Acció contra les Mines al Sàhara Occidental

Un dels objectius prioritaris de la Direcció de Cooperació Internacional, Solidaritat i Pau d'aquest ajuntament és el de donar resposta a les necessitats de les poblacions afectades per conflictes armats i les seves conseqüències i donar suport al sistema multilateral que representen la Nacions Unides. Una quarantena de països continuen permetent les mines antipersones. Les mines antipersones són barates i molt cruels: quan no maten, mutilen. El dia que per fi es deixin de fabricar i d'utilitzar, les que romanguin actives continuaran provocant milers de víctimes civils. El 4 d'abril és el Dia Internacional d'Acció contra les Mines. Les mines antipersona són responsables de la mort de milers de persones cada any (entre 15.000 i 20.000 persones l'any segons UNICEF). També causen bona part de les amputacions de molts ciutadans que viuen a països que han sofert una guerra. Són armes barates de fabricar, que perduren en el temps, i que resulten especialment perilloses per als nens i per als refugiats que tornen a casa després d'un conflicte, perquè no es veuen.

El Tractat d'Ottawa. Ja fa més de deu anys que la comunitat internacional va decidir prendre mesures reals i efectives contra aquest drama. Gràcies a la pressió de milers d'organitzacions, el 1997 es va firmar a Ottawa (Canadà) un tractat contra l'ús, el comerç i la producció de mines antipersones. Encara que a hores d'ara més de cent cinquanta països han subscrit el alguns l'incompleixen i continuen fabricant-les. La ONU calcula que hi ha més de cent seixanta milions de mines emmagatzemades i a punt per a ser utilitzades. Entre els estats que no s'han volgut comprometre a prohibir les mines hi ha Estats Units, Rússia, la Xina, Índia, Iran, Israel i Pakistan.

El cost del desminatge. El gran repte dels països adherits al Tractat d'Ottawa afectats per les mines és aconseguir desactivar-les en un termini de deu anys a partir de la ratificació del tractat. Però desminar el món no és una tasca fàcil. Els experts calculen que costa tres dòlars fabricar una mina terrestre i més de mil trobar-la i desactivar-la. Ningú no sap del cert quantes n'hi ha d'enterrades arreu del món, però es calcula que poden ser més de tres-cents milions. Si no canvien les coses, el panorama és desolador, ja que es podria trigar uns mil anys a netejar el món de mines. La alerta que avui hi ha molts estats, com l'Afganistan, Angola, Bòsnia-Herzegovina, Cambotja i Colòmbia, amb milers d'artefactes sense explotar. Es calcula que arreu del món hi ha prop de mig milió de víctimes que han sobreviscut a l'explosió d'una mina. L'assistència i el suport que reben aquestes persones és, en la majoria de casos, insuficient, ja que el tractament que requereixen és molt car. D'aquesta situació se'n ressenten els països més afectats.

Campanyes i altres iniciatives. La Campanya Internacional per la Prohibició de les Mines Terrestres, que aplega més de 1.400 organitzacions no governamentals i que treballa a 90 països del món, fa molts anys que treballa per acabar amb les mines antipersones.

El projecte. El Sàhara Occidental és una zona d'actuació prioritària de la cooperació de l'Ajuntament de Barcelona (Pla Director de Cooperació Internacional 2009-2012). El territori del Sàhara Occidental viu la dramàtica problemàtica de les mines anti persona. Disseminades per gran part del seu territori, aquestes suposen, a més d'un perill real pels seus habitants, un obstacle molt seriós per la solució al conflicte que viu el territori. UNMAS és el Departament de l'Oficina d'Operacions de Manteniment de la Pau (DPKO en anglès) de les Nacions Unides, encarregat de coordinar totes les activitats relatives al tractament dels problemes que generen les mines anti persona i Restes Explosius de Guerra (REG); és a dir, desminatge, prevenció i assistència a les víctimes i els seus familiars. UNMAS ? DPKO és una organització del Sistema de Nacions Unides, organisme internacional amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d'obrar per administrar i disposar dels seus béns per tal de dur a terme els fins humanitaris presents al seu Mandat. Aquesta organització és el punt focal de les Nacions Unides on es centralitzen tots els esforços i projectes que es fan en aquest àmbit, i que cada any publica un Portofolio per tal de rebre el suport econòmic necessari per la seva implementació.

Objectius.
1) Reduir la quatitat de morts i lesions causades per restes explosius de guerra.
2) Facilitar l'accès segur als civils i a les ONG i a les operacions de manteniment de la pau en àrees prioritàries.

1. S'eliminaran centenars de REG a la Regió Oriental del Sàhara Occidental.
2. La població civil, en especial els pastors nòmades, augmentarà la seva confiança i seguretat a les zones recuperades.
3. S'agilitzaran els preparatius pel retorn del Refugiats al Sàhara Occidental.
4. Es crearà capacitació local de EOD contra les mines, que podran procedir conforme als estandarts internacionals d'actuació.

Aquest projecte ofrereix una resposta immediata a l'amenaça de les mines terrestres i els REG, i desenvolupa una solució a llarg plaç pel problema mitjançant un equip d'EOD que s'encarreguii amb dedicació exclusiva dels explosius. Per assolir aquests objectius es portaran a terme les següents activitats:

1. Diagnòstic i valoracions de les amenaces que suposen els REG en la zona oriental del Sàhara Occidental controlades pel Font Polisari.
2. Neteja, seguint els Procediments Normalitzats de Treball (PNT) acreditats, d'objectius d'EOD identificats en el diagnòstic de la zona.
3. S'impartiran cursos de reforç per EOD, conduïts pels caps de l'equip saharaui, enfocats a la retirada de munició abandonada sobre el terreny, bombes llençades de l'aire i bombes de dispersió.
4. S'impartiran cursos de primers auxilis pels equips d'EOD.

L'acord entre les Nacions Unides i l'Ajuntament de Barcelona es va signar a Nova York al novembre de 2010. Es preveu que les activitats del projecte comencin abans de finalitzar l'any 2010 i s'allarguin fins a mitjans de 2011.