En la primera etapa de la dominació francesa (1812-1814) es va crear una Junta de policia de Barcelona el responsable de la cual va ser Ramon Casanovas. Aquesta junta reproduïa el sistema policial del model francès, l'objectiu principal del qual era evitar els aldarulls contra els invasors.

Napoleó va dividir Catalunya en quatre departaments, va establir el Règim Civil Francès i l'administració comuna, al mateix temps que va reorganitzar la policia del Principat d'acord amb el seu model.

L'any 1840 la ciutat de Barcelona va sentir la necessitat de disposar d'un cos organitzat de vigilància que vetllés pel compliment de les ordenances. El veïnat no tenia cura de la higiene i això provocava greus problemes en una urbs tan poblada i encotillada dins de les muralles.

La Constitució de 1812, però, no recollia l'organització de cap cos en l'àmbit local. El panorama policial mostrava cossos comarcals o regionals que eren la prolongació de l'exèrcit.

És en aquests moments que l'Ajuntament, per acord de 8 d'abril de 1840, va nomenar el capità retirat de l'exèrcit, Sr. Mateo Brun, comandant d'una guàrdia municipal, una força policial que aglutinés tots els cossos dispersos, tot i que d'aquest acord no s'en sap res fins uns any després.

El 21 de juliol de 1841 el regidor Sr. Manuel Torrents va proposar a l'Ajuntament l'organització d'una força disponible a tota hora que agrupés els diferents cossos disseminats que depenien de la Casa Municipal. Aquesta força aplegaria els serenos, els guardapasseigs, els fanalers, els treballadors de brigada, els macers i els guardians dels dipòsits d'oli per als fanals. Per fer la seva feina peculiar, aquests homes anaven uniformats i alguns armats.

De les dades recollides es dedueix que fins el 1843 la Guàrdia no va passar d'un llarg període d'organització i, per tant el Sr. Mateo Brun no va exercir la seva funció.

La Guàrdia Municipal es va crear el 26 de novembre de 1843 sota el mandat de l'alcalde Sr. Josep Bertran Ros.En va ser nomenat comandant el Sr. José Planellas Simón.

La Guàrdia Municipal depenia directament de l'alcalde i en el seu reglament s'indicava que una de les seves missions era la defensa de la tranquilitat del veïnat. Deia així: "Si mientras vigilaren las calles o plazas se perturbase el orden o se suscitasen pendencias o escándalos, protegerán a los vecinos pacíficos".

Grupo de mujeres en una escuela de BeiraEn pocs anys, aquella primera Guàrdia Municipal va rebre diverses denominacions, segons les modes i les maneres de fer política. Se la va anomenar Guardias Cívicos, Salvaguardias Urbanos i Guardias Municipales.

Aquests "municipals" no es van pendre seriosament. Com que la majoria dels membres d'aquest cos eren foranis, els satírics els van posar el sobrenom de Sánchez i ho pronunciaven Xanxes i el seu ros (què vol dir ROS? No serà el gos) i el seu sabre van ser utilitzats pels caricaturistes. Aquestes persones van passar a formar part de les comèdies catalanes de l'època. En els sainets eren l'autoritat que imposava l'ordre.

En un principi, "els municipals" van servir armats amb sabre i pistola, amb fusell i fins i tot amb bainoeta, però arran dels esdeveniments de la Setmana Tràgica de 1909 van ser desarmats.

L'any 1856 va ser creada la secció muntada, la ubicació de la qual va ser als baixos de l'edifici de l'Ajuntament a la plaça de Sant Jaume. Va tenir un primer contingent de 10 places. Els seus objectius eren la vigilància de les portes de la ciutat -en aquells anys encara envoltada per la muralla-; l'ajut en la recaptació de consums, la dissolució dels grups de gent perillosa que rondava a les nits i la prevenció de les baralles a cops de pedra que eren una afició de la mainada d'aquella època.

La primera sortida d'aquesta força al carrer va ser el 19 de novembre de 1859 amb motiu de la festa onomàstica d'Isabel II. Aquesta sortida va causar molta sensació entre els barcelonins a causa de l'uniforme que duien i, ben aviat, "els municipals" van guanyar-se la simpatia i l'afecte dels ciutatadans.

Els "guàrdies de plomall", com se'ls coneixia popularment, a més de les celebrades intervencions en el Carrousel, on mostraven les seves habilitats de doma, tenien unes missions específiques com la vigilància perifèrica de la ciutat -especialment de les zones de muntanya com les Planes, les zones del Laberint, Horta, Torre Baró i Arrabassada-, actuaven en les grans concentracions de persones, en la vigilància de jardins, evitaven les contruccions clandestines o intervenien en la neteja de caus de malfactors.