Fundació M. Aurèlia Capmany

Les dones, els espais i els temps a Barcelona

Actualitzada el 21-12-1998

Índex Introducció 1. Habitatge 2. Espai urbà 3. Mobilitat i accessibilitat 4. Seguretat

Conclusions 5. Habitatge 6. Espai urbà 7. Mobilitat i accessibilitat 8. Seguretat

Propostes 9. Habitatge 10. Espai urbà 11. Mobilitat i accessibilitat 12. Seguretat

Annex 13. Habitatge 14. Espai urbà 15. Mobilitat i accessibilitat 16. Seguretat

Habitatge

Des de les dones que ocupen habitatges fortament degradats fins a les que viuen en pisos comfortables, les propostes més significatives han estat les següents:

Fer pisos de lloguer subvencionats i assequibles a les diferents classes socio- econòmiques segons les seves necessitats i possibilitats econòmiques.

 

Rehabilitar els edificis d'habitatges en les seves parts comuns, escales, vestibuls, espais interiors, patis, i posar ascensors.

 

Construir pisos flexibles i adaptables a les diferents situacions de la vida, o amb distribució oberta per a poder adaptar-los a les necessitats de cada grup d'ocupants.

 

Construir habitatges socials amb una oferta més àmplia de tipus diferents en quant a la dimensió, pensant que cada vegada hi ha més persones soles o parelles.

 

Construir edificis d'habitatges socials amb serveis comuns de cuina-menjadors, rentadors i estenedors, sala de convivència i espai per a les dones.

 

Rehabilitar els pisos molt grans en apartaments per a una o dos persones grans o soles, amb serveis comuns, especialment per al districte de Ciutat Vella amb una població molt nombrosa de gent gran i sola, sobretot dones.

 

Gestionar un intercanvi entre els pisos grans i els petits segons les necessitats.

Adaptar els nous habitatges i els antics als criteris de sostenibilitat, incorporant el disseny bioclimàtic i mediambiental amb, entre d'altres, l'ús d'energies renovables i de materials reciclables i reciclats, així com la millora de l'aïllament per a un millor estalvi energètic.

En resum :

Els habitatges han de ser habitables, legals, flexibles, adaptables al cicle de vida de les persones, dissenyats amb criteris de sostenibilitat, un tant per cent adaptables a les persones amb discapacitats, amb accessos sense barreres arquitectòniques, amb espais comuns per a la col.lectivitat, i espais individuals per a cada persona del grup familiar o no.

L'oferta d'habitatges ha de ser àmplia i diversa tant en dimensió com en distribucions, per a grups familiars o no, per a persones soles i per a persones amb disminucions. Cal un parc d'habitatges públics de lloguer assequible.
  

Espai urbà

10.1
Sarrià-Sant Gervasi

Una plaça de parking per vivenda   Peatonalitzar els carrers a la vora dels mercats

10.2
Ambar Prim (Besós) i Eixample

Educació cívica per a un millor ús de la ciutat per a un comportament correcte per a la manera de portar els gossos pel carrer   Es proposa un sistema de voluntariat per a cuidar els espais públics amb un reponsable per a la vigilància   Pel tema dels gossos : fer campanyes municipals d'educació i un repartiment gratuit de bossetes de plàstic.

10.3
Sant Martí

Fer les places menys àrides, amb verd, flors i color   Potenciar el manteniment dels espais urbans dels sectors més densos de població   Educar mitjançant els medis de comunicació, els collegis o altres centres a l'ús de la ciutat.

10.4
Font de la Guatlla (Sants.Motjuïc)

Crear espais per als veïns i veïnes en els nous edificis, espais intermitjos entre l'habitatge i el carrer de circulació rodada, amb bancs, natura, àrees per a estar, àrees de jocs d'infants, bona il.luminació, papereres, vegetació adequada.   Fer més manteniment i neteja   Fer una bona planificació, organització i rapidesa en l'execució de les obres públiques.   Col.locar més contenidors de deixalles

10.5
Les Corts

Crear espais per als veïns i veïnes en els nous edificis, espais intermitjos entre l'habitatge i el carrer de circulació rodada, amb bancs, natura, àrees per a estar, àrees de jocs d'infants, bona il.luminació, papereres, vegetació adequada.   Fer més manteniment i neteja   Fer una bona planificació, organització i rapidesa en l'execució de les obres públiques.   Col.locar més contenidors de deixalles   Transformar el carrer i l'espai urbà en general en espais de perllongació de la pròpia llar i tractar-los amb la mateixa atenció i cura.

10.6
Eixample

Cal una aposta més global en el sentit de fer de Barcelona una ciutat per viure : fer dels barris verdaders centres urbans, amb diversitat de funcions, activitats i serveis, amb capacitat ocupacional, possibilitat d'atendre els serveis personals (cura de les persones, neteja,....) espais per a l'educació, l'esbarjo, el comerç, l'esport,.....   Proposen la creació i foment de noves activitats econòmiques emergents, com les lligades als serveis personals, l'oci i la cultura.   Potenciar fórmules de realització comunitària d'aquests serveis, amb atenció també al disseny dels habitatges i espais públics.   També proposen una flexibilitat als horaris de feina tant per a l'home com per a la dona. I també més serveis públics a cada barri i assessorament i assistència a la dona per ajudar-la a la cura de totes les persones del grup familiar que depenen d'ella.

10.7
Ciutat Vella

Intensificar la recollida d'escombraries.   Mantenir i desenvolupar el programa de prevenció de drogues, especialment el de recollida de xeringues.   Tenir en compte en el disseny urbà de parcs i espais urbans les necessitats de les persones usuàries: petita infància, jovent, persones grans...   La Rambla, com a eix vertebrador de la ciutat i del districte, no disposen de cap banc per seure, excepte a la part nord on hi ha cadires, però són de pagament. Sugereixen la col.locació de bancs públics en aquesta zona.   Ciutat Vella és una zona de trànsit i ubicació de persones sense sostre. Cal ampliar els llocs d'alberg per a aquesta població.   Cal accelerar el Pla Central del Raval, el PERI del Casc Antic... que són una gran millora per a la població, per a la qualitat de vida i per a una imatge nova i diferent de la ciutat.   Fan falta més fonts i espais verds (menys places dures).   Fan falta sanitaris públics a les places i/o espais públics oberts.î

2.8
Raval

Instal.lar banys públics;   Més fontsió.   Un servei de recollida de deixalles com al barri de Gràcia per evitar les males olors; fer més zones verdes i parcs;   Fer més llocs per seure i fer agradable el carrer;   Instal.lar al barri alguns WC públics.   Respectar edificis significatius del barri perquè això ajuda a la identificació personal i del grup;   Popularitzar les zones turístiques com la plaça del MACBA, la Biblioteca de la Santa Creu, les Rambles;   Intensificar la neteja, recollir més sovint les escombraries que vessen dels contenidors amb xeringues i més trastos i porqueries;   Fer més zones tancades al trànsit, i entre elles les Rambles. Fomentar l'ús de bicicletes;   Fer més places amb ìzones tovesî i espais per a les criatures més petits, tancats i amb materials adequats; prohibir-hi els gossos;   Posar suficients bancs per seure, netejar i posar arbres i bona il.luminació;   Posar espais als lavabos per canviar els bebès;   Col.locar per a les criatures menors de tres anys gronxadors de goma i ben ubicats a l'espai;   Controlar la contaminació acústica i ambiental;   Que en les comissions on es decideixin aquestes coses hi hagi dones i mares.   Manquen espais públics gratuïts per aparcar els cotxes   La vigilància és imprescindible   Al barri hi ha hagut sempre llocs de cites, ìmeublésî. Demanen que no desapareguin i que es modernitzin a fi de ser llocs dignes. Que es creïn llocs de treball adequats per a aquestes persones a fi de sortir d'aquestes situacions i que les dones siguin respectades facin el que facin;   Al barri cal una instal.lació per a les dones d'una edat mitjana on puguin reunir-se, enraonar, jugar, entretenir-se.   Més places d'esbarjo per a les criatures més petites   Més higiene, cura i manteniment de places i parcs existents;   Més lavabos públics en condicions.   Calen espais per a reunions de dones per parlar i ajudar-se i tenir informació. Aquests llocs també possibilitarien la relació i ajuda mútua a les dones immigrades de diferents països.

10.9
Del Grup Dona del Consell Municipal de Benestar Social s'aporten les següents recomanacions

fer un desenvolupament sostenible de la ciutat;

millorar l'ús d'aquells espais que actuen com a barrera dins d'un mateix barri, per exemple, el Parc de l'Escorxador i la pavimentació i l'ús de la plaça de Catalunya per evitar la perillositat i potenciar les seves possibilitats com a espai lúdic;

reivindicar l'ús dels i de les vianants de les voreres, penalitzant el pas i l'estacionament de vehicles motoritzats;

reivindicar la ciutat com un espai de vida, on desaparegui la divisió ja clàssica entre el centre històric, el centre de negocis i els barris dormitori, perquè és un model inservible per a la vida de les dones;

oferir, a canvi, les pràctiques quotidianes de les dones (basades en l'aprofitament del temps, els espais i els treballs) com a alternativa a aquest model dominant i com a pauta de millora del benestar i de la qualitat de vida a la ciutat.

En resum

Les dones de Barcelona necessiten que les intervencions per a les properes transformacions urbanes es realitzin pensant en un model de ciutat que contempli els espais urbans com a centres de vida i relació, on les persones, en totes les diversitats de sexe, d'edat, d'etnia, de estat de salut i de posició socio-econòmica, siguin el centre vertebrador i no els vehicles privats. Espais urbans dotats de totes aquelles característiques i qualitats que els facin agradables i útils, i on les persones es puguin orientar i amb els que sobretot s'hi puguin identificar com a essers individuals i socials.

També que es consideri que els barris han de ser autèntics nuclis habitacionals dotats de totes les qualitats de centralitat, distàncies curtes per a realitzar les funcions de la gestió domèstica i multiplicitat i diversitat de usos, equipaments i serveis relacionats tant amb la oferta de treball remunerat, com amb la oferta de totes les activitats i serveis a prop de l'habitatge que son imprescindibles per a una organització digna i sostenible de la vida quotidiana.
  

Mobilitat i Accessibilitat

Si volem construir una ciutat i un districte més habitable, hem d'entrar en una nova cultura de la mobilitat on es tinguin en compte les diferents necessitats de totes les persones que hi viuen. El cotxe privat està guanyant la batalla de l'ocupació de la ciutat i cal impulsar polítiques per recuperar l'espai per als i a les vianants i per a les persones usuàries del transport públic.

Creació d'un Pla integral de zones per vianants.

Creació d'uns eixos o itineraris de mobilitat a peu.

Creació de zones de tràfic calmat als barris.

Carrers per a ús preferencial del transport públic.

Reivindicar l'ús de les i dels vianants de les voreres, penalitzant el pas i l'estacionament de vehicles motoritzats.

Nova cultura de la mobilitat que potencii l'ús del transport i dels espais públics, atès que les dones en són les principals usuàries, remarcant a més que les dones, per aquest motiu, són ja capdavanteres i defensores d'un desenvolupament sostenible de la ciutat.

Ampliar les zones de vianants.

Planificar les xarxes tenint en compte la diversitat i les necessitats de les persones, considerant la ubicació dels serveis i la ubicació del sector de població al qual ha de donar servei.

Creació de xarxes de minibusos als barris de la ciutat amb difícil accés a causa de la seva orografia o de la seva xarxa viària, per connectar-los amb la xarxa bàsica de transport públic i amb els serveis existents. Hauran de ser vehicles adaptats a persones amb disminucions i que permetin carregar fàcilment cotxets de criatures, cadires de rodes, carretons de compra...

Creació de comissions de seguiment del funcionament d'aquestes xarxes de minibusos per tal de detectar possibles mancances o disfuncions de les xarxes de minibusos i de la xarxa bàsica de transport, xarxes composades per les administracions i empreses competents, representants de les persones usuàries i del moviment associatiu del districte. Cal anar més enllà de la ìbústia de queixes i suggerimentsî.

Bitllet de transport públic que serveixi durant 2 hores.

Integració tarifària: UN SOL BITLLET PER A UN VIATGE. Excepte la T-Mes, que permet circular lliurement per la xarxa de transport de tretze municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona no s'han produït avenços substancials des de l'any 1993.

Bitllet combinat que permetria fer una correspondència entre metro, autobús i/o minibús sense pagar cap suplement.

Aplicació de la normativa d'abolició de barreres arquitectòniques.

Augmentar els horaris del transport públic.

Dotar de més freq¸ència la xarxa del transport públic.

A l'interior de l'autobús indicació del recorregut i numerar les parades per tal de facilitar la localització en cada moment del trajecte.

Instal.lació de telèfons en les andanes del metro i en les parades de bus.

Instal.lació de més bancs per seure

Instal.lació de més WC sense barreres, al carrer

Controlar les hores de càrrega i descàrrega de mercaderies

Necessitat de canvi de textura a l'hora de travessar els carrers en la zona de semàfors, per facilitar la mobilitat de persones cegues.

Aplicació de la normativa que facilita mobilitat a les persones cegues: senyalització d'obres, com s'han de cobrir els forats dels arbres.
  

Seguretat

Més il.luminació als carrers i parades de bus.

Punts des d'on demanar ajut en els parcs grans.

Sincronització de la il.luminació dels parcs a partir del moment en què enfosqueix.

Timbres d'ajut en les connexions del metro, aparcaments i caixers automàtics.

Limitar l'horari d'accés dels cotxes a certes hores per passar a ser zona de vianants.

Els parcs i zones de jocs infantils haurien de protegir-se, com a seguretat per a les criatures.

Establir serveis de vigilància nocturna.

Marcar pautes arquitectòniques obligatòries en les entrades dels edificis de nova construcció i també en els que sol.licitin permís per remodelar i reformar l'accés o transbordaments als metros que presenten caràcter de perillositat.

Violència domèstica

Creació d'un centre d'informació permanent, de 24 hores, per districte, atès per personal especialitzat.

Creació de cases refugi, de permanència màxima de sis mesos, en la proporció d'una per cada deu mil habitants.

Creació d'un centre integral de recuperació per província per a les dones que han patit situacions de maltractaments greus per tal que puguin recuperar-se amb un equip especialitzat durant un període que va més enllà dels sis mesos.

Creació de borses d'ajuda municipals perquè les dones amb pocs recursos econòmics puguin elegir assistència lletrada i terapèutica de la seva confiança.

Per acabar, aquest és un treball resumit en una ponència en el que nomès s'ha pogut donar unes línies generals amb alguns exemples concrets de com és viscuda la ciutat de Barcelona per les dones, una visió des de l'ús de la ciutat com a entorn habitable i no únicament com a un teixit urbà, continent d'intercanvis comercials i promotor de riquesa en un sentit exclusivament econòmic.

En els annexes que segueixen trobarem informació més detallada de les reflexions que s'han dut a terme en els districtes de la ciutat.