Fundació M. Aurèlia Capmany

Les dones, els espais i els temps a Barcelona

Actualitzada el 21-12-1998

Índex Introducció 1. Habitatge 2. Espai urbà 3. Mobilitat i accessibilitat 4. Seguretat

Conclusions 5. Habitatge 6. Espai urbà 7. Mobilitat i accessibilitat 8. Seguretat

Propostes 9. Habitatge 10. Espai urbà 11. Mobilitat i accessibilitat 12. Seguretat

Annex 13. Habitatge 14. Espai urbà 15. Mobilitat i accessibilitat 16. Seguretat

Habitatge

13.1 Tipologia dels habitatges

L'espai propi
Les dones en general no tenen un espai propi a l'habitatge.

Com a espai propi les joves utilitzen més el lavabo i l'habitació; les grans, la cuina, algun racó del menjador o alguna habitació. L'espai propi se l'han adaptat en un racó de la casa, han de compartir espais, i quan s'ha de cedir sempre ho fa la dona.

Les dones grans diuen que és difícil per a una dona aïllar-se a la pròpia casa, si no és que viu sola. Si ho pot fer, és perquè han marxat els fills i queden estances buides per poder llegir, cosir o simplement estar.

Al Clot-Camp de l'Arpa falten pisos petits, estan mal distribuïts, perden espai en passadissos o vestíbuls inútils.

A Sants-Montjuïc (Font de la Guatlla) no hi ha suficients habitacions perquè cada persona tingui la seva independència, i és la dona a qui sempre li manca aquest espai tan desitjat.

Al Districte de Les Corts: es demana un lloc per a la dona dins de la casa. Tots els membres de la família tenen un espai (els fills un estudi, el pare un despatx) menys la dona. Es considera que tota la casa és de la dona o, el que és el mateix, que cap espai és de la dona. Tanmateix, diuen ìles dones necessitem un espai propi on puguem desenvolupar-nos anímicament, fora de la cuina, que sembla fins ara el nostre lloc individual, però som conscients que no hem trobat la manera de fer-ho sense trencar agressivament amb el nostre entorn familiar, i a causa també de la falta d'espai a les llars la dona és la darrera a fer prevaler els seus dretsî.

A Ciutat Vella: no tenen espai domèstic per refugiar-se, a vegades han d'anar al WC per poder estar tranquil.les; quan necessiten estar soles totes prefereixen marxar, caminar pels carrers, aturar-se en una plaça, entrar en un bar... Es comenta que seria bo tenir un espai fora de casa, comú amb altres dones, poder-se trobar i compartir els seus problemes i ajudar-se a cercar solucions.

Al barri del Raval no solament no hi ha cap espai per estar soles, sinó que en molts casos són cinc o sis de família i tan sols tenen dues habitacions i és horrible.

Adequació de l'habitatge a la forma de vida
L'habitatge en general no s'adequa a la forma de vida de les persones ni dels col.lectius familiars o no. Són les persones les s'han d'anar adaptant a l'habitatge contínuament.

Les dones joves tenen la dificultat o impossibilitat de trobar un tipus d'habitatge no pensat per a la família nuclear estàndard de parella i dues criatures. No hi ha oferta de vivenda tipus estudi o apartament de lloguer que permeti a la dona jove emancipar-se totalment.

Per a les dones de més de 50 anys (Sarrià-Sant Gervasi), l'espai amb totes les coses a l'abast és la cuina i la saleta si n'hi ha.

A Sants-Montjuïc (Font de la Guatlla) un 80% creu que l'habitatge s'adequa a la forma de vida, i que la vida que es porta és la desitjada. Només destaquen dues queixes: tenen una vida poc pausada i gaudeixen de poc temps.

A Ciutat Vella, a més a més, a excepció de tres famílies que estan satisfetes amb les seves vivendes, en general troben els lloguers massa cars, manca de nòmines per fer contracte, ingressos molt precaris. Comprar un pis seria la seva màxima aspiració, però no entra dins de les seves possibilitats. Totes diuen que no tenen ni el mínim espai necessari per sentir-se còmodes a casa seva, les cuines i els lavabos són molt petits, manquen habitacions, i les que tenen les han de compartir, són humides, sense ventilació, falta llum i no tenen ascensor...

Al barri del Raval també observen que cal assegurar que els pisos tinguin la cèdula d'habitabilitat; que es facin contractes legals; no hi ha comunitats de veïns; hi ha humitats, manca corrent elèctric a 220 volts; manca aigua corrent, no val la de dipòsit.

Per al grup de Mares del Casal Infantil Drassanes, l'habitatge és de lloguer i no compleix les condicions mínimes d'habitabilitat (pous cecs que fan pudor, humitats, rates, estances sense ventilació...), sense ascensor, sense espai per deixar el cotxet de la criatura... sense espai propi, en els millors casos una estança per a la parella, sense possibilitat d'adaptació per a les persones depenents.

Dimensió de l'habitatge
En general es pensa que són pisos petits, per això falten espais per poder ìrespirarî cada membre de la família per separat. L'habitatge no té les dimensions adequades, per raons econòmiques. Al llarg de la vida les dimensions haurien de canviar, de joves es necessiten poques habitacions, per a una família amb fills calen més habitacions, quan els fills deixen el nucli familiar sobren habitacions.

Les cambres de bany són molt petites: sol ser el lloc on es pot tenir una estona de soledat, fins i tot per llegir.

A Sants-Montjuïc (Font de la Guatlla), un 70 % pensa que el seu habitatge té unes dimensions apropiades per a totes les persones que hi viuen, expressen el desig de tenir una mica més d'espai exterior, una estança una mica més gran... Un 30 % considera les dimensions insuficients.

A Ciutat Vella: els habitatges són o molt grans (uns 200 m2) o molt petits (uns 40 m2). Manquen habitatges intermedis (uns 70 o 80 m2). Totes es queixen dels menjadors petits, quan es troba tota la família en dies assenyalats.

Espais per a la soledat i espais per a la col.lectivitat a l'habitatge
L'espai que ara per ara es designa per a la vida col.lectiva és la sala d'estar i el menjador o la cuina-menjador. No tots els membres de la família tenen la seva habitació individual, i si s'ha de compartir o cedir sempre és la dona la que ho fa.

Falten habitacions auxiliars per a rebost, estudi, treball...

Font de la Guatlla (Sants-Montjuïc): l'espai per a la soledat pot ser la cuina, el lavabo, l'habitació.

13.2
La gestió domèstica

Temps de dedicació a les tasques domèstiques i qui les fa
En general, és la dona la que realitza les tasques i hi dedica el temps necessari encara que treballi.

És difícil comptabilitzar el temps dedicat a les tasques domèstiques. En general, les fan les dones, poc a poc els homes hi van col.laborant més. Els fills s'hi repengen.

Una associació de Sant Martí afirma molt rotundament que les parelles joves hi dediquen 2 hores diàries cadascú i a les parelles grans hi dedica 4 hores diàries la dona.

A Sants-Montjuïc (Font de la Guatlla) s'acostuma a dedicar diàriament a les tasques domèstiques entre 3 i 4 hores, encara que segons el dia poden ser moltes més hores, fins i tot tot el dia. El que queda molt clar és que sempre és la dona la que s'encarrega de fer aquestes tasques i només en un cas hi ha una petita col.laboració.

A Ciutat Vella hi dediquen des d'1 hora fins a 3 hores les noies; alguna família hi dedica 3 o 4 hores els caps de setmana. En un grup de 15 persones consultades sobre qui fa les tasques, va resultar que: 5 dones les feien al 100 %, 5 al 80%, 2 al 90 %, i 3 les compartien al 50%.

L'aportació del CCOO Barcelonès conclou que actualment la incompatibilitat entre els horaris laborals i els serveis (centres de salut, escoles, comerços, Administració) provoca una sobredosi d'estrès a la majoria de les dones i dificulta la realització del seu projecte personal. Es fa, doncs, necessari un canvi en els horaris que permeti a les dones disposar de més temps per a elles. Creuen que la reducció de la jornada a 35 hores setmanals, sense reducció de salari, no solament permet la redistribució del treball generant ocupació sinó que, a la vegada, permet disposar de més temps de lleure. ìLa reducció de la jornada ha de generar una millor qualitat de vida per als treballadors i sobretot per a les treballadores. Igualment, però, la reducció de la jornada no ha de ser utilitzada per les administracions per fer recaure, encara més, sobre les dones la responsabilitat de la cobertura dels serveis socials. Ben al contrari, s'hauran d'incrementar els serveis existents i crear-ne de nous tal com assenyala la ponència sobre els serveis a la ciutat. També ha de permetre un compromís més gran i la corresponsabilització dels homes en la cura dels altres. Per tots aquests motiu és de la màxima necessitat que les dones reclamem aquesta jornada, perquè som les que patim jornades abusives, contractes precaris i discriminació salarial. Des d'aquest Congrés demanem al govern la reducció de la jornada laboral a 35 hores setmanalsî.

En un grup de Ciutat Vella les dones dediquen poc temps al manteniment i neteja del pis, la que més hi dedica dues hores i la que menys mitja hora diària. Això ens confirma el que diuen de no trobar-se bé al seu habitatge, no se'l senten seu, és com un lloc de pas, totes desitgen trobar un lloc millor.

Un grup del Raval constata que ìla dona és la que realitza la feina de mestressa de casa, tant si té com si no té una altra feina remunerada. Si treballa fora de casa, alguna vegada l'home col.labora en algun aspecte, però hi ha feines que no les fa mai com planxar, netejar la cuina, el bany, cosir... La dona sovint aprofita el diumenge per fer-ho. Ella no té mai vacances.î

Les dones amb disminució del districte de Sant Andreu diuen que, en general, les dones disminuïdes fan les tasques de la llar, excepte les que tenen greus problemes que tenen una ajuda per a les tasques més feixugues. El temps que hi dediquen és el doble del que hi dedica qualsevol dona.

Noves funcions a l'habitatge
Les noves funcions que van apareixent als habitatges són les relacionades amb fer un treball remunerat i dins dels camps de l'artesania, la manufactura, el teletreball... Els habitatges no tenen en compte espais adequats a aquestes funcions, les persones se'ls han d'adaptar.

Algunes dones diuen que aquests treballs es fan en espais que estan entre el menjador i el balcó. En fi, en tot cas sempre s'han d'adaptar la vivenda a les tasques que hi fan. Solament quan el matrimoni torna a estar sol, els fills han marxat de casa, es pot tenir una o dues habitacions per a aquestes funcions no previstes al programa inicial de l'habitatge.

A Ciutat Vella només dues famílies de les consultades fan treball remunerat a casa i tenen un espai adequat.

Per a les dones amb disminucions el treball remunerat a l'habitatge és molt interessant i ara per ara tenen poques expectatives, perquè encara que moltes ja tenen un ordinador, la feina de teletreball no arriba.

13.3
Adequació de l'habitatge al cicle de la vida, per a nosaltres i per al grup que conviu amb nosaltres i habitatges adaptats a persones amb discapacitat.

En general, les dones diuen que sempre són elles les que s'adapten a la vivenda, mai al contrari. Els habitatges no són flexibles.

L'habitatge s'adequa amb dificultat. Quan hi ha persones malaltes es complica molt.

Les dones de Sant Martí, a més a més, diuen que les persones grans quan es traslladen a casa dels fills o de les filles per malaltia. soledad o altres causes, tant a les unes com a les altres els costa d'adequar-se a la nova situació i es senten forasteres.

A Sants-Montjuïc (Font de la Guatlla) es troba que el 50% de les dones pensen que l'habitatge no es pot adaptar perquè és poc flexible, un 40% diu que sí i un 10 % diu que depèn del tipus de necessitat. Per minusvalidesa, un 60% pensa que en seria impossible l'adaptació.

A Ciutat Vella n'hi ha molt pocs d'adaptables. S'hauria de fer complir la normativa, en els habitatges públics, i obligar a fer habitatges adaptables a les promotores d'habitatges privats.

A les persones grans no els agraden els dúplex perquè si hi ha una persona malalta a casa s'aïlla a dalt i és la dona la que fa les escales molts cops al dia.

Totes les vivendes s'haurien de pensar per poder ser habilitades per a una discapacitat. Ara els ascensors són petits, les portes estretes, hi ha esglaons... Al Districte de Sant Martí hi ha una gran quantitat d'habitatges a pisos alts sense ascensor.

Un grup de dones de Ciutat Vella diu que les escales dels edificis són estretes per accedir al pis, la qual cosa dificulta l'accés a les persones grans, disminuïdes, amb carretons de la compra, amb cotxets d'infants...

El grup de dones amb disminució del Districte de Sant Andreu diu que els habitatges no estan adequats a les seves necessitats i molt menys si van en cadira de rodes. Les portes són estretes, el bany i la cuina, on passen moltes estones, són petits, i generalment els accessos a la finca no són accessibles. L'adaptació de l'habitatge que necessita una dona disminuïda depèn del tipus i grau de disminució, i de les activitats que s'hi fan, com per exemple les tasques domèstiques en cadira de rodes.

13.4
Compra o lloguer de l'habitatge. Incrementar el lloguer de l'habitatge públic a preu assequible.

Els habitatges són, en la major part, de compra i cars, i la precarietat laboral fa que la joventut, i especialment les dones joves, no tinguin la suficient capacitat econòmica per accedir-hi o ni tan sols la capacitat d'emancipar-se econòmicament. L'habitatge és un dret de totes les ciutadanes i els ciutadans que queda reflectit a l'article 47 de la Constitució espanyola. Les dones joves pensen que és millor llogar. L'Estat ja fa temps que hauria d'haver construït pisos de lloguer per a la gent jove, com succeeix en altres països europeus.

Les dones de 50 anys i més i les grans pensen que les persones grans a vegades estan obligades a comprar el pis, cosa que moltes vegades no poden fer. En aquests casos haurien de poder conservar-lo com a lloguer, protegides per la llei. Creuen que hi hauria d'haver més oferta de lloguer a preu assequible per permetre el canvi i la mobilitat.

A Sants-Montjuïc (Font de la Guatlla) per unanimitat pensen que hi hauria d'haver lloguers a preus molt més assequibles.

Les dones de Ciutat Vella tenen poca possibilitat tant de llogar com de comprar, pensen que tot són problemes econòmics; la major part creu que es necessita més oferta assequible per poder llogar.

Per a les persones amb disminució, el tema de comprar o llogar una vivenda és difícil perquè depèn del poder adquisitiu; si la persona només cobra la pensió no contributiva o el PIRMI no pot pagar els lloguers actuals i menys comprar un pis.

Propostes

Fer intercanvis amb els pisos grans i petits segons les necessitats.

Al Raval proposen un local per a grups de dones, un espai per a mares...

A l'Eixample uns grups de dones proposen:

La construcció d'habitatges transformables, que permetin al llarg del temps adequar-los a les diferents situacions del cicle de la vida;

 

Fer pisos personificats, és a dir amb una distribució oberta que permetés adaptar-los a les necessitats de cada ocupant;

 

Ampliar l'oferta d'habitatges amb diferents tipus pel que fa a la dimensió, amb la construcció de més habitatges petits per a persones soles o parelles...;

 

La construcció d'edificis amb serveis comuns: rentadors, servei de menjador... Aquests edificis poden permetre que hi hagi persones que puguin optar, de forma definitiva o momentània, per aquest sistema.

Un grup de dones de Ciutat Vella proposa:

Que el Patronat de l'Habitatge ampliï l'oferta d'habitatge públic a les classes més desfavorides i faciliti l'adquisició d'aquests habitatges adaptant-los a les necessitats i possibilitats d'aquest grup de ciutadanes i ciutadans.

 

La rehabilitació de les finques quant a escales i espais interiors. Aquest treball podria ser realitzat per empreses de reinserció laboral de persones amb dificultats. Això afavoriria la millora de l'habitatge i al mateix temps la inserció laboral.

 

Adaptar els pisos grans com a petits apartaments per a les persones grans i/o que viuen soles. Aquests apartaments tindrien serveis comuns (menjador gran, cuina, rentadora, espai per estendre la roba...).

 

Aquest és un districte amb un nombre elevat de població gran i que viu sola. L'ajuda i la relació és molt important.

 

Crear espais per a dones, que facilitin la relació i la comunicació entre elles.

 

La construcció d'habitatges amb espais flexibles per poder-los adaptar a les diferents situacions i moments de la vida (nombre de membres de la família...)î.

Un altre grup del Raval proposa:

Que es facin habitatges dignes amb els elements imprescindibles com són el bany complet, la cuina adequada, suficient claredat i ventilació, corrent elèctric i aigua sense dificultats.

 

Que l'Administració faci pisos de lloguer subvencionats; i que les rehabilitacions siguin no només de la façana, sinó també de les escales i espais interiors (ho podrien fer els i les alumnes de les escoles taller, es crearia feina i es faria un servei alhora).

Un altre grup proposa:

Que la gestió de les vivendes que construeix l'Administració en els barris amb pràctiques socials ëgeneralitzades' quedi a les seves mans, en lloc de passar-la a particulars perquè les explotin econòmicament. Així es facilitaria a les persones que menys tenen, i no als propietaris que només vetllen pels interessos propisî. ìEn el disseny dels pisos nous reservar algun espai amb mobilitat per a els criatures: terrats, patis, balcons protegits....

La Comissió Política Barcelona d'Iniciativa per Catalunya proposa

 

Reservar en els plans d'ordenació urbanística un 25% del sòl com a mínim, per a operacions de promoció pública a preu assequible (taxat, etc.) independentment dels que corresponguin per recol.locació dels afectats pel mateix pla.

 

En la promoció d'habitatge de V.P.O. cal reservar com a mínim el 50% dels habitatges per a concedir-los en lloguer, a fi d'anar creant un parc d'habitatges públics de lloguer assequible, suficient com per influir en el mercat i evitar que la concessió d'un habitatge en règim de propietat signifiqui dedicar diner públic a fomentar la petita especulació.

 

Els nous habitatges, i també els antics, hauran d'adaptar-se a les noves necessitats ambientals i als nous criteris de sostenibilitat. La cura per les persones no es pot reduir a la cura per les que comparteixen l'espai temporal i físic amb nosaltres, sinó que hem de ser solidàries i solidaris amb les que heretaran aquest espai físic.

 

Per això, els habitatges hauran d'incorporar criteris energètics en les noves edificacions o rehabilitacions: disseny bioclimàtic i mediambiental, aparells eficients en energia, energies renovables, etc., així com la incorporació de materials reciclables i reciclats. En els habitatges de protecció oficial hauria de ser obligatori.

 

Per això s'haurà d'incorporar en el disseny de l'edifici o de l'habitatge un espai per als quatre contenidors per a la classificació de les deixalles en origen.

 

Cal millorar en l'aïllament dels habitatges per aconseguir un millor estalvi energètic i combatre la forta contaminació acústica de la nostra ciutat.

 

Pel que fa a l'accés a l'habitatge, a més a més de les polítiques per als/les joves, calen alternatives d'habitatge per atendre necessitats d'allotjament temporal per a dones maltractades, separades, o que han sortit de la presó, tota vegada que es faciliten les ajudes necessàries. Cal també facilitar l'habitatge a les dones que en un moment donat de la seva vida no poden acreditar uns ingressos regulars i fixes, cas de moltes dones separades. En aquests casos, l'Ajuntament hauria d'actuar com a avalador.

 

Pel que fa a la gent gran, de la qual un percentatge absolutament majoritari són dones, cal pensar en solucions imaginatives com ara unitats de vida, habitatges compartits, apartaments de lloguer assequible, per tal de propiciar la vida independent i evitar la institucionalització. Però una altra alternativa és la construcció d'apartaments tutelats o habitatges amb serveis compartits, específicament equipats per a la gent gran, amb especial atenció a la supressió de les barreres i amb majoria de serveis diürns.

 

Cal donar prioritat a les actuacions urbanístiques de remodelació de barris afectats per patologies constructives estructurals (aluminosi, etc.) atenent també consideracions de tipus d'obsolescència social

 

Pel que fa als centres històrics, una mesura interessant seria la rehabilitació d'habitatges per a destinar-los a lloguer en règim de protecció oficial o de venda a preu taxat, potenciant així la incorporació dels habitatges desocuptas al mercat.

 

En les promocions d'habitatge en sòl públic, cal donar prioritat des de l'Ajuntament a empreses promotores públiques i a entitats sense ànim de lucre. Així mateix, caldria implicar part de l'obra social de les caixes i institucions bancàries a la promoció d'habitatge social per a joves, com a suport i complement de les actuacions de l'administració.

 

Una política coherent d'habitatge a Barcelona ha de passar necessàriament per una concentració de la política de sòl i habitatge municipal en una única responsabilitat política i funcional per evitar les distorsions actuals.
  

Espai urbà

14.1
A l'escala de barri

Sobre els espais d'esbarjo, descans o d'estar en tranquil.litat
La gent gran els desitja, però associen la tranquil.litat a la inseguretat.

Hi ha pocs espais per prendre el sol a Sant Martí. El lloc preferit és el parc del Clot. Hi ha una incompatibilitat entre la gent gran i les criatures a les places petites. També l'espai recuperat de l'illa Damm.

A l'Eixample hi ha algun petit parc, dos centres d'illa recuperats, alguns bancs, però cap espai per estar tranquil.les ni amb criatures ni amb persones grans perquè hi ha una gran circulació i per conseq¸ent una gran pol.lució.

A Sants-Montjuïc (Font de la Guatlla) afirmen que tenen espais tranquils per descansar i per prendre el sol, però que alguns d'ells són de difícil accés per a determinades persones, i a vegades hi ha una presència massiva de gossos.

També desitgen poder disposar de llocs on les criatures puguin jugar a l'aire lliure sense patir pel perill que suposen els cotxes.

Un grup de dones del Raval diu que ìfalten parcs infantils i els que hi ha no estan cuidats i no són adequats perquè hi ha molta brutícia, xeringues, caques de gossos, jocs perillosos per a les criatures (Reina Amàlia), es barregen les edats i s'ha d'anar molt amb compte. Cada vegada hi ha menys llocs on seure, si no són les cadires de la Rambla que s'han de pagar; no hi ha cap espai a l'aire lliure pensat per a les persones grans on puguin trobar-se a llegir, jugar a cartes...; manquen zones verdes, les places són dures; les fonts que hi ha els fan angúnia perquè hi beuen els gossos, hi renten la roba i estan molt brutes; en el que han fet de nou hi ha aspectes perillosos: els desnivells de les noves voreres rellisquen, molta gent s'entrebanca amb els pilons que separen el carril bici i en les parades de l'autobúsî.

Les dones amb disminucions no poden gaudir molt de les places i parcs perquè no estaven pensats per a elles. Poc a poc es van modificant i adaptant els espais públics, però manca vigilància i educació cívica.

Sobre els espais exteriors (patis, jardins exteriors a l'habitatge...) per a l'ús del veïnat
La gent gran opina que s'han perdut, que la vida de barri al carrer s'ha perdut.

Proposen per a nous projectes el model d'illa amb espai interior lliure per a aquestes funcions.

No hi ha espais intermedis entre l'habitatge i el carrer que estimulin les relacions entre el veïnat.

No està resolt el tema de monopatins i bicicletes, ni la coexistència d'animals domèstics al barri: requereixen pipicans més higiènics, amb manteniment i desinfecció diària. També és necessària una més àmplia educació (des de l'Ajuntament) de les persones propietàries dels animals. I també quant al comportament de les persones per a la millor convivència social: no escopir, no pixar en els arbres, parets, voreres... no tirar papers a terra...

Hi ha espais interiors als grups d'habitatges, però estan bruts, poc cuidats i poc vigilats, no es poden utilitzar. Hi hauria d'haver casals, centres cívics, escoles de persones adultes, grups de relació, però s'hauria de potenciar més la cultura.

El cotxe: ocupació dels espais no edificats
En general les dones pensen que hi ha gran quantitat de cotxes i motos que dificulten o impedeixen el pas per les voreres, pels espais lliures no destinats a via pública, i pels espais interiors als grups d'habitatges.

Les persones grans opinen també que si s'eixamplen les voreres d'un carrer de seguida les motos se les fan seves.

Molts cotxes s'aparquen al carrer. Els conductors aparquen als passos de vianants i taponen les rampes i els guals.

Els cotxes són els senyors de la ciutat, no es poden controlar les criatures des de les finestres perquè fins i tot en els carrers de vianants hi ha cotxes!! A l' Eixample on tot això es molt freq¸ent diuen que l'Ajuntament hauria d'adoptar mesures sancionadores molt fortes.

S'observa que malgrat la quantitat de places que hi ha al subsòl de la ciutat, encara manquen en molts barris places d'aparcament, que estan millor al subsòl que a la superfície, per no ocupar tant lloc de l'espai públic.

Sant Martí opina que darrerament l'Ajuntament està fent molts guals però que els propietaris dels cotxes no els respecten. Hi ha força gent que deixa els cotxes al pàrquing a la nit.

A Sants-Montjuïc un 40 % de les dones no tenen cotxe i un 83,3 % de les restants guarden el cotxe al garatge.

Com a vianants com caminen per les voreres dels carrers de la ciutat
En general, i també com a conseq¸ència del tema anterior, caminar per les voreres dels carrers de la ciutat es fa cada vegada més difícil, i especialment amb el carretó de la compra, el cotxet de la criatura o la cadira de rodes. Les dones amb disminucions estan molt més afectades pels obstacles, la brutícia, els vidres trencats o els forats al paviment o als escocells dels arbres, no poden aixecar la vista de terra, i les persones cegues estan en perill constant.

A l'Eixample es fa molt difícil transitar pels carrers, estan molt degradats, les voreres plenes de clots i desnivells, la qual cosa provoca moltes caigudes, per exemple a la Gran Via. S'haurien de destinar més recursos econòmics per arreglar-los.

Les tanques que protegeixen les obres en construcció ocupen quasi tota la vorera, la qual cosa obliga els i les vianants a baixar a la calçada amb el perill dels cotxes que passen; proposen que s'obligui les empreses constructores a deixar una part de la calçada protegida per tanques per permetre el pas segur dels i de les vianants i evitar qualsevol accident.

Les bastides de reparació de les façanes, que són tan freq¸ents ara, dificulten la circulació de les i dels vianants, especialment de les persones grans, criatures i invidents. Es proposa controlar el temps d'instal.lació per evitar que estiguin posades molt de temps abans o després de les obres.

Els contenidors d'escombraries, vidres, cartró i llaunes són un problema perquè són massa grans i moltes persones no arriben a la boca, o perquè s'omplen aviat i no els recullen, o perquè les persones grans no poden aixecar les tapes i deixen les deixalles a fora. Proposen buidar més sovint els contenidors i posar pedals en els d'escombraries, cosa que ja havia existit.

Un grup de dones de Ciutat Vella comenta:
Les característiques urbanístiques del Districte de Ciutat Vella tenen una sèrie de peculiaritats a assenyalar, com carrers estrets, voreres estretes, poca il.luminació... Això dificulta la col.locació d'un mobiliari urbà adequat (lluminàries, papereres, cabines telefòniques, parades d'autobús...) i la manca d'àrees verdes, de parcs, de places... i de fonts. La densitat de població genera un volum important de brutícia i runes, la qual cosa provoca que els espais urbans estiguin brutsî.

Un grup del Raval afirma que, a més a més de la invasió dels cotxes, tampoc no hi ha control de les obres del carrer de manera que fan molta pols i no faciliten prou el pas de les i dels vianants.

Estat dels carrers de la ciutat quant als paviments
Encara queden carrers per pavimentar.

Hi ha carrers en males condicions, poc conservats, amb poc manteniment.

A Sant Martí a més a més dels que queden per pavimentar, els existents causen a vegades dificultats per caminar, es fan molt malbé molt aviat, potser pel tipus de material emprat. Als carrers pavimentats de fa poc es rellisca quan plou, encara que són molt agradables per passejar-hi.

A Sants-Montjuïc hi ha acord en el fet que encara queden carrers per pavimentar i urbanitzar i que molts altres rellisquen quan plou. No hi ha acord quant a l'agradabilitat: el 70 % pensa que no són agradables i el 30 % pensa que sí.

Les dones de Ciutat Vella destaquen el perill dels desnivells existents a les voreres noves, perquè no hi ha distinció de color, no es veuen i a més a més són relliscants quan estan mullades.

El mobiliari urbà i les obres d'art
La gent gran opina que n'hi podria haver més.

Al Besòs tenen tres obres d'art: la font a Diagonal Mar, el monument als morts (Camp de la Bóta, Prim-Mar, amb un làser blau desaparegut, no se sap per què) i el Largo viaje a la cruïlla Prim-Guipúscoa.

A Sant Martí també manquen fonts i papereres, que només estan als carrers amples i importants.

Troben a faltar obres d'art, sobretot escultures. La de la plaça de l'església del Clot s'hauria de restaurar, sobretot tenint en compte que l'autor és Frederic Marés. El civisme hi està absent: es llencen papers, bosses de plàstic; trobes excrements de gossos, mobles vells fora del dia de recollida...

A Sants-Montjuïc hi ha bancs, papereres, fonts, encara que hi ha mancances, i que no se'n fa un bon ús.

El verd urbà
Segons la gent gran de Sarrià-Sant Gervasi, al districte n'hi ha.

Al Besòs diuen que se n'hauria d'ocupar més l'Ajuntament.

A Sant Martí manquen jardineres.

A Sants-Montjuïc les zones verdes existeixen, però pensen que els arbres són inadequats (plataners) perquè poden produir al.lèrgies. Demanen més personal de jardineria per al manteniment dels espais verds.

Al Raval les dones diuen que a diferència dels barris de la zona alta de Barcelona que estan molt cuidats i plens d'arbres i de places verdes per a persones que quasi només utilitzen el cotxe, al seu barri, on les persones necessiten els carrers com un espai propi per relacionar-se, traslladar-se, respirar i deixar que les criatures corrin i s'esplaïn, els carrers estan bruts. Al seu barri hi ha diferents sectors i segons l'ambient no es pot quasi ni passar (les zones de prostitució) i a l'altre extrem estan les zones turístiques (Rambles), el MACBA que estan bé per anar a passeig. Aquestes zones estan ben mantingudes.

S'han produït molts canvis, la major part en positiu, però poc a poc es va perdent la identitat del barri. No es tenen en compte els records de les persones que busquen i ja no troben les coses d'abans.

Sobre les places: dures, toves, útils
A la Plaça Molina hi ha molta vida.

Per a les persones de 50 anys i més de Sarrià-Sant Gervasi les places són poc acollidores, no tenen vida.

A Sants-Montjuïc hi ha disparitat en parlar de l'existència o no de places que s'utilitzen com a espais de vida quotidiana, ja que un 60 % opina que sí enfront d'un 40 % que creu que no.

Al barri del Raval hi ha poques zones verdes i les places estan mal aprofitades, com per exemple la plaça Sant Ramon, és una plaça buida, sense bancs, sense res; la plaça de les Caramelles està poc aprofitada, és ideal per a les criatures petites, però hi manca material adequat; la plaça de darrere de la Boqueria no és pot utilitzar per als i per a les vianants, a la plaça del MACBA hi manquen materials adequats. En general, s'utilitzen places i espais lliures que estan una mica lluny però que reuneixen millors condicions: parc de la Ciutadella, passeig Marítim, la platja, el port per anar a relaxar-se, distreure's o passejar.

Un altre grup diu que a més a més les places no estan condicionades per a les criatures petites; el parc de la Ciutadella és el que consideren que està millor.

Sobre la memòria històrica, particularment la de les dones
En general, les dones pensen que és molt important recuperar la memòria històrica de les dones.

A Sant Martí les desaparicions d'edificis antics provoquen malestar, però es comprèn que només s'hagin de conservar aquells que siguin de categoria artística ja que les conservacions són molt cares, probablement més que fer un edifici nou. Hi havia un safareig al carrer Corunya / Aragó que no el volia ningú.

Les dones del Centre de Dia Mil.lenari diuen que han desaparegut edificis i llocs utilitzats majoritàriament per dones: els safarejos públics, entre altres els del carrer Unió i carrer Barberà; han desaparegut edificis de pedra; l'editorial del diari El Liberal i cinemes.

Sobre el tema dels gossos i dels seus excrements
En algun barri hi ha algun pipican. Proposen un càstig per a les persones propietàries de gossos si no l'utilitzen.

Al Besòs només n'hi ha un i molt brut.

En general pensen que fa falta educació ciutadana de les persones propietàries dels gossos.

A Sant Martí les persones propietàries dels gossos porten els animals als llocs destinats als nens, i hi deixen els excrements: plaça de l'Oca, Can Robacols...

A Sants-Montjuïc (Font de la Guatlla) no hi ha llocs destinats als gossos. Necessiten espais per a aquesta funció, però també pensen que cal educar les persones propietàries.

Satisfacció per certs espais del barri com a llocs on s'està a gust

El Mercat del Clot s'ha restaurat i amb molt bon gust.

La Tamarita

El Parc de Can Altamira

La Plaça Bonanova (però és difícil accedir-hi)

La rambla Prim i d'altres

El parc de Montjuïc

A Ciutat Vella les dones consideren important la rehabilitació dels espais com la plaça del Àngels, Montalegre, Drassanes, de les Caramelles... perquè s'han obert espais grans que han permès una infraestructura i un mobiliari urbà adequats.

Temps utilitzat per disfrutar d'un espai del barri i possibilitat de desenvolupar activitats personals satisfactòries

En general les dones no gaudeixen de temps suficient per poder disfrutar dels espais lliures del barri.

La gent gran de Can Castelló diu que l'esplai Bonanova no té temps per fruir d'aquests espais.

Al Besòs disposen de poc temps però es troben a gust.

A Sants-Montjuïc (Font de la Guatlla) el temps de dedicació per disfrutar dels espais del barri varia molt: des d'unes hores diàries fins a algun cop a la setmana quan es té temps.

Al barri del Raval les dones tenen poc temps lliure per dedicar-se a elles mateixes. Per a tota la gestió domèstica i la cura de les criatures dediquen molt de temps. A més a més, els espais públics no estan en condicions per poder-los disfrutar.

No hi ha el temps que voldrien, l'oferta d'espais és escassa i poc informada (Grans de Sarrià).

Sí, poden (¡mbar Prim, Besos).

Sí, els agradaria tenir als casals grups de relació, comunicació i amistat (Xarxa 50 i més, Sant Martí).

A Sants-Montjuïc hi ha un acord general a pensar que tenen temps i llocs per desenvolupar activitats personals satisfactòries.

Sobre la possibilitat d'intercanviar ajuda d'una manera organitzada
En general i sobretot als barris més degradats hi ha una certa solidaritat espontània entre les dones, però pensen que estaria bé si l'Administració l'organitzés.

En algun barri l'ajuda es demana a través de parròquies o dels CSS, que organitzen aquestes ajudes.

Les dones de la Xarxa 50 i més de Sant Martí són ja una xarxa i ho tenen bastant resolt, però creuen que s'haurien de potenciar grups d'ajuda.

Les dones de Font de la Guatlla (Sants-Montjuïc) pensen que al barri hi ha persones a qui podrien ajudar i que també les podrien ajudar a elles; aquesta feina es porta a terme des de l'associació de veïns.

Sobre els bancs dels temps
És un projecte interessant, però cal que estigui dut per alguna entitat que ho coordini.

En general els agradaria que se n'organitzessin.

A Sant Martí el plantejament del banc del temps interessa, però desconfien que pugui donar bons resultats ja que molts veïns ni es coneixen entre ells i tenen por de les estafes.

A Sants-Montjuïc saben que hi ha bancs del temps, però es creu que manca informació.

13.2
En l'àmbit de districte i de ciutat

Els recorreguts per a la gestió domèstica i per anar al treball remunerat

En aquest aspecte la ciutat és molt diferent segons els districtes, i fins i tot els barris.

Les dones de la Bonanova diuen que estan ben comunicades amb el centre, i no amb els altres barris. Manca ascensor o escales mecàniques en algunes estacions del ferrocarril de la Generalitat.

Les dones de Sants-Montjuïc pensen que els recorreguts que han de fer no són molt llargs perquè molts serveis són propers.

Al Besòs els desplaçaments són difícils encara que han millorat amb el metro. El bus 36 arriba a més llocs, però tarda a passar.

Les dones amb disminucions tenen la dificultat de fer les compres a prop del seu domicili, la llei només obliga a adaptar els comerços de més de 500 metres i es troben que els petits comerços, com la ferreteria, la farmàcia, el forn, etc. no ho estan.

Temps per a la gestió domèstica
Un grup de dones de l'Eixample diu que en la vida domèstica la dona no tan sols ha de suportar tenir cura del marit, criatures, persones grans, persones discapacitades o malaltes, sinó que es veu supeditada als horaris dels altres i quan s'ha de fer una reparació al domicili (lampista, reparar un electrodomèstic, etc.) ha de restar a casa i organitzar-se com sigui. Proposen una flexibilitat als horaris de feina tant per a l'home com per a la dona. També més serveis públics a cada barri i assessorament i assistència a la dona per ajudar-la en la cura de totes les persones del grup familiar que depenen d'ella.

Distància entre l'habitatge i els serveis, mitjà de desplaçament i temps emprat
Tant les distàncies dels serveis com els desplaçaments que s'han de fer per accedir-hi són diferents en cada districte, i fins i tot en cada barri.

Les dones de Sarrià-Sant Gervasi van un dia a la setmana a comprar, no s'han de desplaçar molt, eviten agafar transports públics, si han de fer alguna cosa fora del barri utilitzen els ferrocarrils, van al mercat, a les escoles i als comerços a peu. No tenen espais culturals públics. Els espais esportius estan lluny, s'han d'agafar dos transports. Manca centre de dia. L'espai per al jovent està en estat lamentable. Els centres de salut, com l'ambulatori del carrer Numància, queden lluny. No hi ha centre per a persones adultes, ni espai. Triguen entre mitja hora i hora i mitja als mitjans de transport.

Tenen els serveis a prop de l'habitatge, però el barri no té centre de dia, un barri que ha nascut als anys 60, però que ara té les dificultats de l'envelliment.

Les dones de Sant Martí: la major part passen molt de temps als mitjans de transport, per als trasllats a l'hospital de Sant Pau, a l'Aliança, a la Creu Roja no més hi va el 42.

Des de la part baixa del barri és difícil anar-hi a peu per a les persones delicades. Si han d'agafar un o dos transports triguen una hora.

A Sants-Montjuïc, el 45,4% de les dones consultades passa poc temps als mitjans de transport; un 18,1 % diuen que depèn molt del dia; un 36,3 % diuen que normalment van a tot arreu caminant. Hi ha tot tipus de serveis, però hi ha una manca de centres de dia i centres de salut. Es triga com a mitjana uns 30 minuts en arribar al centre de salut que correspon al barri i el mitjà més utilitzat és l'autobús.

A Les Corts pensen que el barri té un nivell de qualitat de vida acceptable. Manquen espais esportius i de llars d'infants. L'atenció primària és un tema important que hauria de preocupar les institucions per tal de trobar ajuts per a les famílies que viuen una situació de risc.

Sobre la realització quotidiana de les tasques domèstiques i sobre la cura de les criatures que no van encara a col.legi. Compatibilitat amb el treball remunerat o domèstic
En general, les tasques domèstiques les fan les dones, al barri del Besòs en poques ocasions ajuda el marit, i rarament una persona assalariada; a Sant Martí hi ha dones que tenen una persona assalariada dues hores a la setmana.

A vegades poden rebre ajut d'un familiar.

Si tenen ajut extrafamiliar d'una persona que cobra un salari, és en general, un matí a la setmana per a les feines més grosses.

Dones joves: els homes comparteixen les tasques domèstiques cada vegada més. Les que encara viuen a les llars dels pares troben que les mentalitats i hàbits de les diferents generacions que conviuen sota un mateix sostre moltes vegades són font de conflicte. Les tasques domèstiques en aquests casos moltes vegades encara són discriminades per qüestió de gènere.

A Sants-Montjuïc les tasques domèstiques continuen sent una obligació que han d'assumir totes soles sense ajuda de ningú en un 90%. D'aquestes, el 18,1% requereix ajuda externa remunerada.

Les criatures són cuidades en la major part dels casos pels avis i les àvies, perquè les guarderies no son gratuïtes, no hi ha guarderies públiques i les privades són molt cares.

Sobre la repercussió dels grans centres comercials a la vida comercial tradicional dels carrers del barri o del districte
A Sarrià-Sant Gervasi continuen igual perquè no hi ha cap centre comercial gran a prop.

Al Besòs els carrers tradicionals van perdent vitalitat, fins i tot perillen els hípers per la gran competència.

A Sant Martí les dones de la Xarxa de 50 i més pensen que al barri hi ha un excés de centre comercials.

El centre comercial Glòries ha afectat molt el mercat i el carrer del Clot.

Les dones grans prefereixen comprar al mercat, les més joves al centre comercial, encara que prefereixen els súpers no massa grans o es fan portar la compra a casa.

A Sants-Montjuïc els carrers comercials tradicionals continuen en activitat.

Sobre la satisfacció i l'agradabilitat del barri com a espai vital per a les dones
Les dones Grans de Sarrià al carrer no es troben bé del tot pel trànsit.

Les jubilades s'hi troben a gust perquè tenen la possibilitat de disfrutar-ho més.

Besòs, ¡mbar Prim: el barri ha millorat molt, però alguns carrers com Maresme han perdut qualitat. Encara hi ha carrers sense asfaltar, com el de Puigcerdà. En general estan d'acord a pensar que tenen temps i llocs per desenvolupar activitats personals satisfactòries...

(Xarxa, Sant Martí). A Sant Martí encara es poden millorar carrers i posar-los igual com els que han arreglat.

A Sants-Montjuïc (barri de la Font de la Guatlla), en un 90,1% hi ha un sentiment agradable d'estar a gust al seu carrer i barri, perquè és un barri petit, acollidor i tranquil, on és coneixen tots, hi ha jardins i llocs on passejar, el barri disposa dels elements necessaris i a més a més s'afegeix la disposició personal. Però també una zona que no està bé és la de la Bordeta-Sants perquè està molt bruta.

Al barri del Raval no coneixen llocs agradables per reunir-se i parlar dels seus problemes. Si van a algun lloc és a un bar o granja a prendre un cafè. Coneixen espais per reunir-se la gent gran i casals per a les criatures, però no per a les dones.

Per a les dones amb disminucions els llocs no són agradables perquè falta educació cívica, no es fan servir prou les papereres ni els pipicans, i es fa malbé el mobiliari urbà. A més a més, és un gran problema trobar un WC adaptat, la qual cosa provoca molta angoixa.

Llocs agradables a la ciutat de Barcelona

Zona de Sarrià.

Zona de Ciutat Vella, amb racons d'encant especial.

La muntanya, el mar, els jardins, el Barri Gòtic.

(¡mbar Prim) Al Besòs s'ha creat zones d'oci noves.

Per a les dones de Sant Martí, l'illa Damm: les criatures estan resguardades, pots llegir al mateix temps que les cuides.

Propostes i idees per millorar els carrers, les places, els espais públics en general al barri o al districte
En general, a tots els barris es considera que cal una campanya d'educació ciutadana.

Un aparcament per vivenda, no al carrer, sinó una plaça de pàrquing.

Sarrià-Sant Gervasi: fer carrers de vianants, especialment a la vora dels mercats.

Fer que s'arreglin els guals privats i que les motos no aparquin a sobre de les voreres, assignant-hi un lloc adequat.

(¡mbar Prim, Besòs). No tirar els mobles vells al carrer el dia que no correspon.

Cuidar més la il.luminació dels carrers. Educar les persones per a un comportament higiènic (no escopir, no tirar papers a terra...), educar les persones propietàries dels gossos, en comptes de fer els pipicans tan poc higiènics; i els ìpipi-homesî?

A l'Eixample, per evitar que els gossos embrutin, les dones proposen que l'Ajuntament faci una campanya de mentalització i enviï a les persones propietàries (que paguen un impost per tenir gos) unes bossetes de plàstic per recollir els excrements dels seus animals.

Xarxa 50 i més de Sant Martí: places menys àrides, més flors, colors, més manteniment dels espais públics... educació cívica: proposen un voluntariat per cuidar els espais públics amb algun responsable per a la vigilància i el respecte. Fer col.legis, mitjans de comunicació, centres, educar les ciutadanes i els ciutadans.

Altres dones de Sant Martí pensen que s'hauria de millorar el centre de la plaça de les Glòries, potser treure totes les pedres i afegir-hi algunes altres muntanyes, més pins, algun parterre petit de gespa que no fos als camins que marquen els mateixos vianants.

El Teatre Nacional s'hauria de vigilar més, està molt aïllat, es té interès a poder-hi assistir a les representacions.

Crear llocs per a les persones grans, per estar-hi de dia, i on els fills i les filles puguin deixar-les tranquil.les i anar a treballar.

Les dones de Font de la Guatlla (Sants-Montjuïc) proposen la creació d'espais per a veïns, sobretot en els nous edificis en construcció. Seria important disposar de llocs tranquils, bancs, natura, àrees per a vianants, per a jocs d'infants, amb il.luminació, papereres, més zones obertes de terra i vegetació fent-ne un estudi de la més adequada, més personal per cuidar i netejar els carrers i jardins, i més consciència per part dels ciutadans i de les ciutadanes per mantenir els carrers nets, tasca educadora de les criatures i una bona planificació, organització i rapidesa en l'execució de les obres.

A Les Corts es proposa que les aules de les escoles públiques que han quedat buides es reconverteixin en aules de guarderia, començant l'escola a l'any d'edat o als dos anys.

Cal tenir més sentit ecològic, es comenta que moltes vegades es fan despeses innecessàries d'aigua i de llum, i que l'Ajuntament posi més contenidors a l'abast per fer la separació de les deixalles. sser conscient que el carrer és una perllongació de la nostra llar i que, per tant, ha de rebre les mateixes atencions i cura.

Guarnir els balcons amb plantes que purifiquin l'ambient i redueixin la contaminació.

Millorar la situació dels escocells i el manteniment dels arbres.

Un grup de dones de l'Eixample proposa que la ciutat ha de ser una ciutat per viure, els espais de la ciutat han de ser espais per als ciutadans i les ciutadanes. Si bé l'Ajuntament està recuperant espais amb la reconversió de zones per a vianants amb l'ampliació de voreres, l'interior de les illes, etc., cal una aposta més global en el sentit de la ciutat per viure. Aposta per uns barris diversos i complets, sense zones especialitzades en una funció, només dormir o només terciari... el nostre entorn ha de ser un entorn multifuncional, tots els barris han de gaudir de totes les activitats i serveis, han de tenir capacitat ocupacional, possibilitat d'atendre els serveis personals (cura de les persones, neteja...), espais per a l'educació, el comerç, l'oci i l'esbarjo...

Proposen la creació i foment de noves activitats econòmiques emergents, com les lligades als serveis personals, l'oci i la cultura.

Potenciar fórmules de realització comunitària d'aquests serveis, amb atenció també al disseny dels habitatges i espais públics.

També proposen una flexibilitat als horaris de feina tant per a l'home com per a la dona. I també més serveis públics a cada barri i assessorament i assistència a la dona per ajudar-la a la cura de totes les persones del grup familiar que depenen d'ella.

Propostes d'un grup de dones de Ciutat Vella:
Potenciar més campanyes d'educació ciutadana.

Intensificar la recollida d'escombraries.

Mantenir i desenvolupar el programa de prevenció de drogues, especialment el de recollida de xeringues.

Fer més pipicans a les places. I augmentar el nombre de papereres.

Tenir en compte en el disseny urbà de parcs i espais urbans les necessitats de les persones usuàries: petita infància, jovent, persones grans...

Les Rambles, com a eix vertebrador de la ciutat i del nostre districte, no disposen de cap banc per seure, excepte a la part nord on hi ha cadires, però són de pagament. Suggerim la col.locació de bancs públics en aquesta zona.

Al barri del Raval hi ha un sector important que es dedica a la prostitució i que és necessari pensar en actuar per donar-los una adequació. Proporcionar locals i espais més dignes i amb el corresponent control sanitari.

Ciutat Vella és una zona de trànsit i ubicació de persones sense sostre. Cal ampliar els llocs d'alberg per a aquesta població.

Cal accelerar el Pla Central del Raval, el PERI del Casc Antic... que són una gran millora per a la població, per a la qualitat de vida i per a una imatge nova i diferent de la ciutat.

Fan falta més fonts i espais verds (menys places dures).

Fan falta sanitaris públics a les places i/o espais públics oberts.î

Un grup de dones del Raval proposa:
No mirar tant el disseny i més els aspectes pràctics al decidir els jocs infantils per als parcs (cal veure el cas de la plaça Dr. Fleming);

Pensar més en les i els vianants i no tant en el comerç, el turisme, a l'hora de distribuir els espais (tot s'omple de terrasses per als bars i es treuen els bancs: plaça del Pi, Rambla);

Invertir més diners en la neteja del barri, tant en serveis (vigilància i escombraries), com en la motivació i educació dels ciutadans i ciutadanes (campanyes televisives), potser si ho fan les mateixes persones que hi viuen ho cuidarien més;

Instal.lar banys públics;

Dotar els albergs de més places, ja que les persones transe¸nts són un dels grups que més embruta el barri, al no disposar dels serveis necessaris;

Més fontsió.

I consideren a més a més: ìles millores que s'estan fent en el barri responen a un pla concret i allà on toca, queden els carrers condicionats. Però caldria millorar molts altres carrers interiors, que queden amagats, però que estan en igual o pitjor condició.

Un altre grup del Raval diu:

cal restringir els cops de botzines dels cotxes amb multes,

un servei de recollida de deixalles com al barri de Gràcia per evitar les males olors;

fer més zones verdes i parcs;

fer més llocs per seure i fer agradable el carrer;

instal.lar al barri alguns WC públics.

Les persones que s'acullen al PIRMI d'atur i les majors de 50 anys que ja no tenen mesures d'inserció laboral podrien realitzar un servei de neteja i vigilància en els parcs i jardins del barri, com a contraprestació del PIRMI.

Propostes d'un altre grup del Raval:

respectar edificis significatius del barri perquè això ajuda a la identificació personal i del grup;

popularitzar les zones turístiques com la plaça del MACBA, la Biblioteca de la Santa Creu, les Rambles;

intensificar la neteja, recollir més sovint les escombraries que vessen dels contenidors amb xeringues i més trastos i porqueries;

fer més zones tancades al trànsit, i entre elles les Rambles. Fomentar l'ús de bicicletes;

fer més places amb ìzones tovesî i espais per a les criatures més petits, tancats i amb materials adequats; prohibir-hi els gossos;

posar suficients bancs per seure, netejar i posar arbres i bona il.luminació;

posar espais als lavabos per canviar els i les bebès;

col.locar per a les criatures menors de tres anys gronxadors de goma i ben ubicats a l'espai;

controlar la contaminació acústica i ambiental;

que en les comissions on es decideixin aquestes coses hi hagi dones i mares.

Un altre grup

manquen espais públics gratuïts per aparcar els cotxes

la vigilància és imprescindible

s'haurien d'arreglar alguns paviments dels carrers que es mouen o hi ha forats o rellisquen;

al barri hi ha hagut sempre llocs de cites, ìmeublésî. Demanen que no desapareguin i que es modernitzin a fi de ser llocs dignes. Que es creïn llocs de treball adequats per a aquestes persones a fi de sortir d'aquestes situacions i que les dones siguin respectades facin el que facin;

al barri cal una instal.lació per a les dones d'una edat mitjana on puguin reunir-se, enraonar, jugar, entretenir-se.

Un altre grup del Raval insisteix en:

més places d'esbarjo per a les criatures més petites

més higiene, cura i manteniment de places i parcs existents;

més lavabos públics en condicions.

Calen espais per a reunions de dones per parlar i ajudar-se i tenir informació. Aquests llocs també possibilitarien la relació i ajuda mútua a les dones immigrades de diferents països.

Grup de mares del Casal Infantil Drassanes: pensen que és difícil que les dones trobin possibilitats de proposta o millores. No han trobat coses que les satisfacin del barri o de l'habitatge, critiquen i estan decepcionades. Estan poc vinculades a moviments associatius o veïnals. Veuen l'habitatge i el barri influenciades per la manera i circumstància en què hi ha arribat.

Des del Grup Dona del Consell Municipal de Benestar Social s'aporten les següents recomanacions:

Fer un desenvolupament sostenible de la ciutat;

Millorar l'ús d'aquells espais que actuen com a barrera dins d'un mateix barri, per exemple, el Parc de l'Escorxador i la pavimentació i l'ús de la plaça de Catalunya per evitar la perillositat i potenciar les seves possibilitats com a espai lúdic;

Reivindicar l'ús dels i de les vianants de les voreres, penalitzant el pas i l'estacionament de vehicles motoritzats;

Reivindicar la ciutat com un espai de vida, on desaparegui la divisió ja clàssica entre el centre històric, el centre de negocis i els barris dormitori, perquè és un model inservible per a la vida de les dones;

Oferir, a canvi, les pràctiques quotidianes de les dones (basades en l'aprofitament del temps, els espais i els treballs) com a alternativa a aquest model dominant i com a pauta de millora del benestar i de la qualitat de vida a la ciutat.
  

Mobilitat i Accessibilitat

En el districte d'Horta-Guinardó ìels forts pendents d'alguns dels nostres barris converteixen un recorregut que en realitat és curt per la distància, en un recorregut feixuc i de vegades impossible de realitzar per a persones, no ja amb disminucions o dificultats, sinó també per a les persones en condicions de mobilitat òptimes. Això fa que als centres neuràlgics on es troben ubicats els serveis (mercats, centres de salut, escoles, centres oficials, centres cívics, etc.), tot i no que no estan a grans distàncies, arribar-hi a peu no és fàcil, i porques vegades hi ha transport públic per accedir-hiî.

Sovint, però, les dones han de desplaçar-se des dels districtes al centre de la ciutat per diversos motius. En el cas de les dones d'Horta-Guinardó, algunes d'elles manifesten que van al centre de la ciutat gairebé diàriament, preferentment a la tarda, en metro o autobús. El temps necessari per arribar-hi és aproximadament de 60 minuts quan s'ha d'utilitzar l'autobús, i de 35 minuts quan s'ha d'utilitzar el metro.

Aquest tipus de desplaçament presenta importants mancances: la distància entre el lloc de residència i la parada del transport públic, metro o bus, és excessiva o dificultosa a causa dels forts pendents i/o de l'estreta dimensió dels carrers, molts dels quals no permeten el pas dels autobusos de les línies de la xarxa bàsica de la ciutat.

Sovint és necessari utilitzar de forma combinada diversos mitjans de transport.

Les dones d'Iniciativa per Catalunya, fan les següents propostes per un transport ecològicament sostenible

Aprovació urgent per part de la Generalitat del Pla intermodal del Transport, pendent des de fa més de 10 anys, amb un finançament suficient que permeti executar totes les seves previsions en un termini de deu anys, donant resposta i solucions als problemes de mobilitat urbana i de la Regió Metropolitana.

Completar, com a objectiu prioritari, la xarxa de metros amb els següents trams:

­ Perllongació de la línia III de Montbau a Llars Mundet, Canyelles, Valldaura i barri de Roquetes.

 

­ Perllongació de la línia IV de Roquetes per Trinitat Nova i Nou Barris.

­ Obertura d'una estació a Diagonal Mar a la línia IV.

 

­ Metro a Zona Franca, estudiant costos i beneficis de dues variants com a mínim:

a) metro subterrani (Pl. Espanya - Pl.- Cerdà - Passeig Zona Franca) que podria ser una branca de Ferrocarrils de la Generalitat;

b) metro lleuger de superfície amb via segregada, amb el mateix recorregut anterior.

 

­ Perllongació de la línia IV des de La Pau, pel Triangle Ferroviari, Sant Andreu fins al Bon Pastor.

 

­ Perllongació de la línia V a partir d'Horta per Carmel - Taxonera fins a Vall d'Hebron.

 

­ Perllongació de la línia II de Pep Ventura fins a Badalona Centre.

 

­ Metro lleuger Baix Llobregat (Cornellà, Sant Just, Esplugues, Sant Joan Despí i Sant Feliu) Diagonal Mar.

Creació de xarxes de minibusos als barris de la ciutat que ho requereixin

­ Entre alguns barris dels nostres districtes hi ha sovint greus manques d'interconnexió. Es troben incomunicats entre ells pel que fa a transport públic.

 

­ Això comporta que per a traslladar-se a segons quins llocs del nostre propi districte, en els quals s'hi troben serveis de primera necessitat, les persones es vegin obligades a desplaçar-se en cotxe privat. I tenint en compte l'orografia d'alguns barris de la nostra ciutat i l'estretor dels seus carrers, això no ajuda gens a descongestionar i pacificar el trànsit.

 

­ Per a solucionar totes aquestes mancances cal crear serveis de transport per aquests barris de difícil accés a causa de la seva orografia o de la seva xarxa viària, per connectar-los amb la xarxa bàsica de transport i amb els serveis existents.

 

­ Hauran de ser vehicles adaptats a persones amb disminucions i que permetin carregar fàcilment cotxets de criatures, carretons de compra, etc.

­ En aquest sentit, el nou pla SERT incorpora com a novetat aquest objectiu i proposa la creació de 5 línies de minibusos.

 

­ Planificar les xarxes tenint en compte la diversitat i les necessitats de les persones

 

­ Planificar aquestes noves línies i els seus recorreguts tenint en compte la ubicació dels serveis com ara els centres educatius, centres sanitaris, centres de serveis socials, centres per a gent gran, centres administratius, centres de lleure, mercats i comerços, etc. i la ubicació del sector de població al qual han de donar servei.

 

­ Creació de comissions de seguiment del funcionament d'aquestes xarxes de minibusos.

 

­ Pel tal de detectar les possibles mancances o disfuncions d'aquestes xarxes de minibusos i de la xarxa bàsica de transports en relació amb les necessitats reals de les persones, caldria que tots els districtes de la ciutat comptessin amb comissions de seguiment formades per les administracions i empreses competents, representants de les persones usuàries, i del moviment associatiu del districte. Cal anar més enllà de la "bústia de queixes i suggeriments".

Continuació de la integració de les tarifes de tots els sistemes de transport públic: autobusos, minibusos, Metro/FGC i RENFE Rodalies.

Millorar, mentre no arriba el metro, la situació d'aquests barris esmentats en el punt 2, especialment amb el bus o RENFE en el cas de Torre Baró - Ciutat Meridiana.

Tramvia per a la muntanya de Montjuïc, des de l'estació de Sants (c. Tarragona, P. d'Espanya), fins a Polígon Pedrosa, amb possibilitat d'extensió fins a Pl. Francesc Macià.

Regulació semafòrica favorable als autobusos per millorar-ne el temps de recorregut. Autobusos de pis baix. Carrils segregats com en el cas de tram de Gran Via entre Pl. Cerdà i Pl. Espanya, amb prioritat semafòrica.

Ampliació i millora del transport urbà nocturn, sobretot durant els caps de setmana, per a reduir la circulació d'automòbils per la ciutat en aquesta franja horària i la consegüent contaminació acústica. Ampliar l'horari del Metro fins la 1.30 h. durant tota la setmana com a la resta de ciutats europees de la nostra àrea.

Adaptació i accessibilitat del transport públic a la gent gran, a les persones amb disminucions, i a persones amb cotxets de criatures, o de la compra.

Flotes municipals verdes: ús de combustibles més nets o incorporació d'energies renovables. Renovació de la flota d'autobusos i vehicles de neteja i recollida d'escombraries amb unitats que utilitzin gas natural comprimit (GNC), tecnologia actualment a l'abast, i en concordància amb els criteris del PMFRM (Programa Metropolità de Gestió de Residus Municipals) d'aplicació de la metanització i recuperació de gas de l'abocador del Garraf.

Fiscalitat i transport públic: Els impostos sobre la circulació de vehicles, una part de la recaptació de multes de trànsit i una part dels beneficis dels aparcaments municipals han de destinar-se a subvencionar el transport públic.

L'Estat i la Generalitat han d'introduir noves ecotaxes finalistes sobre el trànsit motoritzat, els carburants i l'energia.

Taxi:

­ Adequar l'oferta a la demanda, reduint el nombre de llicències i situant el nombre de taxis en els mateixos nivells que tenen les ciutats europees.

­ Augmentar la velocitat comercial aconseguint més carrils pel taxi, de manera que es possibiliti clarament el transport públic.

Instal.lació de més escales mecàniques en aquelles zones on l'orografia no permeti cap altre tipus de transport i sobretot ascensors per a gent gran i persones amb disminució.

Incidir especialment en el seguiment de les infraccions en situacions que perjudiquin el transport alternatiu i el transport públic col.lectiu, com els carrils bici, passos de vianants, carrils bus o sobre les voreres impedint el pas de vianants.
  

Seguretat

A la ciutat de Barcelona s'han detectat, a partir de l'aportació dels diversos districtes, espais concrets que les dones eviten per por a les agressions.

Les dones de Ciutat Vella manifesten una sensació generalitzada d'inseguretat, amb por a les agressions físiques provocada, fonamentalment, per l'existència de mercadeig de droga, prostitució.

Concretament eviten de passar per Sant Ramon, Robadors, Escudellers, Fonollar, Metges, Jaume Giralt, així també com per altres carrers estrets i foscos del barri, especialment a les nits. La plaça de Sant Agustí i el carrer de l'Arc del Teatre són percebuts com a espais insegurs, fonamentalment per manca d'il.luminació.

Un dels pocs espais verds que hi ha al barri del Raval que queda gairebé inutilitzat per la manca de visibilitat i la sensació d'inseguretat és darrere l'església de Sant Pau del Camp.

En d'altres punts de la ciutat com Les Corts, concretament als jardins Bacardí, les dones se senten insegures pels joves de 13 a 15 anys que s'han apropiat de l'espai i, molt especialment, quan hi ha futbol, pels aficionats.

Majoritàriament el barri de la Font de la Guatlla es viu com a segur, però hi ha certes zones, com ara Gran Via 204, el pont de Badal i la parada de metro de Mercat Nou, insegures.

A l'altra punta de Barcelona, el Campus de la Vall d'Hebron de la Universitat de Barcelona presenta problemes de seguretat per manca d'il.luminació i deficient senyalització.

El Parc de Monteroles i els voltants, per l'existència d'alcohòlics i drogoaddictes.

En el mateix districte, els carrers de Modolell, Vico, Freixa... per manca de comerços i de bona il.luminació.

Les dones del districte de les Corts manifesten que cal que els poders públics, en els que inclouen l'església, es manifestin més durament contra les agressions a les dones i que es tingui en compte les agressions psicològiques i de paraula que els fills infringeixen a les mares, tant les que viuen soles com les que tenen parella, que són suportades moltes vegades amb indiferència.

Associacions i Entitats de dones que han participat en l'elaboració d'aquesta ponència

Alumnes curs Formació Ocupacional en Auxiliar de Geriatria, Raval

Asociación Ambar Prim, Besós Mar

Associació de Dones de l'Eixample, Centre Comarcal Lleidetà

CCOO Barcelonès

Centre de dia El Mil.lenari, Raval

Consell de Dones del Districte d'Horta-Guinardó

Consell de la Joventut de Barcelona

Consell de les Dones de Ciutat Vella

Consell de les Dones de Nou Barris

Consell Municipal de Benestar Social

Dones de l'Eixample, Federació de Dones de Catalunya per la igualtat

Dones de l'esbart Sant Jordi del Foment Martinenc

Dones de la secció del Foment Martinenc

Dones de la Vocalia de Cultura del Foment Martinenc

Dones del Consell de Gràcia

Dones d'Iniciativa per Catalunya (Comissió Política Barcelona)

Dones immigrades

Dones no estàndards

Entitats de dones del Districte de Sant Andreu

Entitats de Gent Gran de Can Castelló i esplai Bonanova

Espai familiar Raval, Ciutat Vella

Grup Dona Jove de Joves amb iniciativa

Grup de Dones Font de la Guatlla, Sants-Montjüic

Grup de Mares, Casal infantil Drassanes

Grup Dona i Presó, Nou Barris

Grupo de estudios sobre mujer y género, departamento de Sociologia de la UB

Mónica Cevidio

Núria García, promoció de la dona del Centre Moral i Cultural de Sant Martí

Patricia Pujol Vicente

Themis, Asociación de mujeres juristas

Xarxa de Dones de 50 i més, Sant Martí de Provençals