III CONGRÉS DE LA GENT GRAN DE BARCELONA GUIÓ INTRODUCTORI DE LA SEGONA PONÈNCIA LA IMATGE DE LA VELLESA EN UNA SOCIETAT CANVIANT

(VERSIÓ EN CATALÀ)   Imatge des de l'Administració: del paternalisme a la corresponsabilitat Conclusions 1. L´Administració encara té actituds paternalistes vers la gent gran. Es mou sovint per idees ja preconcebudes que corresponen a altres èpoques. Això s´ha posat de manifest a l´hora no tant d´elaborar els diferents plans i programes, però sí de dur-los a terme. 2. S´haurà de tenir en compte que la gent gran ha de manifestar la seva opinió en qüestions d´interès general i, més encara, en aquelles que els hi pertoca directament, ja que això és aportar canvis per a nosaltres i per a generacions futures. Propostes 3. La gent gran hauria d´estar present als òrgans de decisió i de consulta, per això cal posar a l´abast de la gent gran una informació més àmplia sobre els llocs on intervenir o col·laborar. 4. L´Administració s´ha de comprometre a una integració social de la gent gran, establir contactes intergeneracionals i promoure l´ensenyament del procés d´envelliment a la formació escolar.   D'una societat industrial a una societat de serveis Conclusions 5. Si la tendència demogràfica és que augmenta molt el pes de la gent gran, cal una distribució de recursos que afavoreixi aquest col·lectiu. 6. La discriminació per raó de l´edat en el camp econòmic també es realitza a l´hora de subscriure pòlisses d´assegurança i/o compres a terminis. 7. Quan una persona no és productiva laboralment es pot sentir discriminada, però es pot convertir en un "productiu social" en el camp que aquesta persona s´hagi especialitzat, cal trobar el lloc on pugui fer-ho. 8. A les portes del s. XXI encara hi ha gent gran a la frontera de la misèria, a causa de les baixes pensions que cobren, que no els permet disfrutar d´una vida independent després d´haver cotitzat a la Seguretat Social durant 45/50 anys. 9. Les persones que es jubilen actualment no estan preparades per afrontar la jubilació i poder viure aquesta nova etapa de la vida sense traumes i depressions, moltes vegades per manca d´interès personal i d'altres per manca d´interès social i empresArial, Helvetica en no tenir consciència que s´han d´invertir recursos per orientar la població en aquest procés. 10. Actualment, la dona està discriminada tant en el món laboral com en la pensió de viduïtat. En el món laboral, per la mateixa categoria i feina feta, la dona cobra un 30% menys que l´home i la pensió de viduïtat es redueix al 55%. Propostes 11. S´ha d´estendre la formació abans de la jubilació amb el suport de les empreses i de l´Administració. 12. La jubilació, com recomana la Conferència Internacional del Treball, ha de ser l´expressió d´un dret individual. Ha de ser, per tant, una opció diversificada al màxim perquè cada treballador pugui optar per una jubilació anticipada, progressiva, gradual o voluntària, sense perdre els drets que li corresponen. Els comitès d´empresa haurien d´ajudar a regular un sistema més flexible per a la jubilació. 13. Les pensions de jubilació han de garantir el salari mínim interprofessional, malgrat això, el salari mínim és injust, aquest no arriba per afrontar les despeses de la vida diària. Demanem que es revisin les pensions en general i especialment les del SOVI i viduïtat (i la seva incompatibilitat) perquè són insuficients per al desenvolupament d´una vida digna. 14. L´Administració hauria de portar a terme un conveni amb les empreses d´assegurances per tal que assumeixin un major risc i nosaltres ens hi poguéssim sentir acollits.   La imatge de la vellesa en els mitjans de comunicació Conclusions 15. La imatge de la gent gran que es transmet a través dels mitjans de comunicació, especialment en els espots publicitaris, és una imatge que no correspon a la realitat perquè és parcial i dóna suport a estereotips pel fet de presentar imatges fixades en uns altres temps. 16. Creiem molt necessari potenciar les activitats per a la gent gran per al profit de la societat i per rehabilitar aquesta imatge tan deformada que sovint ens presenten els mitjans de comunicació. 17. Conseqüentment, cal que les activitats culturals i festives preparades i també realitzades per la gent gran tinguin el màxim de difusió possible. Propostes 18. Els espais dels mitjans de comunicació dedicats a la gent gran han de ser fixos i regulars. 19. Cal una participació més directe de la gent gran en els mitjans de comunicació: premsa, radio, T.V. i internet, ja que, si no és així, es dilueixen les imatges i els valors positius i no se´ns valora allò que realment som. 20. Ens hauríem de constituir com una "agència de notícies" per controlar la imatge que els mitjans de comunicació difonen sobre la gent gran i estendre un llibre d´estil d´un llenguatge adient per definir la nostra realitat. 21. Cal fer polítiques actives des dels mitjans de comunicació, començant pels locals que són els més propers per canviar la imatge de la vellesa. 22. Que s´elabori i difongui un manifest sobre la gent gran. 23. Volem una publicació específica de gent gran d´àmbit de ciutat i districte per poder comunicar les diferents activitats que s´organitzin en qualsevol entitat de gent gran.   Les noves ocupacions Conclusions 24. La gent gran és generadora de nous llocs de treball especialitzats i qualificats i, a la vegada, ha fet ampliar el mercat laboral ja existent en ser un col·lectiu nombrós, consumidor de productes i serveis molt diversificats. 25. La gent gran no vol que els llocs de treball que ells originen i que són ocupats, de vegades, per col·lectius que pateixen atur, siguin precaris. 26. La gent gran ha de dir què li manca i, en funció d´això, s´ha de procurar crear noves ocupacions adaptades a les noves necessitats de la gent gran. Per exemple, es necessiten més professionals especialitzats en l´assistència a domicili per a la gent gran. Propostes 27. Volem la creació d´un carnet de voluntari de gent gran. 28. Fer un estudi sobre les possibilitats reals i les seves implicacions per assolir que el pas a la jubilació no sigui sobtat i, a la vegada, oferir feines reals i variades de voluntariat a les persones que es jubilin. 29. Que es doni una imatge positiva de les activitats dutes a terme per la gent gran com la d´aquelles persones que acullen joves estudiants a casa seva. A més a més, caldrà estendre i fer que sigui eficient aquest pla portat a terme al Districte de l´Eixample.       De la societat patriarcal a una societat per a totes les edats Conclusions 30. Les bases per crear una societat per a totes les edats han de partir de la comprensió, la tolerància i el respecte mutu. L'aprenentatge d'aquestes bases s'ha d'iniciar a l'escola i a lafamília. 31. Ajudaria a crear una societat per a tothom si els barris estiguessin dotats de centres amb espais específics per a la infància, la joventut, la gent gran i la participació ciutadana, en general, on poguessin relacionar-se i compartir activitats. 32. La gent gran, a més de les nostres organitzacions pròpies, hem de procurar formar part de la societat i intervenir en els temes que pertanyen a tots i a totes. 33. La nostra societat es caracteritza pel dinamisme, la rapidesa, l´activitat i les despeses creixents del consumisme. La gent gran podem mostrar com és possible viure i ser feliç amb altres valors. Propostes 34. Estendre a tots els districtes els contactes intergeneracionals de la gent gran en les escoles, com s´està fent actualment al districte de Sants-Montjuïc. 35. Hem de canviar la normativa perquè altres generacions puguin fer activitats als nostres casals. Organitzar trobades intergeneracionals per parlar de temes comuns seria un punt de partida per iniciar la relació i la confiança. 36. Una societat per a totes les edats on tothom pugui gaudir al màxim de les seves possibilitats d´intercomunicació, tenint en compte les diferències, és una societat basada en el respecte i l´acceptació mútua, model que hem de lluitar per aconseguir-lo.

[següent ponència]