ciutat vella   

Una coberta singular per al per al mercat de Santa Caterina 




 Elements urbans que milloren l’espai públic a Ciutat Vella 

Una coberta singular
per al mercat de Santa Caterina

Al mercat de Santa Caterina, ja hi han començat els treballs relatius a la seva coberta amb l’enlairament dels tres grans arcs metàl·lics atirantats dels quals penja la part central i sis bigues en forma de “V”. El conjunt de l’estructura metàl·lica pesa 604 tones. A més a més d’aquests arcs, la coberta del mercat està composta per dos grans jàsseres de formigó situades al llarg de la nau central i 109 arcs de fusta de geometria variable, així com un tancament de la coberta amb corretges i encadellats de fusta i un acabat ceràmic de colors que ocuparà 4.200 metres quadrats de superfície. La coberta serà un element molt singular de l’obra dissenyada pels arquitectes Enric Miralles i Benedetta Tagliabue.
El mosaic, amb figures gegants de colors molt vius que representaran fruites i verdures, és obra de l’artista Toni Comella. En total, el mural utilitzarà 200.000 hexàgons de ceràmica de 15 centímetres cadascun i que conformaran un disseny en 67 colors.
Paral·lelament a l’inici dels treballs d’instal·lació del mosaic-coberta, al principi d’abril es va posar en funcionament l’aparcament soterrat del mercat, amb capacitat per a 250 vehicles, connectat amb el ja existent a l’avinguda Cambó. Al nou aparcament, s’hi ha volgut mantenir l’esperit de l’antic convent gòtic de Santa Caterina. El pintor Jacint Todó ha estat l’encarregat de pintar un retrat abstracte de Sant Domènec a la primera planta, en homenatge als frares dominics que ocupaven l’antic convent. A la segona planta, s’hi ha pintat un retrat de Santa Caterina.
Amb l’entrada en ús de l’aparcament, s’acaba la primera de les actuacions previstes en el projecte integral de rehabilitació del conjunt del mercat de Santa Caterina. La construcció del nou mercat, part substancial del projecte global d’obertura de la Porta Cambó, s’estructura en sis actuacions: a més del mercat de Santa Caterina pròpiament i de l’aparcament, es preveu la preservació de les restes arqueològiques trobades, la construcció d’habitatges per a gent gran, la central de recollida pneumàtica d’escombraries, l’aparcament soterrat que facilitarà les tasques de càrrega i descàrrega de mercaderies i, finalment, la urbanització de l’entorn del mercat.

 Comencen les obres del nou aparcament del mercat de la Barceloneta 

Durant la segona quinzena de maig van començar els treballs de la primera fase del projecte de construcció de l’aparcament públic i del mercat de la Barceloneta. En aquesta primera fase es construirà l’aparcament públic soterrani, amb espai per a 263 cotxes, i una estació transformadora, també soterrada, que substituirà l’existent a la plaça del Poeta Boscà.
Abans d’aquesta fase es va enderrocar l’edifici de l’antic mercat, amb el criteri de mantenir i restaurar l’estructura existent, desmuntant les seves dues naus laterals per poder fer les excavacions necessàries per a la construcció de l’aparcament.
El projecte del mercat de la Barceloneta preveu, a més de la construcció de l’aparcament, la d’una zona de càrrega i descàrrega, i la del nou mercat amb la incorporació de noves activitats: autoservei, espais de restauració i espais per a una escola d’hoteleria.

Elements urbans que milloren l’espai públic
a Ciutat Vella

La ciutat, el paisatge urbà, és l’entorn en què es desenvolupa una gran part de la vida dels barcelonins i les barcelonines. En aquest espai, hi ha elements de mobiliari urbà que són indispensables per a les activitats que es desenvolupen a la ciutat, especialment a una metròpoli tan mediterrània com és Barcelona, i –com a centre històric, turístic, comercial, cultural i residencial– el districte de Ciutat Vella.

Aquests elements són, a més, una de les variables que es tenen en compte a l’hora de valorar la qualitat de la vida urbana. Com a exemple hi ha els jocs infantils, indispensables per a l’esbarjo dels nens i les nenes que conviuen als barris, i que combinen l’atractiu per als infants amb la seguretat. O els elements d’enllumenat estètics, que s’insereixen al paisatge i que minimitzen la contaminació lumínica.

Al districte de Ciutat Vella s’ha fet una intensa renovació d’aquest tipus d’elements urbans. Es pot fer esment d’espais com els jardins del Doctor Fleming, on s’ha creat una nova zona de jocs infantils. També s’ha renovat l’enllumenat al carrer de Sant Oleguer i a la plaça de Folch i Torres, i s’han creat noves zones infantils als jardins de Sant Pau i a la plaça de Sant Miquel. S’han renovat les zones de jocs a la plaça de les Caramelles, al carrer Doctor Aiguader, al carrer Allada-Vermell, al Pla del Palau, a la plaça del Llagut, als jardins de les Voltes d’en Cirés i al passeig de Circumval·lació. També s’ha reformat la pista de jocs a la plaça de Folch i Torres, s’han instal·lat pistes de petanca als jardins dels Horts de Sant Pau, i s’ha construït un nou espai per a gossos al parc de la Catalana.

Cal destacar les 43 noves zones d’aparcament per a bicicletes que s’han instal·lat al districte des de l’any 2002, repartides per tots els barris que conformen Ciutat Vella. Aquestes zones d’estacionament tenen un nombre d’usuaris creixent, ja que cada vegada hi ha més ciutadans i ciutadanes que utilitzen aquesta forma de mobilitat urbana sostenible.

Juliol i agost festius a Ciutat Vella:
Festa Major del Raval i festes de Sant Roc

El Raval i el Gòtic viuran durant l’estiu les seves respectives festes majors. Amb característiques pròpies i definitòries, les festes són una oportunitat per gaudir de l’estiu i per mantenir les tradicions, i són moments de trobada per als ciutadans i les ciutadanes dels barris.

El barri del Raval celebrarà la seva Festa Major als voltants del 15 juliol, i com sempre, hi haurà activitats per a tots els gustos i el sopar multitudinari de veïns i veïnes. La Festa està organitzada per l’Associació de Veïns del Raval. Prèviament, a principis de juliol, se celebra la Festa Major del carrer Nou de la Rambla.

Les Festes de Sant Roc, celebrades ininterrompudament la setmana precedent del 16 d’agost des del 1589 a la plaça Nova, al bell mig del Barri Gòtic, conserven moltes tradicions i elements festius únics a Barcelona que en fan una de les celebracions més singulars de la ciutat. Les organitza l’Associació de Festes de la Plaça Nova, una entitat que aplega diversos grups d’activitats i elements festius de caràcter tradicional i popular nascuts al voltant de les Festes de Sant Roc.

Avancen les obres d’ampliació
de la biblioteca Francesca Bonnemaison

La biblioteca Francesca Bonnemaison està a punt d’acabar el procés d’ampliació. Les obres es van iniciar a l’abril del 2002 i, per aquest motiu, la biblioteca està provisionalment tancada, tot i que ha continuat organitzant activitats a l’espai del Centre Cívic Pati Llimona (carrer Regomir, 3).

Les obres d’ampliació són importants perquè la nova biblioteca pugui comptar amb quasi tres vegades més d’espai del que tenia fins ara. La nova biblioteca oferirà un espai més ampli per als usuaris infantils i adults, Internet per a ús públic i seccions de música i cinema, a més d’espais més grans i confortables per organitzar les activitats.

Com explica Anna Cabó (www.pangea.org/dona/2001/antigua/anacabo.htm), el vitrall de la lluerna de l’actual biblioteca Francesca Bonnemaison diu “Tota dona val més quan lletra aprèn”. El més de març de 1909, la biblioteca naixia amb l’objectiu de posar a l’abast de totes les dones, especialment de les dones treballadores, un espai on poguessin millorar el seu nivell cultural no sols amb llibres i revistes, sinó participant en activitats. Aquesta va ser una iniciativa portada a terme per un grup de dones, liderat per Francesca Bonnemaison. Un any més tard es va crear una escola on es feien classes de matèries tan diverses com cuina o delineació, però també fotografia, música i taquigrafia entre moltes altres. D’aquesta manera, es constituïa l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona.

Al final de la guerra, la Diputació de Barcelona va rebre en donació tot l’edifici que ocupava aquesta institució al carrer de Sant Pere més Baix, 7, de Barcelona. L’equip directiu, a instàncies de Francesca Bonnemaison, ja a l’exili, només va posar una condició per fer efectiva la donació: que l’edifici s’utilitzés per al mateix ús per al qual s’havia creat. Gràcies a aquest fet, avui la ciutat encara pot gaudir de la primera biblioteca d’Europa creada per a dones, i potser del món.

Actualment, la biblioteca Francesca Bonnemaison forma part de la xarxa pública de biblioteques i ofereix els serveis d’aquest tipus d’equipaments, encara que algunes activitats s’orienten al col·lectiu de dones o es fan en col·laboració amb entitats de dones de la ciutat. A més, la biblioteca és també un centre de documentació especialitzat en la temàtica femenina.

 Ciutat Vella ha celebrat la seva
3a Mostra d’Entitats 

Dissabte, 10 de maig, es va celebrar la tercera edició de la Mostra d’Entitats de Ciutat Vella. A la Rambla de Barcelona, en ple cor del districte i de la ciutat, la mostra va permetre donar a conèixer, una vegada més, la vitalitat del teixit associatiu de Ciutat Vella.

Hi van participar 100 entitats: 79 ho van fer a través d’estands informatius, 15 a través de plafons i 6 a través d’activitats. Hi van ser presents associacions de tots tipus: veïnals, comercials, culturals, educatives, esportives, ecologistes, d’ajut a la inserció social i laboral, d’immigrants, de gent gran, de gent jove… Tots i totes varen poder informar del treball tan important que desenvolupen, donar-se a conèixer davant de gent disposada a col·laborar-hi i demostrar, una vegada més, el seu paper indispensable, cohesionador i integrador a un districte tan viu i tan actiu com és Ciutat Vella.

L’escenari instal·lat a la Rambla, a tocar del monument a Colom, es va omplir de música tradicional i també de sons arribats de països llunyans, com també de la poesia sorgida dels barris del centre històric de la ciutat. I, per finalitzar, els ritmes de l’Orquestra Plateria van fer ballar els participants i els visitants, i també els turistes vinguts d’arreu del món que van afegir-se a la jornada de festa.

I, per acabar la nit, els participants a la Mostra d’Entitats van aplegar-se en un sopar al Frontó Colom. Una altra oportunitat per a la trobada, per compartir experiències i per intercanviar punts de vista, en un esdeveniment que va reunir més de 500 persones que, dia a dia, treballen per Ciutat Vella.