La dansa a la ciutat de Barcelona ha anat prenent adeptes, aficionats i espectadors en els darrers anys, increment paral·lel a una major presència de la dansa en les programacions escèniques de la ciutat.

Tot i axí, segueix essent un sector amb força problemàtiques de sostenibilitat i precarietat laboral i un gènere minoritari comparat amb el teatre o la música en viu. Volem posar a debat en aquesta taula els reptes que la dansa planteja avui a la ciutat i viceversa.

Com enfortir els lligams amb l’entorn i amb la comunitat? Per on passa l’increment de l’afició per la dansa? Quins reptes cal plantejar-se a nivell d’espais, equipaments i agents que intervénen en el suport a la creació, la producció i la difusió de la dansa? Quin hauria de ser el paper de l’Ajuntament en aquest sentit?