Ca la Dona
Grup de treball sobre participació
Transformem la ciutat donant valor a la participació de les dones
Actualitzada el 21-12-1998
Índex
- 1. Introducció
1.1 Tot intentant definir que entenem per participació... - 1.2 La presència de les dones i la participació
- 2. La participació de les dones als diferents espais
- 2.1 Els espais "privats" de
relació social: la família i les amistats
2.2 Els espais "públics" de relació social- 2.3 El moviment de dones
- 2.4 Altres moviments socials
- 2.5 L'àmbit institucional
- 2.3 El moviment de dones
- 3. Conclusions
- 4. Propostes
5. Annex
- 4. Propostes
El grup de treball de Ca la Dona que ha portat a terme la redacció final de la ponència ha estat realitzada per Carme Porta, Chus Peñaranda, Dolors Cruells, Dolors Garcia, Manola Rodríguez, Mercè Otero, Mireia Bofill, Montse Cervera, Neus Moreno, Núria Casals i Rosa Pascual
Introducció
El debat entorn de la participació de les dones és ampli
i complex, per una banda, i engrescador, per una altra. Es tracta que es
reconegui el paper de les dones en la societat tot fent visible la nostra
presència. Les dones vivim, pensem i actuem i les institucions públiques
democràtiques han de valorar aquesta triple aportació de les
dones a la societat i, també, en funció d´això,
el conjunt de la societat s'ha de reformular el concepte de ciutadania i
recrear noves formes de relació.
Durant el període de preparació del Congrés hem debatut
i aprofundit en la realitat de la participació de les dones als diferents
espais privats i públics i en les dinàmiques de relació
i de influència entre aquests espais. Aquesta ponència és
fruit d'aquestes trobades i la redacció del document hem volgut que
recollís les diferents veus de les dones, o sigui que el conjunt
pretén reflectir la diversitat en la unitat de la realitat de la
participació de les dones.
En aquesta redacció final, malgrat l´esforç que hem
fet, segur que s´ha perdut part de la riquesa del debat, basada en
les experiències concretes, i de les anècdotes necessàries
per il·lustrar les consideracions generals. També hi hagut
alguns elements relacionats amb la participació, que estaven plantejats
en el guió inicial de discussió, i que no han sortit al llarg
de la discussió o que no ens han arribat a les dones que coordinem
aquesta ponència. El tema ens ha resultat molt més ampli i
profund del que pensàvem quan vàrem fer el plantejament inicial.
Té relacions i repercussions amb d'altres aspectes que s'estan debatent
i discutint en el feminisme i altres instàncies socials; per tant
el tema de participació queda obert per anar-lo aprofundint.
1.1.
Tot intentant definir què entenem
per participació...
Participació és sens dubte un concepte difús i per
això és difícil parlar-ne. Les accepcions que dóna
el diccionari són interessants de comentar. La primera és
"donar notícia" o, el que és el mateix, "fer
públic" i això és el que les dones volem: fer
visibles i que es reconeguin les nostres accions i decisions. La segona
és "tenir o prendre part" que és la manera més
usual d´entendre la participació i la tercera "tenir quelcom
de comú" que s´inclina més aviat a la idea de compartir,
cosa que les dones sabem fer molt bé. Seguint amb el diccionari,
en diferents contextos, els sinònims de participar poden ser: contribuir,
col·laborar, assistir, concórrer, compartir, intervenir.
De totes maneres, en principi, era necessària una definició
aproximativa de participació per engegar el debat i començar
a avançar. La nostra proposta inicial deia així:
"Entenem per participació qualsevol activitat, acció
i presa de decisió que incideixi/influeixi en la construcció
de la nostra societat, en aquest cas, concretament, la ciutat de Barcelona".
Al llarg dels mesos de preparació del Congrés s´ha fet
palesa la dificultat a l´hora de buscar una definició, totes
les dones hi estem interessades, però relativament hi ha hagut poques
aportacions en aquest sentit; per arribar-hi potser encara falta més
reflexió sobre la participació específica de les dones.
De fet, més que d´afinar una definició teòrica,
es tractava de perfilar una definició operativa de participació
que ens permetés veure on som les dones i com hi som.
El que importa en aquest cas és subratllar la diferència,
l´especificitat de la participació de les dones, per això
hem intentat recollir tot el que fem les dones des de la consciència
que la nostra manera de fer diària incideix en el conjunt de la societat
i amb el sentiment de què creiem que la nostra manera de fer dia
a dia és millor tant si incideix socialment com si no.
Quan diem que les dones participem en la constitució de la societat,
ens referim també a la participació com a forma necessària
per mantenir, promoure i canviar la societat, mitjançant les relacions
i les connexions socials.
La construcció de la societat es fa des de vessants diferents: les
actuacions dels poders institucionals i els espais de relació social
on les ciutadanes i ciutadans vivim i actuem de manera quotidiana. Creiem
que tant en les actuacions institucionals com en les socials també
existeix una especificitat de gènere, ja que hi ha una presència,
una visibilitat i unes funcions diferenciades segons el gènere.
Actualment la presència social de les dones és massiva, diversa
(joves, grans, migrants, no estàndards, dones lesbianes, dones que
viuen en condicions de pobressa...) i transversal, de manera que la nostra
participació és menys parcial que la dels homes, perquè
participem socialment en àmbits comuns i en altres d´específics,
encara que no es noti perquè no ocupem el vèrtex de la piràmide.
Això passa perquè, entre nosaltres, no entenem la participació
exclusivament com a delegació de representativitat, com si fos un
embut, sinó que imaginem la societat com una esponja amarada de la
nostra presència que la fa sostenible.
Ara és el moment de fer sentir, de reconèixer i donar nom
a aquestes altres formes de relació, de convivència essencials
sense les quals la societat no seria el que és; són xarxes
informals però necessàries que, quan no hi són, es
troben a faltar. La capacitat relacional de les dones crea una xarxa comunicativa
que manté la societat i que, mitjançant acords tàcits,
ens converteix en subjecte col·lectiu que pressiona en favor del
canvi social.
Les dones volem que es projecti a les institucions aquest teixit social
real. Per ara, establim una "peculiar" relació amb les
institucions perquè certament des de les instàncies de poder
hi ha un cert reconeixement formal de la importància de la participació
de les dones, que evidentment hauria d´anar més enllà
i concretar-se en els continguts. El cert és que aquesta participació
de les dones legitima l´estructura política i, per la nostra
part, exigim a la recíproca que es reconegui i legitimi "políticament"
la participació de les dones en tots els àmbits de la vida
i que reverteixi sobretot en els més immediats.
La finalitat de la ponència és mostrar com fem sentir la força
de la nostra participació real en els diferents àmbits de
la societat i exigir el seu reconeixement.
1.2.
La presència de les dones i
la participació
A partir de la idea de participació que hem perfilat més amunt, hem definit els espais/àmbits on creiem que les dones som presents (i no necessàriament visibles) i hem reflexionat sobre el paper i l´impacte social que té la nostra participació.
Aquests àmbits són:
Els espais "privats" de relació social: la família
i les amistats
Els espais "públics" de relació social: el treball
assalariat, l´estudi i el lleure
El moviment de dones
Els altres moviments socials
Les institucions
En cadascun d´aquests espais/àmbits analitzem la presència
de les dones, les característiques específiques de gènere,
la visibilitat d´aquesta presència de les dones i com està
incidint en la transformació de la societat. Aquest intent d´aproximació
al coneixement de la realitat ens ha portat a treure unes conclusions i
apuntar unes propostes que són especialment importants pel que fa
al reconeixement de la participació de les dones a la ciutat i al
canvi de formes de treballar i relacionar-nos amb les institucions, en aquest
cas concretament, amb l´Ajuntament de Barcelona.
La participació de les dones
als diferents espais socials
2.1.
Els espais "privats" de relació
social: la família i les amistats
En relació a aquest espai hem proposat una reflexió sobre
com les experiències de cadascuna de nosaltres en la vida quotidiana,
les xarxes més properes de relació, la llar, la família,
el veïnatge, les amistats, incideixen en la construcció de la
nostra societat, de la nostra ciutat. Es tractava, per tant, de discutir,
des de la perspectiva de la participació, els mecanismes de relació
entre els anomenats espais privats i públics.
Partíem de la constatació que en aquest àmbit quotidià,
que potser és el més invisible, és on s´estableixen
els mecanismes que asseguren les xarxes d´atenció a les altres
persones, una part important del benestar de les persones, i on s´estableixen
els vincles més importants de nombrosos valors socials com la solidaritat,
l´afectivitat, la cura d´altri, etc., valors que poden tenir
significats ben diferents per a les dones.
En resum, el que passa a l'espai privat té una transcendència;
allò dit privat i allò dit públic no són espais
totalment separats, oposats i fracturats. El privat no és un reducte
tancat sinó que transcendeix cap enfora i a l'inrevés. La
participació de les dones en aquest espai, les tasques que fem i
les relacions que establim, es poden entendre com una forma de fer política.
Malgrat que per a l'anàlisi hem hagut de diferenciar entre espai
privat i espai públic -perquè habitualment totes les anàlisis
convencionals els separen- també hi ha un tipus de participació
que es pot visualitzar pensant en un espai intermig. La idea és un
espai on ens construïm com a persones, que no solament és la
família sinó també l'escala, el barri. Vist així,
allò dit públic no s'oposa a allò dit privat. El dit
privat és l´obra de civilitat, és fer ciutat. Quan des
del govern es diu "això és privat i és important
que ho facin les famílies", s´ens torna la idea en contra.
S´utilitza el nostre discurs per donar-li la volta, de manera perversa.
El problema es planteja quan l´espai privat s´entén com
a no-públic i s´associa el seu valor a aquest fet.
L'espai privat i l'intermig es noten més quan falten: la cura de
les persones, l'acompanyament al metge, a l'escola, o la dona que s´adona
que fa tres dies que no veu a la seva veïna i pregunta per ella...
coses d'aquestes. Tot això va més enllà del concepte
estricte de treball domèstic i caldria definir-lo més com
a treball o obra de civilització, que es relaciona molt amb el concepte
de ciutat, de civilitat. A més de la cura i atenció a les
altres persones hi ha una tasca de transmissió de valors, d'esquemes
de relació amb el món, d'estimació... També
les dones comprem o elaborem els béns que actuen com a satisfactors
de necessitats, per això la nostra participació és
fonamental a l'hora de definir les formes de vida i consum en termes de
sostenibilitat de la societat. La participació en l'entorn més
privat inclou aquests elements, que es projecten en l´espai públic.
És important, per tant, fer visible aquesta dimensió més
ampla, més política, tot superant la dicotomia públic/privat.
Això planteja dos elements interessants per a la discussió:
|
Hi ha relacions entre les persones que fan societat civil. És el que fa la diferència entre ser un/una "urbanita" i ser una ciutadana o un ciutadà.
En aquest sentit, també és important repensar la participació de portes endins: com transformar les relacions per crear unes famílies diferents. Les relacions -de poder, de solidaritat, etc.- dins la família no són alienes al tipus de societat, de ciutat, que construïm. La participació als altres espais és un aprenentatge que s´inicia des de la infantesa, a la família. No es pot parlar, per tant, de la participació als espais privats com un element estàtic.
En aquest aspecte, al llarg dels debats i també en les aportacions rebudes, s´ha manifestat un cert temor a caure en el parany de mantenir un rol de la dona que no afavoreixi el canvi cap a una societat més justa, més solidària i més participativa. No obstant això, reconèixer no ha d´equivaler necessàriament a conservar. La proposta seria canviar a partir del reconeixement. Vist això, la participació té dues cares:
| 1. Participar en aquelles coses que cal perquè ja estan organitzades
d'una determinada manera, per exemple, anar a buscar la recepta al metge
sense pensar-hi gaire. 2. L'altra és participar de manera activa amb una orientació de canvi. |
Un cop establerta aquesta premisa, les dones que volem transformar aquesta societat, quins mecanismes tenim per fer arribar la nostra veu? En relació a la participació, hi ha tres elements bàsics:
| 1. Tenir alguna cosa a dir en relació al món i a la pròpia
experiència i reflexió. 2. Tenir un lloc per dir-ho. 3. Que aquest lloc tingui prou força per imposar i/o doni possibilitats de negociar. Les relacions de poder dins i fora de la família fan que per a les dones sovint sigui difícil tenir aquest lloc i que la nostra veu tingui prou força. |
Hi hauria, per tant, tres aspectes:
| 1. Per una banda, es tracta de reconèixer i valorar el que fem i
el que tenim a dir a partir de l´experiència del que fem. 2. En segon lloc es tracta de trobar nous llocs i maneres per expressar el que tenim a dir, i que aquests tinguin un reconeixement i una capacitat d´incidència que ara no tenen. 3. I finalment, es tracta d´incidir amb més força des de la nostra experiència privada/pública en els àmbits tradicionals de presa de decisions. |
Entenem que participar no és solament fer-ho en les institucions ni en l´àmbit de la política institucional sinó també en la vida quotidiana i que, amb aquesta participació, també fem política. Cal tenir present, però, que no és suficient dir que participem en tant que hi som. La participació real es dóna quan una té un lloc com a subjecte i és reconeguda com a tal. Perquè si no ets reconeguda, és cert que interactues, però sense el dret a interactuar. Una cosa és formar part i ser usuària d'una sèrie de coses, com, per exemple, fer ús dels serveis de la ciutat i una altra cosa és participar com a força activa i de canvi. És com un full de paper que te'l pots mirar d'una cara o de l'altra.
Quan parlem de l´àmbit privat passa a un primer pla el tema de com fem el privat col·lectiu, com transformem la participació individual en força col·lectiva. En definitiva, com ens constituïm en subjecte col·lectiu. Això no passa necessàriament només per la presència en els àmbits tradicionals de decisió. Les decisions individuals incideixen quan hi ha molta gent que se sent identificada amb una manera de fer, de pensar, de sentir i es permet la possibilitat d'expressar-ho públicament. És l'exemple de l'avortament o quan les dones entrem en el mercat de treball assalariat. Tot això va incidint. Però això no vol dir que estiguem prenent decisions de política laboral des de dalt.
Les decisions individuals també canvien el paisatge. Els moviments socials no fan més que expressar múltiples decisions individuals. Per exemple: la migració està plena de decisions individuals importants de persones que decidim fer un canvi, tot i que normalment sempre es realitzen en un marc de pressions. El que és important és veure que les persones que ens movem som les que més hem decidit. Unes fem la maleta i altres ens queden. La suma de decisions fa que la societat sigui diferent. Això no ho han decidit els poders públics. La decisió l'hem pres cada persona en el seu poblet en agafar una bossa i posar-se a caminar. Com ens hem decidit a fer-ho? Al darrera hi ha una xarxa d'informacions no formals i al final hi ha canvis socials enormes. El mateix passa amb les dones que decidim o no tenir una criatura.
Els espais "públics" de relació social
2.2.1. El treball de les dones
Primer de tot cal assenyalar que si entenem la participació com a acció, la incorporació de les dones en el mercat assalariat s'ha d'entendre en ella mateixa com a participació. Aquesta participació ha produït canvis importants en el món interior i exterior de les dones, independentment de la valoració inicial que en fem de si han resultat positius, negatius o d´ambdues maneres.
En un primer moment, ens vàrem plantejar parlar del treball assalariat, des de l'espai del mercat laboral, però després dels debats i de les diferents aportacions hem constatat que seria parcial i incomplet parlar de la participació de les dones a la nostra ciutat a través del treball i parlar-ne només des d´aquest espai. Hem de parlar també de reproducció, entenent per reproducció totes aquelles feines necessàries per assolir qualitat de vida i, per això, hem de donar valor a les relacions socials i al benestar del nucli familiar.
El treball remunerat o de mercat no el podem entendre només des de la perspectiva de la part més visible del treball de les dones, perquè en molts moments i segons les diferents conjuntures i els interessos de l'Estat, les dones hem estat més visibles o menys: Quantes hem estat treballant a casa fent feines remunerades, però que no han estat quantificades en el mercat oficial? Quantes hem sortit de casa per fer treballs domèstics sense que això es valorés com a presència en el món laboral?
Les dones de la classe treballadora sempre hem buscat maneres de contribuir a l'economia de la casa ja sigui, com assenyalàvem abans, dins de la llar, en el mercat no reconegut, o bé realitzant totes les tasques necessàries de cura. Aquestes tasques, que encara avui no es valoren degudament, no són visibles, no són reconegudes, cobreixen necessitats bàsiques per al funcionament del conjunt de la societat.
Les dones hem participat en el món del treball i hem lluitat per fer-ho sense discriminacions, però alhora la nostra lluita actual i de sempre és perquè se'ns reconegui aquesta participació específica, volem que es valori la nostra forma de fer.
En la nostra societat, només es fa visible i es valora la presència en l'espai que es quantifica econòmicament. Quan hem volgut ser-hi presents, la única manera en que ens han deixat ser-hi ha estat entrar en el model establert. Potser aquest va ser un dels factors que va fer que a partir dels anys 60 i 70, hi hagués una incorporació important de dones de classe mitja al món universitari, a la formació professional i al mercat assalariat.
La nostra forma de fer, en les xarxes familiars i de relacions, ha estat sempre simultanejar les feines que anem realitzant: mentre preparem la canalla per anar a l'escola, anem repassant la llista de coses a fer durant el dia; quan sortim de casa, passem a veure la veïna que està malalta per a preguntar-li si necessita alguna cosa; mentre esperem a la cua de la parada de la fruita, anotem "no oblidar trucar" a la mare del nostre company o companya per veure com es troba i si vol venir el diumenge a dinar a casa; en arribar a la feina, fem un repàs ràpid del que ens queda de dia i recordem, amb esglai, que hem de portar la petita al metge; truquem ràpidament a la Joana per dir-li que, quan reculli el seu fill, agafi també la mainada i que més tard ja passarem per casa seva i ens l'emportarem.
Aquesta petita història de cada dia i de tots els dies de l'any no és un fet anecdòtic i té moltes variants: dones que viuen soles, dones amb parella, dones amb parella i fill o filla, les nostres àvies, les nostres filles, les nostres mares, totes les dones, independentment de la estructura familiar i del sector social, tenim en menys o més intensitat la mateixa forma de fer.
Les dones hem passat al món laboral sense deixar el món domèstic, i ens hem emportat la nostra forma de fer en l'àmbit familiar a l'entorn laboral. En aquest entorn ens trobem però amb un model molt rígid, una forma de fer molt masculina, i ens costa identificar-nos-hi.
Precisament aquesta forma de treballar les dones amb capacitat de simultanejar les tasques és un valor que hem traslladat al mercat assalariat, un valor del qual els empresaris se n´estan beneficiant. En aquests moments hi ha una clara demanda d'aquesta manera de funcionar per a certs llocs de treballs, però la qüestió és que això no té un reconeixement, això no es tradueix en qualificació, ni té una compensació salarial justa.
Per altra banda, amb la incorporació de les dones en el mercat assalariat s'ha creat un debat sobre el paper de l'Estat, les necessitats de la població, la repartició de tasques, la doble presència i, fins i tot, sobre el mateix concepte de treball. La qüestió és, però, com s'està saldant aquest debat, i quines repercussions està tenint.
Els canvis que s´estan produint no són del tot positius, el model no canvia cap a una forma de vida més satisfactòria, el que està passant és que canvia la forma d'organització dels temps, però les dones continuem simultanejant les diverses tasques que no són assumides pel conjunt de la societat com a necessitats bàsiques universals; canvien els hàbits de la gent, però aquests hàbits comporten en molts casos problemes d'estrès.
A partir de tots aquests canvis han anat sorgint noves demandes socials, que han generat nous serveis. Aquests serveis són encara insuficients, però tot i així corren perill, i cal assegurar-ne com a mínim el manteniment. Malgrat no assoleixen totes les demandes, les bases al menys ja hi són.
Alhora, no podem oblidar, però, que, quan aquests serveis s'estenen, sorgeixen nous problemes. Un de molt important és que, pel fet de estar muntats per poder compaginar-ne l'ús amb els horaris laborals, tenen unes jornades bastant desfavorables per a les persones que hi treballen - per exemple, els horaris de 10 a 22 hores, fins i tot molts dies de festa, dels centres de consum, les grans superfícies, etc-. I les dones justament som majoria en aquests serveis relacionats amb les tasques reproductives, gestionats, precisament per això, en gran mesura per dones.
2.2.2.
L´estudi
Es parteix d´una sensació generalitzada que encara hi ha poques
dones en aquests àmbits, quan la realitat és totalment diferent:
són àmbits de l´espai públic on la presència
de les dones és, fins i tot en alguns aspectes, majoritària.
Així, doncs, està clar que cal reconèixer la participació
de les dones en el món de l´estudi i del lleure i posar-hi
èmfasi alhora que s´analitza i valora com hi arribem i com
ens hi trobem, sense oblidar que és necessari continuar promovent
la nostra participació.
En el món de l´estudi, les dones participem com a tals, per
nosaltres mateixes, com a mares de l´alumnat, com a alumnes joves
i adultes i com a professionals.
És indiscutible començar reconeixent la participació
de les mestresses de casa i de les mares com a agents culturals i com a
educadores. La ciutat no podria definir-se com a ciutat educadora i l´ensenyament
no podria assolir les seves finalitats, si no hi hagués en funcionament
tota una xarxa de mares i àvies que acompanyem i anem a buscar les
criatures a l´escola, que escoltem els problemes, que assumim els
conflictes, que suplim la manca d´escoles bressol, que participem
a les AMPAs. (Associacions de Mares i Pares d´Alumnes)... I es produeix
la participació mitjançant aquestes accions com a resposta
a necessitats reals, i així entren en funcionament xarxes de relació
al voltant de l´espai escolar. Les dones, amb l´excusa de l´escola
de les criatures, reforcem les relacions de veïnatge a la ciutat i
establim contactes més estables de servei i suport mutu. Aquesta
participació pren un caire més complex quan les mares estudiem
o treballem fora de casa i, aleshores, forçosament han de funcionar
les xarxes d´ajut i suport d´atres dones.
Sembla que les dones professionals en el món de l´ensenyament
som les més representatives pel que fa a la participació en
el món de l´estudi. La veritat és que moltes ens trobem,
d´entrada, que hem d´assumir les conseqüències derivades
de ser mares i mestres alhora, la qual cosa porta més d´una
contradicció. Com a professionals les ensenyants ens movem en el
món laboral exactament igual que les altres dones: busquem maneres
diferents de participació, però tenim dificultats de trobar-les,
creem xarxes pròpies de comunicació al marge dels esquemes
organitzatius previstos, però tot això és molt complicat
perquè actualment hi ha un model únic d´escola que,
en el millor dels casos, es debat entre ser transmissora del model social
dominant o intentar ser un motor de canvi social. Els centres escolars encara
estan lluny de ser democràtics i participatius.
Des del feminisme l´alternativa més general és la coeducació
-tot i que no és una proposta única-. Del món acadèmic
feminista ha sortit la reconceptualització d´autoritat i de
la importància del reconeixement i de la circulació de l´autoritat
entre dones, la qual cosa suposa una valoració especial de la diferència
de les dones. Tot plegat suposa unes formes de participació i relació
diferents.
Les universitàries tenim també difícil la nostra participació
en una institució on ens hem d´enfrontar a una carrera acadèmica
jerarquitzada en piràmide i fa temps que lluitem per aconseguir una
universitat més igualitària, oberta i plural. Es dóna
la paradoxa que les estructures no canvien, però que cada vegada
hi ha més dones a la universitat i amb millors resultats. Avui en
dia ja hi ha una altra manera de ser universitària, més enllà
de les relacions de poder, que canvia la quotidianitat i la forma de participar
en la societat.
En el camp de la recerca, pel que fa a les científiques, està
clar que una nova concepció de ciència, no suposadament neutra
com es pretén ara, implicaria un altre tipus de participació
per tal que el nostre treball es vinculés als interessos de la població
i no quedés reduït als despatxos i als laboratoris.
L´educació de les dones adultes és valorada per les
que en som usuàries com a un avenç en les nostres vides. A
partir de les aules de les escoles de persones adultes, dels centres cívics
i de les associacions participem, per una banda, amb la consciència
que més preparació suposa més civisme i, per una altra
banda, amb un guany d´autoestima molt important. Les dones de col·lectius
especialment desfavorits (migració, presó...) sentim que trobem
en l´educació d´adultes, una forma d´integració
que ens permet ajudar al conjunt del nostre col·lectiu.
Les dones joves, les noies, les nenes, som les que majoritàriament
ens movem en el món de l´estudi i promovem la nostra participació
en aquest àmbit; és importantíssim si volem optimitzar
per al dia de demà la participació de les dones en la societat.
Per desgràcia els espais i els temps a l´escola encara són
de domini masculí. La conflictivitat i les agressions a l´escola
actualment tenen un segell marcadament masculí i sexista. Cal sensibilitzar
d´aquests fets tota la comunitat educativa perquè hi ha la
tendència a presentar l´escola com a territori neutral quan,
en realitat, és androcèntrica. És veritat que lentament
es va canviant, però serien necessàries mesures compensatòries
a favor de les nenes i les noies per tal d´estimular la nostra participació
i perquè puguem tenir els nostres propis espais i temps per desenvolupar
les nostres pròpies formes de relació. Aquestes mesures, cal
reclamar-les a nivell social i d´administracions públiques.
2.2.3
El lleure i la creativitat
Pel que fa al lleure, cal també destacar la complexa i contradictòria
participació de les dones en aquest àmbit. Mentre que, per
una banda, sembla que la mentalitat de les dones encara no contempla el
dret al lleure i que continua essent difícil que una dona gaudeixi
d´espai i temps propi, per una altra banda, la nostra presència
en activitats de lleure augmenta en quantitat i qualitat.
És veritat que caldria posar d´acord l´horari de l´escola
i del lleure i que caldria adaptar les activitats del lleure a les hores
de treball real de les dones. És important destacar que força
dones participem en activitats de lleure a través dels nostres fills
i filles, perquè aprofitem el temps del seu lleure per trobar-nos
quan els i les portem a activitats extraescolars.
Sobretot les protagonistes, les que més participem en el lleure sóm
les dones grans, jubilades i mestresses de casa, que hem començat
a convertir amb la nostra presència les llars d´avis en també
llars d´àvies. També passem el temps lliure a les associacions
de veïns i veïnes, als centres cívics, a les parròquies
i a espais específicament femenins com les granges. Les activitats
més específicament femenines són gimnàstica,
ioga, teatre, esbart, manualitats, reunions... També és majoritàriament
femení el públic de les biblioteques i dels museus.
Cal valorar la creativitat pròpia de les dones artistes i dels projectes
que en aquest àmbit es porten a terme i tenengran incidència
en la cultura ciutadana.
El moviment de dones
El moviment feminista, les dones en moviment, ha convertit el pensament i l'acció de les dones en una força política i social amb veu pròpia, amb capacitat i possibilitat de decidir sobre totes les coses que ens afecten. Una veu pròpia construïda des de la diversitat, des de la multiplicitat de punts de vista. Construïda des de la realitat del moviment feminista que no és altra que una gran pluralitat de grups de dones i pensaments diferents: dones migrants, dones amb discapacitats, dones joves, dones grans, dones vinculades a altres moviments socials, a partits, a institucions, grups d'ajuda mútua, grups de treball en temàtiques concretes, grups de reflexió, grups d'acció...
El moviment de dones és un moviment divers i no homogeni, tant en les activitats quotidianes de les diferents associacions i grups com en la seva estructura com en l'expressió de la participació social. En aquest sentit però, podríem generalitzar que hem cercat -des d'aquesta diferència d'actuació- una línia comuna, una columna vertebral que ens servís a totes per mostrar la capacitat crítica contra l'ordre patriarcal establert.
Aquesta recerca d'incidència des de tan diverses perspectives ens ha unit en un mateix espai de relació en el qual hi ha un reconeixement mutu d'autoritat encara que, moltes vegades, no totes estiguem d'acord en accions concretes. Hem anat teixint un vincle, una xarxa de relacions basada en el consens, entenent com a consens, la satisfacció col·lectiva, el sentiment compartit sense necessitat de cedir o rebaixar els plantejaments propis de cadascuna de les dones que en formem part. Al marge de les dinàmiques pròpies de cada dona, grup o associació, entre totes hem elaborat aquesta idea de consens i no de representació i intentem prendre decisions en funció de tot el conglomerat.
Aquesta manera de funcionar ens fa sentir còmodes en aquest espai de relació, atès que cadascuna pot i és capaç d'incidir amb les seves reflexions i accions i buscar altres espais d'intercanvi més directe. Però aquest és un espai massa difús que encara no hem sabut anomenar i és poc valorat o reconegut en altres àmbits de la societat en què vivim. Així doncs, ¿la idea de xarxa, d'esponja, de vincle es contradiu amb el reconeixement i la influència social? ¿O simplement és una resposta més al funcionament estructurat que se'ns marca des d'altres àmbits més estàtics? En tot cas, les aportacions continuades de les dones a la vida social, política i econòmica han estat d'una manera o altra silenciades, menystingudes i es tracta de fer-les visibles.
Dins del Moviment Feminista convivim molts models d'estructuració i pensament i el fet que les dones anem coincidint en aquest vincle de forma reiterada és potser el que marca la manera de participar, la voluntat d'incidir del moviment feminista, una incidència definida per la pròpia experiència. Cal tenir en compte que moltes lluites urbanes importants han estat encapçalades per moviments de dones i relacionades amb les demandes i la gestió de la vida quotidiana. El moviment de dones ha anat donant visibilitat i espai a la seva veu creant els seus propis espais i projectes a la ciutat: el banc del temps, els diferents grups d'ajuda mútua, la Mostra Internacional de Films de Dones..., només per citar alguns exemples.
El vincle entès com a materialització del compromís, del reconeixement de l'altra és el nostre model de participació. Participació és establir un vincle en el qual es recolza, o es fa, o es comparteix una activitat, unes idees en comú; la visió que tota presa de decisions és feta per consens, és totalment contraposada a la idea de poder patriarcal, no nega ni intenta anular el conflicte, sinó que el reconeix i l'incorpora. La mateixa dinàmica pot generar conflictes per la manca d'una estructura "eficient" que marqui unes línies d'actuació a seguir, és a dir, pot semblar un funcionament excessivament difús i que a vegades troba dificultats per a l'expressió o la incidència pública. És un model que demana una contínua interacció, donat que cada decisió vol dir: reconèixer, escoltar i incorporar l'altre punt de vista en la pròpia visió. Una manera de fer, basada en la relació i el reconeixement, que voldríem estendre a altres àmbits i al conjunt de la societat.
Altres moviments socials
El debat sobre aquest apartat ha estat una reflexió des de les experiències personals de les dones que hem estat als moviments socials (sindical, pacifista, estudiantil, antimilitarista, partits d'esquerres) o que hi hem tingut una relació molt directa.
Hi ha una tolerància i acceptació que les dones som diferents dins dels moviments. Fins aquí sí que hem arribat i aquesta consciència ha estat un canvi. Però no hem aconseguit una permeabilitat, és a dir, no hem aconseguit influir-nos, homes i dones, mútuament. Quan es parla d'un tema de dones, hi ha reconeixement i respecte per part dels homes, perquè és un espai específic, però, quan ens traslladem a les direccions dels moviments, a la vida quotidiana, a les coses considerades importants, la presència de les dones no té cap influència o molt poca. Per exemple, sobre el tema del treball i les nostres concepcions, hi ha acord entre el homes, ho troben bé, però, si no estem presents, el discurs desapareix. En la reivindicació de les 35 hores, quan no hi som presents les dones, ja es torna a sentir el missatge tradicional. No s'ho acaben de creure, però si una dona entra per la porta en aquell moment, llavors ja se'n recorden, però, de fet, el cert és que no ho han incorporat.
Podria semblar que hi ha un retrocés en la presència i participació femenina en els moviments socials, que les dones ens hem cansat i que la nostra presència és més esporàdica...
Si entrem en l´anàlisi, ens trobem testimonis de dones militants en organitzacions mixtes que expliciten situacions com les següents:
Davant les dones que respecten, admiren i, fins i tot, estimen, sembla ser que els homes se senten molt cohibits, és un complex d'inferioritat molt gran que mai reconeixeran. No obstant això, la tàctica de les dones més "incombustibles" no és "donar la llauna" sinó aprofitar cada moment per anar introduint el nostre punt de vista, i cal tenir molta paciència i costa molt. La col·laboració dels homes no facilitarà mai el nostre treball. I les dones que seguim als àmbits mixtos som "incombustibles" perquè, si no, no es pot seguir perquè és molt dur i és per quedar-se a casa o engegar-ho tot a rodar. Per això, moltes dones no ho aguanten gaire temps i d'altres s'adapten als criteris masculins per poder avançar dins l'organització i, llavors, aquestes dones les perdem i és una llàstima i no les recuperem perquè entren dins la dinàmica masculina de l'aparell. Són secretàries segones, representants, i ja s'ha acabat. Tot plegat és molt difícil i dol. Ens caldria tenir dones molt "patidores" en el sentit militant, i això és difícil i no és gratificant si no es té molt clar. Però ha estat gràcies a això que hem avançat almenys en el reconeixement. Això confirma que la revolució de les dones l'hem de fer les dones, el moviment feminista, i, no hem d´esperar trobar aliats fàcils. Cal una lluita constant i de formigueta. Però hi ha el convenciment que cal fer-la i que hem d'intentar estar en aquests moviments mixtos que també són nostres, malgrat que sigui més agradable el nostre espai que el sentim més proper i on podem parlar lliurement.
El problema de fons és quan diem als nostres companys en els moviments mixtos que volem ser iguals, però que volem ser diferents, que no volem actuar com ells, aquesta segona part no se la creuen o no l´entenen. I és que es fa política d'una manera molt determinada i, per això, les dones que ens fiquem en política, la majoria, acabem callant i seguint els paràmetres tradicionals per tenir una mica de poder.
Hi ha però alguns homes, sobre tots joves, que han fet canvis importants i als quals agradaria debatre amb les dones i, fins i tot, compartir l'espai; joves que han notat que les dones hem introduït canvis, que no es troben bé amb el model masculí antic i que no saben com construir una nova identitat ni quins referents agafar. Això no vol dir que haguem de trobar espais per discutir amb els joves sobre les qüestions de gènere i avançar d´aquesta manera en els espais dels moviments socials. Encara cal molt més debat amb les dones dels moviments socials sobre aquest tema i detectar i fer un seguiment dels canvis i buscar estratègies en aquest sentit.
L´experiència, des de Dones x Dones, per exemple, amb el moviment pacifista en relació als homes és que malgrat la seva consciència, la seva qualitat humana força important i el seu reconeixement de "la cambra pròpia" de les dones, no se'n recorden que el que diem les dones és per sempre no només per quan estem presents. Aconseguir en els moviments mixtos aquest espai de relació és important però difícil. Com fer aquesta xarxa, aquesta esponja de dones que amari els moviments socials, les ONGs., que remogui una altra vegada les consciències? Com fer una política de dones que no sigui paral·lela sinó que transpiri permanentment el conjunt de moviments socials?
Pel que fa a la participació de les dones en els moviments socials mixtos, s´han de valorar també experiències diferents de dones joves que, fins i tot, rebutgen el feminisme, tot i que reconeixen la influència social que ha tingut. També ho hagut alguns canvis; per exemple, entre les portaveus del moviment ecologista, ara amb el tema de Doñana, han aparegut moltes dones i això és interessant. La diversitat de la presència de les dones als moviments socials és evident perquè no és el mateix una ONG, que el moviment okupa o les dones a l´església o per la insubmissió...
Els moviments de joves, d´estudiants, tenen tendència a repetir esquemes d´altres moviments socials "adults" i les joves ens trobem també fent papers secundaris en l´organització i ens sentim incòmodes i insegures davant les conductes dels nostres companys. Un exemple molt significatiu és la d´una representant estudiantil que en el tema de la política algun cop ha parlat de "tenir sensacions" i ha estat desqualificada pels nois que diuen que "contra les sensacions no hi poden fer res". La reflexió que ella fa és que les sensacions també formen part de la política i això té a veure amb la necessitat de "feminitzar" la política.
En relació als moviments socials les dones dels districtes, les de Nou Barris, les del Turó de la Peira, les dones del Poble Sec, les del Centre Moral i altres ens han fet arribar les seves consideracions. En general es valora que és important estar als moviments socials per demanar el que necessitem les dones i garantir que això s'escolti i es posi a la pràctica i els agradaria que no calgués parlar dels altres àmbits, però reconeixen que cal fer-ho perquè hi ha diferències en la representació, en les tasques, en la presència i en la visibilitat de les dones. Encara que les coses van canviant una mica, en el que menys s'ha avançat socialment i en els moviments socials és en el tema de l'emancipació de les dones perquè no hi ha consens ni reconeixement de totes les tasques que les dones fem. Algunes ens hem reunit en un grup de dones precisament perquè és la millor manera de lluitar per la llibertat, pels drets de les dones i demostrar que no som l'ombra de ningú. Altres dones valorem que, malgrat les decepcions i dificultats, estar en grups mixtos ha estat positiu en la nostra vida, que això ho hem transmès a les noves generacions i al tarannà del grup de dones que ara formem.
Un aspecte interessant a destacar és el referent al voluntariat: es valora el fet que les dones tenim més sensibilitat i més capacitat per aprofitar el temps i això reforça la nostra autoestima i la nostra vàlua com a dones i dóna sortida a la necessitat de treballar per a la nostra societat, però alertem sobre el fet que algunes institucions s'aprofiten del voluntariat per estalviar-se llocs de treball. La tasca del voluntariat ha d'anar allà on no hi arriben els organismes oficials i s'ha de lluitar perquè una part important de les situacions que han fet necessari el voluntariat siguin a la llarga assumides per les institucions.
També es fan consideracions sobre els nous moviments on es té la sensació que tot ha de ser transversal i que, per tant, les dones hem de ser a tot arreu i, en realitat, això tampoc s'aconsegueix.
Actualment a tots els moviments socials les dones som les que mantenim la relació entre les persones i, malgrat que els homes ho menyspreen com cosa de dones, si no existís aquesta presència i aquesta capacitat de relació i mediació de les dones, aquests moviments no existirien i això cal valorar-ho. En aquest sentit, està demostrat, en moltes disciplines, que les dones funcionem millor en grups de dones soles i els homes funcionen millor en grups on també hi ha dones.
Per una altra banda, potser es podria dir que alguna cosa ha canviat i que s´ha avançat perquè, en general, hi ha més sensibilitat per part dels homes, encara que per a uns només sigui per qüestions electorals o de prestigi, i per a altres sigui per convenciment i per justícia.
Cal que les dones reflexionem que sí que hem contribuït, que hem ajudat a transformar el món i que, si no fos per nosaltres, el món no seria igual que és ara. No es pot anar més ràpid, 80 o 50 anys de la nostra vida per a la història és només un minut, no ens hem de sentir decebudes ni cansades, i això també cal reivindicar-ho perquè la gent no es cansi.
Fins un moment va semblar que el discurs del feminisme vers els moviments socials es plantejava com a intent d'incloure reivindicacions en els seus programes, però després ens anem adonant que el problema de fons no és només tenir un espai propi ni que introdueixin les nostres reivindicacions als seus programes, sinó que el que volem és fer política d'una altra manera, posant al centre les persones i, aleshores, des de la perspectiva de les dones, tot canvia. Tot i així, les dones no hem aconseguit encara fer arribar als altres moviments els nostres propis processos i això ens preocupa, perquè sabem que hi ha coses que hem de parlar col·lectivament dones i homes, per exemple, tot el referent a la violència.
El funcionament, d´alguna manera assembleàri, que tenim a algunes associacions de dones, on pensem i ens esforcem per incorporar la manera de estar de la majoria de les dones és gairebé impossible en un altre espai. Aquest funcionament consensuat, amb alts i baixos de convivència, no es pot traslladar a un altre espai, perquè hi ha massa coses que operen com a entrebancs: els diners, la pèrdua d´audiència pública, la concepció de l'eficàcia...
El que volem aconseguir al moviment de dones ho voldríem també traslladar al conjunt de dones dels altres moviments socials i, quan parlem com fer-ho, surten imatges com esponja, pinya, xarxa, contagi. És curiós però la semàntica d´aquestes imatges ens revela coses sobre la manera d'estendre's: -la pinya i la força de la unió-, l'esponja i la capacitat d'influir i de deixar-se influir-, la xarxa i la pluralitat diversa en relació-, el contagi, el contacte i el canvi-. Aquestes característiques ens estan dient el tipus de participació i de relació que volem i són pistes de per on volem anar. Són imatges que fem servir per donar nom a una relació que no sabem definir del tot, però que sentim i intuïm i això vol dir que, de fet, la sabem, en el sistema racional que és el dominant, i que aquest coneixement és el que ens dóna la força, el que ens fa sentir riques, plenes i satisfetes.
A partir d'ara a aquest mecanisme de participació els anomenarem participació regular o participació formal
L'àmbit institucional
La discussió sobre la participació institucional de les dones estava plantejada entorn de quatre elements de reflexió:
1. La participació des dels organismes que les institucions creen amb la finalitat d'establir òrgans de consulta i participació de les entitats de dones. 2. La participació directa de les ciutadanes a les institucions. 3. La presencia i participació de les dones dins les institucions i la seva incidència en les polítiques de les diferents administracions. 4. La relació que s'estableix entre els grups de dones i les dones que treballen a les institucions. |
En principi el debat s´obria en relació al conjunt de les institucions, però totes les aportacions que s'han realitzat han estat referides a l'Ajuntament de Barcelona, de manera que tots els elements que s'expressen en aquest punt fan referència a l'àmbit municipal. També cal assenyalar, com es farà palès al llarg de l'anàlisi, les conclusions i les propostes, que la major part de les aportacions han estat dirigides a analitzar el primer punt, és a dir, el referent a la consulta i a la participació de les entitats de dones en els òrgans de participació municipal.
Hem cregut interessant dedicar una primera part d'aquesta anàlisi a la presentació, encara que sigui de manera molt resumida, d'alguns elements de la realitat que actualment defineixen la política de participació municipal amb l'objectiu de què ajudi a la comprensió d'algunes de les reflexions.
La primera proposta de planificació i organització de la participació ciutadana a l'Ajuntament de Barcelona data del desembre de 1986 i l´any 1994 s'aproven les actuals normes Reguladores de l'Organització dels Districtes i de la Participació Ciutadana. A les esmentades normes es recullen els mecanismes de participació ciutadana que són els següents:
1. Consells de participació d'àmbit ciutat, dels consells de districtes i també per àrees d'organització de l'Ajuntament 2. L'audiència pública 3. La iniciativa ciutadana 4. La informació pública 5. El referèndum i la consulta ciutadana |
A les aportacions realitzades en el debat d'aquesta ponència només hem rebut experiències en relació a la creació i desenvolupament dels Consells de participació. Si hi ha experiències que ara mateix desconeixem entorn als altres mecanismes, caldria també analitzar-les. Cal destacar que el Programa d'Actuació Municipal (PAM) 1996-1999, quan parla de participació, només fa referència al tema dels Consells, de manera que sembla que des de l'Ajuntament s'està posant tot l'ènfasi en l'impuls de la participació ciutadana a través dels consells. Per una altra banda, les aportacions dels grups de dones no han fet esment a les altres formes de participació, el que tot plegat fa pensar que avui les dones identifiquem com a mecanismes de participació institucional només la nostra presencia en els diferents consells de participació.
| Quant als Consells de Participació específics de Dones, a
la nostra ciutat funcionen els següents: - Consell de les Dones de Barcelona. Les normes reguladores de l'esmentat consell, aprovades el febrer de 1995, el defineixen com a "un òrgan consultiu i de participació de l'Ajuntament de Barcelona per a aquelles qüestions d'interès per a les dones de Barcelona, i en concret per a aquelles competències i funcions que suposin una millora del benestar i de la qualitat de vida d'aquest sector de la població i que són pròpies del municipi". - Consells de Dones dels Districtes. Són els òrgans de consulta i participació a l'àmbit descentralitzat del govern municipal, és a dir, en els Consells de Districte. El febrer de 1998 n´estaven constituïts 10: Ciutat Vella, Eixample, Sants-Montjuïc, Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia, Horta Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu, i Sant Martí. Cal assenyalar que cada Consell de Dones de Districte té la seva pròpia dinàmica de funcionament, les seves pròpies reglamentacions i els seus propis plans de treball. - A més a més, existeix el Grup Dona del Consell Municipal de Benestar Social. És un grup de consulta i participació de dones, creat l'any 1989, i compost per entitats de dones, per expertes, dones dels òrgans de participació institucional de l'Ajuntament de Barcelona i personal tècnic de l'Ajuntament de Barcelona. La seva finalitat és fer estudis i reflexions amb l'objectiu de fer recomanacions a les diverses administracions. |
De les aportacions rebudes d'aquests tres nivells de participació cal destacar que existeixen i s'expressen vivències i experiències molt diferents de què significa participar en aquests òrgans. A continuació ens fem ressò de les aportacions rebudes:
Un aspecte positiu és el naixement i l'evolució del coneixement i la col·laboració entre les entitats de dones i les dones que treballen a l'Ajuntament en temes relacionats amb les dones, principalment a través de les dones tècniques. A nivell dels Districtes aquesta tendència s'ha vist reforçada fonamentalment a través dels Consells de Districte; mentre que a la participació d'àmbit ciutat aquesta tendència es nodreix més des d'altres àmbits de col·laboració no establerts dins les dinàmiques i activitats de la participació regulada. Aquesta tendència, en algun moment, les dones l'hem viscuda com a vincles i ha aparegut en el conjunt de relacions, les formals i les informals.
Les dones dels districtes hem expressat l'existència d'un problema que perjudica la relació: es produeixen massa canvis de les tècniques per la igualtat en els districtes, la qual cosa significa que existeix una dificultat per a la creació de dinàmiques àgils.
Nombroses veus hem assenyalat i insistit que la creació i desenvolupament dels diferents òrgans de participació ha permès la relació, vincles i xarxa, entre diferents associacions de dones que anteriorment no ens coneixíem.
Hi ha dones que donem un valor molt positiu a l'experiència que ha significat poder intercanviar i compartir un conjunt d'activitats, tant les que han estat ideades i planificades per cada una de les entitats, com aquelles que han nascut del interès de compartir, des d'un començament, el desenvolupament d'una reflexió, d'una activitat o d'una campanya.
S'ha fet palès, principalment a través de l'àmbit dels Consells de Districte, com des dels òrgans de participació formal es potencia la xarxa entre les entitats, i com les reflexions i accions realitzades des de la diversitat de cadascuna de les entitats fa possible establir vincles entre els grups de dones i com som capaces d'escoltar-nos i incidir les unes en les altres. Una demostració d'aquesta reflexió és com s'integra la reflexió de la diversitat d'ètnia. En aquells òrgans en els quals hi participem les dones migrades, el pes de la diversitat entre les dones és molt visible, mentre que la concreció de la diversitat en aquells òrgans on no hi ha dones migrades perd força, queda desdibuixada.
Les dones dels grups d'àmbit de districte hem afirmat, de manera molt generalitzada, i, alguns cops parlant en primera persona, que la nostra participació en els Consells de Districte ha estat viscuda com a un instrument que ha incidit positivament en el nostre procés d'autoafirmació i en el reconeixement social de les nostres activitats.
Es considera el protocol, la jerarquia, l'espai i el llenguatge en la relació com un obstacle per a la participació. Tots aquests elements els podem col·locar a l'àmbit del simbòlic, però en definitiva signifiquen un trencament total entre el que és la quotidianitat de les dones i l'espai institucional; són barreres que impedeixen establir vincles de comunicació, de relació i de participació. Es detecta una actitud per part de l'administració que les entitats de dones som les convidades, les que ens hem d'adaptar a les seves formes i això provoca un rebuig que s'expressa amb sentiments de incomoditat, de no reconeixement, i la voluntat de no voler adaptar-nos. Hi ha la voluntat de cercar noves formes de relació i comunicació; formes que no suposin un trencament radical entre el que és l'espai de la quotidianitat i la construcció de les entitats de dones, i l'espai de relació institucional.
També hi ha dones que considerem una dificultat per a la relació l'excessiva burocratització. Per exemple, es detecta una excessiva pressió per la comunicació per escrit. Han arribat experiències que ens expliquen com per a algunes dones el més fàcil és anar al lloc del problema a parlar amb les persones responsables del districte, ja sigui amb responsabilitat política o tècnica; I allà, observant i parlant amb les persones afectades, tractar d'establir un diàleg per reconèixer el problema i cercar les solucions. Doncs, aquesta forma de treballar basada en la comunicació, l'agilitat, i la participació molts cops és difícil de concretar. La pràctica és que cada reivindicació s'ha d'acompanyar d'un munt d'escrits amb arguments anomenats "tècnics", que són una mostra de que no es dona valor al que les dones expressem i que no s´encaren les reivindicacions, i en conjunt existeix una dificultat evident per cercar solucions.
En relació al punt anterior i més enllà de la dinàmica pròpia dels òrgans formals de participació, s'ha expressat la impossibilitat de diàleg amb les instàncies i personal tècnic de l'administració que estan fora de l'organigrama de les àrees de les dones. I és més, un cop superats els obstacles de l'accés, la realitat és que no es dóna valor a l'experiència, l'opinió i la veu de les dones.
També hi ha dones que assenyalem que aquest excés de burocràcia i la pràctica de tota la participació que es concreta en reunions i més reunions es tradueix en un gran número d'hores de dedicació i genera grans problemes de temps per a les dones, i més quan no hi ha cap mena de mecanisme previst per facilitar ajudes a les dones que han d'atendre demandes durant les hores dedicades a la participació.
També es detecta per part de les institucions un mimetisme en creure, tractar i relacionar-se amb la ciutadania com si existís una homogeneïtat, com si totes les persones i entitats de la ciutat fossin iguals. Per exemple, les normes reguladores del Consell de les Dones de Barcelona resulten massa rígides, només hi poden assistir les dones anomenades de cada associació, no es preveu la possibilitat de convidar associacions que no formin part del Consell i, sobretot, la seva dinàmica és rígida, poc àgil i molt jerarquitzada. Sens dubte perdem riquesa.
I per últim, potser un dels temes més importants, tant per la reflexió en ella mateixa, com pel fet que és una pregunta que ens fem moltes dones: Quina incidència tenen els diversos consells i òrgans de participació en la política de la ciutat, en les instàncies municipals que prenen les decisions?
En relació a aquest tema s'han fet visibles algunes experiències positives com, per exemple, l'existència de les conselleres per a la igualtat dels consells de districte que va ser una proposta del Grup Dona del Consell de Benestar Social. També s'ha assenyalat com a experiència positiva la creació del Banc de Temps al Districte de Guinardó-Horta que va néixer de la proposta de diversos grups de dones i de l'Ajuntament de Barcelona i la gestió del qual la realitza un grup de dones, el Centre de Cultura Popular Montserrat...
Però, en general, les dones expressem i constatem una dificultat evident perquè les propostes nascudes des dels grups de dones o des dels diferents àmbits de participació tinguin una incidència real en les polítiques municipals. I es remarca la no visibilitat de les vivències, experiències i reivindicacions de les dones en les polítiques de la ciutat.
Conclusions
Ja hem apuntat al principi que entenem per participació qualsevol
activitat, acció i presa de decisió que incideixi/influeixi
en la construcció de la nostra societat, en aquest cas, concretament,
la ciutat de Barcelona. Quan diem que les dones participem en la constitució
de la societat, ens referim també a la participació com a
forma necessària per mantenir, promoure i canviar la societat, mitjançant
les relacions i les connexions socials.
No és gens fàcil treure conclusions d´un debat ampli
sobre un tema tan complex com és el de la participació de
les dones o sigui que el que segueix són només apunts o aspectes
que destaquem del conjunt.
En general cal subratllar, en primer lloc, la diversitat de la participació
de les dones.
El fil conductor de les preguntes volia veure si la participació
de les dones s'expressa de maneres diferents. Es tractava d'acceptar que
les persones, les dones, som diferents. El resultat dels debats ha estat
que, per una banda, és evident que les dones som les principals responsables
d´una sèrie de tasques de cura, relació, educació,
etc., necessàries i que fan ciutat, i per aquest fet tenim, en tant
que dones, unes necessitats específiques i també un coneixement
i unes demandes específiques de cara a la ciutat. Al mateix temps,
també som diferents entre nosaltres, la participació és
diferent segons l´edat, ètnia, classe social, nacionalitat,
professió, salut, mobilitat, nivell cultural i educacional, ideologia,
etc. Per tant, quan parlem de participació és important treballar
des de la premissa de la diversitat.
Un altre aspecte important de la participació de les dones és
la manca de reconeixement.
Els debats i aportacions expressen la consciència de la poca valoració
del treball de la llar i la cura de les altres persones, i més àmpliament
de l´obra de civilització que es fa en els espais privats i
en la interacció entre aquests i els espais més públics
i/o col·lectius. També es fa palesa la dificultat per superar
la dicotomia, el tall, entre públic i privat. Fins i tot quan les
dones participem en els espais tradicionals de decisió tenim dificultats
per fer valer l´experiència i els sabers obtinguts en els espais
privats. El fet que les xarxes de relació entre dones siguin informals
requereix un canvi de perspectiva perquè siguin reconegudes en tot
el seu valor.
Cal un reconeixement dels serveis i aportacions que les dones ja estem fent
i que socialment no es reconeixen. I cal trobar maneres perquè la
vida quotidiana de les dones arribi a les institucions. Les dones tenim
necessitats i dificultats reals que el personal tècnic desconeix.
Les dones no sempre sabem la solució, però coneixem les nostres
necessitats. Les dones tenim idees sobre com ha/hauria de ser la ciutat.
En tercer lloc cal tenir en compte que la participació de les dones
és fonamental per construir una societat solidària.
En els debats s´ha constatat la transcendència de les decisions
que es prenen a casa en relació amb la vida quotidiana, i de les
maneres de relacionar-se en privat per a la qualitat de vida de les persones
i també per al tipus de societat en que vivim i que construïm
o volem construir. Els valors col·lectius es gesten en l´àmbit
més privat i personal: per assumir un valor col·lectiu primer
s´ha de tenir clar a nivell individual. El següent pas és
la transformació dels desigs, decisions i necessitats privades en
voluntat col·lectiva, la constitució en subjecte col·lectiu.
Les dones també ens construïm com a subjecte col·lectiu
en els espais privats i cal que això sigui reconegut, per
una banda, valorant i potenciant aquests espais i, per una altra, recuperant
la quotidianitat en positiu.
Pel que fa a la participació de les dones al treball dins
i fora de casa, cal recordar que les dones hem passat al món laboral
sense deixar el món domèstic, i ens hem emportat la nostra
forma de fer en l'àmbit familiar a l'entorn laboral. En aquest entorn
ens trobem però amb un model molt rígid, una forma de fer
molt masculina, i ens costa identificar-nos-hi.
En aquest espai es valora la plena dedicació, no hi ha temps per
viure, no es té en compte que hi ha unes necessitats que s'han de
cobrir i també ens trobem amb altres problemes com la discriminació
a nivell salarial i de qualificació, l´assetjament, etc. Davant
de tot això les dones ens hem organitzat i hem lluitat per la igualtat
salarial, per la no discriminació laboral, pel reconeixement de la
nostra forma de realitzar les tasques.
La forma de treballar que les dones traslladem de les tasques de cura i
relació al mercat assalariat és un valor que es aprofitat
tàcitament a les empreses, però que nos és degudament
reconegut: no es tradueix en qualificació, ni té una compensació
salarial justa.
Les xarxes d´ajut i solidaritat que creem les dones en el món
del treball assalariat, les formes de relació que establim en els
nostres llocs de treball, el nostre posicionament enfront de la competitivitat
i la jerarquia són aspectes i aportacions de la nostra participació
en l'espai del treball de mercat que mereixen un estudi especial i detallat.
Per l'altre banda, cal que es reconegui que el treball de reproducció
que fins ara fem fonamentalment les dones és essencial per al benestar
de les persones, per el funcionament global de totes les activitats i per
la vida ciutadana en general.
Fins ara, malgrat la nostra participació en diferents espais, sindicats,
grups de dones d'empresa, moviments socials, etc., no s´han produït
canvis importants i la nostra veu no és escoltada, per exemple, quan,
davant d'una reestructuració horària, expressem les nostres
propostes de distribució per poder arribar a fer aquelles tasques
de cura que són imprescindibles perquè la família i
la societat funcionin.
Tot i així, la voluntat de participació de les dones en el
treball assalariat ha creat un debat sobre el paper de l'Estat en la satisfacció
de les necessitats de la població, la repartició de tasques,
la doble presència i, fins i tot, sobre el mateix concepte de treball.
Però el model i el marc de referència no han canviat.
Referent a la participació de les dones en els àmbits de l´estudi
i del lleure es pot treure com a conclusió que la presència
de les dones va en augment i, en molts casos és majoritària
quantitativament i qualitativament, malgrat que la sensació generalitzada
no és aquesta.
Cal reconèixer la força de canvi a l'escola que tenim les
dones, tant les mares com les professionals ensenyants, que som les principals
i més importants agents educadores i culturals.
Malgrat la constant feina de les dones conscienciades en el món de
l'ensenyament, l´androcentrisme dominant a l´escola no ajuda
a la participació de les nenes i noies.
En institucions totalment jerarquitzades com la universitat o despatxos
i laboratoris de recerca es comencen a detectar altres maneres de ser universitària
i científica que poden ajudar a canviar la quotidianitat i la forma
de participar les dones en la societat.
L´educació de dones adultes és una de les formes de
promoure la participació de les dones amb autoestima i consciència.
La participació de les dones en l´àmbit del lleure és
creixent, però alhora complexa i caldria aprofundir més en
l´anàlisi.
El pensament feminista ha estat duent a terme una reinterpretació
del gènere i dels rols socials associats a comportaments tradicionalment
definits com a "femenins". En els darrers vint anys, la forma
en què les dones ens hem anat construint nosaltres mateixes ha experimentat
un canvi radical i això no només ha alterat la visió
que la població femenina tenim de nosaltres mateixes i del paper
social que exercim, sinó que també ha sacsejat la manera en
què ens relacionem homes i dones, atès que ens sabem i reivindiquem
diferents i volem ser, estar i participar des del reconeixement d'aquesta
diferència.
Pel que fa al moviment de dones podem concloure que la xarxa de relació
que s'ha anat teixint té molts i diferents canals de participació
i cal tenir en compte els múltiples espais d'expressió com
una de les bases de la democràcia. La participació en els
grups i espais del moviment de dones té un valor fonamental en sí
mateixa per a les que hi som presents, i en els debats s'ha expressat la
voluntat de mantenir i fer créixer tot el que estem creant en aquest
àmbit.
És a l'hora d´exportar aquest model participatiu, de traslladar-lo,
o simplement en establir contacte amb altres moviments i sobre tot amb les
institucions que les relacions presenten problemes, atesa la diferència
de registre dels canals de participació que hi ha entre els dos àmbits
de treball. Les institucions són fruit d'un ordre simbòlic
determinat contraposat als interessos de les dones: la representació
de les persones s'ha erigit com a la veritable política de les institucions,
per això, obliden el funcionament, àgil i més humà,
de la societat civil -sostinguda en gran part per les dones- que s'organitza
i construeix amb uns paràmetres molt més interactius, molt
més oberts, molt més quotidians. Donar valor polític
a aquest vincle i fer-lo visible també a les institucions és
fer-hi possible l'obertura d'espais per a les dones, és aprendre
a construir la ciutat des d'una visió que no és altra que
la de la pròpia experiència i desig.
Així doncs, construir una ciutat on la participació de les
dones signifiqui fonamentalment reconèixer, donar valor, espais i
força a les accions de les dones vol dir reformular, en definitiva,
la vida ciutadana i fer aquesta reformulació des de l'experiència
de les dones; una experiència que ha estat aparentment inexistent,
invisible, però gràcies a la qual es sosté la societat;
una experiència que entre d'altres valors contempla la coherència
i compatibilitat de la sostenibilitat de la societat.
La importància dels espais específics i dels grups de dones,
malgrat els canvis i la diversitat d'existències i maneres, és
l'eina més important de participació de les dones i és
des d'aquestes experiències que cal contagiar el conjunt de la societat.
La intervenció de les dones dins els moviments socials aquests
últims anys, i gràcies a l'existència del moviment
feminista, ha aconseguit que hi hagi una tolerància i, fins i tot,
un cert respecte per als temes que les dones plantegem. Hi ha un reconeixement
explícit que som diferents i que existim, però no hem aconseguit
que el nostre discurs formi part dels discurs global. Tenim algunes "cambres
pròpies" però no s'ha aconseguit impregnar al conjunt
de les organitzacions i no ser espais "paral·lels"
Es detecta en les dones un cert cansament d'haver d'estar sempre presents
perquè es recordi el que diem. Aquest fet constant ha provocat l`abandonament
de moltes dones i sembla que hi ha un cert retrocés en les xarxes
de dones dins de cada moviment. Altres dones s'han integrat als aparells
de les organitzacions i només les dones que ho teníem molt
clar hem aguantat treballar en uns espais mixtos força hostils, malgrat
que donem molt valor a l'existència d'espais específics.
Cal canviar algunes de les estratègies que havíem portat i
que encara perduren a l'imaginari dels homes dels moviments socials. No
es tracta només de tenir "cambra pròpia" i que s´incorporin
coses de dones a les plataformes, sinó d'incorporar una manera diferent
de fer política i de concebre-la a tots els espais i això
fins ara no s'ha donat gaire i, de fet, ens costa molt traslladar a l'activitat
dels moviments mixtos l'experiència de la nostra diferència.
Malgrat que hi ha hagut avenços en la representació formal
de les dones es constata que també en el cas de les dones joves es
reprodueixen els mateixos esquemes que són viscuts malament per part
de les més actives. Reconeixen que hi ha hagut algun canvi en l'espai
privat en el sentit de compartiment de tasques i drets formals, però
no s´ha arribat al fons de les aportacions del feminisme sobre la
política.
Hi ha indicis concrets que entre alguns joves d'alguns moviments (insubmisos,
okupes, estudiants, gais) s'estan donant reflexions sobre la masculinitat,
sobre el rebuig de la identitat masculina en relació a la violència
contra les dones, a la vida quotidiana, a la sexualitat i sembla interessant
fomentar-ho i buscar alguns espais de relació amb ells.
Pel que fa a la participació de les dones en l´àmbit
institucional, les conclusions són les següents:
La experiència de les entitats de dones ha posat en evidència
que, del conjunt de mecanismes de participació plantejats pel poder
municipal, únicament s'han fet visibles els Consells, la qual cosa
apunta a pensar que per als grups de dones aquest és l'únic
mecanisme de participació reconegut com a tal. Per una altra banda
cal assenyalar que actualment gairebé tots els mecanismes de participació
de la ciutadania, i més concret de les dones, a Barcelona, es concreten
i es desenvolupen a través de participació formal o regulada,
malgrat que el debat ha evidenciat unes experiències que no necessàriament
han nascut dels mecanismes de participació formal.
El desenvolupament de la participació únicament i exclusivament
a través dels òrgans regulats i tenint en compta el seu actual
funcionament no fomenta la participació d'alguns sectors de les dones
i es viu d'una manera francament limitada, tot afavorint que no es reculli
la riquesa d'experiències i realitats que existeix a la nostra ciutat
En la relació i possibilitat de diàleg amb les estructures
de l'Ajuntament es detecten dues tendències clares: un avenç
en la relació amb les àrees relacionades específicament
amb el tema de les dones i una paralització i dificultat evident
en la relació i influència amb altres àrees de l'Ajuntament.
El protocol, la jerarquia, l'espai, el llenguatge i l'excés de burocràcia
es consideren obstacles per a la participació.
S'ha destacat amb molta força que la participació de les entitats
de dones ha afavorit la possibilitat de fer xarxa i crear vincles entre
dones i es dóna un valor molt positiu a aquest fet.
S'ha constatat la dificultat de recursos i temps que algunes dones tenim
per poder assistir a activitats i reunions i la manca de suport de la institució
per solucionar aquesta necessitat real.
Es constata la manca d´incidència de les aportacions de les
dones en la política general i en els plans de treball de l'Ajuntament.
Quan parlem de necessitats bàsiques, no ens referim només al menjar, vestir, desplaçaments, etc. sinó a totes aquelles que fan que la ciutat sigui un lloc agradable, aquelles que fan que les persones no se sentin soles, aquelles, en definitiva, que creen una xarxa de relacions socials de solidaritat i que fan que la nostra ciutat sigui un espai que viu amb nosaltres i no nosaltres en ella.
Propostes
Reconèixer el moviment de dones de la ciutat, en tota la seva
diversitat, com un agent social, amb qui intercanviar projectes i propostes.
És necessari que l'administració reconegui que els grups de
dones són els agents socials i interlocutors entre les dones i el
poder municipal.
Donar visibilitat social i política als projectes
que parteixen del moviment de dones, tot dotant-los dels recursos necessaris.
Donar valor polític als projectes dels grups
de dones, assumint-los a la pràctica de la vida municipal.
Potenciar i afavorir xarxes de relació entre
les dones dels diferents moviments socials per fer visible la nostra existència
i el procés de transformació de la política des de
l'experiència de les dones.
Potenciar i afavorir la creació i manteniment
dels grups de dones o dels espais específics de dones ja que són
la garantia i la principal pràctica de relació i participació
de les dones al conjunt de la ciutat.
Buscar espais de debat amb companys i companyes dels
moviments socials sobre les maneres de fer política i sobre els processos
de canvi que hi ha, mitjançant articles, fòrums... La reflexió
entorn del tema de la participació s'ha d'estendre al conjunt de
la societat, tot començant pels òrgans de participació
de l'Ajuntament de Barcelona.
S'han de tenir presents en les actuacions municipals,
posant-hi els mitjans necessaris, totes les diverses formes, espais i escenaris
de participació de les dones a la ciutat, la qual cosa vol dir estar
amatents per atendre la reivindicació dels grups de dones i dels
moviments socials. Però també cal ser capaces i capaços
de copsar altres escenaris no vistos habitualment com a propis de dones.
Per exemple els de les compres quotidianes, els casals de la gent gran,
els parcs pensats només com a infantils, les activitats del voluntariat,
els espais d'ensenyament, d'atenció i cura de les persones, etc.
Que es valorin i reconeguin molt explícitament
les reivindicacions i les millores aconseguides a través de les formes
específiques de participació de les dones a la vida de la
ciutat.
Obrir un debat a cadascun dels òrgans municipals
de participació que ho cregui necessari per tal de definir, sense
cap limitació prèvia, com es vol desenvolupar l'experiència
de participació institucional.
Les dones reclamem que se'ns doni informació
al llarg de tota la vida i el dret a la informació com a dret de
ciutadania és essencial i és una forma bàsica de participació
que ha de ser assumida responsablement per l´administració
municipal.
Cal que l´administració municipal sigui
sensible a la necessitat de lleure específic de les dones i el faci
possible amb espais i temps adients a les activitats de les dones de totes
les edats.
Reclamar un reconeixement del conjunt de les feines,
es realitzin on es realitzin, i molt especialment aquelles que tenen com
a objectiu cobrir necessitat bàsiques .
Cal que es valorin degudament tots el coneixements,
sabers, maneres de fer, qualificacions no formals que aportem les dones
en el nostres llocs de treball.
Tots els plantejaments sobre l'activitat econòmica
i laboral a la ciutat haurien de tenir en compte aquest aspecte per tal
d'afavorir que totes les persones participin en els dos àmbits
amb un repartiment més equitatiu del treball reproductiu. Dins d'aquest
context és necessari reflexionar i elaborar propostes sobre temes
com els horaris, la dedicació i els serveis, que incideixen en la
vida ciutadana i més enllà encara.
Reclamar també que es mantingui i millori l'estat
del benestar que hem assolit fins ara, però que els serveis estructurats
per cobrir les demandes socials no empitjorin les condicions laborals de
les persones que els gestionen, majoritàriament dones.
Cal establir mecanismes de participació de les
dones en els debats i l'adopció de mesures concretes relatives a
formes de vida quotidiana a la ciutat i en relació a la sostenibilitat.
Sense deixar de valorar la xarxa de participació
informal de les dones, a nivell ciutadà cal arbitrar mesures a favor
de les criatures, les mares de les quals estudien o treballen fora de casa,
quan els horaris i les vacances escolars no es corresponguin amb els horaris
laborals. No oblidem que cal lligar la participació de les dones
en l´àmbit laboral amb la participació de les dones
en l´àmbit de l´estudi.
Cal reclamar centres escolars més democràtics
i participatius on es pugui dur a terme una educació no sexista i
que promoguin la participació de les nenes i de les noies.
S'han de preveure mecanismes per afavorir la presència
i participació de les dones amb mesures concretes com ludoteques
als consells de districte, ajuts per l'atenció a les altres persones...
Reflexionar si aquesta dinàmica de participació
que ens força, a les dones, cada vegada més, a treballar i
fer coses fora de l'entorn més proper de relacions ens beneficia
o no.
Reflexionar com podríem les dones estructurar
les nostres vides laborals per guanyar en qualitat de vida i en reconeixement.
I, sobretot, és necessari que els òrgans
de participació de dones siguin contemplats com a òrgans de
consulta, negociació i consens.
El Consell de Gràcia ha estat constituït però ha tingut moltes dificultats de funcionament
- Annex
Participació d'entitats de Dones als diferents òrgans
Participació de l'ajuntament de Barcelona
Òrgans de participació Nombre entitats
Consell de les Dones de Barcelona 25- Consell de les Dones de Ciutat Vella 12
- Consell de les Dones de l'Eixample 9
- Consell de les Dones de Sants-Montjuïc 12
- Consell de les Dones de les Corts 10
- Consell de les Dones de Sarrià-Sant Gervasi 7
- Consell de les Dones de Gràcia --
- Consell de les Dones de Horta-Guinardó 12
- Consell de les Dones de Nou-Barris 20
- Consell de les Dones de Sant Andreu 10
- Consell de les Dones de Sant Martí 12
Composició de grup Dona del consell municipal de benestar social
Representants d'entitats
Del Consell de les dones de Barcelona 14
Altres 6
Personal tècnic del municipi 10
Amb les aportacions de:
Jornades de Dones Immigrants
Vocalia de Dones de l'AAVV de la Dreta de l'Eixample
Consell de la Joventut de Barcelona
Associació Catalana d'Integració i Desenvolupament Humà
Victòria Bosch
Associació Caliu-Congrés
Promoció de la Dona. Centre Moral i Cultural
Associació Heura
Programa Dona Universitat Politécnica de Catalunya
Centre Dona i Literatura. Universitat de Barcelona
Duoda, Centre de Recerca de Dones. Universitat de Barcelona- Grup Mou-te
- Consell de Dones de Les Corts
- Grup de Dones del Casal de Les Corts
- Grup Estudis sobre Dona i Gènere. Departament de Sociologia de la Universitat de Barcelona
- Consell de Dones Sants-Montjuïc
- Grup de Dones de la Font de la Guatlla
- Consell de Dones de Nou Barris
- Vocalia de Dones de l'AA.VV Turó de la Peira
- Grup Dona i Presó
- Grup de Dones del Poble Sec
- Grup Dona del Consell Municipal de Benestar Social
- Consell de Dones de l'Eixample
- Secretaria de la Dona de la Unió Sindical Comissions Obreres de Barcelona
- Centre Cultura Popular Montserrat
- Consell de Dones de Sant Martí
- Dones de la Universitat de Barcelona
- Treballadores de l'Ajuntament de Barcelona
- Consell de Dones de Sant Andreu
- Elena Grau
- Dones No Estàndard
...i totes les que han participat a títol individual en els debats que hem fet, a Ca la Dona i a altres espais, com a part del procés d'elaboració de la ponència
- Consell de les Dones de Ciutat Vella 12
| Bústia | Actualitat i comentaris | Activitats paral.leles | Programa | Butlleta d'inscripció | Ponències |
| "Les dones i els serveis de la ciutat" | "Transformem la ciutat donant valor a la participació de les dones" |
| "L'espai urbà, el temps i les dones" | "Dones i ciutat en l'espai mediàtic" |