Fundació M. Aurèlia Capmany
Les dones, els espais i els temps a Barcelona
Actualitzada el 21-12-1998
Ponència |
Conclusions |
Propostes |
Annex |
Introducció
Aquesta ponència ha estat elaborada per impulsar una reflexió sobre la vida quotidiana, els espais i els itineraris de les dones de Barcelona.
Les dones, per a la realització de les tasques de la vida diària d'estudi, treball productiu, reproductiu, oci, esbarjo, cultura, etc.-- utilitzen la ciutat més que els homes i, per tant, tenen un coneixement més ampli, divers i complex de la pràctica urbana.
Aquesta comunicació es divideix en quatre apartats:
habitatge
espai urbà
mobilitat i accessibilitat
seguretat
La ciutat ha estat construïda i continua construint-se sota l'imaginari de que l'home fa un treball remunerat i la dona es quedi a casa.
Però aquests rols no corresponen a la realitat, ja que:
- el 32,9% de la població femenina en edat de treballar a Barcelona forma part de la població ocupada amb un treball remunerat. La població masculina activa és el 49,9% (dades del Padró Municipal de Barcelona de 1996).
La tendència dels darrers anys és el creixement de la incorporació de les dones al treball remunerat, facilitada per l'accés progressiu de les dones a l'educació, per la disminució dels matrimonis i el control de la taxa de la natalitat.
Però les polítiques econòmiques i socials continuen planificant la ciutat per a un model de societat que no correspon a la multiplicitat de les experiències que es viuen a la ciutat i provoquen un desfasament entre aquesta i el tipus d'individus i de grups humans que l'habiten, amb totes les seves diferències.
Del 32,9% de dones ocupades, dues de cada tres realitzen una doble jornada laboral: el treball remunerat o de producció i el treball domèstic o de reproducció. Les dones joves, a més a més, moltes vegades estudien el que significa tenir una triple activitat.
La mitjana de temps dedicat al treball domèstic per més del 50% de les dones és de 21 hores a la setmana (i per un 5% dels homes), mentre que un 43,9% dels homes no hi dedica cap hora (Enquesta Metropolitana de Barcelona de 1990).
Això vol dir que a la vida quotidiana moltes dones han de suportar:
la responsabilitat gairebé exclusiva del treball
de cura del marit, criatures, persones grans, persones discapacitades
o malaltes;
la dispersió dels llocs de treball, habitatge,
comerç i serveis;
la insuficiència de serveis de cura de criatures
i persones grans;
la difícil accessibilitat, moltes vegades, als
comerços, centres sanitaris i altres serveis.
Les empreses de planificació, urbanització, disseny, enginyeria, construcció i planificació que han planejat, projectat i construit les ciutats europees han estat constituïdes, en la seva gran majoria per homes. En els debats del treball tècnic que es manté en l'àmbit de l'arquitectura i de l'urbanisme per a decidir la configuració dels espais i que determinen la seva qualitat i funcionalitat, no és costum incorporar ciutadanes ni ciutadans , ni es té en compte el punt de vista de les dones com una part important de la població.
Els espais que s'utilitzen quotidianament són moltes vegades barreres o impediments per a les oportunitats d'encontre entre les persones. Existeixen espais en l'entorn urbà que produeixen disturbis, espais de la presa, espais inaccessibles, espais del perill, espais de la inseguretat.
Cal reconcebre l'estructura urbana i establir noves polítiques per trencar les divisions espacials a favor de les dones, barrejant, unint, creant noves interconnexions i agrupant usos i activitats, creant nous espais i possibilitats a través d'una nova cultura de la planificació i la revisió dels reglaments d'aplicació obligatòria.
L'objectiu és transformar els espais per tal que siguin útils, confortables, agradables, estimulants, accessibles, segurs, tant per les dones com per als homes. Cal buscar l'espai social. Fem planejament, arquitectura i construcció adaptada a totes les activitats de la vida quotidiana, activitats que cal compartir.
No pretenem inventar un model ideal de ciutat des del gènere. Cal obrir reflexions i debats per transformar les ciutats que existeixen. Reflexions que canvien els aspectes del desenvolupament actual i que concebeixen una ciutat per a tots i totes en la que es tingui en compte l'existència i les necessitats de l'altra meitat de la ciutadania.
Cal introduir el concepte d'una ciutat que possibiliti l'emancipació social per a homes i dones, ja que la tendéncia és que cada vegada més les tasques de la vida domèstica s'hagin de compartir.
Cal planificar per a una societat emancipada dintre dels requisits generals d'un desenvolupament sostenible.
Aquesta ponència es caracteritza pel fet que el seu contingut
està absolutament relacionat amb l'espai físic de la ciutat,
i que això fa que es detecti la gran heterogeneïtat existent
a la ciutat de Barcelona. Entre els barris de la part alta i els de la part
baixa, de la part de llevant i de la part de ponent hi ha grans diferències
de qualitat de vida, de tipus, dimensions i estat dels habitatges, de metres
quadrats d'espai públic exterior per habitant, i de qualitat, serveis
i manteniment dels espais públics, així com de tipus i qualitat
de les zones verdes, els arbres i el mobiliari urbà. En els aspectes
de la mobilitat i accessibilitat, i de la seguretat passa el mateix.
Habitatge
Segons la Carta de les Dones a la Ciutat, en termes d'hàbitat i d'equipaments d'acompanyament i de proximitat, les dones han de ser considerades com a expertes en l'estímul i l'ordenació futura dels espais de vida, ja que són les que més els utilitzen. Avui ja s'està parlant i estudiant que els espais on es fa la vida són espais dividits per un sexe i per l'altre. Però, mentrestant, les dones, que com diu Virginia Woolf ìno tenen una habitació pròpiaî, saben detectar allò que manca en la construcció d'una altra forma de dimensió urbana i social indispensable per a una vida millor a les ciutats.
Al punt vuitè de la Carta Europea de les Dones a la Ciutat es diu que les dones tenen dret a un habitatge i a un hàbitat apropiat.
En aquests moments, tant la iniciativa privada com la pública preveuen pràcticament en exclusiva un sol tipus d'habitatge: el de la família nuclear.
I a Barcelona (cens de població de 1991) només un 40% dels habitatges són ocupats per aquest tipus de família.
Un 18,1% dels habitatges són ocupats per una persona sola, i en
tres de cada quatre casos la persona que l'ocupa és una dona més
gran de 60 anys.
Espai urbà
En molts casos, quan sortim del nostre habitatge ens trobem un passadís on donen altres portes d'entrada a d'altres habitatges del mateix replà. Una escala i a vegades un ascensor ens condueixen cap al portal d'entrada de l'edifici. I a continuació ens trobem al carreró o a la plaça on passen els cotxes i tota mena de vehicles, i també persones/vianants. Hem de tenir la criatura ben agafada de la mà perquè no vagi a parar a sota de les rodes d'un cotxe.
Espais urbans són tots aquells espais de la ciutat que no són els edificis: carrers, avingudes, rambles, passatges, passos, places, jardins, parcs, espais d'esbarjo, espais esportius..., que generalment són públics, però que també poden ser privats, encara que l'ús sigui públic.
El medi urbà influeix i marca fortament la vida quotidiana de les persones que hi habiten i particularment la de les dones que, havent d'assumir una doble jornada de treball, són molt dependents de la qualitat dels serveis urbans i dels mitjans de transport.
L'ordenació de la ciutat en zones dedicades a un sol ús (monofuncionals) provoca desplaçaments de les persones entre el lloc de residència, el de treball remunerat, el comerç, els serveis... i dificulta la vida quotidiana.
Hi ha barris a la ciutat que produeixen veritablement greus costos socials i econòmics a les persones a causa dels desplaçaments, de la pol.lució, i la qualitat de vida en general que, per a uns sectors de la població d'aquests barris, es troba sota mínims.
A vegades, la planificació d'un barri es fa tapant forats més
que considerant transformacions sostenibles i durables.
Mobilitat i accessibilitat
La mobilitat condiciona l'accés al mercat de treball, la inserció social de les persones, la realització de les tasques relacionades amb el treball domèstic i l'atenció a les persones del col.lectiu familiar, i pot constituir un criteri de discriminació social per a totes aquelles persones que la tenen limitada.
Una àmplia varietat de factors influeixen sobre la mobilitat de les dones, com per exemple: un baix nivell d'ingressos, la responsabilitat en l'atenció de criatures i persones grans o depenents, un inadequat servei de transport públic, el poc accés al cotxe o la por d'agressions, entre d'altres.
Els motius dels desplaçaments de les dones són molt diversos: per treball, estudi, compres, salut, acompanyament de persones, encàrrecs i gestions, activitats de tipus associatiu, cultural i lúdic, etc. D'altra banda, l'horari dels desplaçaments és molt variat i ocupa tot el ventall de possibilitats: matí i tarda, hores punta i baixes. No tant la nit, però també.
El tipus de desplaçaments són sobretot segmentats, és a dir, aquells que no tenen un recorregut massa prefixat, donat que el motiu del viatge no és únic sinó múltiple. Per tant, la proximitat o llunyania dels serveis facilitarà o, pel contrari, dificultarà els desplaçaments.
La dona utilitza més el transport públic, metro i bus, que l'home i en depèn més per realitzar la diversitat de les seves tasques quotidianes. També es desplaça caminant en un percentatge superior a l'home.
Si volem adequar la ciutat a totes les activitats de la vida quotidiana (treballs: productiu i reproductiu, formació, cultura, relació, oci...) caldrà evitar els obstacles que ho dificulten com ara:
dispersió dels llocs d'habitatge, de treball,
serveis, comerç...;
insuficiència del transport públic;
prioritat del cotxe privat, que provoca, entre d'altres,
el col.lapse circulatori de la ciutat, i que ocupa el 60% del sol
urbà malgrat que només el 25% de la població utilitza
el cotxe en els seus desplaçaments diaris;
horari limitat i rígid dels centres de serveis,
que pressuposen que les usuàries i els usuaris tenen tot el
temps del món.
Seguretat
Segons la Carta Europea de les Dones i la Ciutat la seguretat de les dones en les ciutats és l'expressió d'una societat que es respecta.
Per a una ciutat segura des del punt de vista de les dones és recomanable l'adopció, per part de cada ciutat, d'una declaració de principis específicament adreçada als homes contra totes les formes de violència contra les dones.
Les ciutats han de reconèixer que la seguretat de les dones ha de ser protegida durant els seus mandats, seguretat que es garanteix amb dotacions pressupostàries.
Sovint els arquitectes, els planificadors urbans i la policia són majoritàriament homes i no saben exactament el que significa ser una dona sola, a la nit, esperant l'autobús, caminant per un carrer mal il.luminat, haver de travessar un parc o una zona no urbanitzada, anar a buscar el cotxe a l'aparcament o agafar el metro.
L'espai no es neutre, l'espai pot crear sensació d'inseguretat o pel contrari, de seguretat i de confort. Un espai pot ser dissuasori de la violència o bé afavorir-la.
Hi ha una clara i directa connexió entre el disseny urbà i la violència contra les dones. El disseny de les places, parades d'autobús o metro, aparcaments, passos subterranis, vestíbuls de les cases, pot causar ansietat. Un bon disseny pot incrementar la sensació de seguretat i actuar com a dissuasori de la violència.
| Bústia | Actualitat i comentaris | Activitats paral.leles | Programa | Butlleta d'inscripció | Ponències |
| "Les dones i els serveis de la ciutat" | "Transformem la ciutat donant valor a la participació de les dones" |
| "L'espai urbà, el temps i les dones" | "Dones i ciutat en l'espai mediàtic" |