Hi ha una idea dominant que associa Gaudí amb la part més superficial de la seva obra. L'espectacularitat de les formes, la varietat dels materials, la riquesa de colors, les al·lusions simbòliques, oculten el coneixement de la dimensió més profunda de la seva arquitectura, que atorga una atenció especial als conceptes d'espai, geometria, estructura i construcció. Tots els elements que sostenen els seus edificis es fonamenten, d'una banda, en una lògica i una experiència constructives que, generalment, procedeixen del màxim aprofitament de les capacitats estàtiques i estètiques dels materials i, de l'altra, en la utilització d'una geometria basada en les superfícies reglades que prescindeix del compàs i l'escaire i que obre infinites possibilitats formals i constructives. No és una geometria especulativa o allunyada de la realitat, sinó adreçada al fet constructiu, a trobar solucions pràctiques, pensant en l'economia de la forma i l'estabilitat dels edificis.

Gaudí va treballar amb la geometria de les superfícies reglades induït per l'anàlisi que des de la seva infantesa havia fet de les formes naturals (troncs d'arbres, ossos, crustacis, etc.) i per un extraordinari domini de la geometria de l'espai; totes dues coses l'empenyien a experimentar amb les tres dimensions. Potser per això, ben aviat es va decantar pel món de les maquetes, a petita o gran escala, que manipulava en directe o per mitjà de fotografies fins a aconseguir alternatives formals fàcilment visualitzables, com es pot comprovar en les experiències polifuniculars de la maqueta de l'església de la Colònia Güell. El de Gaudí era un món de proves, de tempteigs, de correccions, que li permetien aproximar-se al màxim a la solució dels problemes, procedint de tal manera que invertia el camí seguit pels professionals de la construcció fins en aquell moment: Gaudí no passava del càlcul i la teoria a la realització del projecte, sinó que de la maqueta passava al càlcul, per posteriorment fer-ne el dibuix i la construcció. El gran coneixement que tenia de les tècniques artesanes, que havia après al taller familiar i als dels millors artesans de l'època, li permetia recórrer amb llibertat a aquests oficis; no obstant això, aquest aspecte no ens pot fer oblidar mai l'alt nivell de preparació científica i tècnica que va arribar a assolir.

«Gaudí. La recerca de la forma» es proposa buscar la geometria que articula les formes gaudinianes, les més austeres i les més vistoses, perquè això ens permetrà descobrir que en la seva obra teoria i pràctica i art i tècnica són indissolubles, de la mateixa manera que forma i estructura també hi coincideixen.

L'exposició està articulada en tres apartats:

1. PENSAMENT. Audiovisual que il·lustra conceptes essencials de la seva manera de fer i raonar (espai, llum, forma, estructura, amidament, etc.).

2. RECERCA. En aquest apartat s'inclouen una sèrie de maquetes a mida real que expliquen les voltes convexes, la intersecció de paraboloides, els conoides, els arcs catenaris i la columna de doble gir, les voltes hiperbòliques i la macla de geometries, i una altra sèrie de maquetes de petit format, juntament amb fotografies i dibuixos infogràfics, que esclareixen l'origen i l'aplicació de la geometria emprada per Gaudí.

3. OBRA. Presentació de les principals obres de Gaudí, mitjançant vídeos, en què es destaquen les parts més importants de cada edifici amb relació als temes tractats en l'exposició.

Analitzar el tractament de l'espai i explicar les solucions geomètriques, estructurals i constructives de Gaudí és la finalitat d'aquesta exposició que, malgrat la seva aparença tècnica, vol apropar també als profans les formes més comunes del repertori gaudinià i ajudar-los a entendre que el genial arquitecte va construir formes complexes d'una manera pràctica i lògica.