Gaudí fou un creador que toqués el que toqués, ho convertia en art.

(Arnau Puig)

Els edificis de Gaudí han transformat Barcelona [...]
i li han conferit l'aspecte tumultuós i animat que la majoria de les construccions
dites modernes li havien fet perdre.

(Guillaume Apollinaire, poeta, 1916)
Gaudí era molt precís en el seu llenguatge; a la claredat del concepte adjuntava la precisió del mot

(IsidrePuig-Boada, arquitecte, 1976)
Gaudí va ésser, abans i per damunt de tot, un arquitecte,
la professió per a ell no era únicament un mitjà de vida o una obligació concreta,
sinó una tasca sentida des de la infància i desenrotllada al llarg de tota la seva carrera,
just fins que la mort el colpí a setanta quatre anys.

(Joan Bassegoda i Nonell, arquitecte, 1973)
En la contínua evolució de l'arquitectura moderna és probable que les últimes experiències de Gaudí
tindran més vàlua i seran més apreciades.
Aleshores serà reconegut el seu important paper com a capdavanter i precursor...

(Josep Lluís Sert, arquitecte, 1954)
Es podrà debatre l'obra de Gaudí [...]
però no es podrà negar que era un home extraordinari veritable geni creador i arquitecte [...].
Home fort, pertanyia a la raça dels éssers d'un altre temps en els quals
la consciència d'un ordre superior era situada per damunt de la materialitat de la vida.

(Joaquim Torres-García, artista, 1900)
Aquest home fa tot el que desitja amb la pedra [...] amb un control formidable de les estructures [...]
Entre els homes de la seva generació, ell és el qui té la força arquitectònica més gran.

(Le Corbusier, arquitecte, 1927)
Megalòman i ruïnós com Frank Lloyd Wrigt...
alhora arquitecte, paisatgista, escultor, ceramista i "collagista"...
protagonista d'un natualisme impulsat fins a l'absurd,
en concebre una catedral que fos al mateix temps síntesi dels estils i síntesi de les arts...

(Michel Ragon, historiador, 1974)
Els mètodes de Gaudí, un segle després, continuen essent revolucionaris.

(Sir Norman Foster, arquitecte, 1985)
Gaudí intueix i reclama un ús heterodox del totxo i la pedra,
la intenció biològica i orgànica de les formes i els espais, la idea que el volum d'un edifici
no està estrictament limitat sinó que s'integra en un espai còsmic més ampli

(Oriol Bohigas, arquitecte, 1973)
La grandesa d'Antoni Gaudí com a arquitecte rau en la seva prolífica invenció de formes.
La varietat i l'expressivitat, considerades com escultures,
serien suficients per fer d'ell un notable artista modern.

(George R. Collins, historiador, 1960)
Gaudí ha estat un dels genis més personals que s'han produït tant en el segle XIX com XX.
L'art de Gaudí és tan ric, tan variat, tan impossible de reduir a una forma simple,
que ell sempre serà, en certa manera, un arquitecte per l'arquitecte.

(H. R. Hitchcock, historiador, 1957)
Gaudí, tot sol, és un gòtic, un barroc, un romàntic, un racionalista i, fins i tot, un surrealista.

(Antoni Llena, pintor, 1998)

Empirisme i creativitat semblen els trets destacats que es deriven
de l'experiència arquitectònica de Gaudí.

(Ignasi de Solà Morales, arquitecte, 1980)

Gaudí fou un credaor que toqués el que toqués, ho convertía en art

(Arnau Puig)