Aquesta va ser una de les afirmacions de l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Manuela de Madre, que va participar com a afectada en un acte organitzat per la Lliga Reumatològica Catalana amb motiu de la celebració del dia mundial de la fibromiàlgia el passat 12 de maig. Per ara no es coneixen les causes de la malaltia, que es presenta en forma d'episodis de dolor muscular intens, per la qual cosa no té un diagnòstic clar ni tampoc un tractament efectiu.

"Vaig començar a tenir dolors als 17 anys, i tan sols en fa tres que me la van diagnosticar", va afirmar De Madre, que també va explicar que molts professionals de la medicina es pensen que "és un malestar que el pacient s'inventa". La també afectada i membre de l'associació, Sandra Chaparro, va remarcar la importància de divulgar les característiques de la patologia tant als professionals i als malalts com entre els familiars, els quals moltes vegades creuen que "tota la culpa la tenen els nervis". Segons De Madre, el Parlament ja ha iniciat diverses accions, com la resolució aprovada per la comissió de Política Social, el passat 25 d'abril, amb l'objectiu que els professionals puguin prendre mesures efectives que permetin avançar en el diagnòstic de la patologia, que ja ha estat reconeguda per l'Organització Mundial de la Salut.

Amb relació a la incidència de la fibromiàlgia, la metgessa de família i reumatòloga, Ivonne Breysse, va explicar que, segons els diagnòstics, es tracta d'una síndrome que pateix entre el 2% i el 3% de la població, però hi pot haver moltes persones afectades a les quals no els hagi estat diagnosticada. Segons l'experta, els principals símptomes que mostren els pacients, el 90% dels quals són dones, consisteixen en la presència de forts dolors musculars i esquelètics que sovint provoquen altres alteracions, com ara depressió, angoixa, trastorns del son o cefalea. Segons ella, "de moment no hi ha cap prova analítica ni radiològica que demostri l'existència d'alteracions", la qual cosa suposa un problema a l'hora d'aportar proves que justifiquin les baixes laborals a què la malaltia obliga. "Davant la manca d'un tractament efectiu es poden administrar analgèsics per combatre el dolor i diversos fàrmacs per tractar els trastorns del son i la depressió en cas que es presentin", va puntualitzar Breysse.