Els estudis científics a Veneçuela des dels seus inicis.

La creació del centre LABoral a Gijón un símptoma clar dels canvis succeïts en els darrers anys a l´Estat.

Milers d’internatutes han pogut seguir el procés de reproducció del trencalòs gràcies al projecte Recerca en acció de la Generalitat de Catalunya.

Alícia Duró, de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), escriu a la “Tribuna” sobre els avantatges que l’Any de la Ciència ha portat a la vida cultural de Barcelona.

Josep M. Riba, del Departament de Biologia Animal de la Universitat de Barcelona, ens explica com és, quins danys produeix i quines implicacions està tenint la plaga del morrut de les palmeres, que s´està estenent ràpidament per tot el món.

Davant la imparable urbanització, sembla que la natura no té cap altra opció que exiliar-se d´aquest ambient i això, tot i ser en part així, no és del tot així. Ho explica Sergi García, de l´Associació Asgalanthus.

Un article de Cristian R. Altaba, de la Universitat de les Illes Balears que ens parla sobre el musclo zebra.

El paisatge és un dels valors més importants de Catalunya. Malgrat això, la societat s´ha tornat insensible a la seva riquesa. Pere Sala, de l´Observatori del Paisatge, ens acosta a aquest tema.

Un dels principals reptes a assolir amb relació al patrimoni és reinventar els antics paisatges industrials per compatibilitzar el manteniment dels seus valors i l´autenticitat amb els nous usos soci

Elisabetta Broglio, doctora en Ciències del Mar i coordinadora de les activitats de divulgació científica de l´Institut de Ciències del Mar (CSIC) de Barcelona, explica a la "Tribuna" perquè l´ICM ha posat en marxa una web de contacte amb el ciutadà.

Paradoxes en la ciència i en la seva percepció. Un article de Carmen Chica de la Fundació Catalana per a la Recerca, que ens parla, entre altres coses, d´un estudi de la Fundació BBVA ha mesurat la confiança dels ciutadans davant diversos components socials en tretze països, incloent-hi Espanya.

"Eureka" és una aposta per la comunicació directa entre l´investigador i la societat, on els continguts provenen directament de persones que treballen cada dia en els diversos camps del saber: metges, biòlegs, físics, historiadors, filòlegs... .

Els usuaris experts de la xarxa reclamen serveis que reuneixin la informació d´un àmbit del coneixement determinat. Es necessiten eines de cerca que eliminin el soroll documental. Aquest és un dels objectius de la Conferència Internacional de Dublin Core, que es va celebrar a la Universitat Carles III.

Els dinosaures sempre han representat éssers fantàstics i plens de misteri. L´imaginari popular s´ha nodrit no només de les investigacions paleontològiques sinó de les interpretacions que sobre ells s´han fet des de diferents manifestacions artístiques. José Luis Sanz, comissari de l´exposició “Mitologia dels dinosaures” (Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella de Barcelona) ens acosta al tema.

Els boscos han esdevingut progressivament espais amb unes importants funcions ambientals i, a la vegada, àmbits que donen satisfacció personal a una població essencialment urbana que vol retrobar-se amb la natura. Un article dels geògrafs Josep Gordi Serrat i Ricard Grau Pérez.

El Grup AuS (Agrupació Arquitectura i Sostenibilitat. Col·legi d´Arquitectes de Catalunya) explica a la Tribuna la necessitat d´emprendre un model d´arquitectura que sigui sostenible i que neixi de la voluntat compartida de cercar una habitabilitat per a tothom, per avui i per demà.

Més enllà dels museus de ciències naturals, els museus en conjunt poden donar una nova vida als seus objectes estimulant els visitants a renovar els seus punts de vista. Pel museòleg francès Michel Van-Praët.

Catalunya està en disposició de construir un gran Museu d´Història Natural estès per tot el territori. Carme Prats, sotsdirectora General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, reflexiona sobre el tema.

Raül Torán Navarro, cap de Comunicació de l´Associació de Productors d´Energies Renovables Eòlica Catalunya ens acosta a la situació de les energies renovables del nostre país. Malgrat la gran quantitat de recursos i d´iniciatives, cal promoure-les més.

Xavier Roqué es pregunta què va fer d'Albert Einstein una icona científica del segle XX.

Josep M. Monguet, vicerector d´Educació Contínua i Formació Permanent de la Universitat Politècnica de Catalunya, ens parla de com estan transformant les tecnologies multimèdia els límits del nostre espai vital.

La Universitat Politècnica de Catalunya fa temps que està treballant per aconseguir portar endavant objectius que pretenen incrementar el nombre de noies estudiants de titulacions tecnològiques.

Fa poc més de dues dècades alguns van tenir la idea d´acostar-se a la ciència observant i analitzant l´activitat científica allà on tenia lloc. D´aquest gir antropològic cap a les pràctiques científiques va néixer una nova forma d´entendre la tecnociència contemporània: un nou camp interdisciplinari anomenat en anglès science & technology studies (STS). Eduard Aibar, professor dels Estudis d´Humanitats i Filologia de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), ens parla d´aquesta nova perspectiva de la relació entre l´art i la ciència.

El químic Miguel Ángel Gómez, professor de l´IES Victoria Kent de Torrejón de Ardoz (Madrid), fa referència a l´obra de l´artista argentí Víctor Grippo, conegut per les seves aportacions a l´art conceptual, el treball del qual es va veure influït per la seva formació en química i belles arts, una convergència que no resulta fàcil per a la majoria dels artistes.

El físic mexicà Sergio de Régules té la convicció que art i ciència estan relacionats i que tots dos són font de plaer estètic.

L´escriptor i divulgador científic Martí Domínguez defensa l´aportació que pot fer la ciència a totes les disciplines artístiques com, per exemple, la literatura.

L´habitatge en el projecte de Ciutat Vella, on la residència n´és l´eix vertebrador, ha d´assolir diversos objectius: l´interès per l´ecologia, les diferents formes d´habitar, l´estalvi energètic... Un article de l´arquitecte Pere Cabrera.

El 23 de maig d´aquest any va morir el científic Ramon Margalef. Jordi Flos, professor del Departament d´Ecologia de la Universitat de Barcelona, parla de la seva experiència al costat del gran científic al Departament d´Ecologia de la Universitat de Barcelona.

Levitació és una paraula nova que ha estat traslladada del món de la irrealitat, de la màgia, de la psicologia... al món d´allò que és realitzable, quotidià, evident.

El periodisme científic en Amèrica Llatina és una valuosa eina per a la consecució de millors nivells de vida per a la seva població.

La celebració del segon Congrés Mundial de Jardins Botànics a Barcelona suposa l´esdeveniment botànic més important viscut a Catalunya.

Les piles de combustible són uns dispositius que permeten la conversió de l´energia química de la reacció d´oxidació de l´hidrogen en energia elèctrica. Maria Serra, Mauricio Primucci i Jordi Riera, part de l´equip de l´Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (UPC-CSIC) ens expliquen com funcionen.

Pepe Pardo, membre del Departament d´Història de la Ciència de la Institució Milà i Fontanals del CSIC i del Consell Assessor de Medciències, fa una semblança del metge valencià Félix Martí Ibáñez.

El catedràtic de Física de la Universitat Autònoma de Barcelona, Josep Enric Llebot, ens introdueix en un tema que avui dia preocupa tothom: el canvi climàtic. Què és el que passa?

El fotògraf Joan Fontcuberta es refereix a unes interessants troballes d´Hydropithecus i els esdeveniments que van succeir.

Andrés Moya, catedràtic de Genètica a la Universitat de València, escriu sobre la biologia evolutiva, que ha donat peu a interessants debats.

Josep Antoni Grifols fa un repàs a l´evolució de l´univers.

Jaume Baguñá, catedràtic de Genètica del Departament de Biologia i Genètica del Desenvolupament de la Universitat de Barcelona, es refereix als 50 anys de la publicació a la revista Nature del model de l´estructura en doble hèlix del DNA, descrit per un dels seus creadors com "el secret de la vida".

L´home és una espècie única en el planeta: utilitza amb profusió energia auxiliar externa al seu propi metabolisme, raona, crea objectes abstractes i, sobretot, inventa i imagina escenaris futurs en funció dels quals modifica el seu comportament present.

Les diferents escoles d´estiu que tenen lloc a Catalunya són espais de trobada, reflexió i formació per al professorat de les etapes d´educació infantil, primària i secundària. Un article de Joan Triadú, de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya

El 13 de novembre farà un any del desastre del "Prestige". Antón Lois, de l´ONG Amigos da Terra, opina sobre el que ha significat la pitjor marea negra patida per les costes gallegues en 30 anys.

Exporecerca vista des de dins, per Iris Uribesalgo i Laia Príncep.

Ha acabat l´Any Cajal, amb el qual s´han celebrat els 150 anys del naixement d´aquest important científic. Luis Casasbuenas, neuròleg i membre del Consell de Redacció de laTalaia fa referència a una de las facetes menys conegudes de Cajal: la de fotògraf.

El fotògraf Joan Fontcuberta parla de la relació entre ciència i fotografia. Un diàleg inevitable que prové des del principi mateix d´aquest art.

La ciència està de celebracions aquests dies: es commemoren 50 anys del que s´ha considerat la troballa més rellevant de la història de la biologia, el descobriment de l´estructura en doble hèlix del DNA.

Sota el títol "I + Comunicació científica", Carmen Chica, de la Fundació Catalana per a la Recerca, es refereix a la situació actual de la comunicació pública de la ciència.

Àngel Galobart, investigador de l´Institut de Paleontologia Miquel Crusafont de la Diputació de Barcelona, es refereix a les troballes de nous jaciments amb un gran potencial paleontològic a Catalunya.

Joan Pino reflexiona al voltant del "Cafè Científic", activitat que va tancar la Tardor de al biodiversitat.

"La gestió de la diversitat en els sistemes agrícoles",per F. Xavier Sans i Serra

El monogràfic de biodiversitat acosta els lectors a temàtiques diferents. Joandomènec Ros (biodiversitat marina).

"Les males herbes" per Ramon M. Masalles, Joan Pino i F. Xavier Sans

“Els animals cavernícoles: una fauna peculiar que convé protegir”, és el títol de la "Tribuna" de Joan L. Pretus, del Departament d´Ecologia de la Universitat de Barcelona.

Article de la investigadora Gloria Munilla, de la Universitat Oberta de Catalunya, sobre el patrimoni i les tecnologies de la informació i la comunicació

A "l'article" Diana Escobar, de l'Any Gaudí, reflexiona sobre l'obra del genial arquitecte català Antoni Gaudí.

Mercè Piqueras recorda Stephen Jay Gould.

El cap de Recerca i Publicacions Científiques del Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella de Barcelona, Joan Carles Senar, reflexiona sobre la proliferació d'algunes espècies en l'ecosistema urbà.

El Laboratori de Llum Sincrotró (Consorci de la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona), explica què és i per a què serveix el sincrotró.

Una altra forma d'analfabetisme científic" per Eduard Aibar.

Societat de riscos i principi de precaució". Per Antoni Salamanca.

El geògraf Josep Germain presenta un conjunt de reflexions sobre el paper que la comunitat científica pot desenvolupar en l'elaboració i la implantació d'estratègies per a la conservació i l'ús sostenible de la diversitat biològica.

Joan Carles Senar, reflexiona sobre el procés de "selecció natural" que han començat a passar les revistes.

Les exposicions virtuals s'han convertit en un recurs addicional per als museus. Per José Maria Jansana i Cèsar Carreras membres del Grup Òliba de la Universitat Oberta de Catalunya, especialitzat en l'estudi de les aplicacions de les noves tecnologies.

Benoit de Tapol, restaurador i químic del Departament de Conservació Preventiva i Laboratori del Museu Nacional d'Art de Catalunya, es pregunta sobre el paper de la ciència i la conservació de l'art i de la tasca d'alguns avenços tècnics.

Roger Miles que va ser director del Departament d'Educació i Exposicions del Museu d'Història Natural de Londres, analitza el potencial educatiu, la planificació sistemàtica i el disseny de la comunicació de les exposicions.

El geògraf Josep Germain reflexiona sobre la necessitat que la comunitat científica adopti un paper més actiu en la conservació i gestió de la diversitat biològica catalana.

El director de la revista Mètode, de la Universitat de València, Martí Domínguez, exposa la seva opinió sobre la divulgació científica avui.

El sotsdirector general de Turisme de Barcelona, Ignasi de Delàs i de Ugarte, afirma que l'afluència de visitants als equipaments culturals de la ciutat s'ha incrementat, igual que ho ha fet el nombre de turistes que visiten Barcelona en els darrers anys.

tornar a dalt ^

Un cop d´ull a l´electricitat estàtica

Arriba l´estiu i al “Laboratori” t´ensenyem dos experiments elaborats per la Fundació Cientec perquè et diverteixis d´una manera senzilla.

"Fem un jardí", un projecte que neix de la inquietud de l´Associació de Veïns la Satàlia, del Poble Sec.

Joan Garín, Cristina Rafecas y Montserrat Sánchez, de la Facultat de Ciències de l´Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ens ensenyen a fer un termòmetre dels que s´utilitzen per mesurar la temperatura del cos humà.

En aquest Laboratori us proposem construir una menjadora per a ocells!

El Jardí Botànic de Barcelona es planteja una activitat amb la qual es pretén aprofundir en els diferents aspectes que condicionen la vida vegetal en el clima mediterrani.

En els últims anys, l´interès i els coneixements sobre els factors de risc ambiental per a la salut estan augmentant força, per la qual cosa pot resultar interessant portar a terme activitats destinades a promoure l´educació per a la salut ambiental

Elisabetta Broglio i Josep Maria Gili, investigadors de l´Institut de Ciències del Mar-CSIC, de Barcelona, proposen una interessant activitat per divertir-se i descobrir la vida que s´amaga a la vora del mar.

“Les escoles i els instituts van als museus de ciències” per Carme Tomàs, Professora de la Universitat Autònoma de Barcelona.

La duresa de l´aigua. Efectes que produeix i determinació, per Francesc Centellas, Montserrat Corbella, Gemma Fonrodona, C. González, Jaume Granell i E. Nicolás

La Fundació Terra ens presenta una activitat didàctica que invita a la reflexió sobre els hàbits de la població pel que fa al consum i l’ús de la roba.

El físic i creador de continguts web Sergi Serrano explica en aquesta secció la seva experiència amb adolescents en la creació de continguts de ciències per a pàgines web.

Ciència i expressió artística és el títol del treball dissenyat i realitzat conjuntament per les professores Carme Tomàs, del Departament de Didàctica de les Matemàtiques i les Ciències Experimentals, i Lluïsa Jover i Armengol, del Departament de Didàctica de l´Expressió de la Universitat Autònoma de Barcelona.

El físic i creador de continguts web Sergi Serrano explica en aquesta secció la seva experiència amb adolescents en la creació de continguts de ciències per a pàgines web.

Un mètode ràpid i senzill per extreure el DNA per l'Aida Andrés, en Tomàs Marquès Bonet, la Lourdes Sampietro i la Marta Soldevila de la Unitat de Biologia Evolutiva de la Universitat Pompeu Fabra.

Montserrat Roca i Conxita Márquez pensen que una bona proposta per afavorir la relació entre l`experiència, “el fer”, i la teoria, “les explicacions”, és que els alumnes pensin i parlin sobre l`activitat.

La utilització de la informàtica pot constituir un instrument didàctic que millori la pràctica docent del professorat? anàlisi de Manel Belmonte.

Marcel Costa Vila i Eulàlia Roger Espada proposen una manera divertida d´introduir el tema de la pressió atmosfèrica.

L´enfocament ciència, tecnologia i societat per a l´ensenyament de les ciències naturals.

Per a la propera edició de les Tardors cientifiques de Barcelona, us proposem tractar el tema de L´Evolució.

Investigació sobre l´ortografia dels símbols de les unitats de mesura en àmbits no científics.

El biòleg Joan Solé Mercadé, presenta "Els horts escolars en el marc de l´Agenda 21 Escolar de Barcelona".

"Invertim les claus" és el títol del "Laboratori" que Toni Borràs ha preparat per al monogràfic de biodiversitat.

L’escalfament global és una de les amenaces més greus que afronta el nostre planeta

Els cursos 2n i 3r d'ESO del col·legi Princess Margaret de Barcelona van explorar els llocs propers a la institució en els quals s’utilitza algun tipus d’energia solar.

La tolerància a la brutícia de les rajoles del carrer.

L'avaluació en una classe de química.

La química de la cuina i els sabers femenins a l'aula

Anàlisi de sorres de medis sedimentaris. Un enfocament pràctic i multidisciplinari al laboratori.

Barcelona assaja un nou model experimental de pipicà mòbil.

Forenses de la natura

tornar a dalt ^

La trobada amb la Física, Química, Matemàtiques i Biologia a la Universitat dels Andes de Veneçuela

Amb la intenció d´estalviar aigua i incrementar la productivitat, s´endega el nou pla de regadius de Catalunya que, entre altres accions, modernitzarà 175.000 hectàrees de conreu.

Us presentem elss resultats de la Tercera Enquesta de Percepció Social de la Ciència elaborada per la FECYT. 612

El Pla de millora energètica de Barcelona es proposa incrementar l´ús de les energies renovables i reduir el consum energètic mantenint la producció, el confort i la mobilitat.

La Fundació Entorno ha publicat recentment el quart estudi sobre la gestió de l´empresa espanyola i la sostenibilitat

La ciutat de Barcelona és privilegiada per la seva situació geogràfica i el seu clima. Gràcies a aquest fet i a l´aplicació de l´Ordenança solar tèrmica (OST), Barcelona ha assolit un considerable augment de la superfície de captació solar tèrmica.

L´oferta educativa i d´oci d´un museu és un valor afegit que sempre atreu l´atenció del públic. Als “Indicadors” veurem quina incidència té en els museus de ciències naturals de Catalunya.

Albert Cuchí, de la Universitat Politècnica de Catalunya i del Grup AuS, parla dels indicadors de consum actuals de l´habitatge, especialment de l´eficiència energètica a la ciutat de Barcelona.

Catalunya és la segona comunitat autònoma de l´Estat espanyol amb més proporció de superfície protegida: més de 670.000 hectàrees que van ser definides el 1992 en el Pla d´Espais d´Interès Natural (PEIN). Deu anys més tard, la Institució Catalana d´Història Natural ha dut a terme la primera avaluació global d´aquest sistema d´espais naturals protegits.

Els científics són els professionals en els quals la societat espanyola té més confiança segons es desprèn de la segona Enquesta nacional de percepció social de la ciència i la tecnologia, de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT). L´estudi va determinar que els consultats volen que es prioritzi la investigació en càncer, sida, malalties degeneratives, tractament de residus i energies alternatives.

El comissionat per a la Cultura Científica de Barcelona va presentar el 8 de novembre, en el marc de les activitats que l´Institut de Cultura organitza amb motiu de la Setmana de la Ciència de Barcelona, les conclusions d´una enquesta sobre percepció social de la professió científica feta entre la població adulta de la ciutat. Els resultats mostren que els barcelonins, malgrat reconèixer que la professió dels científics no està ben remunerada i obliga a molts sacrificis, proporciona moltes satisfaccions personals, i afirmen que aconsellarien als seus fills i filles que segueixin una carrera científica.

Glòria Munilla, directora del Programa d´Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya, es refereix en els “Indicadors” a l´avaluació dels museus i les exposicions virtuals.

El segon Congrés Mundial de Jardins Botànics es va celebrar a Barcelona del 17 al 22 d´abril.

L´Exporecerca jove arriba aquest any a la quarta edició. Iris Uribesalgo Micás i Begoña Uribesalgo Micás, membres de l´INICE Catalunya, organitzadores de l´esdeveniment, ens expliquen quina ha estat l´evolució d´aquesta trobada de joves científics.

Les activitats de la “Tardor de l´Evolució” durant la Setmana de la Ciència, van atraure l´atenció d´un públic divers en el que actors, jubilats, estudiants II administratius, van ser els segments més representats.

Conclusions de l´estudi de la FECYT Percepció Social de la Ciència i la Tecnologia a Espanya

Una valoració de com va funcionar l`Estiu als Museus l`any 2002.

El Parc Científic de Barcelona és una important aposta per la recerca a la ciutat. Les empreses i les diferents línies d´investigació que s´hi desenvolupen actualment són alguns dels elements que es troben en aquest article del director de la institució, Màrius Rubiralta.

La Tardor de... de l´any 2002 va centrar el seu interès en la biodiversitat. L´esdeveniment, programat pels Centres i Museus de Ciències de l´Institut de Cultura de Barcelona, es projecta com una reeixida activitat de comunicació social de la ciència.

Els resultats de la Cimera de la Terra respecte a la biodiversitat.

La conca mediterrània és un dels 25 punts calents en biodiversitat. Estudis recents indiquen que una bona gestió dels espais naturals podria ajudar a estabilitzar la biodiversitat del planeta

El nombre de notícies científiques que arriben periòdicament a la societat a través de la premsa escrita diària és escàs.

Les respostes d'un grup d'editorials sobre les seves publicacions de divulgació científica i didàctica de les ciències permeten fer-se una idea del que hi ha i del que manca en aquesta àrea.

Els parcs arqueològics i paleontològics d'Espanya estan en expansió. Motius científics però també de caràcter turístic s'amaguen sota aquest boom.

L'ús de la xarxa i dels ordinadors va ser objecte d'estudi per part de l'Òmnibus municipal de l'institut d'Informàtica de l'Ajuntament de Barcelona.

Resum dels resultats globals de l'Enquesta d'Hàbits i Valors sobre Medi Ambient i Sostenibilitat, realitzada per l'Equip d'Anàlisi Política de la Universitat Autònoma de Barcelona per a l'Ajuntament de Barcelona.

"Estudi bibliomètric de la investigació en física a Catalunya", un resum del treball realitzat per Lluís Rovira, de la CIRIT, David Jou, de la UAB, i el físic Pau Senra, respecte al total d'articles en física on surten universitats o centres d'investigació catalans.

L'Observatori de la Comunicació Científica i Mèdica de la Universitat Pompeu Fabra, conjuntament amb la Fundació Vila Casas, analitza, des de 1996, l'impacte dels temes mèdics i sanitaris en la premsa espanyola.

tornar a dalt ^

El Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella presenta un exemplar d´aiguamarina

El Museu del Montsià ens presenta dos exemplars de la nàiade Margaritifera auricularia.

El Museu Geològic del Seminari de Barcelona presenta el Banc de peixos, una peça fòssil que va arribar a la institució fa un any.

El Jardí Botànic Marimurtra de Blanes ens presenta la mimosa púdica, les fulles de la qual presenten mobilitat com a resposta a estímuls externs.

Us presentem el Llum de carbur del Museu de les Mines de Cercs una aplicació del descobriment fet pel químic britànic Edmund Davy, l´any 1836.

El Museu Darder d’Història Natural ens presenta un Ai-ai dissecat, una de les peces més interessants de la Col·lecció Darder.

El Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella de Barcelona conserva una col·lecció de picnogònids de l´Antàrtida. Es tracta d´uns exemplars que procedeixen de la campanya Bentart 95 a l´Antàrtida i que van ser donats per l´investigador Tomás Munilla, participant en l´expedició.

La Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró ens presenta una de les seves peces emblemàtiques. Es tracta d´una balena que es va trobar l´any 1977 prop de Vilassar.

Al Gabinet Salvador del Institut Botànic de Barcelona es conserva un esturió que pot tenir la clau d´una polèmica científica molt aferrissada.

Al Jardí Botànic de Barcelona podeu veure representades cinc espècies diferents del gènere Encephalartos.

A la col·lecció zoològica del Museu de Ciències Naturals es conserva una col·lecció de gairebé 630 pells d´aus recol·lectades a l´Equador entre els anys 1930 i 1940.

Un eriçó fosc atropellat dues vegades. El presenta el Museu de Granollers.

Antonio Abad del Museu Geològic del Seminari ens presenta un cranc fòssil el Portunus catalaunicus.

La flor del safrà bord (Crocus cambessedesii) és un dels colors de la tardor balear i es pot veure des de l´octubre fins a Nadal al Jardí Botànic de Sóller.

Es pot manipular la natura? Es pot manipular la ciència?, dues bones preguntes de Gloria Masó i Amador Viñolas, del Museu de Ciències naturals de la Ciutadella de Barcelona.

El Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella de Barcelona (Museu de Geologia), ens ensenya una de les peces més boniques que conserva. Es tracta de la malaquita pseudomòrfica d´atzurita. Un exemplar per gaudir-ne.

Al Jardí Botànic de Barcelona podem trobar una falguera arborescent australiana.

La "margarida de Canàries" habita les illes de Tenerife, Gran Canària, La Palma, Gomera i Hierro.

El Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella (Museu de Zoologia) ens presenta un exemplar de tortuga marina. Es tracta de la Dermochelys coriacea un exemplar que durant el procés de migració pot fer la volta sencera al planeta i que s´alimenta de meduses.

L´Heterolimus gadeai Via i Villalta i el Trachypleus gigas (Müller) del Museu Geològic del Seminari.

L'holotúria fòssil del Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella (Museu de Geologia).

El Jardí Botànic de Barcelona presenta el blackboy (Xanthorrhoea preissi ) procedent d´Austràlia, la inflorescència del qual forma una espiga que pot fer més de dos metres.

El Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella (Zoologia) presenta la foca caputxina, de la qual conserva tres exemplars, dos de naturalitzats i un crani.

El Jardí Botànic de Barcelona explica com és la floració dels taginastes canaris que es produeix al començament de la primavera i que és un fenomen espectacular pels colors vistosos que presenta.

L´Amphycion, una espècie emblemàtica de l´Institut Paleontòlogic de Sabadell.

A l´Institut Botànic de Barcelona es troba la Lysimachia minoricensis, una petita herba de Menorca recuperada el 1916 per Pius Font i Quer.

El Jardí Botànic de Barcelona ens presenta la palmera canària Phoenix canariensis, un dels arbres ornamentals més utilitzats arreu del món en jardineria i un dels més emblemàtics de les illes Canàries

El Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella de Barcelona presenta un mol·lusc tipus.

El Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella de Barcelona presenta el meteorit del Garraf, un dels exemplars més importants a l'àrea de Geologia.

El Jardí Botànic de Barcelona ens presenta el Sophora toromiro, un exemplar originari de l'illa de Pasqua del qual es conserven tres exemplars.

La caixa d'herbari del Gabinet Salvador pertany a l'Institut Botànic de Barcelona. Es tracta d'un tresor que data de mitjan segle XVIII.

El Museu de Geologia de Barcelona presenta el Monsecosuchus depereti, un cocodril que va viure fa 120 milions.

Dues oliveres bessones al Jardí Botànic de Barcelona.

Una nova espècie de saltamartí, del Museu de Zoologia.

tornar a dalt ^