Programa Dona, Salut i Qualitat de vida del CAPS

Les dones i els serveis de la ciutat
(Guió per al debat)

Actualitzada el 21-12-1998

Índex

1. l'estat del benestar

1.1 L'estat del benestar en els països de la unió europea

1.2 La crisi de l'estat del benestar i les noves tendències a la unió europea

2. La situació a la ciutat de Barcelona

2.1 La població a Barcelona

2.2 La situació familiar de les dones

2.3 La situació laboral i economica de les dones

2.4 El treball de cura del grup familiar

2.5 Les conseqüències a nivell de la salut

2.6 La violència contra les dones

3. Els serveis públics a Barcelona

3.1 Els serveis del benestar

3.2 La situació dels serveis existents

3.3 La distribució dels serveis socials i el seu funcionament

3.4 Noves tendències en la gestió dels serveis

4. Conclusions

4.1 L'estat del benestar

4.2 La situació de les dones a la ciutat de Barcelona

4.3 Els serveis públics a la ciutat de Barcelona

5. Propostes per a una ciutat més convivial i sostenible

5.1 Respostes a les necessitats detectades

5.2 Millores generals per al funcionament dels serveis

5.3 Instruments per a un seguiment participatiu

6. Bibliografia

Ànnex

7. Les dones han dit

7.1 Violència
7.2 Presó

7.3 Formació

7.4 Educació

7.5 Treball

7.6 Gent gran

7.7 Salut

7.8 Cura dels nens

7.9 Cultura

7.10 Esports

7.11 Informació

7.12 Organització i participació

7.13 Horaris

7.14 Transport i Espai

8. Taules
  

L'estat del benestar
  
1.1
L'estat del benestar en els països de la unió europea

El desenvolupament de l'Estat del Benestar en els països de la UE ha pres diferents formes i els nivells i els tipus de cobertura de les necessitats socials de la població han estat força diversos.

Des de la mirada de les dones analitzem el desenvolupament de l'Estat del Benestar des de la perspectiva de la implantació de les polítiques socials, que han permès disminuir no solament les diferències de classe, sinó també de gènere. És a dir, s'inclou dins de l'anàlisi com i de quina manera les polítiques socials aporten més independència a les dones i tendeixen a implantar una redistribució de les responsabilitats del treball domèstic familiar més igualitària a l'interior de la llar.

Anàlisis fetes per diferents autores , en situar-se des de la perspectiva assenyalada, han posat en relleu l'aportació de les dones al benestar de les famílies, paper que normalment és silenciat o desvaloritzat. En efecte, encara que en alguns països la família ha transferit algunes funcions, aquesta continua sent la principal proveïdora de les tasques de cura, com també el puntal principal per als membres depenents de la família (criatures, aturats o altres).

També han evidenciat les relacions de poder entre homes i dones dins de la institució familiar i el paper que tenen les polítiques socials en la mesura que consoliden o canvien aquestes relacions de poder. Així, segons quina sigui la via o el mecanisme per accedir als beneficis socials, la relació familiar es pot tornar determinant. A títol d'exemple, si el beneficiari directe de les ajudes socials s'estableix per mitjà de la seva relació amb el mercat de treball, com a treballador, la situació de les mestresses de casa esdevé molt més depenent del marit cap de família. I en aquest cas, les dones soles, a títol individual, reben molt poques ajudes. Aquest tipus d'Estat del Benestar se l'ha classificat com a familiarista, en la mesura que per mitjà de les seves polítiques socials tendeix a consolidar la família, la qual cosa redueix la independència de les dones de cara a poder elegir el seu model de vida.

En canvi, d'altres països han tendit a instaurar l'accés als beneficis socials com a ciutadans/nes, al marge de la seva participació en el mercat de treball i han establert serveis socials per tal de facilitar la incorporació de les dones al treball remunerat. Encara que cal veure de totes maneres com està estructurat el mercat de treball en termes de gènere per poder avaluar la disminució de les desigualtats en el àmbit laboral, aquest tipus de polítiques han afavorit una disminució de les desigualtats socials entre homes i dones.

En el nostre país, malgrat els avenços de la democràcia, la despesa social per habitant és de les més baixes, situant-se només per sobre de Portugal i Grècia , la qual cosa representa un nivell de cobertura molt feble. Paral·lelament, si es compara en relació al PIB, Espanya també se situa per sota de la mitjana europea.

Un balanç ràpid de la situació al nostre país fa aparèixer que si bé durant els governs socialistes es van aconseguir una sèrie d'avenços en matèria de protecció social -com és una universalització de la sanitat més gran i una generalització de l'educació a partir dels tres anys, en canvi les pensions i els subsidis d'atur es concedeixen encara per via contributiva i han sofert importants restriccions, tant en les condicions d'accés com en la seva quantia-, pel que fa a la resta del desenvolupament de la protecció social correspon a programes assistencials només accessibles sota condicions de necessitat, la qual cosa, en la pràctica, els converteix en serveis de beneficència i deixen de ser un dret per al conjunt dels ciutadans/nes. Les limitacions de la protecció social, a la qual només té dret una part limitada de la població, deixen entendre que l'Estat continua comptant amb la família (les dones) com a puntal principal per a la seguretat i protecció social de les persones.

Com han assenyalat estudiosos d'aquest tema, a Espanya les enormes insuficiències dels serveis socials de l'Estat del Benestar les cobreix la família, el que en la pràctica vol dir les dones, tant pel que fa a la cura de la gent gran com als nens i nenes o persones malaltes dins de cada família. En canvi, en d'altres països aquests serveis d'atenció a les persones són proveïts per l'Estat. Aquestes mancances en la nostra societat recauen sobre les dones i comporten un enorme cost personal en la mesura en què signifiquen un fort condicionament per a la seva participació laboral, social i política en condicions d'igualtat amb els homes. Però també generen un alt cost social, ja que el sector de la població que té un nombre més gran de malalties degudes a l'estrès són les dones de 35 a 55 anys, precisament el grup que cobreix amb més gran dedicació les insuficiències de l'Estat del Benestar.
  

1.2
La crisi de l'estat del benestar i les noves tendencies a la uni- europea

En els darrers anys, el fet de recórrer a polítiques neoliberals ha posat en crisi l'Estat del Benestar, conduint a la contenció i fins i tot a la reducció de la despesa pública per tal d'afavorir la competitivitat dels països de la UE.

Tanmateix, aquesta limitació de la despesa no s'ha basat en una revisió de la gestió pública i un millor control del funcionament per part dels usuaris i usuàries, sinó que s'ha buscat per mitjà de la privatització de serveis que anteriorment havien estat assumits per l'Estat.

Es pretén, d'aquesta manera, obrir a la iniciativa privada nous camps d'actuació per a aquells serveis que presenten una demanda solvent prou important, però això suposa també, moltes vegades, una reducció del nombre de beneficiaris dels serveis personals, deixant que siguin les entitats benèfiques (ONG i altres) les que cobreixin les necessitats de la gent que no té els recursos suficients, la qual cosa significa una reducció dels drets de la ciutadania.

Aquest tipus de polítiques porten indiscutiblement a l'establiment de més grans desigualtats socials i accentuen la segmentació de la societat entre, per una banda, aquelles persones que disposen de rendes més elevades i que poden pagar el cost dels serveis privats i, per una altra, les que no tenen les rendes suficients. Quant a aquestes, sovint és la família que se'n fa càrrec, el que vol dir les dones, com a font principal de cura.

La reducció de la despesa pública en serveis socials porta doncs greus perjudicis a les dones, en la mesura que consolida el seu paper de cuidadores i augmenta les càrregues del treball de cura del grup familiar, incrementant així les desigualtats entre homes i dones en els àmbits laboral, social i polític.
  

2.2
La situació familiar de les dones

Més de la meitat de les dones estan casades (56,7%) i quasi un 20% són vídues o separades, mentre que dues terceres parts dels homes estan casats i només un 6% són vidus o separats.

D'altra banda, la menor esperança de vida dels homes i la pràctica desaparició de les famílies extenses provoquen un augment progressiu de les llars unipersonals integrades majoritàriament per dones que viuen soles (78%), les quals es caracteritzen per ser majoritàriament vídues (65,8%) i d'edat avançada (75% de més de 60 anys), que pertanyen a categories socials baixes, amb nivells d'estudis molt baixos i recursos econòmics inferiors al del conjunt de la població. La desvalorització social i política del treball domèstic familiar, que és el que ha realitzat la majoria d'aquestes dones, les condueix a formar una part important de les bosses de pobresa de la ciutat i són demandants d'ajuts socials.

També s'observa, des dels anys vuitanta, un increment de les llars monoparentals i sobretot les constituïdes principalment per dones amb els seus fills, que representen el 79% del total d'aquest tipus de llars. Entre aquestes una de cada deu dones cap de família és mare soltera, tres són divorciades o separades i sis són vídues amb fills al seu càrrec, els quals encara no s'han independitzat. Malgrat que les dones caps de família tenen un nivell d'estudis superior al de les dones que viuen soles i que entre elles hi ha un major percentatge que disposa d'un treball remunerat, el seu nivell d'ingressos és el més baix de totes les llars de Barcelona (tres de cada quatre ingressen, comptant els ingressos de tots els membres, menys de dos milions i mig de pessetes anuals) i fins i tot si es compten els ingressos per capita el seu nivell és inferior al de les dones soles. Sense poder comptar amb l'ajut d'infraestructures que disminueixin la càrrega de les tasques familiars, es troben impedides per incorporar-se en el mercat de treball en iguals condicions que els homes, i es veuen obligades a ocupar els llocs de treball poc remunerats o de jornada reduïda. Així mateix, el retràs de l'emancipació dels joves, a causa de l'atur i la inestabilitat laboral, prolonga la dependència d'aquests i agreuja la situació econòmica de la llar. Aquestes són algunes de les raons que poden explicar perquè aquest tipus de famílies és el que més capacitat adquisitiva ha perdut entre el 1990 i 1995.
  

2.3
La situació laboral i economica de les dones

La taxa d'activitat de les dones ha anat incrementant-se en els darrers deu anys i se situa l'any 1995 en 57,3%. Ara bé, el desig de moltes dones de tenir un treball remunerat xoca amb la incapacitat del mercat de treball de procurar un lloc de treball remunerat a les persones que volen tenir una activitat laboral. Això provoca un augment important de les taxes d'atur de les dones, com es veurà més endavant.

En els darrers anys les condicions laborals han sofert una forta degradació tant pel que fa als homes com a les dones, principalment a causa de la precarització dels contractes i les condicions laborals que l'acompanyen, la qual cosa es tradueix per una inestabilitat laboral molt elevada. Tanmateix, les dones estan més afectades que els homes per l'agreujament de les condicions laborals. Així, una mica més de la tercera part de les dones assalariades treballa amb contractes temporals o sense contracte. A més, aquestes condicions s'agreugen entre les dones joves, ja que el 60% té contractes temporals i el 12% no té contracte, i això al marge de la seva qualificació o nivell d'estudis .

Pel que fa a les dones, els contractes temporals donen lloc a una menor protecció en cas d'embaràs i de càrregues familiars i els acomiadaments per aquestes causes es poden fàcilment emmascarar amb la finalització de contracte.

Les dones ocupades tenen un nivell de formació més elevat que els homes, però això no es tradueix per un millor accés a llocs de treball més ben renumerats, ni a una reducció de les diferències salarials (veure taula 1 de l'annex). En definitiva, les dones ocupen llocs de treball per sota de la seva qualificació i per comparança amb els homes aquelles precisen més formació per ocupar els mateixos llocs de treball.

Un altre element nou entre els canvis que s'estan produint en el mercat de treball és l'increment de treballs a temps parcial i discontinu, de manera a cobrir les puntes de feina que es produeixen durant la jornada o en períodes més llargs. Aquestes noves condicions laborals afecten més les dones que els homes. Una quarta part de les treballadores treballen a jornada parcial o variable mentre que els homes només representen una mica més del 10%. Les dones que treballen menys de 35 hores setmanals són majoritàriament joves, sense distinció del seu nivell de qualificació i també dones més grans que ocupen llocs poc qualificats.

Ara bé, contràriament a l'opinió molt estesa sobre el fet que aquest tipus de jornada és escollida per combinar el treball remunerat amb el treball domèstic familiar, l'enquesta mostra que només el 24% ho ha fet per fer front a les tasques domèstiques i familiars.. Pel que fa als homes, cap ha hagut d'acceptar aquestes condicions per fer front a les tasques de cura familiar, Aquestes dades posen en evidència, una vegada més, que les tasques de cura del grup familiar recauen sobre les dones. Així mateix, el 48,5% de les dones i el 36,6% dels homes han hagut d'acceptar aquestes condicions perquè el tipus de treball ho exigia, el que mostra que aquestes noves condicions de treball estan agreujant sobretot les condicions d'inserció laboral de les dones.

Altres estudis realitzats mostren que aquestes condicions laborals són un obstacle per a la promoció, com també per a l'accés a la formació continua, de manera que les persones -majoritàriament dones- que treballen a temps parcial són marginades i considerades com a mà d'obra de segona categoria.

L'enquesta metropolitana de 1995 situa, per a Barcelona ciutat, la taxa d'atur per a les dones en el 20,75% i en el cas de les dones joves en el 34,4%, mentre que per als homes és més baixa (16,5% i 26,6% respectivament). Aquestes taxes d'atur han estat molt més elevades que a l'any 1990 i fins i tot que al 1985, moment de forta recessió de l'ocupació.

La taxa d'atur de les dones només és més baixa que la dels homes en les franges d'edat de més de 45 anys. Al marge de la qualificació i el nivell d'estudis, les dones constitueixen una part molt important de les franges més vulnerables del mercat de treball.

Pel que fa a la cobertura social, les dones són les que reben menys subsidis d'atur i només una quarta part de les aturades hi té dret. Dues de cada tres no té cap tipus d'ajut en concepte de desocupació. Aquestes dades també subratllen la manca d'independència econòmica de la majoria de les dones aturades.

L'enquesta també posa en relleu que, per comparació als resultats obtinguts l'any 1990, les dones tenen una actitud més activa per buscar feina i estan més disposades a acceptar qualsevol tipus d'ocupació per tal d'incorporar-se a la vida laboral. Una de cada tres ha participat en algun curs de formació en els darrers 5 anys. Cal assenyalar que les dones són les principals usuàries d'aquests tipus de programes de formació i reciclatge professional.

Més de la meitat de les dones barcelonines (56%) no estan incorporades en el mercat de treball. Dues terceres parts són dones mestresses de casa i la resta són jubilades amb una petita proporció de les dones amb disminucions fisiques o psíquiques o de les estudiants.

En aquest tipus de dones es troben les mestresses de casa. Hi pertanyen la meitat de les dones de més de 45 anys i només una quarta part de les menors d'aquesta edat. Es tracta d'un grup de persones presents a llars de totes les categories socioeconòmiques, però que elles mateixes tenen un nivell d'estudis més baix que el conjunt de dones de Barcelona.

Aquest grup va decréixer entre 1985 i 1990, però s'ha estancat en el darrer quinquenni. Entre les dones de 30 a 45 anys perdura una quarta part que es declara mestressa de casa, i també es pot trobar entre el grup de 18 a 30 anys. Aquest estancament caldria analitzar si no té a veure amb la recessió de l'ocupació junt amb la manca de serveis pùblics per alleugerar les càrregues familiars i que forcen algunes dones a tornar a ocupar-se només de les tasques domèstiques de la seva família.

La proporció de dones sense ingressos representa un terç de la població femenina de més de 20 anys i una de cada dues entre les dones de 45 a 60 anys. La proporció de dones sense ingressos no ha variat en els darrers cinc anys. En canvi, si es compara amb els homes aquesta situació només afecta 1 de cada 10. A més, cal afegir que les dones tenen ingressos molt inferiors als dels homes (vegeu la taula 2 de l'annex). L'any 1995, les dones van ingressar el 67,7% del que percebien els homes i més de la meitat de la població femenina (55%) va ingressar 60.000 ptes. o menys mensuals, mentre que només un 20% d'homes no va arribar a aquesta quantitat. De totes maneres, en els darrers 5 anys s'han reduït les diferències entre els dos col·lectius per un major augment dels homes, que han passat a dependre dels salaris socials. De qualsevol manera, les dones són majoritàries entre les categories que engrosseixen les bosses de pobresa de la ciutat.

Les diferències salarials entre homes i dones també es mantenen i les dones encara perceben una mitjana del 70% dels salaris que perceben els homes. Aquestes diferències s'agreugen entre les categories més altes.

En les categories de tècnics mitjans, però especialment de personal administratiu, les diferències han augmentat en detriment de les dones en el darrer quinquenni. Aquest fet és especialment preocupant ja que són les categories on s'acumula una proporció més gran de dones.
  

2.4
El treball de cura del grup familiar

La realització de les tasques domèstiques continua a càrrec de les dones i, com s'ha vist, el percentatge de participació exclusiva d'aquestes no ha disminuït en el darrer quinquenni.

Segons les feines analitzades per l'enquesta, les dones cuinen, fan la neteja de la casa i de la cuina i la neteja i cura de la roba en un 75% aproximat de llars. A la quarta part restant aquestes tasques es reparteixen entre els dos membres de la parella (entre un 5% i un 9% de les llars, depenent del tipus d'activitat) o s'encarrega a personal extern (entre un 2% i 12% de llars) (vegeu les taules 3 i 4 de l'annex).

La importància del temps dedicat per les dones al treball domèstic varia sobretot en funció de les característiques socials de les dones. Així, les mestresses de casa tenen jornades del doble de temps que les dones que tenen un treball remunerat. La diferència encara és més gran quan a més de treballar fora de la llar ho fan en llocs qualificats. Malgrat que aquestes dones són les que reben més ajut per part de la resta de la família i tenen una millor dotació d'equipament domèstic, la "doble jornada" no està exempta de tensions i de sobrecàrrega que incideix en el seu desenvolupament professional, en la seva participació social i en la seva pròpia salut.

Tanmateix, l'aportació de les dones al benestar familiar, per mitjà de la seva aportació a la cura del grup familiar, no és valorat socialment, i a més es considera una càrrega que els pertany pel fet de ser dones, la qual cosa no vol dir que sigui una elecció escollida per aquestes.

No es disposa de gaires dades de Barcelona ciutat sobre la cura de les persones, però s'observa que quan es tracta d'acompanyar persones adultes o nenes i nens al metge, cuidar dels malalts i de les persones grans recau més sobre les dones. També altres estudis que s'han fet assenyalen que, en el cas que els homes participin en les tasques de cura, aquests es cuiden principalment de les criatures.

Els treballs d'anàlisi sobre l'enquesta de salut de la ciutat de Barcelona mostra que la salut mental de les dones és inferior si han de tenir cura, "sense que ningú les ajudi", dels malalts o les persones majors de 65 anys que viuen a la llar .

La desigual distribució de les tasques domèstiques i de cura a l'interior de la llar, i principalment entre homes i dones, fa que la distribució de la jornada i la disponibilitat de temps lliure evidenciï unes grans diferències per sexe.

La manca de temps de les dones, principalment les que tenen un treball remunerat junt amb el treball domèstic, incideix negativament en la seva expansió social. El nivell associatiu de les barcelonines està força per sota del dels barcelonins.
  

2.5
Les conseqüencies a nivell de la salut

L'estat de salut de les dones i els homes està clarament influenciat per les desigualtats de classe i de gènere. Les desigualtats socials afecten les persones en general, però pel que fa a les dones cal afegir la desigualtat de la divisió sexual del treball (productiu i reproductiu). És aquí on es troba la primera dificultat en estudiar la salut i el gènere.

Com ja s'ha dit, la majoria de les dones exerceix activitats reproductives de cura i criança dels fills/es o del treball domèstic (exclusives o concomitants a activitats remunerades) que per a la majoria de les societats occidentals són considerades improductives. Els rols atribuïts i assumits per les dones i els homes són determinants per a la seva salut física i mental i la seva qualitat de vida, per això és important considerar no només les diferències biològiques (tot i que molt sovint no estan considerades), sinó també l'impacte que tenen en la salut dels individus la classe social i els estils de vida, les condicions de treball productiu i reproductiu i l'ús del temps.

Segons les dades de l'Enquesta de Salut de Barcelona de 1992 (ESB92), considerant tots els grups d'edat, un 25% de les dones declarava patir quatre o més trastorns crònics, mentre que per als homes aquest percentatge només va ser d'un 13%. Un 38% de les dones presentava artrosis o dolors articulars, mentre que per als homes aquest percentatge va ser d'un 16%. Fet que es repeteix pel que fa a les migranyes, al dolor crònic de mal d'esquena, les varius i els problemes nerviosos/depressions, essent sempre la proporció de dones que declarava aquestes malalties més elevada que la dels homes (vegeu les taules 5 i 6 de l'annex).

Entre les dones que vivien en famílies monoparentals, un 80% declarava patir algun trastorn crònic mentre que només ho feia un 56% dels homes.

En un estudi que utilitzava les dades de la ESB92, en analitzar l'estat de salut percebuda de les dones, segons el tipus de treball que realitzaven (dicotomitzant en treball remunerat i treball no remunerat -mestresses de casa-), s'observà l'efecte beneficiós del treball remunerat, tot i que suposés una doble jornada (vegeu la taula 7 de l'annex). També es destacà la importància de la relació entre la classe social i l'estat de salut percebuda, de manera que encara que no tinguessin un treball remunerat (mestresses de casa) un 80% de les dones de la classe més benestant percebien la seva salut com a molt bona/bona. En d'altres paraules, si comparem dins d'una mateixa classe social les dones que tenen un treball remunerat, aquestes tenen més bona salut que les que no en tenen. En canvi, si comparem entre classes socials, l'efecte beneficiós del treball remunerat per a la salut de les dones és menys evident que l'efecte de tots els condicionants socials de la classe social. Si visualitzem, en el cas de la ciutat de Barcelona, una dona de classe alta que viu al barri de Pedralbes, que declara que la seva ocupació és mestressa de casa i que no té problemes econòmics, paga una ajuda externa per als treballs domèstics i surt a fer gimnàstica, tindrà millor salut que una dona de classe baixa, que viu a Nou Barris, que treballa vuit hores al dia fent feines de neteja, que té dos nens petits i que arriba a final de mes amb dificultat.

En relació a la morbilitat i atenció sanitària, cal tenir en compte que: ­ El tumor maligne de mama és una de les principals causes de mortalitat femenina, tot i que en molts països és la població amb més nivell d'estudis la que té les taxes de mortalitat més elevades quant a aquest tumor, a Barcelona no s'observa aquesta tendència. A més, en els anys 1993 i 1994 s'han observat taxes de mortalitat per càncer de mama inferior a les recollides l'any 1992. ­ Segons el Pla de Salut de la regió de Barcelona ciutat (dades de 1993) un 39% dels pacients atesos en unitat de convalescència eren homes i un 61% eren dones. Els homes eren majoritaris entre els malalts atesos en unitats de tractament de la SIDA.

2.6
La violència contra les dones

Cal considerar que la violència intrafamiliar és un fenomen ampli i complex que s'ha donat al llarg de la història. És una de les formes de "diferenciació" entre persones amb poder en exercici i persones sotmeses. La gran majoria de les agressions en l'àmbit familiar són dirigides contra les dones (esposes, companyes, filles, germanes...) i exercides pels homes (marits, companys, pares, germans...).

La violència contra les dones és originada per la desigualtat existent entre homes i dones. La distribució dels rols tradicionals home/dona, la forma de transmetre'ls i el fet que les dones, al llarg de la història, s'han fet dipositàries passives del paper assignat com a pertayents al "gènere/sexe dèbil", produeix la identificació amb els estereotips sexistes discriminatoris i les fa vulnerables a ser receptores de violència intrafamiliar.

No es pot obviar que, si bé s'han experimentat canvis i avenços en aquest tema, la important incidència dels sexisme en la societat patriarcal en l'actualitat, (poc o molt) encara es fa sentir en totes les seves estructures. S'ha de tenir en compte també que les agressions d'àmbit domèstic també repercuteixen en la resta del nucli familiar.

D'altra banda, la situació, ja penosa per si mateixa, de les dones maltractades, es veu agreujada per la poquíssima cobertura legal que les empara i que les impulsa a marxar de casa com a única possibilitat de defensa.

Segons els experts, les xifres parlen només d'un 10% de denúncies respecte als casos totals. El 35% de les denúncies és la primera que fa la víctima. Un 10% de les denúncies són retirades.

Respecte a la durada dels maltractaments, en el 80% dels casos s'han produït durant més d'un any i, d'aquests, el 33% es produeixen sempre.
  

Els serveis públics a Barcelona
  
3.1
Els serveis del benestar

Si bé és veritat que s'han fet esforços per estendre i descentralitzar els serveis socials i donar una millor definició de les funcions d'aquests, no existeixen les mesures ni els recursos necessaris perquè adquireixin un caràcter universal, sinó que estan contemplats només per atendre les necessitats bàsiques de grups de la població amb algun tipus de problemàtica especial, però a condició de trobar-se en situació de "necessitat", el que els situa, en la pràctica, en una orientació beneficoassistencial. Estem, doncs, molt lluny d'una cobertura basada en la idea de ciutadania social.

Les limitacions de la protecció social, a la qual només té dret una part limitada de la població, evidencien que les institucions públiques continuen comptant amb la família com a puntal principal per a la seguretat i protecció social de les persones. Pel que fa a les dones, aquesta concepció no tendeix a corregir les discriminacions i desigualtats de gènere, sinó que les consolida.
  

3.2
La situació dels serveis existents

La ciutat de Barcelona té una dotació de serveis important, però insuficient en relació a les necessitats , i sense voler fer una presentació exhaustiva de la situació dels serveis a la ciutat, a tall d'exemple es fa esment de determinats aspectes.

Pel que fa referència a la xarxa de serveis socials municipals, aquesta està present en quasi tots els barris. Les xarxes de serveis socials municipals són la porta d'entrada cap a altres serveis especialitzats d'atenció social i el nucli on s'articulen els ajuts que poden esdevenir de la conselleria de Benestar Social de la Generalitat i d'altres sectors. Una de les tasques que desenvolupa aquesta xarxa és principalment la de canalitzar la demanda d'ajuda de les famílies o persones que viuen soles, velles o malaltes, amb el programa d'atenció domiciliària (vegeu la taula 10 de l'annex) que facilita ajuts a la llar mitjançant treballadores familiars, o serveis de menjador, arranjament, neteja i bugaderia, en nombre encara molt per sota de la demanda.

Els serveis sanitaris tenen fet, de forma parcial, el desplegament de les àrees bàsiques de salut, creant diferències entre els barris, encara que la cobertura sanitària és bastant completa en els antics ambulatoris, amb el suport dels equips PADES. En canvi, es detecta una manca d'infraestructura sanitària (centres de dia, centres de convalescència, centres alternatius a l'hospital psiquiàtric...) per a les persones que tenen problemes físics o psíquics, persones amb trastorns de la conducta alimentària i per a les persones grans.

També cal fer referència a les necessitats de la gent de mitjana edat, amb problemes d'alcoholisme o malalties cròniques, que no tenen cap centre d'acollida intermedi per poder ser atesa mentre la resta de la família treballa.

Pel que fa referència als serveis per a la infància, es detecta que l'oferta de guarderies públiques és totalment insuficient, com també altre tipus d'infraestructura complementari a les escoles.

Quant a Justícia, encara que pel fet de ser la ciutat de Barcelona el nucli aglutinatiu d'aquest tipus de serveis l'accessibilitat és ràpida, cal posar en relleu tant la manca de coordinació entre els serveis personals i els organismes de justicia com que els processos són molt lents i molt carregats de burocràcia.
   

3.3
La distribució dels serveis socials i el seu funcionament

Respecte a la distribució dels serveis, es pot dir que a Barcelona existeixen zones més ben dotades en serveis que d'altres. Per tant, caldria analitzar les necessitats de les zones menys dotades per poder plantejar un increment de les infraestructures o bé una redistribució dels serveis sobresaturats en demanda.

Quant als continguts ens trobem amb zones de Barcelona en què existint els mateixos serveis públics sobre el paper, aquests no tenen les mateixes dotacions pressupostàries que d'altres de les mateixes característiques en altres zones. Els arguments utilitzats per a justificar aquesta situació poden ser que no hi ha més recursos econòmics o que es considera que no fan falta determinats serveis. Aquest fet condueix la població a haver de buscar sortides individuals a problemes que no tenen cobertura, quan en altres àrees de Barcelona sí la tenen.

També es detecta una manca d'unificació de criteris respecte a la utilització dels serveis. El fet de no existir criteris unificats o d'haver de passar per molts departaments, fer servir diferents serveis atomitzats dintre de l'estructura burocràtica i amb poca o nul·la connexió entre ells produeix un cansament per part de l'usuari que l'obliga a buscar-se les solucions als seus problemes de forma individualitzada, en cas de poder pagar els serveis, de forma privada, i en cas de no poder-ho fer, intentant resoldre el problema com es pugui, si és que té alguna manera de poder-ho fer, o bé esperar a convertir-se en notícia dels diaris.

També s'observa una manca de coordinació entre els diferents departaments, la qual cosa impedeix poder donar serveis més globals a problemàtiques complexes.

Pel que fa al funcionament dels serveis sanitaris, segons l'ESCA (Enquesta de Salut de Catalunya, 1994) les dades corresponents a la ciutat de Barcelona mostren que en el grup d'edat de 15 a 44 anys, el 20% dels homes i el 23% de les dones estaven insatisfetes o molt insatisfetes amb el temps d'espera a la sanitat pública. Aproximadament un 10% d'homes i de dones d'aquest mateix grup d'edat estava insatisfet amb el temps dedicat en la consulta.

En general, per a tots els grups d'edat, un 9% dels homes i un 11% de les dones estaven insatisfetes amb els serveis sanitaris i un 60% dels homes i un 64% de les dones opinen que calen canvis fonamentals en el sistema sanitari.

També s'han constatat biaixos de gènere en el diagnòstic i el tractament de les dones respecte als homes i una manca de calidesa i acollida en les relacions de les dones amb el sistema sanitari.

En relació a l'accessibilitat i adaptabilitat dels serveis sanitaris a la diversitat de poblacions, en relació a les dones i homes amb disminucions físiques o psíquiques es constata que, encara que hi ha normes establertes sobre el mobiliari, el material sanitari i els espais, aquestes no s'apliquen en tots els centres.
  

3.4
Noves tendències en la gestió dels serveis

3.4.1
Reducció de les despeses i manca de noves inversions

Com s'ha assenyalat en l'anàlisi de la situació, a la ciutat de Barcelona es detecta un increment de les necessitats de serveis públics. En canvi s'observa una contenció de la despesa i es ressent la manca de noves inversions per fer front a les necessitats no cobertes i a les noves necessitats d'una ciutat en procés de canvi (increment de la gent gran, de la població immigrada, del nombre de dones que treballen...).

3.4.2
Privatització i tercer sector

La crisi de l'Estat del Benestar va acompanyada també de la pèrdua del paper de les institucions públiques amb una tendència clara vers la privatització dels serveis a les persones, de manera a disminuir la responsabilitat de l'Estat en la cobertura dels serveis i a una transformació dels criteris de gestió pública en favor de la rendibilitat econòmica.

Aquestes transformacions, que ja s'han iniciat a la nostra ciutat amb l'externalització de determinats serveis, corren el risc de tenir conseqüències negatives per a les dones, com a consumidores i com a proveïdores de serveis (treballadores): a) Com a consumidores ­ La privatització dels serveis condueix sovint a la disminució de la qualitat de la cobertura, de manera a reduir el caràcter redistributiu dels serveis socials. ­ La privatització implica sovint la implantació de criteris de rendibilitat econòmica en detriment de la millora de la qualitat dels serveis. ­ També impossibilita la participació i el control per part dels ciutadans i ciutadanes respecte al funcionament dels serveis, dificultant la implantació de criteris de qualitat i desregularitza els criteris per els quals l'usuari te dret a la prestació. b) Com a proveïdores de serveis ­ Aquestes transformacions poden també perjudicar les dones com a treballadores dels serveis personals, ja que una gran majoria de la mà d'obra són dones.La privatització dels serveis o la contenció de la despesa condueix sovint a una precarització de les condicions de treball amb vista a un increment de la rendibilitat o a una reducció de la despesa, que es tradueix en contractes precaris, compressió salarial, increment de la càrrega de treball...

En definitiva, les tendències a la reducció dels recursos i la privatització de determinats serveis van en contra de la millora de la qualitat de vida dels ciutadans i les ciutadanes i de la disminució de les desigualtats en termes de gènere.

També cal assenyalar l'aparició del "tercer sector", constituit per entitats privades sense ànim de lucre, que sota els valors de solidaritat i nodrides de fons públics i força de treball voluntària o semi-voluntària aporten serveis sanitaris bàsics, serveis socials psicològics, etc., i que obra el debat de la necessitat de la titularitat pública.

L'aportació que realitzen les entitats del tercer sector, en les que ja no queda tan clara ni la gratuïtat del servei ni l'eficàcia del mateix però que per altra banda pot oferir més capacitat de cobertura i donar serveis més variats que el sector públic, ha anat portant una reducció gradual dels serveis públics, amb el conseqüent estalvi "aparent" d'aquests entesos com a serveis totalment finançats pel sector públic i gratuïts o semi-gratuïts per a l'usuari, i ha impossibilitat fer un desplegament més eficaç de serveis en el pròpi sector pùblic.

Els primers usuaris/es afectats directament per aquest canvi són les persones dependents d'aquests serveis i els seus cuidadors (que en un percentatge molt alt són dones). Les dificultats per poder pagar part de les quotes per la prestació i/o la provisionalitat dels serveis, en alguns casos per la provisionalitat contractual dels treballadors, o pel fet que aquests siguin voluntaris, o per estar l'entitat pendent del cobrament de la corresponent subvenció, comporten la dificultat d'obtenir un servei durant un període de temps més llarg o de forma continuada. Aquesta situació provoca que els usuaris/es solament accedeixin als serveis en situacions de crisi i/o de màxima necessitat.
  

Conclusions
  
4.1
L'estat del benestar

­ A l'Estat espanyol, malgrat els avenços de la democràcia, la despesa social per habitant és de les més baixes d'Europa, la qual cosa fa que la majoria de tasques quedin en mans de la família i, en concret, en mans de les dones. ­ Aquesta feina és doncs, moltes vegades, invisible i gens valorada a nivell social. ­ La reducció de la despesa pública en serveis socials consolida el paper de les dones com a "cuidadores" i incrementa les desigualtats entre homes i dones en els àmbits laboral, polític i social.

  

4.3
Els serveis públics a la ciutat de barcelona

­ Els serveis socials, teòricament, són de caràcter universal, però la manca de recursos els limita de fet als col·lectius més necessitats. La qual cosa evidencia que les institucions públiques segueixen comptant amb la família com a puntal principal per a la seguretat i protecció social de les persones. ­ La ciutat de Barcelona té una dotació de serveis important, però insuficient en relació a les necessitats. ­ La població de Barcelona està envellint. Les places de residències i centres de dia disponibles només cobreixen una mínima part de la població de més de 65 anys, i la majoria d'aquestes places pertanyen a institucions privades. ­ En els serveis sanitaris es detecta una manca d'infraestructura per a les persones malaltes de llarga durada o amb malalties cròniques, convalescents, amb trastorns de l'alimentació, alcoholisme i persones grans que necessiten assistència sanitària continuada. ­ L'oferta de guarderies públiques és totalment insuficient. ­ A Barcelona hi ha zones més ben dotades en serveis públics que d'altres. S'observa l'existència de diferents criteris de cobertura en funció de les dotacions de cada barri. Es detecta una manca de coordinació entre els diferents departaments que dificulta donar serveis més globals a problemàtiques complexes. ­ S'observa una tendència a la privatització dels serveis amb el risc que condueixi a la disminució de la cobertura, a la implantació de criteris de rendibilitat en detriment de la qualitat dels serveis i a una precarització de les condicions de treball de les proveïdores de serveis, que en general també són dones. En relació a la qualitat dels serveis : ­ La manca de coordinació dels serveis (tant dins de la mateixa administració com entre les diferents administracions) produeix un cansament en l'usuari/a i d'altres vegades condueix a la impossibilitat real per arribar a resoldre el seu problema. ­ Quant als serveis de salut, es detecta un alt índex d'insatisfacció en relació al temps d'espera, els horaris i el temps d'atenció a la consulta. També es percep una manca de calidesa i acolliment en el tracte. ­ Es detecten biaixos de gènere en el diagnòstic i tractament de les dones respecte als homes. ­ S'assenyala una absència total de sensibilitat vers l'experiència i la participació de les usuàries a l'hora de planificar i dissenyar els serveis. ­ També s'observa un desig compartit per totes les dones de comptar amb serveis públics comuns per a tota la població, i no específics, on la diferència de gènere i de grup (dones grans, dones amb disminucions físiques o psíquiques, dones joves, immigrants, dones amb diferents opcions sexuals, sense sostre, etc.) es tinguin en compte.

  

Propostes per a una ciutat més convivial i sostenible

Les propostes que les dones de Barcelona han fet són molt riques per la seva diversitat, la seva imaginació i una gran concreció que permet anar d'allò més general al més concret, abastant tots els àmbits de la vida quotidiana, no solament de les mateixes dones, sinó del seu entorn immediat.

La ciutat que les dones volen i els serveis que elles desitgen i necessiten han fet sentir la veu de les dones dels districtes de Barcelona, de les associacions, i de les dones dels sindicats i dels partits. Totes elles estan fent propostes per al canvi, de manera que la ciutat de Barcelona no sigui només aquella en que les dones i els homes tinguin cobertes les necessitats bàsiques per a una vida digna, sinó aquella en la qual la ciutadania sigui la protagonista del disseny, l'organització i la pròpia transformació de la realitat social, amb un èmfasi especial en prevenir i resoldre l'exclusió social i afavorir la millora continuada de les condicions de vida de les barcelonines i els barcelonins.

Així mateix es proposen mesures concretes per al canvi immediat en el terreny de la violència, de la marginació, de la possibilitat d'incrementar la incorporació de les dones en el mercat de treball, i dels camps en què haurien d'accedir a la formació continuada. L'envelliment de la població i la cura de la gent gran constitueixen una de les àrees on els recursos es mostren més escassos. La salut i els biaixos de gènere en l'assistència sanitària i la manca de recursos al voltant de la cura dels nens i nenes són també àrees on s'han detectat necessitats i s'han fet propostes de canvi. Finalment, l'educació, els esports i la cultura també s'entén que formen part del benestar de la ciutat.

Però les dones han demanat també que els serveis no sols creixin en nombre i diversitat, sinó que també han dit com volen que funcionin, i com es poden apropar més a les necessitats de les usuàries que els han de fer servir. Les propostes sobre l'organització dels serveis, la necessitat d'informació a tots els nivells, així com els problemes de horaris o accessibilitat donen una mostra de la creativitat de les dones per fer una ciutat mes convivial i sostenible.
  

5.1
Respostes a les necessitats detectades

A continuació es presenten les propostes per fer front a cada tipus de problemàtica detectada:

5.1.1
Violència

Creació de cases d'acollida de fàcil accés per a dones amb problemes, diferenciant centres que puguin acollir en cas d'urgència i centres de tractament i rehabilitació. Caldria recordar la normativa europea que recomana una plaça per cada 10.000 habitants, que en el cas de Barcelona seria d'unes 160 places.

Que tots els centres estiguin exempts de barreres arquitectòniques per tal que hi puguin tenir fàcil accés tant les dones disminuïdes físiques com les cegues.

Reformular la funció dels centres d'acolliment i dotar-los de continguts pedagògics i terapèutics.

Creació de serveis específics per a les dones amb centres d'informació permanent les 24 hores, per districtes, atesos per personal especialitzat, donant cobertura als grups de suport ja existents que treballen des d'una perspectiva de gènere. A més, en tots els centres d'informació hi hauria d'haver persones que parlessin el llenguatge dels signes, per a persones sordes.

Creació de comissaries especialitzades, a cada barri, amb dones policies adientment formades, per tal d'apropar aquests serveis a les ciutadanes.

S'hauria d'estudiar els tipus de maltractaments que reben les dones disminuïdes, tant a nivell físic (agressions) i de comunicació (no sortir de casa), com psicològics (tractament infantilitzant).

Creació de recursos d'assessorament jurídic i psicològic, amb bosses d'ajuda municipal perquè les dones puguin escollir advocat i terapeuta de la seva confiança.

Potenciar o prioritzar les xarxes entre grups de dones, centres d'assistència primària, policia del districte, treballadores del centre d'acollida i altres serveis implicats per intercanviar estratègies d'acció.

Realitzar campanyes institucionals de sensibilització contra la violència en general i contra la que pateixen les dones en particular.

Elaboració de tríptics informatius sobre drets i serveis, que es reparteixin a tots els llocs del barri freqüentats per dones. Informació a través de les emissores de ràdio i introduir unitats didàctiques sobre el tema a les escoles.

Arbitrar mesures perquè les dones immigrants que han vingut per reagrupació familiar puguin lluitar pels seus drets davant els maltractaments, sense l'amenaça d'expulsió.

5.1.2
Presó

Promoure la possibilitat de donar altres alternatives, com treball comunitari o reconciliacions abans d'anar a la presó.

Promoure la tutela de les persones empresonades, ajudant amb suport psicològic i amb suport específic per a dones amb fills petits, o amb problemes de droga, Sida, o malalties.

Promoure la formació i reinserció laboral de les dones empresonades.

Promoure polítiques educatives i solidàries de prevenció de la marginació, amb intervencions específiques en determinats districtes de Barcelona.

Creació d'un centre d'acollida que faci de pont entre el centre penitenciari i el món exterior. Aquest centre hauria de complir les funcions següents:

­ Permetre l'acollida temporal de la ex-presa

­ Servir com a lloc de trobada de les internes amb els membres de la seva família durant els permisos periòdics

­ Ser utilitzat pels parents de les internes en les seves visites al centre penitenciari

­ Oferir una atenció multidisciplinària per aconseguir una incorporació progressiva de l'ex-presa a la societat (accés a habitatges, formació professional, ocupació, etc.)

Facilitar suport tècnic i econòmic al teixit associatiu i a les entitats que treballen amb aquest col·lectiu de dones.

Plans de formació especial del personal dels Serveis Socials (municipals) que difonguin el coneixement de la problemàtica de les dones amb necessitats específiques.

5.1.3
Formació

En el camp de la formació s'han presentat propostes al voltant de la formació i educació per incorporar-se al mercat de treball, per al creixement personal, per a la cura de la família i també per a l'estímul de la corresponsabilitat de la unitat familiar.

Laboral

Falten serveis d'orientació professional i personal.

Programar la realització de mòduls que facilitin unes eines específiques a les dones per poder accedir al món del treball (autoestima, organització del temps, com buscar feina). Fent especial atenció a les dones més grans de 45 anys i a les joves que busquen la primera feina.

Realització de cursos especials adreçats a la inserció laboral i professional de les dones a l'atur.

Incentivar l'accés de la dona a professions relacionades amb les noves tecnologies. Cursos gratuïts per a formació d'operadores.

Fomentar, dins l'ampli camp dels nous jaciments d'ocupació, les iniciatives d'autoocupació de dones i potenciar programes propis per a dones emprenedores.

Creació d'aules de formació continuada per a adults relacionada amb el treball i amb la possibilitat de reciclar-se.

Optimitzar la utilització dels recursos del Fons Social Europeu i altres programes específics per a l'ocupació de les dones (NOW).

Distribució i ampliació de les bosses de treball i de les professions amb futur. Facilitar la formació o l'accés als cursos de l'INEM.

Informació sobre les possibilitats de formació dels mateixos serveis i associacions de la ciutat.

Incentivar plans de formació per a la inserció laboral de les dones disminuïdes.

Creixement personal

Fomentar la realització de cursos i tallers que permetin una autoformació socialitzadora, augment d'autonomia personal, autoestima, i desenvolupament personal i de la creativitat. Els llocs idonis per realitzar aquestes activitats són el centres cívics, cases de cultura, associacions i entitats sense ànim de lucre.

Promoure l'autonomia personal i col·lectiva de les dones que es troben en situacions més extremes, facilitant la seva participació com a usuàries en la resolució de llurs problemes, evitant l'assistencialisme i la beneficència i estimulant el voluntariat social i la solidaritat com a mecanisme d'integració i cohesió social.

Escoles de pares i mares com a espais de formació i no només d'informació

La inserció cultural de totes les dones i en especial de les dones immigrants hauria de ser impulsada des de les institucions. Els cursos de català haurien de ser gratuïts. Facilitar l'aprenentatge de costums de la societat, menjars, horaris, festes i tradicions.

Crear una escola com a espai de formació per a famílies que conviuen amb una persona amb disminucions físiques o psíquiques.

Corresponsabilitat

Formació per als canvis de les actituds i els rols familiars que impliquin una majoria de dones de tots els nivells. Treball dintre de les associacions per poder canviar actituds.

Formació de la població masculina per poder assumir les tasques domèstiques que ara no fan, amb campanyes de formació ciutadana estimulant la participació i la corresponsabilitat.

5.1.4
Treball

Incentivar la contractació indefinida de dones, sobretot de les de mitjana edat, i que la negociació dels convenis (l'àmbit de contractació de les institucions públiques ha de ser un exemple) desenvolupin estratègies per possibilitar l'accés, la permanència i la promoció de les dones en el mercat de treball. Valorar la possibilitat de prendre mesures d'acció positiva.

Des de l'Ajuntament, donar prioritat als contractes amb empreses de serveis que respectin la paritat entre homes i dones en la seva plantilla de personal.

Vetllar perquè es compleixi el tant per cent de reserva de llocs de treball per a persones amb disminució i que aquests siguin repartits equitativament entre les dones i els homes.

Reciclatges gratuïts i formació professional continuada per a dones en actiu o en atur. Difondre més el programa de formació de Barcelona Activa.

Facilitar que les dones derivades de serveis socials que cobren el Pirmi (Programa interderpartamental de la renda mínima) puguin participar en tot l'itinerari de formació que proporciona Barcelona Activa.

Reducció de la jornada laboral sí, però no solament per a les dones.

Buscar mecanismes, com per exemple les quotes, perquè el mercat laboral tingui un equilibri entre homes i dones en els diferents sectors i categories professionals.

Flexibilitzar l'horari laboral per facilitar que els homes puguin assumir també responsabili-tats familiars. Negociar dins els convenis col·lectius estratègies que facilitin la incorporació a les tasques reproductives dels homes. ¿Incentivar els permisos? Les baixes maternals de setze setmanes són massa curtes i els pares només poden agafar les últimes setmanes. Proposar fórmules noves d'incorporació progressiva, amb mitja jornada per tothom.

Negociar dins els convenis col·lectius estratègies que articulin tant els permisos com l'organització del temps de treball, per fer compatible la vida familiar i laboral. Seguiment i compliment de directrius europees.

Per a les treballadores del servei domèstic s'apunta la necessitat d'unir esforços a través d'un sindicat o una associació per poder conèixer els seus drets i poder lluitar contra els abusos, en especial per a les dones immigrants.

Intentar trobar solucions per a les dones que tenen dificultats en deixar els fills, persones grans o malalts, per poder iniciar un treball o realitzar cursos de formació, facilitant espais o serveis.

Dret de les mestresses de casa a cotitzar a la Seguretat Social com qualsevol altre treballador, i revisió de la pensió no contributiva.

5.1.5
Educació

Fer de l'escola un instrument efectiu de compensació de les desigualtats.

Formació en la corresponsabilitat des de les escoles. L'educació com a eina transformadora de consciències.

Vetllar perquè l'escola, en tots els seus nivells, no sigui un espai reproductor dels rols tradicionals violents i sexistes (en els jocs i les joguines, en els contes infantils, en els materials pedagògics, en les activitats esportives).

Formació a les adolescents sobre la discriminació i el sexisme. Conferències informatives en els instituts ara i després del Congrés (Crèdits de síntesis d'ESO).

Que el Consell Escolar Municipal, com a organisme bàsic de participació social, vetlli per la garantia d'una veritable coeducació i respecte a la diversitat.

Promoure l'eliminació dels trets sexistes en la formació del professorat de les escoles municipals, en els llibres de text utilitzats, en el llenguatge emprat, etc.

Dotar els centres i/o zones educatives d'Equips d'Orientació Escolar i Professional que incorporin criteris de no discriminació cap a uns sectors professionals o altres en funció del sexe. Fomentar treballs, investigacions i activitats formatives que ajudin a canviar la segregació existent en termes de sexe i facin efectiva i real la coeducació en tots els nivells educatius.

Impulsar la flexibilització horària de les entrades i sortides de les escoles en tots els nivells educatius, especialment pel que fa a les Escoles Bressol i l'Escola Primària.

Donar prioritat en l'obtenció de places a les escoles bressol municipals a les dones responsables de famílies monoparentals amb criatures petites.

5.1.6
Esports

Estudiar si l'oferta municipal arriba a tots els col·lectius de dones i a les seves necessitats específiques.

Rendibilitzar els equipaments esportius de la ciutat en horaris especialment pensats per facilitar la participació de les dones.

Promoure una xarxa de recursos i serveis per facilitar l'accés de les dones en la pràctica esportiva.

5.1.7
Cultura

Promoure la presència de dones en els actes públics organitzats per les institucions i entitats de la ciutat: pregons, jurats de premis, conferències, congressos, exposicions, festes majors, etc.

Promoure el saber femení en els actes culturals organitzats per l'ajuntament i altres entitats amb què es col·labori.

Donar suport a estudis que tinguin com a objecte el paper de les dones en la història i la vida de la ciutat.

Promoure la creació de fons documentals i d'altres tipus als museus, arxius i biblioteques especialitzats per facilitar la consulta en temes de dones.

Desagregar per sexe totes les estadístiques municipals, per facilitar l'estudi de la realitat de les dones de Barcelona.

Recuperar i potenciar les activitats artístiques i artesanals realitzades per dones com a part del patrimoni cultural de la ciutat.

Promoure, recuperar i incentivar la transmissió oral de la cultura on la dona és protagonista.

Incorporar la dimensió d'igualtat d'oportunitats en el món del teatre, el cinema i la música que promou l'Ajuntament.


5.1.8
Gent gran

Garantir les condicions d'habitabilitat i d'accessibilitat de les seves llars, mitjançant ajuts d'infrastructura i d'equipament de les seves cases.

Ampliar l'oferta d'atencions domiciliàries (treballadors familiars, ajuts a la llar, servei d'alarma telefònica). Extensió d'aquests serveis a les famílies que tenen gent gran a casa i no disposen dels mitjans econòmics i materials suficients.

Creació de més centres de dia per a la gent gran i que tinguin horaris i calendari el més flexible possible. Subvencionar totalment o parcial les places, incloent-hi els transports. Moltes vegades el cost total supera en més de la meitat la pensió que cobren les persones jubilades. Complementar els diferents serveis que ofereix el centre amb el voluntariat del barri.

Aquests centres de dia haurien de pertànyer a l'Ajuntament de Barcelona, ja que des dels districtes es pot acostar millor aquesta oferta de serveis a les ciutadanes i ciutadans.

Creació de cases tutelades o cases compartides que siguin alternatives a les residències, on les persones grans hi trobin convivència i cura, fent especial atenció a la supressió de les barreres arquitectòniques.

Destinar més recursos públics a l'atenció domiciliària de qualitat, en especial la dedicada a la gent gran. Considerar l'ajuda de neteja i companyia com una necessitat. Que la prestació es realitzi en col·laboració amb les famílies o amb els voluntaris, amb poca burocràcia i d'una forma humanitzada.

Afavorir que les dones grans puguin integrar-se en xarxes relacionals i de lleure per evitar la solitud. Xarxa d'ajut amb col·laboració d'entitats per poder donar suport a dones soles.

Atès que la cura de la gent gran, quan hi ha una filla disminuïda, recau sobre aquesta, s'hauria de fomentar la col·laboració d'entitats per ajudar tant a la gent gran com a la dona disminuïda, perquè mantinguessin el seu món relacional.

Fomentar, des de la iniciativa pública, cursos de formació, per a famílies, sobre la cura de persones grans, en horaris que facilitin la implicació d'altres membres de la família.

Necessitat d'ascensors i rampes per facilitar que la gent gran sigui autònoma, i revisió de la seguretat del paviment de les voreres i carrers de la ciutat.

Garantir un control rigorós del funcionament quotidià de les residències i l'accés a tothom que les necessiti. Mentre no es produeixi la delegació de competències sobre les residències, l'Ajuntament hauria de participar en les comissions d'ingressos o arbitrar mecanismes que garanteixin ingressos prioritaris en situacions d'urgència.

L'Ajuntament també hauria d'efectuar un control rigorós de les llicències d'obertura i de les ordenances d'edificació. Igualment, l'Ajuntament hauria de posar sòl a la disposició de la Generalitat per tal de construir residències i concretar un Pla d'Acció que dotaria la ciutat de les places residencials i equipaments de gent gran que Barcelona necessita.

Millora de la xarxa d'espais per a la gent gran, dels casals municipals i coordinació amb la xarxa de centres privats.

Unificar el carnet de socis i sòcies de tots els casals. Potenciar la seva existència en el marc dels centres cívics i altres equipaments per al conjunt de la població, afavorint la relació intergeneracional i evitant el foment d'espais segregats i segregadors.

Impulsar la participació de les dones en la gestió dels centres i les activitats.

Foment dels programes de voluntariat de la gent gran, com a mecanisme de participació en la millora de la ciutat.

Continuar amb l'organització d'activitats de vacances, viatges i intercanvis per a la gent gran, i organització d'activitats físicoesportives, prioritàriament adreçades a les dones més desfavorides econòmicament.

Fer arribar la informació general sobre les activitats de la ciutat i sobre aquells aspectes d'interès per a la gent gran, de la manera més directa i accessible possible.

Manteniment de la Targeta Rosa Metropolitana, per facilitar la mobilitat urbana de la gent gran més necessitada. Ampliació del seu ús a nous serveis públics i privats.


5.1.9
Salut

Desenvolupar programes d'educació per a la salut, específics per a les dones, en tant que dones, dones joves, mares i dones grans, coordinats pels equips sanitaris municipals, a través dels Centres d'Atenció Primària (CAP).

Reducció del temps d'espera de les consultes:

­ Dia i hora previs.

Millora de la qualitat d'atenció amb més temps dedicat a la consulta.

Coordinar l'atenció primària de salut amb la xarxa de serveis socials, amb programes integrats d'atenció domiciliària integrals, adreçats específicament a sectors de població amb problemes d'accés al sistema sanitari: dones grans, disminuïdes, immigrants.

Promoure i donar suport a la creació de grups d'ajuda mútua.

Integrar la salut mental en els Centres d'Atenció Primària.

Disponibilitat d'atenció ambulatòria per a la salut mental:

­ Aenció a parelles,

­ Teràpies psicològiques: grups individuals, etc.,

­ Dogoaddicció i alcoholisme,

­ Gups d'ajuda mútua.

Atenció ginecològica i planificació familiar:

­ Qualitat i calidesa,

­ Icorporació dels serveis de planificació familiar a la xarxa normalitzada, sense que això representi rebaixar els plantejaments amb què van ser constituïts.

Programes d'atenció específica dels aspectes de salut que afecten les dones prostitutes, moltes de les quals actualment són joves i drogaaddictes.

Introducció de pautes i protocols per a l'atenció específica i de qualitat de les dones de més de 50 anys.

Adaptació i accessibilitat per tothom: Que no es converteixi la cura en una tortura per a les dones que tenen reducció de la mobilitat o d'altres singularitats. Lliteres més baixes o mòbils pensades per aquests casos, amb recolzacames que puguin subjectar unes cames que no tenen força, aparells de mamografies especialment dissenyats...

Promoure campanyes coordinades entre serveis i àrees de salut sobre prevenció i promoció de la salut.

­ Consell antitabàquic a les dones joves,

­ Prevenció del càncer ginecològic.

Seguiment epidemiològic de les malalties físiques i psíquiques de la població femenina, dels nous hàbits de vida i de les repercussions que hi poden tenir (anorexia, bulímia, càncers, etc.).

Atenció específica a les repercussions que, per a la salut de les dones, té la seva "doble presència" a la societat (treball productiu i treball reproductiu), amb la càrrega d'estrés que això comporta.

Disponibilitat i rapidesa de proves diagnòstiques.

Promoure la introducció de formació i recerca en temes de gènere i salut a tots els nivells de l'educació del personal sanitari.

Informació clara per part dels professionals perquè la dona, que en última instància és la que ha de decidir sobre la seva salut, pugui fer-ho.

Constitució i posada en marxa dels Consells de Salut a tots els districtes de la ciutat, amb la participació de les entitats i associacions d'usuàries i usuaris.


5.1.10
Criatures

Més guarderies infantils i públiques (escoles bressol), especial atenció amb els horaris, i facilitats per a tots els col·lectius per accedir-hi (immigrants).

Totes les guarderies i escoles haurien de suprimir les barreres arquitectòniques perquè les persones disminuïdes puguin tenir la mateixa facilitat per accedir-hi.

Espais públics per a activitats dels infants: ludoteques, centres cívics i esplais.

Menjadors a les escoles d'ESO.

Servei d'acollida escolar immediatament abans o després dels horaris de classe.


5.1.11
Serveis socials

Impulsar mesures específiques enfront de la feminització de la pobresa mitjançant accions integrades que englobin serveis d'educació, salut pública, ocupació, habitatge, etc., de tal manera que possibilitin realment un desenvolupament personal i familiar que superi la marginació.

Difondre i vetllar per la incorporació de les dones en els programes de renda mínima d'inserció (PIRMI) i potenciar la inserció social i laboral d'aquestes dones, mitjançant l'ajut imprescindible per a solucionar els problemes més prioritaris: habitatge, feina, atenció a les criatures.

Donar prioritat a l'accés a la informació con un dels recursos que ha de fer possible la igualtat d'oportunitats. Això implica adaptar la informació i els seus canals a les necessitats de la població femenina que la requereix amb més necessitat.

Oferir serveis d'assessorament jurídic especialitzat i gratuït a totes les dones.
  

5.2.1
Informació

Més informació i pels canals que poden arribar més fàcilment a les dones (sobretot les grans): als mercats, a les guarderies, als serveis de qualsevol tipus, a les televisions i emissores locals.

5.2.2
Organització

A nivell organitzatiu es presenten propostes globals i d'altres de més concretes:

a) Propostes globals

Es proposa fomentar una política de concertació amb l'administració autonòmica per tal d'acordar la delegació de competències i l'assignació de recursos necessaris per garantir una major autonomia de l'actuació municipal, trobant les fórmules de col·laboració i l'acord que permetin millorar els serveis i evitar duplicitats o inhibicions que perjudiquen a la ciutadana i el ciutadà en primera instància.

En el cas concret de Barcelona, la Carta Municipal hauria de ser definitivament l'instrument jurídic que ens permeti, com a ciutadanes i ciutadans, dotar-nos dels instruments necessaris per resoldre, amb més eficàcia i racionalitat, les necessitats que la ciutat té.

b) Propostes concretes

En cada districtie s'hauria de vetllar per conèixer la situació en què es troben les dones disminuïdes i crear una xarxa per potenciar la seva participació social.

Aprofitar l'experiència dels usuaris i usuàries dels serveis a l'hora de dissenyar-los.

Afavorir la participació dels usuaris i usuàries en l'organització i el funcionament dels serveis.

Que es consideri el tracte càlid i respectuós amb les característiques personals de l'usuari/a com un aspecte important del servei.

Que hi hagi un "referent", de manera que l'usuària no hagi d'adreçar-se per a cada tipus de necessitat a una persona diferent, començar de nou un procés, un dossier, etc.

Que s'estableixin sistemes de documentació àgils, amb persones concretes que tinguin la capacitat d'agilitzar els tràmits.

5.2.3.
Horaris

Més extensos i flexibles perquè els puguin utilitzar tant les dones que tenen un treball remunerat com les que no, i també els homes, per facilitar la seva incorporació a la cura del grup familiar.

5.2.4
Transport i espais

Una millor adequació dels transports a la ubicació dels serveis, i transport adaptat a les persones amb dificultats de mobilitat (persones amb problemes físics, gent gran, etc.).

Adaptació dels espais públics a persones amb poca mobilitat o altres disminucions.
  

5.3
instruments per a un seguiment participatiu

Per tal de fer un seguiment de la implantació de les propostes presentades i l'avaluació posterior del seu impacte, es proposa finalment la creació d'un OBSERVATORI DEL BENESTAR DE LES DONES.

Les seves funcions principals serien :

determinar els indicadors més adients per permetre el seguiment de cada una de les mesures o accions adoptades en el Congrés de Dones de Barcelona

recollir sistemàticament la informació corresponent

avaluar el grau d'avançament i la qualitat de la implementació en cada àmbit

mesurar la seva incidència en el benestar de les dones

informar periòdicament al Consell de Dones de la ciutat i els representants dels diversos sectors que estan implicats en els serveis de la ciutat i.

divulgar els resultats obtinguts

Sobre la base dels resultats obtinguts, el Consell de Dones farà una avaluació continua dels acords adoptats en el Congrés.
  

Bibliografia

Carrasco, Cristina y otras, Mujeres, trabajos y políticas sociales : una aproximación al caso español. Serie estudios nº 51. Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. Instituto de la Mujer, 1997.

Carrasco, C. Mujeres, trabajo y Estado de Bienestar: perspectivas de futuro. Quadern CAPS 24. Barcelona 1996.

Cuervo, J.L. El Estado de Bienestar y las reformas del sistema sanitario español. Quadern CAPS 25. Barcelona 1996.

Garcia, MD, Cànoves, G,Prats, M. "Les dones i l´ús del temps a Barcelona" IEM de Barcelna. 1994. Ajntament de BCN.

Guia d'Equipaments Municipals de Serveis de Benestar Social. Ajuntament de Barcelona.

Guia d'entitats i grups de dones de Barcelona editada pel CIRD de l'Ajuntament de BACN.

Guia d'entitats i recursos per a dones editada per ICD en els apartats de BCN.

Hernes, H. El poder de las mujeres y el Estado del Bienestar. Vindicación Feminista, Madrid, 1990.

Langan M. y Ostner, I. Gender and Welfare Towards a Comparative Framework. En Room (ed.) Towards a European Welfare State? , Saus, Bristol, 1991.

Lewis, J. Mujer y Ciudadania en los estados de bienestar del siglo XX. Quadern CAPS 25. Barcelona 1996.

Lewis, J. Género y estudio de los sistemas de asistencia. Arenal. Revista de historia de las mujeres, 1, 1994.

López Bulla, José Luis i D'Alós-Moner Vila, Ramón. Empleo, Prestaciones y Estado de

Bienestar. Quadern CAPS 25. Barcelona 1996.

Matamala, MI, Maynou, P. Salud de la Mujer, calidad de atención y género.

Navarro, V. Neoloberalismo y Estado del Bienestar. Ariel Sociedad Económica. Barcelona, 1997.

Navarro, V. Gasto, cohesión social y radicalismo democrático. EL PAIS, 25.9.98.

Serra, A. Servicios personales y Estado de Bienestar. Quadern CAPS 25. 1996.