|
|
bmm n. 57 octubre-desembre 2001 | |
|
|
|
|||
|
|
"No es pot comparar Barcelona, ciutat comercial
i industrial, amb Madrid, seu del govern (...) Si hagués d'escollir
entre elles, preferiria viure a Barcelona. El seu clima és més
bo, els seus voltants més riallers, té més animació,
més vida, més activitat". |
||||||||
| *Tots
els drets reservats. Els articles de col.laboració que publica B.MM expressen l'opinió dels seus autors, que no ha de ser necessàriament compartida pels responsables de la revista. |
|||||||||
| barcelona metròpolis mediterrània contacte _ @ actualització abril 2002 | |||||||||
| QUADERN CENTRAL |  |
| Barcelona i el comerç. Especial en format PDF | |
| EDITORIAL |
|
| La cita més ambiciosa | |
| L'OPINIÓ | |
| La por que ens fa l'Islam. Raimon ribera | |
| REPORTATGE | |
| Tot Gaudí a l'abast dels ciutadans. Olga Spiegel | |
| medi ambient | |
| L'electricitat que consumim. Antonio Cerrillo | |
| L'OBSERVATORI | |
| Xavier Güell Ferrer | |
| L'ENTREVISTA | |
| Noëlle
Lenoir, presidenta del Grup d'Ètica de les Ciències i
les Noves Tecnologies de la UE Xavier Pujol Gebellí |
|
| L'OPINIÓ DE JOAN CLOS | |
| Un comerç dinàmic i proper al ciutadà | |
| MISCEL.LÀNIA | |
|
Fòrum 2004 Des del campus. Josep Playà Maset Informe: arxius, memòria i coneixement. Ramon Alberch Premsa internacional Taller obert. Jaume Vidal Ciutadanes/ans. Antoni Capilla |
|
| REVISTA BREU | |
| Llibres
Exposicions Entrevista: Joan Triadú, pedagog i crític literari. Felicia Esquinas |
|
| ÚLTIMA PÀGINA | |
| José Luis Guerín. Quim Casas | |
| B.MM, la gran biblioteca urbana |
| Més de 8.500 pàgines i més de 12.000 imatges (fotos, il.lustracions, reproduccions)... Els més de 50 números publicats per B.MM constitueixen el principal fons documental existent sobre la Barcelona dels anys vuitanta i noranta. La revista s'edita des de l'any 1986 en una doble edició (català i castellà), i inclou un resum en anglès. |
| Barcelona.
Metròpolis Mediterrània és una publicació
cultural que edita l'Ajuntament de Barcelona. Actualment de periodicitat
trimestral, la revista ofereix articles d'actualitat, d'anàlisi
i d'investigació sobre temes tan variats com història, disseny,
arquitectura, música, art, literatura, fotografia, ciències
socials, teatre, dansa, urbanisme o cinema, sempre relacionats amb Barcelona
i la gent que hi viu. Cada número de B.MM dedica el seu Quadern Central a un tema monogràfic, tractat de forma exhaustiva i amb ànim de permanència. Han passat per les nostres pàgines les grans exposicions d'art del segle XX, el centenari de l'atletisme barceloní, el cinema a la ciutat, la campanya "Barcelona, posa't guapa" o la relació que l'escriptor empordanenc Josep Pla va tenir amb Barcelona, entre molts altres temes. |
 |
| José Luis Guerin ha assolit un gran èxit amb la seva quarta pel·lícula, En construcción, on retrata la modificació d'una zona del Raval. |
 Barcelona
celebra l'Any Gaudí, un seguit d'activitats per commemorar els
150 anys del naixement del genial arquitecte, autor de la Pedrera i la
Sagrada Família. |
Central
nuclear d'Ascó
"Quina és la contribució de Barcelona a l'efecte hivernacle? Els barcelonins llancen cada any a l'atmosfera 4,7 milions de tones equivalents de diòxid de carboni. Paradoxalment el principal focus emissor és l'abocador del Garraf". "La presència de plaques o panells solars fotovoltaics gairebé es limita a edificis institucionals. La generació d'aquest tipus d'energia des d'una casa es considera una activitat industrial" |
|
| Llibes / Exposicions / Entrevista: Joan Triadú |
Fòrum 2004 |
 Des
del campus |
 Informe
|
Prensa
intenaciomal |
 Taller
Obert |
 Ciutadanes/ans
|
 |
| Ara, a casa nostra, la novetat és l'Islam. També hi ha peruans, filipins, senegalesos o romanesos; però el que ens preocupa són "els moros". |
|
"Els atemptats terroristes que el passat
onze de setembre van acabar amb la vida de milers de persones als Estats
Units han sacsejat |
 |
Noëlle
Lenoir, "Encara que no sigui políticament correcte, cal dir que l'ètica es desprèn d'un bon funcionament de la democràcia. En un estat totalitari no hi ha ètica". |
 |
La
nostra és una ciutat on ve de gust passejar, mirar i ser vistos,
tenir a prop de casa una completa oferta de comerç, de serveis i de lleure. Aquest és un model que la ciutadania reconeix i ha fet seu, i que dóna riquesa i vitalitat als centres urbans. (...) No és estrany, doncs, que Barcelona sigui la ciutat d'Espanya on els turistes gasten més en compres". |
| La celebració del Fòrum permetrà a Barcelona situar-se novament en el centre de l'interès i l'atenció mundials. |
| El comerç ha estat, des del naixement de la ciutat, un dels elements que han permès el desenvolupament econòmic i la cohesió social de la seva població. El dossier central repassa el passat i el present de l'oferta comercial barcelonina. |
