Obrim aquesta nova pàgina, per tots aquells (visitants o ex-alumnes) que ens voleu escriure o bé aparèixer en el nostre llibre de visites, només cal que ens envieu un correu:

ceipescoladebosc@centres.xtec.

 

Miquel Pucurull i Fontova

(Ex-alumne)

10 de gener 2005

A l’atenció d’Eva Chacón, Montse Ortigosa, i Claustre de professors.

 

Benvolguts tots:

 

Us havia enviat una postal nadalenca a través d’una pàgina web d’internet, d’aquestes que són animades, i pel que m’han dit alguns amics als que també els hi havia remés i no l’han rebuda, dubto que us hagi arribat. És per això que us torno a escriure - ara pel sistema més directe, sense animació però amb el mateix sentiment i intenció - per felicitar-vos pel Nou Any, desitjant-vos que us sigui molt bo.  

 

Marta Sans Panadero.

27 gener 2005
He vist la vostre pagina web i m'ha cridat molt l'atenció lo ben feta i bonica que es.
Però el motiu de la meva "trucada" es demanar, si pot ser, saber, si aquest era el col·legi del meu pare, ja que sempre me'n parla de la seva escola.
Podria averiguar-ho?.
Moltes gràcies.

 

28 de gener de 2005
Bon dia Marta: Hem rebut amb il·lusió el seu missatge. Hem buscat l'arxiu antic on només tenim fitxes . De les més antigues només hi ha de nens. De nens són més posteriors. Es deurien perdre o malmetre. Hem trobat 2 fitxes molt curioses:
Una en català diu: Jaume Sans Ventura nascut el 23-12-26 Nom de la mare (especifica vídua) Madrona domicili comte Assalt, 174 data d'ingrés 20-02-1934 i una altre fitxa en castellà que diu Jaime Sans Ventura mateixa data de naixement, domicili igual, nom dels pares Juan (difunt) y Madrona. Data d'ingrés 28-10-1939. De la Maria Sans no hi ha res



Marta Sans Panadero

1 de febrer 2005
Moltes gràcies per la seva resposta.  En Jaume Sans Ventura era el meu oncle.  Va mori a Mèxic.
El meu pare es dos anys mes gran i veig que no consta.  Segur que voldrà venir un dia a visitar-vos.
Moltes gràcies altre vegada.

 

Josep Carbonell Mestre

(ex-alumne)

2 febrer 2005
Benvolgudes i benvolguts,

Vaig ser alumne de l'Escola de Bosc només un any, ja fa una mica de temps. Devia ser el curs 1963-1964. Dels molts records que en conservo, voldria destacar-ne un, a tall d'anècdota, que crec que condensa prou bé el que per a mi va significar.

Un dia, al darrere d'una vitrina que hi havia a la meva classe (la de la dreta, al pis superior del que ara anomeneu "l'antic edifici dels nens"), vaig trobar-hi un llibre perdut, brut i vell. El vaig obrir i vaig veure que estava escrit en una llengua estranya, que no entenia i que no vaig reconèixer.

- Miri, senyor Martí, he trobat un llibre en francès.

El venerable mestre el va fullejar, em va mirar, va somriure i em va respondre:

- No és francès… és català!.

Tenia 10 anys i aquell va ser el primer text que vaig veure escrit en la llengua que parlàvem a casa.

Teniu raó quan dieu que algunes persones, en aquells anys grisos, en els que cantàvem el "Cara al sol" cada dia, a l'entrada i a la sortida, van fer veritables esforços per compatibilitzar els dictats i rituals del sistema amb un esperit permanentment present a l'escola que, com aquell llibre, havia sobreviscut. A la fi, és el que de veritat ens ha quedat.

Us felicito per la pàgina i us animo a continuar furgant en els papers, per tal de completar la vostra-nostra  història.

 

3 de febrer de 2005 
Sr. José Mª Carbonell Mestres
Nascut a Vic el 6 de juliol de 1953. Aquesta és la fitxa que hem trobat a l'arxiu antic del centre i creiem que li correspon a vostè.
Ens ha fet molta il·lusió llegir el seu missatge i recordar vells temps. En la fitxa també diu que era obediente, respetuoso y católico, però de caràcter nervioso. És curiós, oi les referències que s'hi apuntaven. Si té temps i vol venir un dia a visitar-nos el rebrem amb molt de gust. També hi ha la seva foto, per cert amb cara de bon noi.

 

Josep Carbonell Mestre

(ex-alumne)

4 febrer 2005
M'agrada molt saber, després de tants anys, el que l'escola pensava de mi i, en qualsevol cas, que se'n recordi.


Us agraeixo i recullo l'oferiment. M'agradarà molt tornar a veure l'escola. Durant molts anys, quan anava a fer esport a Montjuïc, vaig passar corrent per davant, però no hi he entrat mai més. Potser perquè la part que es veu des de la carretera és la que aleshores era "l'escola de les nenes" i, per a nosaltres, que entràvem per un altre accés més amagat, era "la dimensió desconeguda"

Properament - potser aquest mateix mes - tinc previst agafar-me uns dies de festa. Us faré un correu quan sàpiga les dates i, si us va bé, vindria el dia i hora que em digueu.

Moltes gràcies i fins aviat,