Assistència Tècnica a SERDA (Sarajevo Economic Region Development Agency)

Durant el recent conflicte esdevingut entre 1992-1995 a Bòsnia i Hercegovina (BiH) la població va patir un greu deteriorament de les seves condicions de vida i gran quantitat d'habitatges, infraestructures i polígons industrials van quedar destruïts. Tot i que el Govern de BiH i la Comunitat Internacional han dedicat grans esforços a la reconstrucció i l'impuls del desenvolupament econòmic del país, els danys produïts per la guerra en les infraestructures i en les grans empreses, així com la destrucció de les xarxes comercials, estan fent molt difícil la reactivació de l'economia i la generació d'ocupació a la zona. Si bé l'àrea de Sarajevo està vivint un millor desenvolupament econòmic que la resta del país, encara està molt lluny dels nivells desenvolupats abans de la guerra, moments en què constituïa una regió molt forta econòmicament, estable i amb sòlides xarxes comercials internes i externes .

La regió comptava amb un ampli ventall de grans empreses, fonamentalment farmacèutiques, alimentàries, automobilístiques, tabaqueres i d'enginyeria. Per tal de donar un impuls al desenvolupament econòmic del país, la comunitat internacional, fonamentalment la Delegació de la Unió Europea a Sarajevo i el Departament Econòmic de l'Oficina de l'Alt Representant (OHR), van promoure la creació de regions econòmiques en BiH segons el model europeu. Aquestes regions no coincideixen sempre amb la divisió política i administrativa del país i responen a interessos mutus d'organismes i institucions implicats en el desenvolupament econòmic i social de les mateixes, amb voluntat expressa de treballar i col laborar en una mateixa direcció.

Actualment existeixen cinc Agències que s'han consolidat com a catalitzadors del procés de desenvolupament regional econòmic en BiH, sent instruments per recolzar la regeneració econòmica, la creació d'ocupació i el desenvolupament d'infraestructures en les diferents regions. Són actors clau en l'elaboració i posada en marxa d'estratègies de desenvolupament econòmic a nivell regional, responsables de la coordinació de les accions implementades a la zona i encarregades de l'enfortiment de les baules horitzontals, sovint febles. Així mateix, creen un marc institucional per enquadrar les diferents iniciatives i asseguren que, fins i tot tractant-se d'accions incloses en àmbits d'actuació diversos, mantenen uns objectius comuns acordats amb els actors partícips i plasmats en l'Estratègia de Desenvolupament Regional corresponent. El maig de 2003 va ser establerta l'Agència de Desenvolupament de la Regió Econòmica de Sarajevo (en endavant SERDA) per Cantó Sarajevo, la Ciutat de Sarajevo Oriental i vint municipis de la Federació de BiH i RS. Els processos d'integració de 32 municipis de la regió de Sarajevo i l'accés de la Ciutat de Sarajevo han estat completats el present any i SERDA en l'actualitat compta amb 35 membres. SERDA ha ampliat la seva àrea d'actuació, així com la cartera de projectes, trobant dificultats per fer front als canvis que s'estan produint.

En aquest context, s'ha considerat pertinent donar resposta a la necessitat d'enfortir SERDA en un moment fonamental en la seva expansió i consolidació, a fi que d'aquesta manera, sigui capaç de donar cobertura i resposta a noves iniciatives i projectes de diferent índole i àmbit que puguin sorgir a la regió i fomentar i consolidar els contactes existents amb els diferents actors clau de desenvolupament de la Regió de Sarajevo. El 2007 i 2008 s'han realitzat dos seminaris de formació a Barcelona sobre promoció del desenvolupament econòmic i foment del teixit empresarial i sobre l'experiència d'Espanya en el finançament europea al període de pre-adhesió a la UE. Per 2009 es continuarà amb aquesta formació, aquest cop a Sarajevo, i amb la següents matèries:

• Experiències d'institucions espanyoles en la gestió de fons europeus. Pre-accés i accés a fons estructurals i de cohesió.
• Metodologia i tècniques de lobby i creació de xarxes.
• Preparació i enviament de projectes i propostes. Claus i experiències i exemples pràctics.
• Experiències de creació i assistència a Pimes.
• Programes de formació vocacional i de generació d'ocupació.