En els albors del segle xxi la sostenibilitat es presenta com un gran repte per a la societat. És indubtable que, en tots els àmbits, han d'adoptar-se i implantar-se mesures que condueixin al seu assoliment, i el sector de l'aigua és un dels més implicats en aquest repte.

La Unió Europea ha estat molt conscient d'aquesta obligació i l'ha posada de manifest amb l'aprovació de la Directiva del Consell per la qual s'estableix un marc comunitari d'actuació en l'àmbit de la política d'aigües (2000/60), més coneguda com la Directiva Marc de l'Aigua (DMA).
Però per assolir la sostenibilitat del sector de l'aigua cal iniciar l'actuació a escala dels ciutadans. Així ho ha cregut Barcelona i per això ha destinat un capítol de la seva Agenda 21 al cicle integral de l'aigua, entenent com a tal l'abastament d'aigua potable i el sanejament (clavegueram, depuració d'aigües residuals, l'eventual reutilització i el seu abocament al medi receptor).

Les fonts actuals de subministrament d'aigua a la ciutat de Barcelona provenen tant d'aigües superficials com d'aigües subterrànies. Pel que fa a les primeres, el cabal d'aigua prové del riu Ter (potabilitzat a la planta de Cardedeu) i del riu Llobregat (potabilitzat a Sant Joan Despí i Abrera). Pel que fa a les aigües subterrànies, són extretes dels aqüífers del delta del Llobregat, així com del pla de Barcelona.

En un 95% aproximadament l'aigua consumida prové dels rius Ter i Llobregat, mentre que el 5% restant s'obté dels pous de Cornellà i Sant Feliu. Ara bé, l'abandonament progressiu dels pous que la indústria explotava en zones del pla de Barcelona i del delta del Besòs ha fet que el nivell de l'aigua freàtica hagi pujat gradualment fins a retornar a la situació original. Aquest fet obliga, en certs casos (metro, fonaments d'edificis, etc.), a l'extracció d'uns 17 hm3 anuals d'aigua, dels quals dos són consumits i la resta drenats a la xarxa de clavegueram. S'estima que l'aqüífer de la ciutat conté unes reserves explotables de 20 hm3/any.

De l'aigua que arriba a l'usuari (cal tenir en compte que entre un 7% i un 8% es perd per fuites a la xarxa), un 64% es destina a usos domèstics, un 29% a usos comercials i industrials i un 7% a usos públics. El consum d'aigua, tanmateix, ha disminuït durant els darrers anys prop de 25 hm3 gràcies a l'estalvi domèstic i industrial; mentre que l'any 1987 el consum total superava 138 hm3, l'any 2001 aquest consum va ser de 116 hm3, als quals cal afegir 2 hm3 procedents de pous particulars i 1 hm3 d'aigua envasada (cal fer notar que per aquest hm3 els consumidors paguen més de 210 milions d'euros, mentre que pels 116 hm3 restants només paguen uns 154 milions d'euros, taxes incloses). La mitjana de consum domèstic facturat d'aigua per habitant és de 49,2 m3/any, és a dir, 134,6 litres per habitant i dia.

Amb relació a l'estalvi d'aigua, convé esmentar el fet que la major part de la població pren mesures per reduir-ne el consum. Així, per exemple, segons les enquestes, el 94% dels barcelonins es dutxa en comptes de banyar-se, el 87% tanca l'aixeta mentre es renta les dents, el 85% ho fa mentre renta plats i el 83% utilitza la rentadora amb plena càrrega.
De l'aigua que arriba a l'usuari (cal tenir en compte que entre un 7% i un 8% es perd per fuites a la xarxa), un 64% es destina a usos domèstics, un 29% a usos comercials i industrials i un 7% a usos públics. El consum d'aigua, tanmateix, ha disminuït durant els darrers anys prop de 25 hm3 gràcies a l'estalvi domèstic i industrial; mentre que l'any 1987 el consum total superava 138 hm3, l'any 2001 aquest consum va ser de 116 hm3, als quals cal afegir 2 hm3 procedents de pous particulars i 1 hm3 d'aigua envasada (cal fer notar que per aquest hm3 els consumidors paguen més de 210 milions d'euros, mentre que pels 116 hm3 restants només paguen uns 154 milions d'euros, taxes incloses). La mitjana de consum domèstic facturat d'aigua per habitant és de 49,2 m3/any, és a dir, 134,6 litres per habitant i dia.

Amb relació a l'estalvi d'aigua, convé esmentar el fet que la major part de la població pren mesures per reduir-ne el consum. Així, per exemple, segons les enquestes, el 94% dels barcelonins es dutxa en comptes de banyar-se, el 87% tanca l'aixeta mentre es renta les dents, el 85% ho fa mentre renta plats i el 83% utilitza la rentadora amb plena càrrega.
L'aigua residual, avaluada en 520.000 m3/dia, és evacuada per 1.595 km de clavegueres i tractada a l'estació depuradora d'aigües residuals del Besòs o bé abocada directament al mar a través de la Zona Franca. Es calcula que es depura un 70% de les aigües residuals generades quan no plou a la ciutat, és a dir, uns 102 hm3, mentre que uns 42 hm3 s'aboquen sense depurar pel nou emissari submarí.

Per la xarxa municipal de clavegueres circulen cada any 190 hm3 d'aigua. Aquesta xarxa funciona de manera centralitzada mitjançant uns sistemes de telecontrol i també transporta les aigües pluvials. En cas de pluges torrencials es controlen les variacions del cabal mitjançant tres dipòsits de retenció situats al carrer de Viladomat, a la Zona Universitària i al carrer de Bori i Fontestà, amb una capacitat total de 273.000 m3. Hi ha quatre dipòsits més en execució (amb una capacitat conjunta de 170.000 m3), la finalització dels quals està prevista per als anys 2002 i 2003.

La construcció d'aquests dipòsits respon a les característiques del règim de pluges mediterrani, ja que al final de l'estiu i durant la tardor s'acumula bona part de la precipitació anual que cau sobre Barcelona, uns 600 mm de mitjana. Aquestes pluges ocasionen inundacions i el mal funcionament de les plantes de depuració. L'elevat grau d'impermeabilització de la ciutat (un 75%) provoca que la major part de l'aigua dreni cap al clavegueram sense que aquest pugui canalitzar adequadament el gran volum d'aigua. Per aquest concepte entren a la ciutat uns 40 hm3/any.

Subministrament suficient
L'abastament d'aigua potable és suficient en quantitat gràcies a l'optimització de la distribució a la ciutat. Però és necessari una garantia de subministrament per pal·liar qualsevol situació de sequera, que solament s'obtindrà amb una ampliació del recurs, ja que el consum unitari pot disminuir poc més. A més es cobriria, així, el consum originat per un eventual increment demogràfic i/o industrial.

La qualitat de l'aigua distribuïda és correcta químicament i bacteriològicament, però podrien millorar les característiques organolèptiques (sabor i olor) de l'aigua.

La xarxa de clavegueram és del tipus unitari, és a dir, s'hi barregen les aigües residuals i les pluvials. Quan es viuen episodis de pluja de tipus convectiu, molt típics de la zona mediterrània, les plantes depuradores d'aigua residual (EDAR) no poden tractar tot el cabal que reben (i es produeixen les descàrregues del sistema unitari DSU a la llera receptora, que contaminen el medi natural).

Cal, doncs, seguir en la reducció ja iniciada d'aquestes DSU i completar la infraestructura de dipòsits subterranis i de vàlvules-comporta, per derivar i retenir els cabals excessius i procedir al seu enviament regulat a les EDAR quan amaina la tempesta.

No obstant això, el més urgent és solucionar l'actual incompliment de la directiva relativa al tractament d'aigües residuals urbanes (91/271), ja que prop del 30% de les aigües residuals no són depurades.
També aquesta qüestió està ben enfocada, ja que en breu entrarà en funcionament l'EDAR, actualment en construcció en el terme municipal del Prat de Llobregat, la qual completarà la depuració l'any 2004. Per altra part, cal ampliar l'EDAR del Besòs i implantar-hi un procés de tractament secundari, la finalització del qual és prevista per al mateix any.

Els principals reptes a què ens enfrontem en el desenvolupament de l'Agenda 21, pel que fa al cicle de l'aigua, són els següents:
· La planificació i l'assoliment d'un model sostenible de gestió de l'aigua.
· La sensibilització dels agents socials per fomentar l'estalvi de l'aigua i les bones pràctiques quant a la seva utilització.
Atesos la diagnosi actual i el balanç hidrològic, el grup de treball del cicle de l'aigua a l'Agenda 21 de Barcelona es va plantejar els factors més importants per assolir la sostenibilitat mediambiental d'aquest recurs. (En realitat, es va treballar amb dades de 1997, que en aquest article han estat actualitzades.)

També es va tenir en compte que, si bé el treball es desenvolupa en l'àmbit geogràfic municipal, no pot sostreure's de la realitat de l'àmbit hídric complet de Barcelona i el seu entorn metropolità.

Es van considerar com a objectius més importants els següents:
a) Reducció dels consums unitaris per mantenir el consum total, incrementant l'eficiència de l'ús.
b) Depuració adequada i completa de les aigües residuals.
c) Eliminació progressiva de les DSU en temps de tempestes.
d) Aprofitament de les aigües subterrànies i de les aigües residuals depurades.
e) Consecució d'un nivell adequat de l'estat ecològic de l'aigua dels rius Besòs i Llobregat, i prevenció de la contaminació del litoral.
f) Conscienciació de la població sobre l'ús racional de l'aigua, el seu valor i la preservació del medi natural.
Per altra part, encara que aquest fet no va ser tractat pel grup de treball, ni figura a l'Agenda 21, resulta obligat ressenyar que un altre dels factors que contribueixen al desenvolupament sostenible és l'econòmic.
En aquest sentit, la Directiva Marc de l'Aigua assenyala que l'any 2010 els estats membres hauran d'haver establert unes polítiques de tarifació que continguin incentius adequats perquè els usuaris utilitzin els recursos d'aigua de manera eficaç i en les quals es contempli una contribució adequada dels distints sectors econòmics (domèstics, industrial i agrícola) a la recuperació dels costos del servei, incloent-hi els mediambientals i els dels recursos.
La Comissió Europea dóna suport a una política de tarifació que apliqui el principi de recuperació dels costos, respongui a una estructura incentivadora, fomenti el mesurament dels consums i tingui en compte el principi de "qui contamina paga".
Així, el preu general pagat per un usuari pot calcular-se de la manera següent:
     P= F+a+Q+b+Y
on,
F = quota fixa, funció dels costos fixos, impostos generals, etc.
a = cànon per metre cúbic d'aigua consumida
Q = volum en metres cúbics d'aigua consumida
b = cànon per metre cúbic d'aigua contaminada
Y = volum en metres cúbics d'aigua contaminada

Amb l'aplicació d'aquesta fórmula s'introdueix un incentiu perquè els usuaris utilitzin l'aigua de manera més eficient i, alhora, contaminin menys, ja que una reducció de la quantitat Q i/o de la contaminació produïda Y donarà lloc a una reducció del preu general P pagat per l'usuari.

El valor assignat a F pot ser diferent segons la potencialitat de consum de l'habitatge o de la indústria.
Per altra part, pot introduir-se la denominada tarifació domèstica progressiva, que consisteix a establir dos o més blocs de consum, de preu creixent. D'aquesta manera es contribueix més a la reducció del consum i de la contaminació.
A cada bloc es determina un límit de metres cúbics per a Q i Y. Els cànons van augmentant de valor a cada bloc respecte de l'anterior.

De vegades, un augment del nombre de blocs fa que famílies de diversos membres, amb pocs recursos econòmics, abonin una quantitat important perquè consumeixen aigua als preus elevats d'un tercer bloc, per exemple.
A Barcelona i el seu entorn metropolità es va corregir aquest desajustament, per a les famílies de cinc o més membres, establint un consum unitari de 100 litres al dia. Per tant, per a una unitat de cinc persones seran 500 litres al dia, cosa que equival a 45 m3 cada trimestre. Així, si el 1r bloc és de 18 m3 i el 2n de 36 m3, i si aquesta família consumeix 90 m3, pagarà 18 m3 al preu del 1r bloc, 27 m3 (45-18) al del 2n i 45 m3 al del 3r, a diferència dels 18 m3, 36 m3 i 54 m3 d'una família amb recursos.

Una política eficaç de tarifació de l'aigua té una repercussió demostrable en la demanda per a distints usos, especialment per a l'agrícola, però també per als usos industrials i els usos domèstics exteriors a la llar (per exemple, els serveis públics). L'impacte directe de la tarifació sobre l'ús i la contaminació de l'aigua pot ajudar a aconseguir una reducció de l'extracció excessiva dels recursos subterranis (amb una millora de la reconstitució dels aqüífers) i el restabliment del cabal ecològic dels rius.

LÍNIES D'ACCIÓ A SEGUIR
La premissa inicial consisteix a aprofundir en el coneixement del cicle integral de l'aigua en l'àmbit complet i projectar una evolució dels fluxos de l'aigua per dissenyar un balanç hidrològic sostenible en l'horitzó de l'any 2010 el més ajustat a la realitat que es preveu.

Per això és absolutament necessària una planificació coordinada entre tots els agents implicats en la gestió de l'aigua i formular un programa de recerca, desenvolupament i innovació que fomenti l'aplicació de les noves tecnologies. A continuació es resumeixen les línies d'acció concretes per assolir els objectius, esmentades a l'apartat 4:

Objectiu a):
· Aplicar noves tecnologies en la potabilització de les aigües superficials.
· Incrementar l'eficiència dels sistemes d'abastament, industrial i de reg.
· Aconseguir la reducció de les demandes domèstiques excessives, de
les industrials, de les dels serveis públics i de les de reg agrari, on es produeixin.

Objectiu b):
· Finalitzar la construcció de l'EDAR del Llobregat.
· Completar l'ampliació i millora de l'EDAR del Besòs.

Objectiu c):
· Millorar la xarxa de clavegueram i la construcció de dipòsits de
retenció de les aigües pluvials.

Objectiu d):
· Millorar el control de les aigües freàtiques i del seu aprofitament.
· Implantar sistemes terciaris de depuració de les aigües residuals per a determinats usos.

Objectiu e):
· Utilitzar les aigües residuals depurades per mantenir els cabals
ecològics dels rius Besòs i Llobregat.
· Establir un funcionament simulat de la xarxa del clavegueram per
poder controlar l'enviament dels cabals en episodis de tempesta a les EDAR.

Objectiu f):
· Divulgar la informació sobre el cicle integral de l'aigua.
· Donar a conèixer els components dels costos que configuren el ser
vei, incloent-hi els ambientals i els dels recursos.
· Promoure campanyes adreçades a fomentar l'estalvi en el consum de l'aigua, en tots els sectors (domèstic, industrial i agrícola).