portadaportada nº12

Innovació associativa

 

 

 

 

El Fòrum Catala per Repensar la Societat: l'experiència de repensar com s'organitza un fòrum i què innovar a l'associació del nou mil·lenni.

  Les associacions faciliten respostes de serveis a necessitats ciutadanes concretes. 

.

 

 

   Però això no és tot. Innoven. És a dir, repensen: proposen. Algunes vegades, des del sumar a molts i moltes…   
   És l'experiència feta per EcoConcern en el Fòrum Català per Repensar la Societat. Fa ben poc. 12 fòrums temàtics, 4 de transversals, 269 persones inscrites, 81 entitats col·laboradores, 377 propostes...
   Un Fòrum d'idees. Que cal assajar. Portar a la pràctica. Perquè les associacions creen i sostenen, també, societat diferent. De futur obert.
   Aquí podeu conèixer que s'ha fet. I, important, què cal tenir present per muntar un fòrum d'idees. No d'escalfar cadires!
Us pot servir -i molt- el llistat d'innovacions que plantegen els dotze fòrums temàtics: són una invitació a la feina diferent. I al repte.
   Quina s'anima?

  

1. Guia de lectura.

   El 1992 creàrem EcoConcern, associació per a la innovació social. Ens proposàrem dinamitzar un procés que ens portés a tenir a punt, pel canvi de segle, un conjunt de propostes alternatives al model actual de societat.
   Durant aquests anys EcoConcern edita mensualment els Papers d'Innovació Social,anem pel número 67! Diferents persones i col·lectius hi presenten breument llurs propostes innovadores per resoldre els diferents problemes de la societat.
   El 1996 endegàrem el Projecte Repensar la Societat que pretenia, fins el 2000, posar a punt una metodologia de generació, recollida, valoració i contractació de propostes socialment inno-vadores.
   Des del Centre per a la Innovació Social, un petit equip, hem dedicat els dos primers anys a dissenyar i provar la metodologia: formulari de presentació de propostes, creació a Internet del Banc Interactiu de Propostes, preparació del Fòrum Català per Repensar la Societat… En el darrer any i mig hem organitzat el Fòrum que, ha permès recollir 377 propostes en 12 fòrums temàtics, que han estat valorades pels 269 inscrits i que han permès celebrar la Trobada General els passats 16-18 d'abril.
   Ens plantejàrem que, per intentar obtenir un resultats diferents, calia utilitzat uns mitjans diferents. Aprofitant l'estructura del formulari usat en el Fòrum, us presentem la proposta sobre com "Assajar un fòrum participatiu i eficaç". Properament editarem un llibre en què exposem el perquè del Fòrum i la seva avaluació en "30 propostes" que gràcies als hyperlinks que incorpora el text permet una lectura no linial.
   El sistema de valoració de les propostes de cada Fòrum temàtic realitzada pels propis inscrits ha permès identificar aquelles que semblen més interessants per a un món més responsable i solidari (Vegeu el títol de "Les 6 propostes més ben valorades" ).
   Un format de presentació popular i suggeridor de les millors propostes és el de redactar-les en forma de notícia futura de premsa. A "La dècada del canvi" trobareu unes quantes d'aquestes notícies.
   Per tenir una informació detallada del procés, dels protagonistes, de les propostes, de la metodologia, de l'ArtFòrum (visualitzar móns desitjables), de la dinàmica internacional en què inserim aquest procés… consulteu a Internet: www. troc. es/repensar.

2. Assajar un fòrum participatiu i eficaç

  • Resum

   La forma habitual d'organitzar fòrums, en nom de l'eficàcia, no afavoreix la participació i redueix, precisament, l'eficàcia.
   Amb els mateixos costos, es pot aprofitar més la dinàmica d'un fòrum si en la fase de preparació, de realització i de resultats s'introdueixen metodologies que afavoreixin la participació dels implicats en: presentar propostes en format breu i entenedor, en valorar les propostes presentades de cara a seleccionar les més interessants i en sotmetre-les a una contrastació tècnica i intercultural com a pas previ d'un pla previst de difusió social més àmplia de les propostes així recollides, valorades i contrastades.

  • Diagnòstic

   Els procediments d'organització d'un fòrum són ineficaços quan:

  • la convocatòria del fòrum es fonamenta més en el prestigi dels ponents que en el protagonisme actiu dels participants.
  • s'ofereix als assistents documentació escrita abundant (ponències i comunicacions) just a l'inici de la sessió del fòrum, impedint de fet, per manca de temps, que pugui ser llegida i valorada.
  • els debats són breus moments d'intervencions del públic en sessions plenàries o en sessions de grups improvisats després d'escoltar ponències o taules rodones.
  • es dedica molt més temps i mitjans a l'anàlisi dels problemes i a la crítica que a suscitar, fer conèixer i concretar possibles solucions.
  • els resultats queden recollits en un llibre, que esdevé certificat d'assistència... per col·leccionar a la llibreria, més que material d'estudi i diàleg.
  • per necessitats de finançament es dóna la paraula, s'organitzen les taules, els temes, les ponències tenint massa en compte el lluïment dels esponsors i el prestigi dels subvencionadors.
  • les dinàmiques participatives no es poden preparar amb antelació degut a la dificultat d'implicar els inscrits que viuen distants.
  • no es contempla temps, dinàmiques i espais per afavorir la relació informal entre els participants durant el fòrum (que generalment és el factor i resultat, a vegades quasi únic, més valorat).
  • els animadors de les sessions de grup són triats pel seu prestigi i no per la seva capacitat de servei per dinamitzar la participació dels assistents.
  • Objectius

   Es tracta d'assajar l'organització de fòrums que siguin alhora eficaços i participatius; ben preparats i ben realitzats; centrats en resoldre problemes i no sols en analitzar-los; amb mitjans que permetin la preparació i participació a distància. En definitiva, es vol assajar una forma de diàleg col·lectiu que intenti minimitzar l'entropia dels malentesos.

  • Mitjans
  • fer un calendari que asseguri les diferents fases de preparació, realització i difusió de resultats.
  • oferir un format breu de presentació de propostes que sigui repartible i consultable pels assistents abans de la sessió del fòrum, de cara la seva valoració.
  • només convidar en les sessions presencials els inscrits que facin arribar prèviament les seves valoracions per poder centrar el debat sobre les mateixes.
  • preveure un pla d'estudis de viabilitat tècnica i de contrastació intercultural de les propostes seleccionades.
  • preveure un pla de difusió dels resultats en els sectors socials interessats.
  • plantejar un pressupost equilibrat entre inscripcions, subvencions públiques i aportacions privades que garanteixi la independència i que eviti l'apropiació real i simbòlica per part dels finançadors.

3. Les 6 propostes de cada Fòrum temàtic més ben valorades pels participants (considerades interessants amb un 75% o més de vots)

   Fòrum per a repensar la comunicació i l'art Xarxa per la coordinació dels grups culturals alternatius:
   Associació cultural "La Teranyina". Estatut constitucional pels mitjans de comunicació: Pau Avenir. Periodisme Global: Vicent Partal. Gremi d'Artistes per alliberar-se del domini de les galeries d'art contemporani: Quim Pons i Estrada. Telespectadors Associats de Catalunya (TAC): Telespectadors Associats de Catalunya. Arxiu de la memòria popular: Giovanni Marzocchi

   Fòrum per a repensar l'economia
   Impost sobre transaccions financeres (Tobin tax): Josep M. Muntaner i Pascual. Bancs dels pobres: Infomundi. Taller formatiu "Consumir menys per viure millor": Pere Subirana i Samitier. Mesures orientades a reduir i millorar el consum per fer viable el futur i viure millor: Alicia Arrizabalaga, Daniel Wagman. Camí a la democràcia [02] Renda Individual Universal (RIU): Antoni Ricart Viñals. Desarrollo Integral Sostenible [09] La Renta no Laboral para corregir la falla del mercado de trabajo: Mario Eduardo Firmenich.

  Fòrum per a repensar l'educació
   L'Educació en Valors per un Desenvolupament Integral de la Persona: Pilar Quera Associació Espiritual Mundial Brahma Kumaris. Mesures de promoció d'una Educació Integral i Mediambiental: Carles Redondo Molins. Consum i producció de deixalles en un programa d'Educació Ambiental: Rosa Costa-Pau Garriga. Salut, Educació i Comunitat: Randa, Escola d'Estudis Polítics. Espacios escolares para una educación emocional y a la tolerancia: Ana Gimeno-Bayon Cobos.
Educación Ecológica Integral: un método para la transformación personal: Andri Werner Stahel.

  Fòrum per a repensar l'experiència religiosa
   Mesures per assegurar l'aportació de les religions a la tolerància i a la pau: Francesc Rovira Llopart, Francesc Torradeflot Freixes, Centre UNESCO de Catalunya. Diàleg interreligiós per contribuir a la pau, la justícia i la integritat de la Creació: Joan Botam i Casals. Formación para una vivencia psicológicamente madura de la propia tradición religiosa, agnóstica o atea: Ramón Rosal Cortes. Canviar el concepte alienant de la dona que elaboren els interessos de poder en les religions: Maria Teresa Relat Tarrats, Col·lectiu Dones en l'Esglesia. Estades temporals en comunitat per facilitar l'acostament a l'espai del religiós i del transcendent: Lluís Ylla Janer. Templos interconfesionales: Ana Gimeno-Bayon Cobos.

  Fòrum per a repensar la interculturalitat
   Mesures per treballar al Nord pel desenvolupament del Sud: Rosa Puigpinós, Sheila Vilaseca i Baró. Projectes de cooperació recíproca: interculturalitzar la cooperació internacional: Agustí Nicolau Coll, EcoConcern, associació per a la innovació social. Redefinició de les nocions de cultura i d' interculturalitat per superar l'integracionisme i l'assimilacionisme : Agustí Nicolau Coll, EcoConcern, associació per a la innovació social. Cooperació intercultural per alliberar-nos del desenvolupament. : Pau Avenir, EcoConcern, associació per a la innovació social. Espacios comunes para el diálogo de culturas: Luz Marina Estupiñán Cardona. Cambios en els sitema educativo para lograr una educación intercultural: Luisa Fernández Antonia de la Flor Heredia.

   Fòrum per a repensar la política
   Ciutadania europea i nacionalitat: opcions per a fer efectiva la lliure circulació de persones: Jordi Borja. Mesures de control del poder financer per assegurar el progrés de l'home: Ignacio Ramonet. Democràcia participativa i reforma del sistema electoral: EcoConcern, associació per a la innovació social. Mesures per a l'aprofundiment democràtic: Grup d'Aprofundiment Democràtic (Mesa Cívica pels Drets Socials). Mesures per la renovació del procès democràtic: André Leclercq. Medidas para profundizar la participación democrática desde el ámbito local: Angel Merino Benito.

   Fòrum per a repensar les relacions masculí/femení
   Contabilizar el trabajo no asalariado de las mujeres: Selma James. Medidas para lograr una sociedad igualitària entre hombres y mujeres: Marisa Méndez Vigo. Manual i Assemblea Familiar Permanent per repartir i compartir les feines de la llar: Carlota Gimenez Compte. Destinar part dels pressupostos militars a la formació de la dona al Magrib: Fátima Mernissi, Institut Universitaire de Recherche Scientifique (Universitat Mohamed V). Lograr la equidad hombre/mujer desde la diferencia: Conxa Martínez Jabaloyes. Medidas para desarrollar y aplicar un enfoque feminista y holístico de la salud: Conxa Martínez Jabaloyes.

   Fòrum per a repensar la resolució de conflictes
  
Defensa 2001: per unes forces armades exclusivament defensives: Vicenç Fisas Armengol, Centre UNESCO de Catalunya. Medidas para terminar con el secreto del comercio internacional de armas: Vicenç Fisas Armengol. Castell per la Pau, Centre intercultural per a la resolució de conflictes: Pau Avenir, Centre per a la Innovació social. Educació en tècniques de gestió de conflictes i mediació a les escoles: Mercedes Monjo Larrañaga. Un día de guerra para la paz el primer año. (2 el segundo año, 4, 8, 16, 32, 64, 128 días en 8 años): Pepe Beunza Vazquez. La Co-Escucha: ayuda mutua por la escucha: Eneko Landaburu.

   Fòrum per a repensar la salut
  
Programa integral de suport a persones amb malalties greus: Mª Encarnación Sáez, Consol López Sanmartín, Carme Tarrida Bonet. Legislació i formació per facilitar el morir dignament a casa: Carme Tarrida Bonet. Mesures per assolir la lliure elecció dels tipus de medicina a la sanitat pública: Maria Dolors Muntané (FIC). Case Manegement Atenció personalitzada als malalts mentals, més eficaç i menor cost econòmic: Salut Mental Sabadell. Projecte d'animació per gent gran: Animació de Gent Gran. El desig particular com alternativa a la ètica enganyosa de la satisfacció i la universalització: Centre de psicoteràpia de l'Esquerra de l'Eixample.

   Fòrum per a repensar els sistemes socials
Repensar la societat: propostes innovadores per a un món responsable i solidari: Martí Olivella, EcoConcern, associació per a la innovació social. La experiencia cooperativa de Mondragón: Mondragón Grupo Cooperativo. Propiedad comunal y desobediencia civil para un mundo diverso y sostenible: Vandana Shiva. Camí a la democràcia [01] Nova economia del benestar: Antoni Ricart Viñals. Els estats generals de l'ecologia política: États Généraux de l'Ecologie Politique. Desarrollo Integral Sostenible [01] Un modelo alternativo para el desarrollo integralmente sostenible: Mario Eduardo Firmenich.

   Fòrum per a repensar la societat civil
   Per una Europa Social: ciutadania, benestar i treball: Contrast d'Alternatives al Projecte Social Europeu. Nuclis d'intervenció participativa (NIP): Hans Harms (CitCon). Aliança per a un Món Responsable i Solidari: Aliança per a un món Responsable i Solidari. Comerç just i Xarxa de Consum Solidari: Setem Catalunya. El Casal Autogestionari del Clot: Casal Autogestionari del Clot. Xarxes locals d'intercanvi de béns i serveis: Pere Subirana i Samitier.

   Fòrum per a repensar la sostenibilitat
  
Canvi d'impostos per a la sostenibilitat. : Hermann Scheer. Objecció fiscal, insubmissió política i desobediència civil per impulsar la sostenibilitat ecològica: Jordi Alemany. Plans Energètics Locals, Alternatius i Tous (PELAT): Josep Puig i Boix. Cotó sostenible, una aposta de futur: Enric Carrera i Gallissà. Programa per una Ciutat Verda: Peter Berg. Els sistemes de comptabilitat dels recursos nacionals i el medi ambient: Robert Repetto.

4. La dècada del canvi.Recull de notícies 2001-2010

   Desprès d'un segle XX ple de convulsions socials i de guerres que contrastaven amb una innovació tecnològica galopant i amb un humanisme idealista latent, poc ens podíem esperar que amb el canvi de segle es crearia un dinamisme social ciutadà que orientaria les polítiques públiques cap a un món més sostenible i més pacífic, gràcies a una aposta per la innovació social enriquida amb la imaginació i la tradició de la biodiversitat cultural.
   Avui, quan tanquem aquests 10 primers anys del segle XXI us volem presentar un recull dels titulars de la premsa més significatius que ens permeten anomenar aquesta dècada, com "La dècada del canvi".

Martí Olivella
Centre per a la Innovació Social
Martí Olivella (marti@troc. es )
Equip: Loreley Busqué, Eugeni Chafer, Agustí Nicolau, Carme Tarrida.
Correu electrònic: cis@troc. es
Web: www. troc. es/repensar