Vint setmanes de diàleg, reflexió, festa i creació

El passat dia 17 de juny l'organització del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004 va donar el vistiplau a la proposta de programa, que recull les línies generals dels continguts dels
diferents àmbits d'activitat del projecte. Des d'aleshores, la
proposta s'ha sotmès a un procés de participació ciutadana i social, a través del programa Opina del Fòrum Virtual -el lloc web del Fòrum- i del contacte amb diferents grups d'opinió.

Cal entendre el Fòrum com un procés de reflexió sobre la nova convivència en un món més just i habitable, i de col·laboració i diàleg entre col·lectius i organitzacions diverses. Per això s'obre a la participació d'entitats i de la societat en general, a través de diverses eines de difusió que l'organització ha posat en marxa. Aquest període de fòrum permetrà presentar un programa més concret abans de final d'any.
Tenint en compte els eixos temàtics de treball del Fòrum -diversitat cultural, desenvolupament sostenible i condicions per a la pau-, la proposta de programa va definir un calendari d'activitats al voltant de quatre àmbits: els debats, congressos, jornades i conferències; la Plaça com a espai per a la festa; la solidaritat i l'intercanvi, i el Festival Internacional de les Arts.
Al llarg dels 141 dies de durada, el programa de Congressos i jornades proposa entre 30 i 40 formats de debat, que es realitzaran a l'auditori de l'Edifici Fòrum i al Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB). Es planteja també, aprofitant la presència de destacats oradors, creadors i artistes, la celebració d'una conferència diària, en el marc de la Plaça (speaker-corner), que respongui a 141 qüestions vinculades sempre a alguns dels tres eixos temàtics. A més, es proposa l'organització de sèries temàtiques al llarg de l'esdeveniment.
L'objectiu de les Exposicions és reflectir la riquesa cultural de la ciutat amfitriona, que, amb una àmplia diversitat de centres culturals, pot fer aportacions interessants vinculades als temes centrals d'aquest esdeveniment.
Dues de les exposicions pròpies del Fòrum, Veus, sobre diversitat, i Habitar el món, sobre sostenibilitat, se situen al recinte: Edifici Fòrum i CICB, respectivament. La tercera exposició pròpia, Humà, es produeix conjuntament amb el Museu d'Història de la Ciutat i es presenta al Palau Reial. Aquesta permetrà presenciar un ampli catàleg d'obres d'art universals, i serà l'oportunitat d'abordar el tema de la pau i el tronc comú de les humanitats. La resta de mostres es prepara en col·laboració amb altres institucions.
La Plaça és un espai participatiu adreçat a tots els públics, i sobretot al familiar. Físicament, es concreta sobre l'esplanada que cobreix la depuradora del Besòs, un recinte sostenible i amb estructures efímeres i canviants. La Plaça vol ser la suma de totes les places del món, on el visitant es converteix en protagonista de la convivència entre cultures. Teatre i dansa, circ, música, jocs, cinema independent, petites exposicions, tallers, folklore, festes tradicionals, conferències i debats, mercats d'artesania, comerç just i gastronomia, són alguns dels esdeveniments de què podrem gaudir en aquest espai. A més, la Plaça rep part de la programació del Festival Internacional de les Arts i dels Congressos, i és l'espai propi de dos àmbits d'expressió més al Fòrum: Solidaritat i cooperació -espai d'intercanvi entre donants, receptors i mediadors- i Bones pràctiques -experiències per constituir una xarxa de coneixement universal.
Finalment, el Festival Internacional de les Arts és l'espai de la creació basat en la diversitat d'artistes i continguts, a partir d'un model de festival nou a la ciutat, un centre de producció i exhibició notori internacionalment, que vehicula la reflexió sobre els temes del Fòrum des de la llibertat artística. A partir de col·laboracions amb d'altres esdeveniments de prestigi mundial, el Festival pretén portar creacions d'artistes consagrats i propostes innovadores i trencadores. Aquesta mostra es durà a terme en alguns auditoris del recinte del Fòrum però vol implicar també els principals centres de creació de la ciutat, tals com el TNC, el Teatre Lliure, el Liceu o l'Auditori.

EXPOSICIONS
Any GAUDÍ
Gaudí. La recerca de la forma
Mostra que posa al descobert una de les parts menys divulgades però més importants de l'obra de Gaudí: el seu procés de treball. Com va perseguir Gaudí la materialització de les formes que imaginava, i com aquesta recerca apassionada de la geometria de l'espai el va portar a experimentar amb les tres dimensions, a través d'espectaculars maquetes. L'exposició consta de tres apartats: el pensament gaudinià, la recerca (maquetes a mida real, models corporis, fotografies i dibuixos infogràfics) i l'obra, on diferents vídeos analitzen les obres principals de Gaudí. Com a escenari, el marc esplèndid del Saló del Tinell.
Saló del Tinell del Museu d'Història de la Ciutat. Fins al 29 de setembre.



Gaudí. Art i disseny
A l'obra d'Antoni Gaudí, s'esvaeixen les fronteres entre arts majors i menors. Per a l'arquitecte, tota la seva obra és un fet unitari. El seu talent està aplicat amb la mateixa cura a un temple o al pom d'una porta. Gaudí transforma taules, llums, finestres, portes, cabines d'ascensor, etc., en elements pràctics i innovadors, que encara avui ens admiren. És el vessant al qual ens acosta aquesta exposició, la més completa feta fins ara sobre el mobiliari dissenyat per Gaudí, que també inclou treballs amb ceràmica, ferro, vidre i guix.
Sala d'exposicions de la Fundació Caixa Catalunya. La Pedrera.
Fins al 24 de setembre de 2002.

ALTRES EXPOSICIONS DE L'ANY GAUDÍ
Arts industrials als cartells modernistes. MNAC. Fins al 22 de setembre.
Pintors i escultors amics de Gaudí. Fundació Francisco Godia. Fins al 29 de setembre.
Impacte Gaudí. Centre d'Art Santa Mònica. Fins al 30 de setembre.
L'obrador de Gaudí. Museu del Temple de la Sagrada Família. Fins al 31 de desembre.

Gisèle Freund
James Joyce en un instant d'introspecció, mentre revisa un llibre amb una lupa (París, 1939). O, ja al Buenos Aires de 1950, Evita rebent els últims tocs al seu luxós vestit, davant la mirada atenta de Juan Perón, moments abans de la celebració de la Festa de la Independència. Joyce i els Perón són algunes de les influents personalitats que Gisèle Freund va tenir l'oportunitat de tractar, conèixer i immortalitzar amb la seva càmera. El CCCB ens presenta ara aquests retrats, dins la primera mostra monogràfica completa que es presenta a Espanya d'aquesta fotògrafa, una de les més importants del segle XX. Són més de cent imatges, entre les quals figuren fotografies de Walter Benjamin, Cocteau, Peggy Guggenheim, Man Ray, Simone de Beauvoir, Matisse, Borges, Bioy Casares o Frida Kahlo. La mostra també inclou imatges de les primeres manifestacions contra el nazisme a Frankfurt i dels viatges de Freund per diferents continents.
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Fins al 3 de novembre.

El cor de les tenebres
Ara fa cent anys de la publicació íntegra d'El cor de les tenebres, una de les novel·les més famoses de Joseph Conrad. El viatge delirant del mariner Marlow cap a la profunditat de la selva africana, on un agent colonial, Kurtz, s'ha tornat boig, ha inspirat nombrosos artistes i creadors. El més popular, segurament, el cineasta Francis F. Coppola, qui va filmar una esplèndida versió d'aquest descens als abismes de l'ànima a Apocalypse Now. Però el relat de Conrad és, abans que res, una crítica del colonialisme europeu a l'Àfrica, de la seva feroç voracitat i hipocresia. Coincidint amb el centenari, l'Icub ha organitzat una exposició que fa una relectura contemporània de l'obra. Tot seguint el trajecte de Marlow a través d'un gran riu africà, seguim també la relació colonial entre l'Àfrica i Europa des de final del segle XIX fins als nostres dies. La mostra s'allunya dels models d'exhibició habituals per proposar-ne de nous i recrea el relat amb intervencions de diferents formats (instal·lacions, cinema, teatre, pintura, oralitat, produccions sonores, vídeo).
Palau de la Virreina.
Fins a l'1 de setembre.

Mies van der Rohe, 1907-1938
La Casa Riehl, la Casa Perls o la Villa Kröller-Müller. Són algunes de les obres signades per l'arquitecte Mies van der Rohe (Alemanya, 1886-1969) als primers anys de la seva carrera, als quals corresponen alguns dels aspectes menys coneguts de la seva producció. Són els que analitza aquesta exposició, la primera aproximació en profunditat al període inicial de Mies, que es desenvolupa des de la seva arribada a Berlín fins a 1938, quan va emigrar als Estats Units. Catorze maquetes a escala i 288 dibuixos ens apropen a 47 projectes de Mies a Europa (els apartaments Weissenhof, el Pavelló Alemany de Barcelona, el projecte Reichsbank, la Casa Hermann Lange...). Cal destacar la maqueta de la Casa Tugendhat, a Brno (República Txeca), feta pel mateix Mies.
CaixaForum.
Fins al 29 de setembre.

Richard Avedon. In the American West
L'extraordinària sèrie de retrats que Richard Avedon va arrencar a l'Amèrica profunda és una de les exposicions que més públic han congregat aquest final de temporada. Un centenar de fotografies, seleccionades entre les 752 que Avedon va fer a disset estats de l'Oest americà entre el 1979 i el 1984, en les quals va immortalitzar paletes i escorxadors de serps, miners i mestresses de casa, cambreres i vagabunds...
CaixaForum. Fins a l'1 de setembre.
Límits de la percepció
La Fundació Joan Miró obre la present temporada amb Límits de la percepció, una mostra que qüestiona l'experiència de la contemplació, tan pròpia de la nostra cultura visual. Són obres fetes en suports diferents (escultura, vídeo, fotografia, pintura, instal·lació) i que sovint recorren a un temps lent, dilatat, per trencar amb la velocitat d'imatges que ens envolta i introduir una reflexió crítica sobre l'acte de contemplar. Txomin Badiola, Gemma Clofent, Rodney Graham, Thomas Ruff, Pedro Croft o Roni Horn són alguns dels artistes que participen en aquesta exposició.
Fundació Joan Miró. Del 19 de setembre al 3 de novembre.

Muntadas. "On Translation"
On Translation és un projecte que analitza l'important paper de la traducció a la societat contemporània. Antoni Muntadas va iniciar aquesta sèrie el 1995 a Hèlsinki i des de llavors se n'han fet quinze versions, produïdes als Estats Units, Llatinoamèrica i Europa. Totes quinze es reinterpretaran al Macba, on Muntadas ha ideat un nou lliurament d'On Translation centrat en temes com ara el concepte de valor, la pràctica artística o la conservació del patrimoni. On Translation tindrà quatre parts -l'exposició mateixa, activitats culturals, un apartat digital propi a la web del museu (www.macba.es) i una publicació- i es podrà seguir al museu i a diferents punts de Barcelona.
Macba. Des de l'11 d'octubre de 2002 fins a gener de 2003.

DES DEL CAMPUS
El futur de la recerca
passa pel sincrotró del Vallès
Josep Playà Maset

Aquell any ja històric de 1992, amb una Barcelona eufòrica per l'èxit dels Jocs Olímpics, estava permès somiar amb tot. A Espanya hi havia -hi ha, encara- un dèficit de grans instal·lacions científiques de caràcter internacional i calia pensar en projectes nous. Des de la Generalitat es va constituir una comissió d'experts per redactar un informe sobre les possibilitats de construir una font de llum de sincrotró a Catalunya, més concretament al voltant de la Universitat Autònoma de Barcelona. Deu anys després, el Govern i la Generalitat han confirmat que l'any 2008 hi haurà un sincrotró a Catalunya i que estarà ubicat al Parc Tecnològic del Vallès.

Però, què és un sincrotró? Hauríem de parlar més exactament d'un laboratori de llum de sincrotró, que consisteix en un gran accelerador de partícules en forma d'anell per l'interior del qual circulen electrons quasi a la velocitat de la llum. Aquests electrons quan s'acceleren emeten una radiació electromagnètica, l'anomenada llum de sincrotró, que és capaç de penetrar en la matèria. I és el coneixement de les propietats d'estructures biològiques i compostos químics el que permet pensar en les múltiples aplicacions d'aquest laboratori. Segons els experts, el sincrotró del Vallès no solament serà l'únic existent al sud de Grenoble, sinó que serà un dels cinc més potents d'Europa i farà que la zona del Vallès es converteixi en un pol d'atracció per a la indústria i la recerca del sud d'Europa.

El físic Ramon Pascual, amb l'experiència d'haver estat rector de la Universitat Autònoma entre 1986 i 1990, ha estat el principal impulsor del projecte i l'encarregat de fer-ne l'estudi preliminar. Una de les seves primeres decisions va ser la de formar gent en aquest camp. Els primers fruits van cristal·litzar l'any 1995 quan el Ministeri d'Educació i Ciència i la Generalitat van crear un equip de treball, finançat per les dues bandes. Un any més tard es produeix una incorporació clau, la del professor Joan Bordas, un altre físic, que entre 1988 i 1994 havia estat director de la font de llum de sincrotró de Daresbury, al Regne Unit. I l'any 1997 ja es presentava un projecte definitiu. A partir de llavors s'obre un parèntesi en el qual les diferències entre l'Administració autonòmica i la central i les dificultats per finançar el projecte semblava que s'havien enterrat definitivament. Entremig van sortir altres competidors, alguns amb força, com la Universidad Autónoma de Madrid o la Universidad de Sevilla. I una altra iniciativa perillosa, la d'un nou sincrotró a Toulouse, que si s'hagués aprovat hauria tombat definitivament l'opció catalana, si bé finalment es va optar per fer-lo a París.

Va ser justament durant un viatge del president de la Generalitat, Jordi Pujol, a Silicon Valley quan es va anunciar l'acord. Pujol va aprofitar la visita al quarter general d'Apple Computer, el 17 de gener, per anunciar que el Govern espanyol donava suport a la construcció del sincrotró, una inversió estimada de 120 milions, la més important que s'hagi fet mai en un centre d'investigació a Catalunya. La ministra de Ciència i Tecnologia, Anna Birulés, havia estat una peça clau en l'acord, des que uns mesos abans la comissió assessora de Grandes Instalaciones Científicas va recomanar la construcció d'un sincrotró a Espanya. Per primera vegada es pot parlar també d'una bona sintonia entre els centres del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), dependents del Ministeri, i el Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, dirigit pel conseller Andreu Mas-Collell. Però calia encara el sí definitiu del president del Govern espanyol, José M. Aznar. I la resposta va arribar durant la cimera europea celebrada a Barcelona el mes de març. El Govern i la Generalitat es comprometien a finançar al 50% el projecte i aquest no es lligava a la Universitat Autònoma, com estava previst inicialment, sinó al Parc Tecnològic del Vallès i al conjunt d'universitats de l'àrea de Barcelona. Males llengües van fer córrer que la decisió de l'Autònoma de declarar persona non grata a Aznar, arran de la intervenció policial al campus, va provocar un veto cap a aquesta universitat i el seu rector, Carles Solà.

Però el que quedarà, si el 2008 es pot inaugurar, és una gran instal·lació científica capaç de multiplicar per deu el cost de la seva inversió en trenta anys. Si finalment la recerca biomèdica i les aplicacions en l'àmbit farmacèutic, alimentari o cosmètic són les previstes, ningú ja no es recordarà si els terrenys escollits per al sincrotró es troben al campus de Bellaterra o a l'altre costat de l'antiga B-30, en el Parc Tecnològic del Vallès, un centre d'empreses propietat del Consorci de la Zona Franca i del CIDEM (Centre d'Investigació i Desenvolupament Empresarial).

  Miscel.lània