"S'edita massa", sol dir-se com a primer diagnòstic d'una eventual crisi de creixement. Una crisi a causa de la qual el nombre de nàufrags és, sens dubte, molt més elevat que el dels supervivents que naveguen a l'ombra dels transatlàntics invencibles. El fet és que la dinàmica i estructura del sector, tot i acceptar el "problema" d'aquest excés productiu, no sembla que d'un dia per l'altre s'hi pugui afrontar per canviar-ne el signe i les conseqüències adverses que se'n deriven. Al contrari: els avenços tecnològics que diem conviden -o obliguen (?)- a accelerar encara més els ritmes de producció de manera que la indústria editorial és com un serpent voraç que necessita alimentar constantment els seus engranatges amb nous títols, amb independència, sovint, de l'acollida que aquests puguin tenir en el mercat. La xifra global de prop de 70.000 títols nous impresos a tot Espanya en un any (2001), tot i que el 23,5 % correspongui a reedicions o reimpressions, és, segons l'opinió majoritària dels analistes, una xifra exageradament alta tenint en compte la demanda i els baixos nivells de lectura que s'enregistren al país. En aquest punt, tant en percentatges com en xifres absolutes, hem arribat a superar França, on hi ha, no cal dir-ho, un mercatmolt més consolidat. La febre editora -que probablement ha tocat sostre- fa que el circuit editor-distribuïdor-llibreter-magatzem-fons editorial es mogui a una gran velocitat i que el flagell temible de la "devolució" actuï, inclement, amb tota la seva virulència. Setmanes enrera, va saltar a l'actualitat el gran desgavell distribuïdor en el qual conflueixen, perfectament desordenats, l'oligopoli i el minifundisme, una situació que, d'acord amb l'opinió de molts especialistes, urgeix reestructurar amb la màxima racionalitat i amb tota la radicalitat possible.

Mentrestant, tot i els reajustaments de les tirades, cada cop més primmirats, el producte literari esdevé una víctima especialment castigada per les urgències vitals del sector. Es queixen els escriptors que, llevat de l'èxit cantat, llevat del best seller inqüestionable, novel·les, memòries i llibres d'assaig excel·lents tenen una vida comercial extraordinàriament exigua. Si en un o dos mesos no hi ha una demanda suficientment fluïda, el llibre s'"amaga" a la prestatgeria i ben aviat se'l condemna al retorn, preludi d'un exili sovint immerescut. El Quadern Central de la revista parla avui d'aquestes i d'altres qüestions, amb la prudència i la solvència pròpia dels experts que col·laboren en el nostre "dossier". Fora d'algunes matèries específiques -el documentat treball històric, una aproximació a noms cabdals de l'edició catalana...-,es recullen significatives observacions generalistes que contribueixen a dibuixar el panorama actual del sector. No hi ha el recompte nominal de grans editorials, conegudes de tothom, i sí, en canvi, unes referències al paper de les petites en la mesura que en elles batega el neguit d'una antiga "vocació catalana", al marge de la gran empresa. En aquest camp no és fàcil manejar correctament xifres i estadístiques. El producte atípic, el llibre escolar, la documentació professional, l'edició destinada íntegrament al mercat exterior... no sempre es comptabilitzen amb un mateix criteri. D'altra banda, pel que fa al volum de negoci, la dispersió geogràfica de segells editorials que depenen d'un mateix grup empresarial dificulta l'adscripció territorial d'alguns paràmetres quantitatius. En tot cas, hem pretès subministrar els elements per al diagnòstic que demana una realitat en transformació, de la qual Barcelona n'exerceix, encara, una capitalitat inqüestionable. B.MM