|
TESTAMENT DE CARNESTOLTES 2010
Ganàpies d’aquest territori
S’ha acabat aquest desori
Ja veig
que voleu cremar-me
I encara que no voldria
pas deixar-me,
Com que estic tan enfadat
I m’he tornat encara més xalat
I més descerebrat que vosaltres,
Aquí us deixo en testament
Les rucades que em venen a la ment.
Les Tortugues que no tinguin por
Que encara no ha arribat el més bo,
Ja veuran quan arribin al cicle superior.
La
Cristina Güell
i l’Alba,
Per aprendre de mica en mica,
Que comptin bé fins vint-i-sis
Quan juguin a la xarranca.
La Pili que té tantíssima experiència
Que faci a sisè les classes de ciències.
Els meus preferits, els cridaners Dofins
que l’any vinent no tindran padrins
que es fabriquin un gran robot
perquè els acompanyi d’excursió.
I la Marta que tindrà un nadó
Que es posi un pitet ben gran
Per les babes que li cauran.
Als de St. Nicolau, tan trapelles,
Els deixaré unes titelles
I si voleu saber per què
No us penso dir res de res.
I per la mestra de Sant Nicolau
Que els domestiqui ja SISPLAU!!!
A les vetlladores que són tan bones
Que es busquin un bon embalatge
I les enviaré a fer un viatge.
Als tossuts de la classe Cucut
Que se’ls endugui la guàrdia urbana
Per aprendre
a fer campana.
I, per la ràdio, la
Cristina Capel
Que us canti cançons dels Manel.
Els minyons de la classe Angèlica
Que no facin tant de xivarri i sarau
Quan tenen els “mestres” de Sant
Nicolau.
I a la Flor, pel taller de jardineria,
Una regadora foradada
Per aprofitar l’aigua del migdia.
Els Tarongers que tenen la classe petita
Que la reformin de mica en mica.
La Silvia Estany que és tan calmada
Una taula de snow per anar més embalada.
Els de Nausica que tenen un nou company
Que li donin la benvinguda
A aquesta escola tan moguda.
Per la Margalida i les seves pomes
Que miri bé si hi tenen algun cuc
Que diuen que són més bones.
Pels d’Eneida que fan tant de xivarri
Un trimestre sense sortir al pati.
I la Montserrat Escayola
Que deixi de fer tanta tavola
I es faci un avió, a veure si vola .
Els de Garbí que aniran a l’institut
Que no siguin tan porucs
I que allí facin amics per un tub.
La Lurdes Vicente
Que lligui amb el Buenafuente
I se’n vagin a París.
I la Cristina, la cotutora,
Que els hi enviï emails a tothora
I que no els deixi ni dormir.
La
Conxita
de gimnàstica
Que pari de fer córrer els Garbins
I faci plàstica amb els Dofins.
La Isabel, amb el seu barret,
Que se’l lligui amb una corda
Els dies que faci vent.
La Sheena i la Merxe que deixin l’anglès
I que es facin d’un club de “culés”.
La
Gemma que se’n vagi
a l’ambaixada de la
UNESCO
i els ensenyi la dansa del Tio Fresco
L’Africa que sempre us porta als museus
Que vigili amb els fongs dels peus.
la
Laura que sempre va de pressa
que es mengi un gelat de Comtessa.
La Carme que surti de la secretaria
I que treballi de caixera al Dia%.
La
Teresa
que s’estudii la flora
I li facin un examen d’aquí a una hora.
Les monitores del parvulari
Que emboliquin amb un diari
Els qui siguin més cridaires.
Les monitores del cicle inicial
Que aprenguin a fer files com cal.
Les monitores del cicle mitjà
que vigilin millor els entremaliats
Que s’amaguen als tovallons el menjar.
L’Amparo que anima els iaios al càmping
Que als d’Eneida els ensenyi ràfting.
I L’Aurora que es prengui una til:la
Per poder posar els de sisè en fila.
La Cristina coordinadora
Que es torni a quedar sense veu
I no renyi els de sisè a tothora.
Les cuineres que fan tan bo el menjar
Que li ensenyin al Ferran Adrià
I que no facin més verdura
Que els nens no volen ni en pintura.
Les senyores de la neteja
Que posin tapa a les papereres
I esbronquin a tots els vailets
perquè escampen metres de paper.
La cinquena Cristina, la més prima,
Per calcular bé els diners
Que contracti un empleat xinès.
La Mercè i el seu bon dia,
Que es compri una gravadora
I us ho canti amb melodia.
Al Rafa i el seu ajudant
I a tots els homes de l’escola
Que tiren cables, mesuren xarxes,
Aturen goteres i posen parxes,
Que acabin d’una vegada
O acabaran fent classe de dansa.
Babaus de l’Escola del Mar
El vostre patiment és a punt d’acabar,
Però recordeu bé el meu rostre
Perquè l’any que ve potser us deixo
Sense postres i sense sostre.
I la resta de les coses
Me les guardaré per mi
Perquè ja tinc molta gana
I me’n vull anar a dormir.
Traieu-vos ja la disfressa,
Torneu a llegir i a escriure
Que és el que es fa a l’escola
I ja n’hi ha prou de xerinola.
Per això ara ja us dic adéu
Mentre al meu voltant tothom balleu.
ADÉEEEEEEEUUUUUUUU!!!!!!
Classe Garbí 2010
|