Com cada any, i quan tots ens ho esperem arribar el Senyor Carnestoltes.

Mai ens agafa desprevinguts tot i que, a vegades, ens demana coses ben curioses

Tot va començar el dimarts 9 de febrer amb la comunicació, per part del Senyor Carnestoltes, de la penyora per al dia següent:

TOTS EN PIJAMA!!!!!

Primer la cosa semblava difícil, però només vam haver d'esperar al dimecres per veure quins pijames mes graciosos lluïen tots els nens de l'Escola

Va arribar la tarda de dimecres i pensàvem que allò havia estat molt original, però amb això que arriba la segona penyora, demà:

TOTHOM AMB UN LLAÇ BEN GRAN, o AMB CORBATA!!!!!

No vam trigar res a adonar-nos que, a l'escola, no hi ha repte impossible d'aconseguir, i el dijous anàvem ben guarnits amb els nostres llaços.

Per fi va arribar el dia més esperat

CARNAVAL

I us podem assegurar que mai deixem de meravellar-nos amb algunes de les disfresses que llueixen els nens i nenes

I de mostra us fem arribar l recull de disfresses que els mateixos nens van dibuixar al taller de

DIBUIXO LA MEVA DISFRESSA

A la tarda va arribar aquell moment que alguns esperen amb delit i d'altres el "patim" de valent: arriba el moment de cremar al Senyor Carnestoltes

I no us penseu que en Carnestoltes es va deixar cremar sense més ni més, nosaltres li vam llegir els greuges, és a dir, els motius pels quals creiem que s'havia de cremar, i ell ens va deixar un testament, amb dedicatòria per tots i cadascú de nosaltres.

Voleu llegir el testament????

Doncs...

AQUÍ EL TENIU!!!

TESTAMENT DE CARNESTOLTES 2010

  

Ganàpies d’aquest territori

S’ha acabat aquest desori

Ja  veig que voleu cremar-me

I encara que no voldria  pas deixar-me,

Com que estic tan enfadat

I m’he tornat encara més xalat

I més descerebrat que vosaltres,

Aquí us deixo en testament

Les rucades que em venen a la ment.

 

Les Tortugues que no tinguin por

Que encara no ha arribat el més bo,

Ja veuran quan arribin al cicle superior.

La Cristina Güell i l’Alba,

Per aprendre de mica en mica,

Que comptin bé fins vint-i-sis

Quan juguin a la xarranca.

La Pili que té tantíssima experiència

Que faci a sisè les classes de ciències.

Els meus preferits, els cridaners Dofins

que l’any vinent no tindran padrins

que es fabriquin un gran robot

perquè els acompanyi d’excursió.

I la Marta que tindrà un nadó

Que es posi un pitet ben gran

Per les babes que li cauran.

Als de St. Nicolau, tan trapelles,

Els deixaré unes titelles

I si voleu saber per què

No us penso dir res de res.

I per la mestra de Sant Nicolau

Que els domestiqui ja SISPLAU!!!

A les vetlladores que són tan bones

Que es busquin un bon embalatge

I les enviaré a fer un viatge.

 

Als tossuts de la classe Cucut

Que se’ls endugui la guàrdia urbana

Per aprendre  a fer campana.

I, per la ràdio, la Cristina Capel

Que us canti cançons dels Manel.

Els minyons de la classe Angèlica

Que no facin tant de xivarri i sarau

Quan tenen els “mestres” de Sant Nicolau.

I a la Flor, pel taller de jardineria,

Una regadora foradada

Per aprofitar l’aigua del migdia.

 

Els Tarongers que tenen la classe petita

Que la reformin de mica en mica.

La Silvia Estany que és tan calmada

Una taula de snow per anar més embalada.

Els de Nausica que tenen un nou company

Que li donin la benvinguda

A aquesta escola tan moguda.

Per la Margalida i les seves pomes

Que miri bé si hi tenen algun cuc

Que diuen que són més bones.

Pels d’Eneida que fan tant de xivarri

Un trimestre sense sortir al pati.

I la Montserrat Escayola

Que deixi de fer tanta tavola

I es faci un avió, a veure si vola .

Els de Garbí que aniran a l’institut

Que no siguin tan porucs

I que allí facin amics per un tub.

La Lurdes Vicente 

Que lligui amb el Buenafuente

I se’n vagin a París.

I la Cristina, la cotutora,

Que els hi enviï emails a tothora

I que no els deixi ni dormir.

 

La Conxita de gimnàstica

Que pari de fer córrer els Garbins

I faci plàstica amb els Dofins.

La Isabel, amb el seu barret,

Que se’l lligui amb una corda

Els dies que faci vent.

La Sheena i la Merxe que deixin l’anglès

I que es facin d’un club de “culés”.

La Gemma que se’n vagi 

a l’ambaixada de la UNESCO

i els ensenyi la dansa del Tio Fresco 

L’Africa que sempre us porta als museus

Que vigili amb els fongs dels peus.

la Laura que sempre va de pressa

que es mengi un gelat de Comtessa.

La Carme que surti de la secretaria

I que treballi de caixera al Dia%.

La Teresa que s’estudii la flora

I li facin un examen d’aquí a una hora.

 

Les monitores del parvulari 

Que emboliquin amb un diari

Els qui siguin més cridaires.

Les monitores del cicle inicial

Que aprenguin a fer files com cal.

Les monitores del cicle mitjà 

que vigilin millor els entremaliats

Que s’amaguen als tovallons el menjar.

 

L’Amparo que anima els iaios al càmping

Que als d’Eneida els ensenyi ràfting.

I L’Aurora que es prengui una til:la 

Per poder posar els de sisè en fila.

La Cristina coordinadora

Que es torni a quedar sense veu

I no renyi els de sisè a tothora.

Les cuineres que fan tan bo el menjar

Que li ensenyin al Ferran Adrià

I que no facin més verdura

Que els nens no volen ni en pintura.

Les senyores de la neteja

Que posin tapa a les papereres

I esbronquin a tots els vailets 

perquè escampen metres de paper.

La cinquena Cristina, la més prima,

Per calcular bé els diners

Que contracti un empleat xinès.

La Mercè i el seu bon dia,

Que es compri una gravadora 

I us ho canti amb melodia.

Al Rafa i el seu ajudant

I a tots els homes de l’escola

Que tiren cables, mesuren xarxes,

Aturen goteres i posen parxes,

Que acabin d’una vegada

O acabaran fent classe de dansa.

 

Babaus de l’Escola del Mar

El vostre patiment és a punt d’acabar,

Però recordeu bé el meu rostre

Perquè l’any que ve potser us deixo

Sense postres i sense sostre.

I la resta de les coses

Me les guardaré per mi

Perquè ja tinc molta gana

I me’n vull anar a dormir.

Traieu-vos ja la disfressa,

Torneu a llegir i a escriure

Que és el que es fa a l’escola

I ja n’hi ha prou de xerinola.

Per això ara ja us dic adéu

Mentre al meu voltant tothom balleu.

ADÉEEEEEEEUUUUUUUU!!!!!!

Classe Garbí 2010

  

 

 

Mireu, mireu com cremar el senyor Crnestoltes...

 

 

 

 

 

 

 

 

Després de la gran festa tornem a reviure aquells moments.

La Classe Nausica ens fa arribar les seves croniques

 

Els nens i nenes de Tarongers ens deixen els seus records en forma de dibuixos

 Aquestes han estat les seves Disfresses

 I, així han vist al Senyor Carnestoltes