|
|
7.3
Formació
Incentivar l'accés de la dona a professions
relacionades amb les noves tecnologies
Aules permanents d' educació continuada per
a adults
Fomentar la realització de cursos i tallers
que permetin una autoformació socialitzadora, augment d'autonomia
personal, autoafirmació, desenvolupament de la creativitat, etc.
Pensem que els llocs idonis per realitzar aquestes activitats son els centres
cívics, cases de cultura, associacions i entitats en general sense
ànim de lucre.Consell de Dones de Nou Barris
Les escoles de pares i mares, com a espais de formació
i no de informació. CCOO Barcelonès
Cursos gratuïts per a usuaris/es de creixement
personal
Associacions on puguin formar-se els/las adolescents
i joves per realitzar tasques d'ajuda. Ells tindrien feina i els usuaris
tindrien les seves necessitats cobertes. Escola d'Adults La Pau (Sant
Martí)
Promoure l'autonomia personal i col.lectiva de les
dones facilitant la seva participació com a usuàries en la
resolució de llurs problemes. Dones amb Iniciativa
S'haurien d'incrementar els centres d'orientació
per a dones amb problemes familiars, amb els fills, avis o el marit. Que
no són suficients o prou coneguts per les dones. Districte de
l'Eixample
Falten serveis d'orientació personal i professional.
Les dones necessiten grups i sentir que no estan soles. Promoció
de la Dona. Centre Cultural de Poble Nou
La inserció cultural de les dones immigrants
hauria de ser impulsada des de les institucions:
- Els cursos de català haurien de ser gratuïts.
- Facilitar l'aprenentatge dels costums de la societat receptora,
menjars, horaris, festes, tradicions. Dones Llatinoamericanes de
Nou Barris
Les mares són les que s'encarreguen de l'educació
dels fills/es i quan van a les reunions de pares i mares no se n'assabenten
de res, i no és no més la llengua. Caldria fer algun esforç,
classes de llengua, informa bé del sistema educatiu, com funciona,
com poden ajudar als seus fills, fer xerrades específiques, editar
aquesta informació en diversos idiomes... II Jornades "Dones
Immigrants" Juny 1998 Pati Llimona
7.4
Educació
La corresponsabilització familiar de les tasques
s'hauria de ensenyar, explicar a les escoles. Districte de l'Eixample
Canviar les actituds i els rols familiars vindrà determinat
per la nostra capacitat d'implicar en aquest procés al major nombre
de dones a tots els nivells. Les nostres reivindicacions han de forçar
aquests canvis de rol. És vital l'educació i formació
en la transformació de la societat.
L'educació és un àmbit en mans
de les dones; proposo analitzar-lo per tal d'esbrinar què es pot
fer per utilitzar aquesta eina com a eina transformadora de les consciències:
què falla i com podem arreglar-ho?
Una altra tasca important és informar i fer
prendre consciència als adolescents de la discriminació i
del sexisme. Seria interessant, coincidint amb el Congrés de la Dona,
fer conferències informatives en els instituts, crèdits de
síntesis en E.S.O. durant el primer trimestre del curs actual.
PSC
Vetllar perquè l'escola no sigui un espai reproductor
dels rols tradicionals violents i sexistes
Que el Consell escolar Municipal vetlli per la garantia
d'una veritable coeducació i respecte a la diversitat
Promoure l'eliminació dels trets sexistes en
la formació del professorat de les escoles municipals, en els llibres
de text utiliyzats, en el llenguatge emprat...
Dotar els centres i/o zones educatives d'Equips d'Orientació
Escolar i professional que incorporin als criteris de no discriminació
cap a uns sectors professionals o altres en funció del sexe. Cal
fomentar treballs, investigacions i activitats formatives que ajudin a canviar
aquesta realitat i facin efectiva i real la coeducació en tots els
nivells educatius. Dones amb Incitaiva per Catalunya
|
|
|
|
7.6
Gent gran
Donat que les dones són les que es fan càrrec
de la gent gran dins les famílies, es comenta la necessitat de que
els Centres de dia per Gent Gran tinguin horaris i calendari el més
flexible possible.
Ajuda des de l'administració per a la gent gran.
Centres de dia subvencionats, els que hi han suposen fer dos dies setmanals
des de les 10 del matí a les 6 de la tarda, incloent transport des
de el Centre al domicili i tornar, 25.000 ptes. mensuals, molts avis cobren
55.000 i menys.
Centres de dia sense el compromís de dies fixos.
Grup Mou-te Les Corts
Una major xarxa de serveis de centres de dia per a
persones grans amb menor grau de dependència i una major xarxa d'hospitals
de dia para persones grans amb major dependència.
Possibilitat de que la persona que té cura d'un
malalt d'Alzheimer rebi ajudes econòmiques.
Fomentar, des de la iniciativa pública, cursos
de formació per a famílies, sobre la cura de persones grans,
en horaris que facilitin la implicació d'altres membres de la família.Consell
de Dones de Nou Barris
Destinar més recursos públics a l'atenció
domiciliària de qualitat, especialment la dedicada a la gent gran.
CCOO
Afavorir que les dones grans que viuen soles puguin
integrar-se en xarxes relacionals i de lleure per evitar la soledat en l'envelliment
Complementar els diferents serveis que ofereix el centre
amb el voluntariat del barri
Més guarderies amb horaris adequats als treballs
dels pares ja que si no recau a les àvies
Centres de dia als barris.
Davant del problema de la gent gran que viu sola i
no surt de casa ni té cap relació, es planteja la necessitat
de la col·laboració d'entitats per poder donar sortida a situacions
de solitud. S'ha de crear una xarxa d'ajut. Jornades "Les dones
i els serveis de la ciutat" / Horta-Guinardó
A Sant Gervasi hi ha un gran nombre de vídues
amb pocs recursos, i aquests s'han anat reduint fins arribar a nivells de
pura supervivència. Tots els serveis son privats, les residències,
la assistència personal, ...
Tampoc hi ha cap biblioteca on llegir el diari, ni
centre de dia on passar matí o tarda en companyia. Sarrià
- Sant Gervasi
Que els Centres de Dia per gent Gran tinguin horaris
i calendari el més flexible possible Grup Mou-te Les Corts
Necessitat d'ascensors i rampes per a facilitar que
la gent gran sigui autònoma. El Congrés Sant Andreu
Pensions de viduïtat justes igual per a homes
que per a dones
Ampliar el número de treballadors/es familiars
que ajudin a persones amb deficiències físiques o psíquiques
a la família
Més residències assistides per gent gran
sense afany de lucre
Més centres de dia. La Tela de Penélope
/ Sant Martí
Ajudes de neteja i companyia per a persones grans o
impedides
Ajudes per a dones que tinguin al seu càrrec
persones grans, malalts o persones amb deficiències físiques
Escola d'Adults La Pau
La cura de la gent gran -i sobre tot de al gran quantitat
de dones soles que viuen a la ciutat- exigeix donar una especial rellevància
als serveis d'atenció domiciliària dirigits a la gent gran,
però exigeix també que aquesta prestació es realitzi
en col·laboració amb les famílies, o amb els voluntaris,
amb poca burocràcia i d'una forma humanitzada. PSC
Garantir les condicions d'habitabilitat i d'accesibilitat
de les seves llars. Mitjançant ajuts d'infraestructura i d'equipament
de les cases
Ampliar l'oferta d'atencions domiciliàries (treballdors
familiars, ajuts a la llar, servei d'alarma telefònica). Extensió
d'aquests serveis a aquelles famílies que tenen gent gran a casa
i no disposen dels mitjans econòmics i materials sufuicients.
Promoure la creació d'apartaments tutelats específicament
equipats per a la gent gran, amb especial atenció a la supressió
de les barreres arquitectòniques i amb la majoria dels serveis comuns
diurns
Estendre i millorar la xarxa de centres de dia per
a les dones grans. Augment del nombre d'equipaments i millora de la seva
qualitat. Aquests centres haurien de pertànyer a l'Ajuntament de
Barcelona, ja que des dels districtes es pot acostar millor aquesta oferta
de serveis a les ciutadanes i ciutadans.
Garantir un control rigóros del funcionament
quotidià i garantir l'accés a tothom que necessiti residències
Millora de la xarxa d'espais per a la gent gran, dels
casals municipals i coordinació amb la xarxa de centes privats
Fomentar els programes de voluntariat de la gent gran
com a mecanisme de participació en la millora de la ciutat
Continuar amb l'organització d'activitats de
vacances, viatges i inercanvis per a la gent gran i organització
d'activitats físico-deportives, prioritàriament adreçades
a les dones més desafavorides econòmicament
Fer arribar la informació general sobre les
activitats de la ciutat i sobre aquells aspectes d'interès a la gent
gran, de la forma més directa i accessible possible.
Manteniment de la Tarjeta Rosa metropolitana, per a
facilitar la mobilitat urbana de la gent gran més necessitada pels
seus recusos econòmics. Ampliació del seu ús a nous
serveis públics i privats. Dones amb Iniciativa
|
|
|
|
7.7
Salut
Serveis d'Atenció Familiar.
Millora del Servei Ambulatori, ja que els ambulatoris
no són més que "receptaris" i les cues pels especialistes
són vergonyoses, i les urgències es colapsen pel mal funcionaments
dels ambulatoris.
Menys pressió publicitària de mútues
privades Ambar Prim (Besos Mar)
Un servei gratuït en els ambulatoris de teràpia
psicològica ajudaria a l'usuari i estalviaria molts diners a la S.S.
Parlem de teràpia en grup, creixement personal, autoestima en lloc
d'antidepressius, hauria d'haver una unitat d'aquest tipus a cada ambulatori.
Escola d'Adults la Pau (Sant Martí)
Serveis d'assessorament a parelles amb dificultats
Centres de recuperació de grans malalties
Centres de manteniment i recuperació funcional
amb tractament adequat La Tela de Penélope ( Sant Martí)
Respecte als Serveis de Planificació Familiar
proposem: La incorporació d'aquest servei a la xarxa normalitzada,
amb professionals especialitzats, millorant així la qualitat del
servei.
Introduir tractament específic per la menopausa
i els canvis hormonals de la dona, ja que considerem que es tracta d'una
etapa essencial del procés vital que requereix una atenció
especialitzada i personalitzada. Consell de Dones de Nou Barris
Es demana l'agilització dels serveis públics
dedicats ajudes ginecològiques i a diagnòstics mèdics.
Caldria que els serveis d'atenció primària
donessin dia i hora per tal de facilitar l'accés a les dones.
Augmentar les ajudes als disminuïts
Augmentar les ajudes als malalts mentals i depressius
Grup Mou-Te Les Corts
Centres de recuperació de llargues malalties,
centres de manteniment i recuperació funcional amb tractaments adequats
Més centres d'assessorament a parelles amb dificultats
Activitats preventives d'educació sanitària,
articulant diferents serveis: prevenció d'embaràs, grups d'autoajuda,
sobremedicació...
Els serveis sanitaris: més temps de dedicació al pacient,
menys medicació, més abordatges preventius Jornades "Les
dones i els serveis de la ciutat" / Horta-Guinardo
Fins al 28 de febrer de 1997 les pròtesis externes
de silicona eren subvencionades en la seva totalitat pel Servei Català
de la Salut cada 24 mesos (dos anys). A partir de l'1 de març de
1997 aquesta subvenció ha estat modificada. Ara l'afectada ha d'aportar
6.000 pts i la periodicitat d'aquesta prestació ha passat a cada
72 mesos (sis anys). Per això em presentat recursos contra el decret
aportant informes tècnics sobre la duració de les pròtesis
que es de dos anys.Grup Àgata. Associació de Dones afectades
de Càncer de Mama.
Als barris amb molta concentració de dones immigrants
s'haurien de contemplar més mides de formació i ajuda. Caldria,
a més, un recolzament psicològic ja que hi ha moltes dones
amb depressió
Cal que els metges sàpiguen amb que es trobaran
i com entendre els nostres codis i malalties i cal que les dones entenguin
al metge i que els està dient. Per això cal en molts casos
la figura d'un intèrpret (mediadora) II Jornades "Dones Immigrants"
Juny 1998 Pati Llimona
Desenvolupar programes d'educació per a la salut,
específics per a les dones, dones joves, mares i dones grans, coordinats
pels equips sanitaris municipals,a trvés dels centres d'Atenció
primària (CAP)
Seguiment epidemiològic de les malalties físiques
i psíquiques de la població femenina, dels nous hàbits
de vida i de les repercussions que hi poden tenir (anorexia, bulímia,
càncers, etc)
Atenció específica a les repercussions
que per a la salut de les dones té "la doble presència"
a la societat (treball productiu i treball reproductiu) amb la càrrega
d'estrès que això comporta.
Integració de la planificació familiar
a la xarxa pública del ICS vetllant per la continuitat dels programes
psico-socials i per facilitar mitjançant programes específics,
la formació i educació sexual de la joventut
Programes d'atenció específica dels aspectes
de salut que afecten a dones prostitutes, moltes de les quals són
joves i drogaaddictes
Integrar la salut mental en els centres d'Atenció
Primària.
Coordinar l'atenció primària de salut
amb la xarxa de serveis socials.... (dones grans, disminuïdes, immigrants...)
Promoure i donar suport a grups d'ajuda mútua
Constitució i posada en marxa dels consells
de salut a tots els districtes de la ciutat amb la participació de
les entitats i associacions d'usuàries i usuaris. Dones amb
Iniciativa
|
|

  |
|
Aspectes comuns a tots els serveis
7.11
Informació
Potenciar les televisions dels barris ja que aquest
"ent públic" pot arribar a tots per informar a la gent
del que es fa, el que passa, el que vol i el que té el barri. Grup
de treball del districte 5è / Sarriá-Sant Gervasi
Facilitar el accés a la informació d'agenda
d'activitats de la ciutat. Disminuir el cost de les trucades d'informació
ja que es considera que és un servei excessivament car. Consell
de Dones de Nou Barris
Hauria d'existir un centre d'orientació i informació
per a que les dones disminuïdes poguessin refer la seva vida.
El 010 es un bon mitja d'informació ciutadana
però hauria de tenir més informació sobre l'accessibilitat
als llocs públics i potser tenir alguns especialistes en els temes
de la dona. Grup de Dones amb disminució del Districte de Sant
Andreu
Constatem que moltes vegades la dona, que és
en última instància la que ha de decidir, no rep per part
dels professionals de la medicina la informació suficient perquè
pugui comprendre el problema que consulta i pugui decidir el que li sembli
millor per a ella. Per això reclamen la dignificació de les
usuàries de la sanitat i la consciència i l'exercici de drets,
en particular els reproductius i sexuals.
La informació sobre sanitat ha de ser real i
a l'abast de tothom, incloent-hi els col·lectius amb problemes i
més desfavorits. Creiem també que cal incrementar la responsabilitat
a nivell de professionals de la sanitat, malalts i familiars. És
important ensenyar a conèixer el propi cos per a un millor coneixement
i acceptació de la malaltia, és a dir, cal fomentar l'educació
per a la salut. Grup Agata. Associació Catalana de Dones afectades
de Càncer de Mama.
El 010 resulta car per les esperes.Grup Mou-Te
Les Corts
La informació és un element fonamental
a l'hora de facilitar la utilització dels serveis per part de les
dones. En aquest sentit, les administracions públiques haurien de
tenir clar que els circuits pels quals les dones accedeixen a la informació,
i sobre tot les dones que no es troben incorporades al món laboral
estable, no són els mateixos que els dels homes. Moltes vegades les
dones, i especialment les dones grans i amb un baix nivell d'instrucció,
no accedeixen a determinats serveis que els hi podrien ser de gran utilitat
pel simple fet que desconeixen la seva existència.
En aquest sentit el criteri de proximitat és
essencial. S'haurien de dissenyar xarxes de difusió de la informació
molt lligades al territori i als espais quotidians de les dones com són
les escoles, els mercats, els centres cívics i els sanitaris.., que
els hi permetessin un adequat accés a la informació dels serveis
generals de la ciutat i dels més específics com a dones. PSC
S'ha de demanar informació sobre els serveis
d'atenció i de suport a les famílies, moltes dones, moltes
famílies no tenen la informació suficient de quins serveis
existeixen, de com accedir-hi i quins drets tenen. L'Ajuntament, o la institució
que toqui, hauria de fer un recull exhaustiu dels serveis que te la ciutat,
per la cura, l'ajut i el suport a les famílies de les persones amb
necessitats especials i amb sobrecàrregues familiars i que en facin
una difusió perquè com a mínim totes les dones tinguin
la informació del que hi ha.
Per nosaltres servei de qualitat vol dir tenir-lo amb
la menys espera possible, amb les atencions necessàries i amb les
majors facilitats. Una de les formes que millor podrien cobrir aquestes
necessitats seria a través d'una línia telefònica especial
que atengués consultes, tramitar-hi gestions, etc. un 010 més
ampli però amb un horari continuat. Districte de l'Eixample
Al llegir l'apartat 4 de la ponència m'he adonat
de que no estic ben informada, aleshores se m'acut que la primera cosa que
s'hauria de fer es donar a conèixer els serveis i els recursos de
que disposem. Promoció de la Dona. Centre Cultural de Poble Nou
Informació agrupada dels recursos tant específics
per a immgrants com els generals
Pensem que als aeroports hauria d'haver, a més
de la comissaria, un Oficina d'acollida d'immigrants per dóna'ls-hi
informació en la seva llegua. II Jornades "Dones Immigrants"
Juny 1998 Pati Llimona
Canals adequats d'informació sobre serveis per
les dones emigrants, és a dir als llocs que freqüenta, escoles,
mercats, consolats.
Per les immigrants que acaben d'arribar proposem la
figura de la mediadora, que podria ser una altra dona immigrant inserida
en la societat, que conegui la ciutat i la realitat de les immigrants, que
actuaria com a guia per acollir i informar en aquells primers moments, per
assessorar en àrees com salut, ensenyament, habitatge i sobre tot
PAPERS. Dones Llatinoamericanes de Nou Barris
Donar prioritat a l'accés a la informació
com un dels recursos que ha de fer possible la igualtat d'oportunitats.
Això implica adaptar la informació i els seus canals a les
necessitats de la població femenina que la requereix amb més
necessitat.
Oferir serveis d'assessorament jurídic especialitzat
i gratuït a totes les dones. Dones amb Iniciativa
|
|
 |
 |
Taules
Ràtio del nivell d'ingressos de les dones de Barcelona sobre el nivell
d'ingressos dels homes segons el seu nivell d'estudis. Dades comparatives
1989 i 1994.
Població
ocupada |
| |
Mitjana
ingressos dones / mitjana ingressos homes |
Variació |
| |
1989 |
1994 |
En
punts |
En
percentatge |
| Estudis primaris |
61,80 |
75,40 |
13,60 |
22,01 |
| Estudis secundaris |
73,09 |
74,12 |
1,03 |
1,41 |
| Estudis universitaris de grau mitjà |
64,25 |
66,56 |
2,31 |
3,60 |
| Estudis universitaris de grau superior |
49,30 |
64,83 |
15,53 |
31,49 |
| Total població |
62,36 |
69,97 |
7,61 |
12,21 |
Font : Enquesta metropolitana, 1995.
Nivell d'ingressos individuals mensuals de la població de
Barcelona segons el seu sexe, per grups d'edat. Dades comparatives 1989-1994.
1989 |
| |
Dones |
Homes |
| |
Joves |
Adultes
joves |
Adultes
velles |
Velles |
Total
dones |
Joves |
Adults
joves |
Adults
vells |
vells |
Total
homes |
| Sense ingressos |
28,1 |
29,6 |
53,9 |
30,1 |
35,2 |
21,1 |
3,2 |
2,1 |
1,6 |
6,4 |
| Menys de 20.800 ptes. |
4,8 |
1,6 |
2,6 |
3,4 |
2,9 |
3,5 |
0,3 |
0,0 |
0,7 |
1,1 |
| De 20.800 a 40.000 |
5,5 |
4,5 |
8,6 |
41,1 |
17,6 |
2,2 |
1,5 |
8,2 |
13,5 |
6,7 |
| De 40.001 a 60.000 |
16,8 |
10,7 |
5,7 |
10,9 |
10,6 |
6,0 |
4,2 |
6,1 |
16,0 |
8,4 |
| Subtotal <60.000 |
55,2 |
46,4 |
70,8 |
85,5 |
66,3 |
32,8 |
9,2 |
16,4 |
31,8 |
22,6 |
| De 60.001 a 90.000 |
27,8 |
16,8 |
9,4 |
6,1 |
13,4 |
24,9 |
12,4 |
20,4 |
33,6 |
23,1 |
| De 90.001 a 140.000 |
12,8 |
22,3 |
6,6 |
2,0 |
10,4 |
25,6 |
35,4 |
32,1 |
18,0 |
27,5 |
| De 140.001 a 200.000 |
1,9 |
8,1 |
2,2 |
2,0 |
3,7 |
6,2 |
20,8 |
11,6 |
4,3 |
10,7 |
| Més de 200.000 |
1,0 |
2,2 |
3,0 |
0,3 |
1,5 |
5,5 |
17,0 |
15,2 |
6,1 |
11,0 |
| NS/NC |
1,4 |
4,2 |
7,9 |
4,1 |
1,9 |
5,0 |
5,1 |
4,3 |
5,3 |
5,0 |
| Total |
100
(197) |
100
(323) |
100
(279) |
100
(389) |
100
(1.189) |
100
(219) |
100
(261) |
100
(235) |
100
(288) |
100
(1.003) |
1994 |
| |
Dones |
Homes |
| |
Joves |
Adultes
joves |
Adultes
velles |
Velles |
Total
dones |
Joves |
Adults
joves |
Adults
vells |
vells |
Total
homes |
| Sense ingressos |
27,4 |
28,3 |
49,6 |
26,9 |
32,9 |
31,9 |
3,6 |
0,0 |
1,7 |
8,9 |
| Menys de 20.800 ptes. |
2,8 |
1,8 |
0,6 |
0,7 |
1,3 |
4,1 |
0,0 |
0,0 |
0,3 |
1,0 |
| De 20.800 a 40.000 |
4,6 |
2,1 |
4,6 |
12,7 |
6,6 |
6,1 |
1,5 |
2,1 |
3,2 |
3,2 |
| De 40.001 a 60.000 |
11,2 |
6,2 |
5,0 |
29,1 |
14,1 |
5,2 |
2,8 |
3,5 |
14,7 |
7,0 |
| Subtotal <60.000 |
46,0 |
38,4 |
59,8 |
69,4 |
54,9 |
47,3 |
7,9 |
5,6 |
19,9 |
20,1 |
| De 60.001 a 90.000 |
18,3 |
8,8 |
7,2 |
15,0 |
11,8 |
14,1 |
8,1 |
6,3 |
23,6 |
13,6 |
| De 90.001 a 140.000 |
25,5 |
23,4 |
11,9 |
5,4 |
15,1 |
18,2 |
26,9 |
25,4 |
34,3 |
26,8 |
| De 140.001 a 200.000 |
2,5 |
16,0 |
9,2 |
3,1 |
8,2 |
9,5 |
21,7 |
23,4 |
10,0 |
15,8 |
| Més de 200.000 |
0,6 |
7,5 |
2,0 |
1,3 |
3,2 |
2,5 |
24,5 |
21,9 |
5,4 |
13,2 |
| Ingressos no mensuals |
5,0 |
3,1 |
2,6 |
1,4 |
2,7 |
6,5 |
4,2 |
9,9 |
1,7 |
5,2 |
| NS/NC |
2,1 |
2,8 |
7,2 |
4,4 |
4,3 |
1,7 |
6,8 |
7,4 |
5,2 |
5,3 |
| Total |
100
(162) |
100
(317) |
100
(270) |
100
(362) |
100
(1.111) |
100
(212) |
100
(230) |
100
(198) |
100
(266) |
100
(906) |
Font : Enquesta metropolitana, 1995.
Distribució de les tasques domèstiques a les llars
de la població de Barcelona. Dades comparatives 1990 i 1995
1990 |
| |
Netejar
la llar |
Netejar
la roba |
Netejar
la cuina |
Cuinar |
Comprar
aliments |
Reparacions |
Administració
diners |
| Membre principal femení |
|
78,0 |
|
76,7 |
70,0 |
9,6 |
48,5 |
| Membre principal masculí |
|
2,0 |
|
3,9 |
4,9 |
47,2 |
12,5 |
| Ambdós conjuntament |
|
5,5 |
|
8,9 |
16,0 |
6,3 |
34,5 |
| Altres possibilitats |
|
14,4 |
|
11,1 |
9,0 |
36,8 |
4,5 |
| Mare i filles |
|
3,6 |
|
2,8 |
2,5 |
0,3 |
0,4 |
| Membres masculins |
|
|
|
|
|
|
|
| Professional |
|
6,1 |
|
2,3 |
1,4 |
28,5 |
0,1 |
| Altres persones |
|
4,7 |
|
6,0 |
5,1 |
8,0 |
4,0 |
| Total |
|
100,0
(2.190) |
|
100,0
(2.190) |
100,0
(2.190) |
100,0
(2.190) |
100,0
(2.190) |
1995 |
| |
Netejar
la llar |
Netejar
la roba |
Netejar
la cuina |
Cuinar |
Comprar
aliments |
Reparacions |
Administració
diners |
| Membre principal femení |
63,4 |
77,9 |
68,2 |
76,0 |
63,1 |
9,0 |
48,3 |
| Membre principal masculí |
2,5 |
2,7 |
4,1 |
4,6 |
5,9 |
43,5 |
12,2 |
| Ambdós conjuntament |
9,1 |
4,8 |
8,6 |
8,0 |
18,8 |
3,6 |
35,0 |
| Altres possibilitats |
25,0 |
14,5 |
19,2 |
11,4 |
12,1 |
43,9 |
4,5 |
| Mare i filles |
6,7 |
5,2 |
6,3 |
4,1 |
0,3 |
0,8 |
1,3 |
| Membres masculins |
0,3 |
0,2 |
0,3 |
0,2 |
4,3 |
2,0 |
0,3 |
| Professional |
11,8 |
5,5 |
5,1 |
1,9 |
1,1 |
36,9 |
0,1 |
| Altres persones |
6,2 |
3,6 |
7,5 |
5,2 |
6,4 |
4,2 |
2,8 |
| Total |
100,0
(2.107) |
100,0
(2.107) |
100,0
(2.107) |
100,0
(2.107) |
100,0
(2.107) |
100,0
(2.107) |
100,0
(2.107) |
Font : Enquesta metropolitana, 1995.
Distribució de les tasques domèstiques* entre els membres
de les llars de Barcelona segons el nivell d'estudis del cap de família
i de la seva parella.
1995 |
| |
Nivell d'estudis del cap de
família |
Nivell d'estudis de la parella
del cap de família |
| |
Est.
primaris |
Est.
secundaris |
Est.
universitaris |
Est.
primaris |
Est.
secundaris |
Est.
universitaris |
| La dona de la parella principal |
75,5 |
71,3 |
62,5 |
78,3 |
69,7 |
51,6 |
Conjuntament els dos membres
de la parella |
7,9 |
11,0 |
7,2 |
8,8 |
11,3 |
15,4 |
| Una persona contractada |
2,6 |
4,8 |
18,4 |
2,0 |
7,8 |
21,5 |
* Percentatge mitjà de realització de la neteja de la llar,
la neteja de la cuina, la neteja de la roba i cuinar.
Font : Enquesta metropolitana, 1995. |
|