Dissenyar i implementar un pla integral orientat a millorar els centres comercials populars de Medellín, amb base en un model de mercat adaptat al seu entorn, amb vocació de servei i cohesió ciutadana, què minimitzi les problemàtiques econòmiques, socials, de mobilitat, centralitat, medi ambient, beneficiant a habitants, usuaris i a l'entorn d'aquests escenaris de mercat públics. Es farà un especial èmfasi en la transferència de la metodologia del model de mercadeig que va utilitzar l'Ajuntament de Barcelona per rehabilitar aquests espais públics. Al tractar-se d'una bona pràctica que inclou un component de mercadeig i millora de la comercialització dels productes, la BP podria ser replicada en municipis d'Antioquia que compten amb places de mercat i llocs de comercialització, millorant aquests espais i generant nous ingressos per als productors o comerciants.

Ajudar a crear un departament específic a l'Alcaldia de Medellín per gestionar de manera integral les places de mercat municipal a Medellín. Depenent de la Secretaria de Desarrollo Social, aquesta unitat multidisciplinar i transversal, haurà de ser capaç d'afrontar el desenvolupament i la reforma dels Centres Comercials Populars des dels àmbits del comerç, l'espai públic, l'urbanisme, el civisme i les necessitats d'assortiment alimentari de cada comuna de la ciutat.

1. Tenir a la ciutat l'espai adequat en termes estructurals, paisatgístics i el desenvolupament de la dinàmica comercial de centres comercials, places i mercats populars.
2. Superar les limitacions actuals i particulars per adaptar un mercat al seu entorn.
3. Fer d'aquests escenaris públics nous referents de mercat i de ciutat.
4. Millorar la qualitat de vida dels diversos actors dels mercats.
5. Fomentar la millora contínua dels diversos negocis i entorns d'aquests mercats.
6. Impulsar entre els comerciants formes associatives concordes amb els seus plans de negocis i emprendimiento, basades en valors ètics i participatius que posin per sobre els interessos col·lectius i generals, que respectin la lliure iniciativa empresarial per a l'impuls i consolidació d'aquests establiments.
7. Millorar la rendibilitat dels centres comercials populars de la ciutat.
8. Ser un model de mercat per a altres municipalitats de la regió.
9. Generar aliances estratègiques amb l'Ajuntament de Barcelona i l'AECID per aconseguir els objectius plantejats.
10. Crear un Departament específic, però multidisciplinar encarregat de la Gestió de les Places de Mercat Muncipal a Medellín

S'iniciarà amb un diagnòstic que donarà el pla de treball a seguir per transferir la pràctica MERCATS DE BARCELONA que haurà d'iniciar amb una prova pilot en el Municipi de Medellín de fins 3 places, mercats i/o basars, amb beneficis immediats per als habitants de la vall d'aburrá. Aquest diagnòstic i transferència de bones pràctiques es possaran en marxa amb un projecte pilot a la ciutat de Medellín, concretament al popular mercat de Tejelos, especialitazat en fruites i verdures.

Tanmateix aquesta pràctica està enfocada a revitalitzar els canals comercials i buscar noves formes de comercialització, la qual cosa significa que aquesta pràctica podrà replicar-se en diferents municipis d'Antioquia, millorant la infraestructura i paisatgisme d'aquests espais d'acord a les especificacions que s'estableixin en el diagnòstic a favor d'una millora significativa en el nivell d'ingressos de poblacions vulnerables.

En la dècada dels 90 el Municipi de Medellín va implementar en sectors cèntrics de la ciutat una sèrie d'equipaments institucionals orientats a organitzar la producció i comercialització espontània i il·legal que es desenvolupava en l'espai públic, altres espais semblants van ser implementats a inicis de la present dècada, per a venteros ambulants i comerciants informals, molts d'ells caracteritzats, entre altres coses, per pertànyer a estrats socioeconòmics baixos, a precari nivell educatiu i a escassetat d'oportunitats.

El desenvolupament d'aquests equipaments no preveia un pla estratègic i integral, la qual cosa va generar altres problemàtiques per a la ciutat. Una gran proporció de venteros vinculats a aquests centres comercials es destaca en el seu esforç per tirar endavant aquests escenaris comercials com a projecte productiu sostenible, malgrat els obstacles, falta de previsió i suport real d'administracions municipals anteriors.

En l'actualitat són catorze centres comercials que allotgen 1.950 comerciants aproximadament, de 2.358 locals en total, és a dir, gairebé el 20% d'aquests espais es troba subutilitzat per raons variades que podrien resumir-se'n en llocs pocs competitius, sense potencial real per a una activitat comercial. Alguns d'aquests centres van ser dissenys amigables en l'estructura general, amb intervencions recents de manteniment a la part locativa i adequacions de passadissos, per posar-los en millor situació, més els resultats esperats, no han estat equitatius per a tots els venteros, doncs sol es privilegien els més ben ubicats. Per exemple, els locals posteriors i els ubicats en pisos alts no són productius, registren uns baixos nivells de vendes i d'ocupació activa amb tendència a destinar-los a bodegues i altres usos no considerats inicialment. Alguns d'aquests es troben localitzats en els extrems de la centralitat primària, amb poca circulació per als vianants i absència o poca activitat d'estacionament de busos i altres factors d'atractiu per al públic comprador. D'altra banda, la immensa majoria dels locals són extremadament petits, la qual cosa s'agrega com a dificultat per a un adequat exercici comercial.

En el passat no s'han implementat polítiques integrals de mercadeig, publicitat i cultura ciutadana per estimular el consum massiu en aquests locals, a canvi de les compres eventuals al carrer. Es percep que els basars a càrrec de la municipalitat creats dins del projecte global de recuperació de l'espai públic del centre, són poc coneguts pels ciutadans, que fins ara no s'han apropiat del verdader sentit de procurar uns llocs disposats per al ple gaudi de tots els habitants; aquest poc coneixement conté a més distorsions sobre la qualitat de les tipologies que s'ofereixen.

Just és reconèixer que aquesta precària apropiació en bona mesura és resposta a les realitats mateixes d'aquests espais. A més, falten garanties per a la comercialització dels productes en alguns d'aquests centres comercials, de fet es presenta una ruptura dramàtica de la cadena comercial propiciada per entorns no amigables ni atractius a aquests espais com venedors ambulants, indigents, prostitució, drogues, inseguretat, altres delictes, problemes ambientals. etc. Tots aquests problemes fan que aquests espais perdin atractiu per a la ciutat, poca competitivitat, estigmatizació social i amb poques opcions per millorar la qualitat de vida dels seus habitants, pel que desafia a superar les limitacions actuals per adaptar cada mercat al seu entorn amb sostenibilitat.

Com una de les conseqüències de l'anterior, se suma la informalitat de la gran part dels comerciants, que no gaudeixen d'afiliació a salut, pensions, el que ocasiona un deteriorament en el seu nivell i qualitat de vida.

Després de la fase de diagnòstic al 2009, fets amb un intercanvi de visites i diverses videoconferències, durant el 2010 s'han portat a terme dos intercanvis tècnics. Fruit d'aquest treball a finals de 2010 s'ha creat la unitat administrativa per la gestió de les places de Mercat a Medellín. Unitat pluridisciplinar adscrita a la Secretaria de Desarrollo Social, però amb participació dels serveis tècnics dels districtes (Comunas), Economia i Espai Públic. Aquest era un dels grans objectius d'aquest proces. També durant el 2010, s'ha avançat molt en el disseny de la reforma del Mercat de Tejelos, reforma que es durà a terme al 2011. La proposta definitiva serà una realitat a finals del gener de 2011, coincidint amb un nou intercanvi tècnic amb la visita de tècnics de l'Institut de Mercats de Barcelona a Medellín.