I això, en un punt de l'estiu que era ple d'ofertes lúdiques i culturals i quan, a més a més, el nervi de la ciutat enregistrava ja el relaxament de les vacances.
Certament, la celebració del 25 de juliol no hauria estat el que va ser, sense una consciència clara del vessant solidari que van tenir els Jocs Olímpics de Barcelona.
Molt més que un homenatge als protagonistes d'unes gestes esportives, molt més que l'evocació d'una organització impecable -la millor de tota la història olímpica-, el que es va reviure a l'estadi era la certesa d'una civilitat que la ciutat sap posar de relleu en els moments clau de la seva història.

L'acte de l'estadi tampoc no hauria estat el que va ser sense la convicció compartida que la ciutat podia tornar a erigir-se en el centre d'un esdeveniment d'abast planetari, per al qual caldria comptar, una altra vegada, amb el protagonisme decisiu dels barcelonins. Així mateix, és impensable que el Fòrum 2004, que rebia a Montjuïc el tret de sortida, pugui assolir una entitat mínimament sòlida sense que aquest protagonisme es faci efectiu d'una manera encara més explícita que en el 92. Al capdavall, els Jocs Olímpics haurien tingut un èxit "suficient" amb una resposta càlida per part d'uns quants milers d'aficionats a l'atletisme i a l'esport en general. El Fòrum, en canvi, és molt difícil d'imaginar sense una participació ciutadana massiva. El sentit mateix de la manifestació quedaria desvirtuat sense aquella adhesió generalitzada de persones i associacions, d'entitats i grups d'opinió, sense un suport social ampli que, val a dir-ho, ja s'està produint de forma quantitativament i qualitativament molt favorable.

D'aquí un any i mig, i durant cinc mesos, Barcelona serà tot sovint el centre de l'atenció mundial. Moltes ciutats voldran fixar-se en l'"invent" barceloní, que quedarà inscrit en el calendari dels grans esdeveniments universals que se celebren periòdicament. D'altra banda, el Fòrum 2004 ja té vàries candidatures, una prova concloent de l'encert de la convocatòria.
Ara bé, els espais inèdits de diàleg i de reflexió, de debat i de festa que estrenarà Barcelona, interpel.len ineludiblement la responsabilitat col.lectiva d'una gran majoria ciutadana, interessada de ben segur en les qüestions cabdals que el Fòrum 2004 vol plantejar-se. Tractar de les condicions de la pau, de la diversitat, de la tolerància, del desenvolupament sostenible, suposa l'abordatge dels problemes que més preocupen avui la humanitat sencera. Aquests temes no són, no poden ser, només, una matèria d'interès exclusiu per a especialistes ni objecte d'una especulació merament intel.lectual.
Des d'una necessària consciència crítica, les respostes que sorgeixen de Barcelona haurien d'assolir un caràcter plebiscitari per tal que en les referències futures al Fòrum 2004, s'hi pugui sentir implicat tot el col.lectiu ciutadà. Ara com ara, el to il.lusionat que va enregistrar l'acte del 25 de juliol a l'Estadi Lluís Companys i el ressò que va tenir en els mitjans d'informació són un bon auguri per a aquesta mobilització ciutadana que tant el Fòrum com Barcelona necessiten.
B.MM