunicació amb els responsables del govern de la ciutat. Ens interessa que ens escoltin i ens interessa saber quines són les conseqüències i els resultats. Propostes 28. Hem d´augmentar la relació entre les associacions de gent gran, a nivell de barri, de districte i en el conjunt de la ciutat. Aixó ens pot permetre trobar-nos, compartir i intercanviar, fent que les iniciatives i les nostres entitats configurin una xarxa. Els resultats de la major experiència o l´interès en uns determinats temes de les persones que formen part d´una associació concreta s´enriquiran si som capaços de crear grups constituïts per persones que pertanyen a associacions diferents. 29. La perspectiva d´una societat multigeneracional que defensem requereix que nosaltres adoptem una mentalitat oberta també, però requereix que el funcionament i les normatives dels equipaments no ho impedeixin. En aquest sentit, és important identificar clarament els obstacles i, a la vegada, recolzar i facilitar les iniciatives que sorgeixen. 30. Per avançar en la millora de les associacions i en les oportunitats de desenvolupament personal que aquestes poden oferir ens cal comprendre les nostres mancances i, a la vegada, de quines maneres concretes poden millorar les associacions. Aquesta és una tasca en la qual l´Administració municipal ha de col.laborar, facilitant els mitjans per dur-la a terme. 31. L´estímul a la participació i al compromís de millora i d´innovació s´ha de recolzar en una disposició a cooperar per part de tothom. També precisa de la informació i l´anàlisi d'allò que fem i d'allò que necessitem la gent gran. La creació de l´Observatori-centre d´informació de la gent gran de Barcelona ens sembla una via adequada per facilitar i estimular la cooperació que defensem i millorar els seus resultats.   Per garantir la qualitat de vida en les situacions de fragilitat 32. Considerem que el principi de la dignitat humana ha de ser una idea clau a promoure i a defensar en totes les situacions i, més especialment, en les de fragilitat. La necessitat d´ajut d´altres persones, la pèrdua de capacitats, no significa que la persona ja no pugui desitjar, triar i decidir. Sostraure aquestes possibilitats fa més difícil donar un sentit propi a la situació que s´ha d´afrontar. 33. Sovint, preferim no pensar en les situacions de dificultat perquè en fer-ho apareixen el neguit, la por i l´incertesa. Tot i aixó, pensem que no podem deixar de banda aquestes qüestions, les quals també han de ser tractades des d´una perspectiva multigeneracional i en les dues dimensions, individual i col.lectiva. 34. Actualment som nosaltres i els nostres familiars els que ajudem i atenem la major part de persones grans que necessiten ajudes i atencions en la seva vida diària. Aquesta manera de fer es fonamenta en unes formes d´entendre i aplicar les responsabilitats familiars i en un tipus d´organització de la vida quotidiana. Ens donem compta que moltes vegades les possibilitats d´atendre no arriben a tot allò que la persona necessita i que això produeix el patiment de tothom. També veiem que, sovint, les persones s´esgoten o veuen reduïda en forta mesura la seva vida. 35. D´altra banda, i cada cop més freqüentment, el treball o la ubicació de l'habitatge fan díficil que els familiars atenguin directament les diferents necessitats quotidianes de les persones grans en situació de fragilitat. Cal que hi hagin serveis que permetin a les persones grans disposar de les ajudes necessàries i que contribueixin a fer possible que els familiars puguin continuar donant el seu suport emocional i el seu afecte. 36. És important que no aïllem les persones quan es troben més vulnerables. Convé que la nostra societat estigui més sensibilitzada per tolerar, facilitar i recolzar les persones justament quan aquestes més ho precisen. Aquesta sensiblització és bàsica per tal de comprendre i afrontar els efectes de les situacions de dependència. Les dades i la nostra experiència ens mostren que en viure més anys és més probable que les persones necessitem de manera continuada ajudes i atencions, més o menys intenses. Per això, ens sembla que la societat no pot defugir aquesta situació que requereix l´esforç col.lectiu i individual. 37. Des de les associacions pensem que també podem contribuir a la qualitat de vida de les persones en situació de fragilitat. Ho podem fer en relació als que són membres de les nostres entitats, mantenint-nos en contacte i pensant en ells i en elles quan projectem les activitats, també cercant les activitats i les maneres de fer que ens permetin construir xarxes de suport i de solidaritat. Estem convençuts i convençudes que les associacions han d´adaptar-se al transcurs de la vida de les persones que les contitueixen. També creiem que hem de continuar defensant l'existència de serveis suficients i adequats per a les persones que els necessiten. 38. Ens preocupa la quantitat de serveis i ens preocupa la seva qualitat. Per això, considerem que, a més dels criteris tècnics, cal que incorporem els nostres punts de vista en la definició del serveis, en la posada en marxa i en l´avaluació. Certament aquest enfocament és novedós per a tothom i requerirà que tots i totes plegats així ho reconeguem. Requerirà que les instàncies promotores o finançadores de serveis incorporin noves maneres d´organitzar l´activitat. També ens requerirà a nosaltres que esbrinem les maneres d´afrontar aquesta forma de participació en la qualitat de vida a la ciutat. Propostes 39. Defensar la noció que la dignitat de la persona és un principi bàsic per a totes les etapes i situacions de la vida i fer-ho activament posant de manifest les situacions en les quals la dignitat es deixa de banda, sigui a través d'actuacions de sobreprotecció o d´abandó. Una via per fer real aquesta defensa activa és la posada en marxa pel Consell Assesorde la Gent Gran de Barcelona de grups de voluntaris que orientin i assessorin a les persones grans en situacions de major fragilitat que viuen en centres residencials. El Consell i les Comissions de Districte, amb el suport de l´Administració municipal, haurien d´analitzar les maneres d´animar i recolzar la creació d´aquests grups. 40. Promoure i defensar que les persones grans estiguem informades sobre les qüestions que ens afecten i que les nostres apreciacions s´integrin en la programació dels serveis, tant dels que ja coneixem com dels que es posin en marxa en una línia d´innovació. 41. Increment dels serveis socials i sanitaris d´atenció a domicili adequats a les diverses situacions personals i familiars, així com dels centres de dia i dels centres residencials que aportin l´atenció social i sanitària requerida per aquelles persones que no poden continuar vivint a casa. El serveis han d´augmentar en flexibilitat, agilitat i adaptabilitat. 42. Promoure en les associacions accions i formes d´organització que contribueixin a evitar l´aïllament de les persones quan es troben més vulnerables, especialment de les persones que viuen soles, tot considerant aquest aspecte tant en la programació d´activitats com en l´estímul a la creació de grups de recolzament i companyia. 43. El reconeixement de la singularitat de cada persona i, per tant, el respecte com a ser humà que reivindiquem són valors que volem promoure. Expressem el nostre compromís com a ciutadans i ciutadanes amb la ciutat que unes i altres generacions anem, dia rera dia, construint.

[següent ponència]