Aquests apunts no pretenen més que encetar uns debats de reflexió conjunta que serveixin per a posar de manifest els principals temes de preocupació que haurà d’abordar la taula de dansa en aquest pla estratègic per a la ciutat de Barcelona.

Hi ha múltiples agents que intervénen en el sector de la dansa a Barcelona i no sembla estar masa clar el mapa de competències, àmbits d’actuació i responsabilitats de cadascú, des de la creació fins a la distribució i exhibició d’espectacles.

Es tendeix a l’endogàmia en el sector, tot i que la creació tendeix a la interdisciplinareitat.

Es fan paleses les distàncies entre formació reglada i no reglada.

L’estructura de mostres, festivals, premis i plataformes de dansa està descoordinada i requeriria d’una major organització conjunta.

La gran majoria d’equipaments escènics dedicats a la dansa depenen de les institucions públiques. Falta l’equipament de nivell mig.

És practicament inexistent el discurs i pensament a l’entorn del moviment.

Hi ha una baixa presència de la dansa als mitjans de comunicació.

L’anclatge i la vinculació de la dansa amb la comunitat i l’entorn és un aspecte a reforçar.


1. Formació

En aquests darrers anys s’ha aconseguit tancar el cercle en la formació oficial dels ensenyaments artístics pel que fa a la dansa.

A nivell d’escoles privades tanmateix, tot i que algunes estan reconegudes per la Generalitat, hi ha una sensació general de desempar.


2. Creació

Es constata una explosió a Barcelona de la creació emergent en dansa, sobretot la que té un component multidisciplinar. Tot i així, falta un nivell mig que ajudi a fer el salt de la precarietat a la professionalitat, ja que sovint la creació no està integrada en els circuits de difusió.

Es detecta també força precarietat dels espais de creació existents a la ciutat.


3. Producció

L’estructura de companyies de dansa és molt tancada.Tot i les dificultats de fer-se un lloc en el sector i de sobreviure econòmicament, es reconeix certa millora de les condicions. La majoria de companyies disposen de recursos propis (oficina, manager, espai d’assaig)

Hi ha una tendència als treballs en diversos formats així com projectes individuals dels coreògrafs.


4. Distribució

No s’ha aconseguit crear circuits vàlids.

S’ha deixat de fer la plataforma de dansa. És necessària?

S’estan perdent els circuits europeus i s’obren els espanyols


5. Difusió

Tot i que es detecta un cert avenç en la presència de la dansa en les programacions escèniques de la ciutat, cal fer encara molta feina per ampliar públics i vincular-se més al territori i a la comunitat.

Hi ha poca presència de la dansa en els mitjans de comunicació.

No existeix un gran festival de dansa a la ciutat que doni visibilitat i projecció al sector.

TEMES PRINCIPALS A DEBATRE

Proposem tres àmbits clau de debat en clau analítica i propositiva:

Com establir i millorar la connexió de la dansa amb l’entorn?

• Dansa i altres sectors artístics
• Dansa i pensament
• Dansa i comunitat

Quin mapa global d’agents, competències i responsabilitats seria el més adient?
Qui ha de fer què?

Com redefinim i estabilitzem circuits, des de la creació fins a la distribució?