• Més informació i pels canals que poden arribar més fàcilment a les dones (sobretot les grans): als mercats, a les guarderies, als serveis de qualsevol tipus, a les televisions i emissores locals.
  

• Diversificar els mitjans informatius sobre els recursos existents en el terreny de la violència, agressions sexuals i assetjaments.
  
• S'hauria d'estudiar els tipus de maltractaments que reben les dones disminuïdes, tant a nivell físic (agressions) i de comunicació (no sortir de casa), com psicològics (tractament infantilitzant).
• Realitzar campanyes institucionals de sensibilització contra la violència en general i contra la que pateixen les dones en particular.
• Cursos de sensibilitzció sobre la violència a les empreses.
• Elaboració de tríptics informatius sobre drets i serveis que es reparteixin a tots els llocs del barri freqüentats per dones. Informació a través de les emissores de ràdio i introduir unitats didàctiques sobre el tema a les escoles.
• Arbitrar mesures perquè les dones immigrants que han vingut per reagrupació familiar puguin lluitar pels seus drets davant els maltractaments, sense l'amenaça d'expulsió.
• Mesures per controlar i sancionar la violència sexista i de tota mena que constantment s'emet per TV.
• Promoure una xarxa de ciutadans i ciutadanes que elabori un Manifest per la No Violència i la Convivència a Barcelona, tant de l'ámbit privat com del públic.

• Creació de serveis específics per a les dones amb centres d'informació permanent les 24 hores, per districtes, atesos per personal especialitzat, donant cobertura als grups de suport ja existents que treballen des d'una perspectiva de gènere. A més, en tots els centres d'informació hi hauria d'haver persones que parlessin el llenguatge dels signes, per a persones sordes. I seria interessant la creació d'un teléfon 900.
• Creació de comissaries especialitzades, a cada barri, amb dones policies adientment formades, per tal d'apropar aquests serveis a les ciutadanes.
• Creació de recursos d'assessorament jurídic i psicològic, amb bosses d'ajuda municipal perquè les dones puguin escollir advocat i terapeuta de la seva confiança.
• Potenciar o prioritzar les xarxes entre grups de dones, centres d'assistència primària, policia del districte, treballadores del centre d'acollida i altres serveis implicats per intercanviar estratègies d'acció.
• Que hi hagi llibertat a l'hora d'escollir advocat d'ofici.
• Que els Centres d'Atenció Primaria (CAP) donin assistència psicològica a les dones maltractades.
• Que es contempli un altre aspecte de la violència domèstica: la d'alguns fills i filles amb la gent gran o amb la mare sola.
• Articular un mecanisme que posi en cordinació l'escola amb les institucions del districte, de detecció i denúncia de maltractaments (sexuals o físics) a les nenes i nens.

• Creació de cases d'acollida de fàcil accés per a dones amb problemes, diferenciant centres que puguin acollir en cas d'urgència i centres de tractament i rehabilitació. Caldria recordar la normativa europea que recomana una plaça per cada 10.000 habitants, que en el cas de Barcelona seria d'unes 160 places.
• Que tots els centres estiguin exempts de barreres arquitectòniques per tal que hi puguin tenir fàcil accés tant les dones disminuïdes físiques com les cegues.
• Reformular la funció dels centres d'acolliment i dotar-los de continguts pedagògics i terapèutics.
• Articular mesures per als agressors que garanteixin que les dones agredides no hagin de sortir de casa seva.
• Que els jutges dictin les mesures provisionals en un termini de 24 hores.

• Especial atenció a les dones immigrants empresonades.
• Promoure la possibilitat de donar altres alternatives, com treball comunitari o reconciliacions abans d'anar a la presó.
• Promoure la tutela de les persones empresonades, ajudant amb suport psicològic i amb suport específic per a dones amb filles i fills petits, o amb problemes de droga, Sida o altres malalties.
• Promoure mesures específiques que garanteixin la reinserció i respectin els drets de les dones empresonades.
• Promoure la formació i la reinserció laboral de les dones empresonades.
• Creació d'un centre d'acollida que faci de pont entre el centre penitenciari i el món exterior. Aquest centre hauria de complir les funcions següents:

  - permetre l'acollida temporal de l'ex-presonera;
  - servir com a lloc de trobada de les internes amb els membres de la seva família durant els permisos periòdics;
  - ser utilitzat pels parents de les internes en les seves visites al centre penitenciari;
  - oferir una atenció multidisciplinària per aconseguir una incorporació progressiva de l'ex-presonera a la societat (accés a habitatges, formació professional, ocupació, etc.).

• Facilitar suport tècnic i econòmic al teixit associatiu i a les entitats que treballen amb aquest col·lectiu de dones.

Promoure polítiques educatives i solidàries de prevenció de la marginació i de la prostitució, amb intervencions específiques en determinats districtes de Barcelona per promoure la reinserció laboral.

• Plans de formació especial del personal dels Serveis Socials (municipals) que difonguin el coneixement de la problemàtica de les dones amb necessitats específiques.

Formació laboral adequada a la demanda del mercat laboral. Optimitzar els recursos existents:

• Falten serveis d'orientació professional i personal.
• Realització de cursos especials adreçats a la inserció laboral i professional de les dones a l'atur.
• Incentivar l'accés de la dona a professions relacionades amb les noves tecnologies. Cursos gratuïts per a formació d'operadores.
• Fomentar, dins l'ampli camp dels nous jaciments d'ocupació, les iniciatives d'autoocupació de dones i potenciar programes propis per a dones emprenedores.
• Creació d'aules de formació continuada per a adults i adultes relacionada amb el treball i amb la possibilitat de reciclar-se.
• Optimitzar la utilització dels recursos del Fons Social Europeu i altres programes específics per a l'ocupació de les dones (NOW).
• Distribució i ampliació de les bosses de treball i de les professions amb futur. Facilitar la formació o l'accés als cursos de l'INEM.

Una formació laboral que no incrementi la segregació del treball de les dones:

• Informació sobre les possibilitats de formació dels mateixos serveis i associacions de la ciutat.
• Incentivar plans de formació per a la inserció laboral de les dones disminuïdes.
• Que la formació d'adults i adultes depengui d'Ensenyament i no de Benestar Social.
• Cursos sobre corresponsabilitat i drets laborals.

B. Creixement personal

• Fomentar la realització de cursos i tallers que permetin una autoformació socialitzadora, augment d'autonomia personal, autoestima, i desenvolupament personal i de la creativitat en especial per a dones joves. Els llocs idonis per realitzar aquestes activitats són el centres cívics, cases de cultura, associacions i entitats sense ànim de lucre.
• Promoure l'autonomia personal i col·lectiva de les dones que es troben en situacions més extremes, facilitant la seva participació com a usuàries en la resolució de llurs problemes, evitant l'assistencialisme i la beneficència i estimulant el voluntariat social i la solidaritat com a mecanisme d'integració i cohesió social.
• La inserció cultural de totes les dones i en especial de les dones immigrants hauria de ser impulsada des de les institucions. Els cursos de català haurien de ser gratuïts. Facilitar l'aprenentatge de costums de la societat, menjars, horaris, festes i tradicions.
• Crear una escola com a espai de formació per a famílies que conviuen amb una persona amb disminucions físiques o psíquiques.
• Cursos de autoconeixement per a dones grans.
• Cursos de autoconeixement del propi malestar pels professionals dels serveis relacionats amb el malestar de les persones, perquè puguin fer front a aquestes situacions amb més eficàcia i coneixement de causa.

Cursos de formació-informació per a pares, mares i altres agents socials implicats en torn al problema de l'anorèxia i la bulímia

• Escoles de pares i mares com a espais de formació i no només d'informació.

C. Corresponsabilitat
Formació per als canvis de les actituds i els rols familiars que impliquin una majoria de dones de tots els nivells. Treball dintre de les associacions per poder canviar actituds.

• Formació de la població masculina per poder assumir les tasques domèstiques que ara no fan, amb campanyes de formació ciutadana estimulant la participació i la corresponsabilitat.
• Potenciació del temps de l'oci.

Incentivar i impulsar mesures concretes que corregeixin la segregació de les dones al mercat de treball, a nivell de salaris, contratctació, atur, tipus de contractes i assetjament sexual.

• Incentivar la contractació indefinida de dones, sobretot de les de mitjana edat, i que la negociació dels convenis (l'àmbit de contractació de les institucions públiques n'ha de ser un exemple) desenvolupin estratègies per possibilitar l'accés, la permanència i la promoció de les dones en el mercat de treball. Valorar la possibilitat de prendre mesures d'acció positiva.
• Des de l'Ajuntament, donar prioritat als contractes amb empreses de serveis que respectin la paritat entre homes i dones en la seva plantilla de personal.
• Vetllar perquè es compleixi el tant per cent de reserva de llocs de treball per a persones amb disminució i que aquests siguin repartits equitativament entre les dones i els homes.
• Reciclatges gratuïts i formació professional continuada per a dones en actiu o en atur. Difondre més el programa de formació de Barcelona Activa.
• Facilitar que les dones derivades de serveis socials que cobren el Pirmi (Programa interderpartamental de la renda mínima) puguin participar en tot l'itinerari de formació que proporciona Barcelona Activa.
• Repartiment del treball amb l'eliminació de les hores extres i la reducció de la jornada laboral per a tothom.
• Buscar mecanismes, com per exemple les quotes, perquè el mercat laboral tingui un equilibri entre homes i dones en els diferents sectors i categories professionals.
• Per a les treballadores del servei domèstic s'apunta la necessitat d'unir esforços a través d'un sindicat o una associació per poder conèixer els seus drets i poder lluitar contra els abusos, en especial per a les dones immigrants.
• Revisió del funcionament de Barcelona Activa.
• Punts d'informació per districte sobre llocs de treball a la Unió Europea.
• Control públic dels indicadors de discriminació sexual a les empreses.
• Que es consideri l'assetjament sexual com una forma de discriminació laboral.
• Que l'empresa estigui obligada a garantir el lloc de treball de la persona que denunciï un assetjament sexual.
• Ajuts a les dones que treballen en sectors amb horaris llargs (comerç, perruqueries...) i amb infants en edat escolar, per salvar la diferència horària entre l'horari laboral i d'escola, ja que aquestes feines tenen una remuneració molt baixa.
• Agilitzar els tràmits per a les dones empresàries.

• Flexibilitzar l'horari laboral per facilitar que els homes puguin assumir també responsabilitats familiars. Negociar dins dels convenis col·lectius estratègies que facilitin la incorporació a les tasques reproductives dels homes. ¿Incentivar els permisos? Les baixes maternals de setze setmanes són massa curtes i els pares només poden agafar les últimes setmanes. Proposar fórmules noves d'incorporació progressiva, amb mitja jornada per a tothom.
• Negociar dins dels convenis col·lectius estratègies que articulin tant els permisos com l'organització del temps de treball, per fer compatible la vida familiar i laboral. Seguiment i compliment de directrius europees.
• Intentar trobar solucions per a les dones que tenen dificultats en deixar els fills i filles, persones grans o malalts, per poder iniciar un treball o realitzar cursos de formació, facilitant espais o serveis.
• Allargar la baixa per maternitat.
• Possibilitat de reducció de jornada també per a les persones amb persones grans o malalts crónics al seu càrrec.
• Que es doti de valor curricular per aconseguir feina a les tasques realitzades per la mestressa de casa: economia familiar, cura dels malalts, cuinar, cura de les criatures, etc.

Donar visibilitat a l'aportació de les dones al treball i al treball voluntari:

• Que l'Ajuntament faci un estudi periòdic per quantificar el treball de les dones a Barcelona, tant remunerat com no remunerat i es compari amb els recursos i serveis existents per a les dones.
• Controlar l'aportació del treball voluntari (que recau principalement en joves i dones parades) perquè no substituexi un lloc treball.

Revisió de les pensions no contributives. 100% jubilació per a les vídues

• Compatibilització de les pensions de viduïtat i de jubilació.
• Dret de les mestresses de casa a cotitzar a la Seguretat Social com qualsevol altra treballadora.
• Ajuda als i les joves quan acaben els estudis perquè puguin marxar de casa.

Fer de l'escola un instrument efectiu de compensació de les desigualtats treballant la diversitat i la coeducació des de l'Escola Bressol:

• Formació en la corresponsabilitat des de les escoles. L'educació com a eina transformadora de consciències.
• Vetllar perquè l'escola, en tots els seus nivells, no sigui un espai reproductor dels rols tradicionals violents i sexistes (en els jocs i les joguines, en els contes infantils, en els materials pedagògics, en les activitats esportives).
• Formació a les adolescents sobre la discriminació i el sexisme. Conferències informatives en els instituts ara i després del Congrés (Crèdits de síntesis d'ESO). Fomentar la reflexió i l'autoconixement de las dones joves mitjançant tallers i seminaris des de l'institut.
• Que el Consell Escolar Municipal, com a organisme bàsic de participació social, vetlli per la garantia d'una veritable coeducació i respecte a la diversitat.
• Promoure l'eliminació dels trets sexistes en la formació del professorat de les escoles municipals, en els llibres de text utilitzats, en el llenguatge emprat, etc. I que l'Ajuntament actuï com a grup de pressió davant les institucions superiors (Generalitat, Govern Central, Unió Europea)
• Dotar els centres i/o zones educatives d'Equips d'Orientació Escolar i Professional que incorporin criteris de no discriminació cap a uns sectors professionals o altres en funció del sexe. Fomentar treballs, investigacions i activitats formatives que ajudin a canviar la segregació existent en termes de sexe i facin efectiva i real la coeducació a tots els nivells educatius.
• Impartir formació a les escoles secundàries sobre sexualitat des d'un punt de vista de llibertat i autonomia personal, matitzant les diferències entre els órgans de plaer de homes i dones i les diferents opcions sexuals que es poden donar.
• Incluir en la educació sexual informació sobre embaràs no desitjat, avortament i SIDA
• Que l'etapa de 0 a 3 anys sigui gratuïta i la possibilitat de que sigui universal.
• Que el dret de les noies a no ser discriminades per raó de sexe, dintre de l'escola, prevalgui davant del dret del pare a escollir religió per a la seva filla.
• Promoure en els instituts una campanya d'educació i prevenció de l'anorèxia i la bulímia.

Crear un espai d'acollida als centres educatius per facilitar l'adaptació dels horaris laborals amb els escolars:

• Flexibilització horària.

• Estudiar si l'oferta municipal arriba a tots els col·lectius de dones i a les seves necessitats específiques.
• Rendibilitzar els equipaments esportius de la ciutat en horaris especialment pensats per facilitar la participació de les dones.
• Promoure una xarxa de recursos i serveis per facilitar l'accés de les dones en la pràctica esportiva.

Promoure i donar visibilitat a la presència de dones en els actes públics organitzats per les institucions i entitats de la ciutat: pregons, jurats de premis, conferències, congressos, exposicions, festes majors, etc.

• Promoure el saber femení en els actes culturals organitzats per l'ajuntament i altres entitats amb què es col·labori.
• Recuperar i potenciar les activitats artístiques i artesanals realitzades per dones com a part del patrimoni cultural de la ciutat.
• Promoure, recuperar i incentivar la transmissió oral de la cultura on la dona és protagonista.

Desagregar per sexes totes les estadístiques municipals, per facilitar l'estudi de la realitat de les dones de Barcelona.

• Donar suport a estudis que tinguin com a objecte el paper de les dones en la història i la vida de la ciutat.
• Promoure la creació de fons documentals i d'altres tipus als museus, arxius i biblioteques especialitzats per facilitar la consulta en temes de dones.
• Incorporar la dimensió d'igualtat d'oportunitats en el món del teatre, el cinema i la música que promou l'Ajuntament.
• Llogar a preus reduïts i per periodes curts locals públics infrautilitzats per la organització de tallers culturals i d'altres activitats.
• Potenciar l'accés de les dones a la cultura.

• Afavorir que les dones grans puguin integrar-se en xarxes relacionals i de lleure per evitar la solitud. Xarxa d'ajut amb col·laboració d'entitats per poder donar suport a dones soles.
• Accions per aconseguir autonomia sense dependència familiar.
• Promoure l'associacionisme com a mecanisme de participació.
• Eliminar les barreres arquitectòniques.
• Atès que la cura de la gent gran, quan hi ha una filla disminuïda, recau sobre aquesta, s'hauria de fomentar la col·laboració d'entitats per ajudar tant la gent gran com la dona disminuïda, perquè mantinguessin el seu món relacional.
• Fomentar, des de la iniciativa pública, cursos de formació, per a famílies, sobre la cura de persones grans, en horaris que facilitin la implicació d'altres membres de la família.
• Necessitat d'ascensors i rampes per facilitar que la gent gran sigui autònoma, i revisió de la seguretat del paviment de les voreres i carrers de la ciutat.
• Millora de la xarxa d'espais per a la gent gran, dels casals municipals i coordinació amb la xarxa de centres privats.
• Unificar el carnet de socis i sòcies de tots els casals. Potenciar la seva existència en el marc dels centres cívics i altres equipaments per al conjunt de la població, afavorint la relació intergeneracional i evitant el foment d'espais segregats i segregadors.
• Impulsar la participació de les dones en la gestió dels centres i les activitats.
• Foment dels programes de voluntariat de la gent gran, com a mecanisme de participació en la millora de la ciutat.
• Continuar amb l'organització d'activitats de vacances, viatges i intercanvis per a la gent gran, i organització d'activitats físicoesportives, prioritàriament adreçades a les dones més desfavorides econòmicament.
• Fer arribar la informació general sobre les activitats de la ciutat i sobre aquells aspectes d'interès per a la gent gran, de la manera més directa i accessible possible.
• Manteniment de la Targeta Rosa Metropolitana, per facilitar la mobilitat urbana de la gent gran més necessitada. Ampliació del seu ús a nous serveis públics i privats.
• Prioritzar a les famílies amb persones grans en l'accés als pisos baixos dels edificis.
• Que no es margini les persones grans amb pensions petites, i pis en propietat, a l'hora de concedir ajuda domiciliària.
• Que les dones grans separades puguin demanar plaça als balnearis (en aquest moment encara cal la signatura del marit).

Destinar més recursos a l'atenció domiciliària de qualitat i garantir un control rigorós:

• Garantir les condicions d'habitabilitat i d'accessibilitat de les seves llars, mitjançant ajuts d'infrastructura i d'equipament de les seves cases.
• Ampliar l'oferta d'atencions domiciliàries (treballadors familiars, ajuts a la llar, servei d'alarma telefònica). Extensió d'aquests serveis a les famílies que tenen gent gran a casa i no disposen dels mitjans econòmics i materials suficients.
• Destinar més recursos públics a l'atenció domiciliària de qualitat, en especial la dedicada a la gent gran. Considerar l'ajuda de neteja i companyia com una necessitat. Que la prestació es realitzi en col·laboració amb les famílies o amb els voluntaris, amb poca burocràcia i d'una forma humanitzada.

• Impulsar la participació de les dones grans en la gestió dels centres.
• Aquests centres de dia haurien de pertànyer a l'Ajuntament de Barcelona, ja que des dels districtes es pot acostar millor aquesta oferta de serveis a les ciutadanes i ciutadans.
• Creació de cases tutelades o cases compartides que siguin alternatives a les residències, on les persones grans hi trobin convivència i cura, fent especial atenció a la supressió de les barreres arquitectòniques.
• Garantir un control rigorós del funcionament quotidià de les residències i l'accés a tothom que les necessiti. Mentre no es produeixi la delegació de competències sobre les residències, l'Ajuntament hauria de participar en les comissions d'ingressos o arbitrar mecanismes que garanteixin ingressos prioritaris en situacions d'urgència.
• L'Ajuntament també hauria d'efectuar un control rigorós de les llicències d'obertura i de les ordenances d'edificació.
• L'Ajuntament hauria de posar sòl a la disposició de la Generalitat per tal de construir residències i concretar un Pla d'Acció que dotaria la ciutat de les places residencials i equipaments de gent gran que Barcelona necessita.

Mesures per garantir una atenció integral de qualitat i calidesa, incorporant la diversitat de els dones i problemàtiques com: salut mental, sida, avortament, drogodependències i addiccions, planificació familiar, educació sexual, prostitució, trastorns de la conducta alimentària, estrès, etc.

• Reducció del temps d'espera de les consultes: -dia i hora previs.
• Millora de la qualitat d'atenció amb més temps dedicat a la consulta.
• Coordinar l'atenció primària de salut amb la xarxa de serveis socials, amb programes integrats d'atenció domiciliària integrals, adreçats específicament a sectors de població amb problemes d'accés al sistema sanitari: dones grans, disminuïdes, immigrants.
• Integrar la salut mental en els Centres d'Atenció Primària:
  • atenció a parelles,
  • teràpies psicològiques: grups, individuals, familiar, etc.,
  • drogaaddicció i alcoholisme,
  • grups d'ajuda mútua.

   

• Atenció ginecològica i planificació familiar:
  • qualitat i calidesa,
  • incorporació dels serveis de planificació familiar a la xarxa normalitzada, sense que això representi rebaixar els plantejaments amb què van ser constituïts.
    

   

• Programes d'atenció específica dels aspectes de salut que afecten les dones prostitutes, moltes de les quals actualment són joves i drogaaddictes.
• Introducció de pautes i protocols per a l'atenció específica i de qualitat de les dones de més de 50 anys.
• Adaptació i accessibilitat per a tothom: Que no es converteixi la cura en una tortura per a les dones que tenen reducció de la mobilitat o d'altres singularitats. Lliteres més baixes o mòbils pensades per aquests casos, amb recolzacames que puguin subjectar unes cames que no tenen força, aparells de mamografies especialment dissenyats, etc.
• Informació clara per part dels professionals perquè la dona, que en última instància és la que ha de decidir sobre la seva salut, pugui fer-ho.
• Incorporació de les recomanacions de la OMS en relació a l'atenció al part:
  • No cal buidar l'intestí
  • No cal ser rasurada
  • No cal fer episiotomia sistemàticament
  • Es recomana la postura ajupida per parir (facilita la baixada de la criatura)

 

• Promoure als serveis d'obstetricia i pediatria l'alletament matern. Que la mare tingui informació i suport suficient per triar lliurement.
• Reconèixer i promoure la llibertat de decisió sobre el propi cos de les dones: avortament a decisió de les dones, dret a escollir el mètode, protocol a seguir en el part, mort digna, decisió sobre quines proves diagnòstiques vol fer-se o no, etc.
• Dedicació exclusiva del professionals sanitaris públics: més temps de consulta, menys pacientes per facultatiu

Realitzar campanyes de promoció de la salut i de grups d'ajuda mútua:

• Desenvolupar programes d'educació per a la salut, específics per a les dones, en tant que dones, dones joves, mares i dones grans, coordinats pels equips sanitaris municipals, a través dels Centres d'Atenció Primària (CAP).
• Promoure campanyes coordinades entre serveis i àrees de salut sobre prevenció i promoció de la salut.
  • consell antitabàquic a les dones joves
  • prevenció del càncer ginecològic.

Control i denúncia de les campanyes publicitàries de culte al cos:

• Seguiment epidemiològic de les malalties físiques i psíquiques de la població femenina, dels nous hàbits de vida i de les repercussions que hi poden tenir (anorèxia, bulímia, càncers, etc.).
• Atenció específica a les repercussions que, per a la salut de les dones, té la seva "doble presència" a la societat (treball productiu i treball reproductiu), amb la càrrega d'estrés que això comporta.
• Promoure i donar suport a la creació de grups d'ajuda mútua.
• Programes d'educació sanitària sobre VIH/SIDA coordinats entre els CAP i les entitats cíviques que hi treballen.
• Formació específica sobre VIH/SIDA i lesbianisme per als professionals dels Centres de Planificació Familiar.
• Disponibilitat i rapidesa de proves diagnòstiques.

Promoure la introducció de formació i recerca en temes de gènere i salut a tots els nivells de l'educació del personal sanitari:

• Programes de prevenció i seguiment de la salut laboral de les dones (ja que presenta trets difencials).
• Que la informació sobre planificació familiar inclogui els mètodes naturals.
• Incloure les teràpies alternatives a l'atenció sanitària (com acupuntura, homeopatia, quiromassatge, naturopatia i nutrició) que suposarien una disminució notable del consum de fàrmacs.
• Inclusió en la SS dels tractaments bucals bàsics (neteges, obturacions, endodòncies).

Constitució i posada en marxa dels Consells de Salut a tots els districtes de la ciutat, amb la participació de les entitats i associacions d'usuàries i usuaris.

Normalitzar la presència de criatures en els diversos àmbits de la vida quaotidiana:

• Espais públics per a activitats dels infants: ludoteques, centres cívics i esplais.
• Programes que facilitin la incorporació al mercat de treball a les mares amb criatures petites.
• Servei de puericultores per atendre els nens malats quan la mare treballa i no pot demanar permís.
• Donar prioritat en l'obtenció de places a les escoles bressol municipals a les dones responsables de famílies monoparentals amb criatures petites.
• Promoure i facilitar des de l'Ajuntament la normalització de la presència de mares i pares amb nensi nenes als diferents espais i activitats públiques per facilitar el seu accés i participació ciutadana.
• Dissenyar polítiques encaminades a facilitar l'exercici del dret a la maternitat i la paternitat.
• Més guarderies infantils i públiques (escoles bressol), especial atenció amb els horaris, i facilitats per a tots els col·lectius per accedir-hi (immigrants).
• Serveis de suport per a les mares que es queden a casa amb els infants i fomentar grups d'autoajuda per pal·liar el problema de la solitud.
• Ajuts econòmics per a les mares soles sense treball assalariat.
• Totes les guarderies i escoles haurien de suprimir les barreres arquitectòniques perquè les persones disminuïdes puguin tenir la mateixa facilitat per accedir-hi.
• Menjadors a les escoles d'ESO.
• Impulsar la flexibilització horària de les entrades i sortides de les escoles en tots els nivells educatius, especialment pel que fa a les Escoles Bressol i l'Escola Primària.

Esforç per part de l'Administració per fer un reagrupament territorial dels serveis: un mateix territori, uns mateixos serveis

• Impulsar mesures específiques enfront de la feminització de la pobresa mitjançant accions integrades que englobin serveis d'educació, salut pública, ocupació, habitatge, etc., de tal manera que possibilitin realment un desenvolupament personal i familiar que superi la marginació.
• Difondre i vetllar per la incorporació de les dones en els programes de renda mínima d'inserció (PIRMI) i potenciar la inserció social i laboral d'aquestes dones, mitjançant l'ajut imprescindible per solucionar els problemes més prioritaris: habitatge, feina, atenció a les criatures.
• Donar prioritat a l'accés a la informació con un dels recursos que ha de fer possible la igualtat d'oportunitats. Això implica adaptar la informació i els seus canals a les necessitats de la població femenina que la requereix amb més necessitat.
• Oferir serveis d'assessorament jurídic especialitzat i gratuït a totes les dones.

Control públic de qualitat sobre els serveis socials que ofereixen les entitats públiques i privades, establint criteris de drets i deures que tenen les usuàries a l'hora de gaudir del servei i de les obligacions que aporten aquests serveis privats:

• Augmentar el personal que treballa els serveis socials creant així llocs de treball.
• Garantir una bona situació laboral dels treballadors i treballadores dels serveis socials per garantir, d'aquesta forma, la qualitat del servei que donen.