Visitar exposicions és un exercici obligat per a qui es dedica a la difícil tasca de re-pensar la creació artística contemporània i sovint les imatges expositives queden enterrades en el fons de la nostra memòria. De tant en tant, però, certs moments es fixen amb tota claredat i ens retornen tot recordant-nos la impressió que ens va causar l'exposició. Un d'aquests casos ha estat la instal·lació Passatges, que l'any 1988 Muntadas va presentar al Palau de la Virreina de Barcelona. De fet es tractava del seu "retorn" després de molts anys d'exposar per mig món i de tan sols haver-lo vist a casa nostra en mostres relacionades amb el vídeo-art i d'haver participat en la col·lectiva Barcelona-París-Nova York: El camí de dotze artistes catalans (1985). La proposta de la Virreina venia avalada pel gran ressò assolit amb el projecte Situación, que pocs mesos abans havia presentat al Centro de Arte Reina Sofía de Madrid. Ambdues propostes, però bàsicament la de Barcelona, tenien com a objectiu principal revisar l'edifici en el qual es presentaven i així Muntadas regirà completament la funció i els usos d'un espai com la Virreina, dedicat a presentar exposicions i ser seu de les decisions culturals de la nostra ciutat. El visitant va tenir accés a acostar-se a les mateixes portes del despatx del regidor de Cultura i podia fer un recorregut insòlit, fins arribar a la quarta planta on es presentava una de les instal·lacions més contundents de Muntadas, The Board Room, protagonitzada per alguns representants del poder d'aquell moment, com ara Jomeini o Joan Pau II. I podia descobrir com el Palau de la Virreina s'obria a la plaça del darrere amb el mercat funcionant de ple.

En projectes com aquest, però també com una constant en el seu treball, s'imposa en Muntadas la decisió d'estar amatent a tot allò que esdevé en la nostra societat. Es tracta d'un gran recopilador de tota mena d'informacions: imatges, notícies, comentaris, etc., que a través de la lectura d'una mirada atenta i crítica fan dels seus projectes tocs d'atenció que apel·len a la nostra consciència. Per això en ell és tan important l'exposició final com la idea de projecte, que esdevé el mitjà ideal per investigar sobre els aspectes que més l'interessen: les relacions entre l'espai públic i el privat, les vies per les quals circula la informació i l'ús i l'abús que el poder en fa; i en conseqüència les implicacions socials i polítiques de la pràctica artística. Aquesta posició l'ha dut a usar diferents mitjans com la fotografia, el vídeo i la instal·lació multimèdia, i ara a considerar Internet com un altre àmbit de treball. En aquest sentit The File Room (1994) va aplegar un arxiu de casos de censura artística que es va ampliar amb aportacions rebudes a través de la xarxa, i una part del projecte On Translation, que es veurà al MACBA aquesta tardor, també passa per Internet.

Una altra via de canalitzar els seus interessos ha estat la col·laboració amb centres docents de tot món, que li ha permès mantenir un estreta relació amb les noves generacions d'artistes i beneficiar-se del contacte amb renovats interessos i situacions sociogeogràfiques diferents.